dissabte, 29 de desembre de 2012

Pater Noster, "Paroles" Jacques Prévert, Gallimard 1949


PATER NOSTER

Pare nostre que sou al cel
Resteu-hi
I nosaltres ens estarem a la terra
Que és de vegades tan bonica
Amb els seus misteris de New York
I també els seus misteris de París
Que valen tant com el de la Trinitat
Amb el seu petit canal de l’Ourcq
La seua gran Muralla de Xina
El seu riu de Morlaix
Les seues ximpleries de Cambrai
Amb el seu oceà pacífic
I els seus dos estanys a les Tulleries
Amb els seus bons xics i la seua mala gent
Amb totes les meravelles del món
Que són ací
Senzillament a la terra
A l’abast de tothom
Disseminades
Meravellades elles mateix d’ésser tals meravelles
I que no gosen confessar-ho
Com una bella xica nua que no s’atrevix a mostrar-se
Amb les espantoses desgràcies del món
Que són legió
Amb els seus legionaris
Am els seus torturadors
Amb els amos d’aquest món
Els amos amb els seus sacerdots els seus traïdors i els seus soldats
Amb les estacions
Amb els anys
Amb les xiques boniques i amb els vells pets
Amb el súmmum de la misèria podrint-se en l’acer dels
canons.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada