dijous, 31 de gener de 2013

Els Quadern dels torsimanys i Els somriures de la pena de Manel Alonso Català, presentats per Francesc Collado


Poemes i contes de Manel Alonso


Manel Alonso i Català
Francesc Collado i Soler

Presentació de Quadern dels torsimanys, Germania 2012 i Els Somriures de la pena, Onada ed. 2011, de Manel Alonso i Català, a la barraca de Toni Montoliu, dins de les activitats i tertúlies de “Els quatre Gats”, Meliana 1 de febrer de 2013, per Francesc Collado (delegat per “Els Quatre Gats”)

Els Quadern dels torsimanys i Els somriures de la pena

Abans de continuar en la presentació d’aquests dos llibres caldria dir que ens trobem davant d’un professional del llibre. Una persona que viu del llibre, si més no, de la lletra impresa, de l’escriptura i de la publicació i de tot allò que comporten i condicionen aquestes dues funcions: escriure i publicar. Perquè Alonso ha fet de tot en aquest món editorial: Periodista, portant veu, cap de premsa, redactor, crític, presentador, ressenyador, analista, assessor, membre del consell de redacció, associacionista, president, representant, editor, director de col·leccions, delegat, comissionista, furgoneter, venedor, dependent, firaire, autor, cantautor, conta contes, animador, promotor, etc... Però, en realitat el que més li agrada és escriure, contar contes històries i expressar sentiment i emocions i això ho fa en els poemes i les narracions, que en definitiva és pel que estem ací per presentar els seus contes i els seus poemes.

He de dir que ens trobem davant de dues antologies una de poemes i una altra de narracions. Dues antologies especials, no com són les antologies que són aquests llibres que habitualment fa un especialista en la matèria, que fa una tria de productes, els millors per a ell, i els presenta a un lector i els ofereix com a models i selecció del bo i millor d’aquell poeta o d’aquella generació o d’aquells narradors, o del que siga. La qüestió és que aquestes antologies que avui presentem són especials per diverses raons. 
Primerament perquè la selecció ha estat feta pel mateix autor i això podríem dir que és un risc que ha d’assumir ell només. Tot i que en el cas de la poesia de “quadern dels Torsimanys” té un pal·liatiu i alhora una explicació, i és que aquesta antologia va nàixer en el sí d’un Bloc “Els papers de Can Perla” dins una secció on van començar a aparèixer publicades pel mateix autor obres de Manel Alonso en diversos idiomes. Així va nàixer la secció “quadern dels torsimanys”, que s’ha convertit en paraules del mateix Alonso en “un club multilingüe, on gent de diverses nacionalitats ha fet seu el que un dia va ser del propi Manel. D’aquesta manera han traduït l’obra de Manel gent  diversa com ara Oliver Weis (alemany), Joan Navarro, Ana Stutter, Josep Carles Lainez, Manuel Bellver, Empar Claramunt, Lluís Fornés, Joaquin Corencia, Miquel Català, Eduard Aguilar, Enric Sanç, Josep Antoni Alfonso (valencians); el sard Mauro Mulas, la romanesa, Dariana Groza, el gallec Roberto Perez Pardo, la Croata Josipa Sokol, l’eslovena Vesna Crcek, el basc Gerardo Markuleta, el català Emili Gil, i la Portuguesa Helena Branco. Aquests torsimanys, començant pel mateix Manel Alonso i Català, han traduït l’obra d’aquest al gallego-portugués, asturià, basc, occità, romanès sard, croat, eslovè, alemanys, anglès, francès, italià, castellà i ara fa poc al grec modern. Hem de suposar que molts d’ells hauran triat l’obra a traduir perquè els haurà agradat aquest o aquell poema, i d’altres, potser hauran acceptat alguna insinuació de l’autor suggerint esta o aquella. Siga com siga el Quadern dels torsimanys és una antologia Bilingüe (català-castellà, negre-roig en la tinta) d’una selecció de poemes trets dels poemaris “Correspondència de guerra” 2009, “Si em parles del desig” 2010, d’un llibre encara inèdit anomenat “Petjagollal”, i encara d’altres llibres col·lectius com ara “Mostra oberta de poesia d’Alcanar 2011, de “Jocs florals de Cavanilles 2005, de “50 veus de la terra” 2010, de “Poesia a la frontera” 2011, amb uns títols que els encabirien en altres poemaris o seccions com ara  “la fulla trèmula de l’ésser”,  “Contrades”, “Tot escoltant seven Romances on Poems of Alexander Blok, de Dimitri Shostakovitx”, aquesta darrera secció, no m’estaré de congratular-me, ha estat dedicada per l’autor al nostre estimat president dels “quatre Gats” en Francesc Aguilar.

La poesia de Manel Alonso, i ara crec que per fi entraré en matèria,  és una poesia compromesa amb la societat, solidària amb els desheretats, treballada però senzilla en l’expressió. Aquesta poesia de difícil solució comporta un treball de formigueta, d’anar adjuntant, trossos, retalls, fragments de vida, impressions sentides, moments sospitats... és per tant una poesia de l’experiència. Els seus versos no són de gran aparell retòric ni de mesures ni de metres. És la seua una poesia de vers llarg pausat, narratiu, sense encavalcaments, ni rimes ni metre que destorben el lent fluir del pensament i la contalla. És una veu de to amarg i aspre amb la injustícia però que mai no arriba a la indignació. És una poesia reposada, de to tens però respectuós i només un poc de tant en tant solemne però que no arriba a la cerimònia de la convicció religiosa, la fastuositat de l’himne patriòtic ni encara menys a la pompa de la litúrgia. Es tracta més aviat d’un diàleg sorneguer que no pas d’una monodia resignada. La seu poètica se’ns presenta moltes vegades escèptica i desesperançada, però quasi sempre vibrant i dialogant amb un enunciatari convençut, situat en l’experiència, aposentat en els anys i amb la humanitat en la boca per repartir consells, estalviar marrades i concretar consignes. Només, i de tant en tant, es permet alguna que altra lleugeresa i amabilitat en algun paisatge sentimental o en una rememoració eròtica i poc més. En definitiva una poesia que arrela en poetes de compromís cívic i social, però també de l’experiència i el record, com ara Estellés, Salvat Papasseit, Martí i Pol, i d’altres. I, arribats ací, advertisc que també he de parlar de l’altre llibre de narracions i doncs, que no disposem de temps per comentar amb més aprofundiment la poesia de Manel Alonso però us promet de parlar-ne més extensament en una altra ocasió.

D’altra banda, tenim també una antologia de narracions “Els somriures de la pena” on s’apleguen 30 contes agrupats en tres apartats. El primer “Qui no te tall rosega els ossos” es tracta de 8 narracions amb narrataris impossibles que, des de la seua experiència impossible ens fan veure aspectes de la vida, però sobretot de la mort, als quals no tenim accés habitualment (perquè imagine que ací ningú podrà contar-nos que ha vist i que hi ha més enllà d’aquesta vida o de qualsevol altra vida?). Però això és possible en les narracions de Manel. Construïdes en base a un narrador que sol ser el personatge protagonista que ens conta des de la seua pròpia i immediata experiència. Tan immediata de vegades, que s’esdevé la narració abans fins i tot que hi haja hagut la certesa del que passa al narrador. Com en aquell cas de l’home que porten a l’hospital i mentre la filla que el du a l’auto se’n torna cap a casa, creient que l’home a mort, el mateix narrador desconeix les circumstàncies en què es troba i no us dic com acaba però de segur que no molt bé.
Si periodísticament, com a reporter d’una suposada realitat, aquests contes són impossibles; narratològicament funcionen amb una admirable senzillesa i efectivitat. Situant-nos davant de la quotidianitat, el costum, la tradició, el folklore, la història recent de manera estranya, però convincent i humana. La seua narració té un to de rondalla oral contada a la vora del foc en les llargues nits dels nostres pobles i en la llarga nit sense llibertat (aquella de la qual parla Raimon en la seua cançó “La nit és llarga la nit” rememorant la foscor general que ens imposava el franquisme). Com s’esdevé en concret a la narració “La llarga ombra del feixisme”. El tema dominant en aquestes narracions diríem que és la mort, viscuda més que vista, i rememorada de distints però coincidents punts de vista.

Si en la primera part les anècdotes tenien referents situats en un passat, més o menys històric, a la segona part anomenada “Memòries sense cistell? Té les plantes al clatell”, les anècdotes s’acosten fins a la infància i l’adolescència del narrador. Aquestes històries quasi biogràfiques d’un infant de poble, són contades amb la tècnica de la rondalla o del dietari més o menys figuratiu. Però el tipus de narrador més eficient i natural és el que ens mostra aquell innocent xiquet pre-adolescent que va descobrint la veritat de la vida, tot descobrint les relacions de valor i de canvi entre els components de la seua família: la iaia que roba el brandy Terry a la nit amagat de tothom, el pare que acaba amb les vel·leïtats escatològiques del gat aportant un gos a la casa, l’oncle beneit revestit d’una animalitat només pal·liada per les creences religioses amb els testimonis de Jehovà, etc...
A la tercera part "Maleïda la dent que es menja la sement" El narrador es converteix en l'adult, poeta editor i presentador que és ara Manel Alonso. Un adult immers del tot el món del llibre que crítica des de dins aquest món, que qüestiona els procediments de presentació, que  critica humanísticament el comportament de certs editors més preocupats per les faldes que pels llibres. Un professional que censura la pretenciositat i carrincloneria d'altres poetes, que condemna la voràgine publicatòria de certs autors, que blasma la utilització partidista del lletraferit, etc.

En definitiva unes narracions que s’escolen en la ment i les paraules d’una veu pausada, familiar i casolana, alerta a les vicissituds de la vida quotidiana i local d’un home de la terra de l’Horta Nord del País Valencià. D’una persona que no ha viscut la guerra però en coneix les conseqüències. D’un professional de l’edició que la única guerra que coneix és la de la defensa del material imprès i la lluita per la subsistència de la paraula impresa. Al capdavall de l’ofici d’escriure, el negoci de l’edició i del gaudi de la lectura.
Francesc Collado, Foios Gener 2013



b) Documentació

1. Biografia i Bibliografia

Manel Alonso i Català Puçol (l'Horta Nord) 1962. S'inicia en la lectura a biblioteca de la casa paterna. Reconeix l’herència literària de les lectures de Tebeos, José Mallorquí, Bécquer, la generació castellana del 27, Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés i la generació dels setanta, entre altres.
Va començar fent poesia, després conte i novel.la. (La maledicció del silenci, en Edicions Camacuc 1992) va ser la primera obra publicada.
Abans, L'any 1986, edita pel seu compte A tu, del viatger estrany, revisats i corregits en la col·lecció "Quadern de Rafalell". Al 1994 veu la llum el seu primer poemari, Amb el plànols del record, editorial Germania, i la segona novel·la, Escola d'estiu, i els relats per a infants, Bernat i els seus amics, Camacuc.
Al 1986 entra a formar part del Col·lectiu d'Artistes de l'Horta Nord "Pinça", a  l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (AJELC), on va ser president de la federació valenciana. El 1991, junt amb Vicent Penya i Salvador Pérez, funda la revista L'Aljamia, més tard els Quaderns de Rafalell i Els llibres de l'Aljamia. Al mateix temps, de la mà de Rafael Serena, posa en marxa les tertúlies Les Nits màgiques del Django's i el premi de poesia del mateix nom (és ací quan el vaig conèixer)

Al 1995 comença a treballar en el camp de l'edició, Germania Serveis Gràfics, on dirigeix diverses col·leccions: "Xúquer" de narrativa i "Regata de cul" d'erotisme, i posteriorment en l’editorial 7 i mig com a editor literari. El 1996 fundà junt amb Mercè Claramunt, Vicent Penya, Albert Calls, Agustí Peiró, Hermini Pérez i Joan S. Sorribes el col·lectiu Alba M., que donaria fruit amb la novel·la Jo també la vaig conèixer. Des de 1987 i fins a 1995 s'ocupà de la comunicació institucional de l'Ajuntament de Puçol, i dirigí el mensual Notícies de Puçol i col·laborant amb l'emissora municipal de televisió EMTV i l'empresa municipal de comunicació VIP. 

Durant els noranta participa en els dos intents periodístics, primer a El Periòdic de l'Horta i després El Periòdic, capçaleres que donarien pas a El Punt del País Valencià. Un article publicat en El Periòdic i signat per ell i Joan S. Sorribes mereix el Premi de Periodisme de la CAPPEV l'any 1994. Des de 1996 és col·laborador del suplement Posdata del diari Levante i de la secció de cultura del setmanari El Temps.  El 1997, amb la novel·la En el mar de les Antilles, queda finalista del Premi de Novel·la ciutat d'Elx, i publica el poemari Oblits, mentides i homenatges editat en 7 i mig. 
El 1999 s’incorpora  al Consell de Redacció de la revista Abalorio, després és cap de redacció de la revista de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques de la Generalitat Valenciana Lletres Valencianes. Mentre, edita el poemari Un gest de la memòria i guanya el Premi de Narrativa Benvingut Oliver amb el volum de contes breus El carrer dels Bonsais, editat l'any següent per l'Ajuntament de Catarroja; el 2000 també seria l'any de l'edició del seu segon llibre per a infants, Els cinc enigmes del rei. Eixe mateix any guanya el Premi de Narrativa per a Infants Empar de Lanuza. Durant la dècada dels noranta, participa en diverses mostres i antologies de poesia i llibres col·lectius.

En l'any 2000 participa en la fundació de Brosquil edicions, en la direcció literària de la qual ha treballat. I entra en una etapa en què reflexiona sobre la seua obra, revisant-ne una gran part i reeditant-la de nou. Així apareixerà l'antologia Les hores rehabilitades i la reedició d'alguna de les seues novel·les i contes. A més, dedica una bona part del seu temps a promoció de la seua obra i les editorials on treballa. Comença a obrir blocs i crec que ja en porta 4
-Els papers de can perla, bloc personal (recopilació d’articles, notes, narracions, poemes...)
-Els mecanoscrits de Pouet (Articles sobre la seua obra)
- http://www.youtube.com/user/canperla, Base de dades a Youtube, on trobareu poemes seus musicats per diversos cantautors.
-La seua pàgina Tuitter  http://twitter.com/#!/Manelalonsocat
Ha col·laborat a les publicacions: SaóEl TempsLevanteCaràctersL'IllaCamacuc, L'AiguadolçDainaRevista PostalL'HorabaixaLaberintTirant al blancL'EsmentS'EsclopLa Lluna en un Cove, així com en la premsa digital: L'Informatiu, Morvedre.info, Portal del llibre i El Punt.[1]

Han escrit sobre l’obra de Manel Alonso gent com ara: Ramon Guillem, Vicent penya, rafa xambó, maria Josep escrivà, Josep Antoni fluixà, Alfons Cervera, Victor Cotlliure, Berna Blanch, Josep pitzà, mònica baixauli, Hèctor serra, Vicent sanz, Antoni rovira, gaspar jaén, pasqual mas i usó, Xavier aliaga, Albert calls, mercè Climent, Francesc mompó, Josep Manel Vidal, germà vigo, xulio ricardo trigo, agustí peiró, Angel canó, Francesc viadel, Núria cadenes, Antoni Gómez, miquel–lluís Muntané, Lluís Alpera, Arantxa bea, Josep manuel sanabdon, Josep Vicent frechina...
Han cantat els seus poemes cantautors com ara: Xavi Sarrià, Lluís Vicent, Rafael Estrada, Garri, Juanen, Jesús Barranco, El grup Gent, Carles Pastor, Rubén Durà...

2. PREMIS


-       Accèssit al VI Certamen Literari Vila de Puçol en la modalitat de narrativa: Cartes a Vicent
-       Accèssit al VIII Certamen Literari Vila de Puçol en la modalitat d'assaigLes veus d'un poble
-       XXVI Premi Ventura i Gassol: per a una part del llibre Oblits, mentides i homenatges
-       Certamen de Poesia d'Almussafes (1997): per a una part del llibre Oblits, mentides i homenatges
-       VI Premi de Poesia Francesc Bru (1997): per a una part del llibre Oblits, mentides i homenatges
-       VI Premi de Narrativa Francesc Bru (1997): per al conte "Baixant de la Calderona" inclòs en el llibre Històries a la llum del cresol
-       Segon premi de poesia dels XIII Certamen Literari Ciutat de la Vall d'Uixó(1997): per a una part del llibre Oblits, mentides i homenatges
-       Premis Octubre de Poesia de Sant Vicent del Raspeig (1998): Un gest de la memòria
-       Premi de Narrativa Benvingut Oliver (1999): El carrer dels Bonsais
-       X Premi Empar de Lanuza de Narrativa Infantil (2000): Caram, quina aventura!
-       Premi Gorgos de Poesia (2001): Com una òliba
-       X Premi Samaruc: al millor llibre infantil editat l'any anterior. 
-       XIII Premi de Poesia Paco Mollà (2008): Correspondència de guerra
-       XVII Premi Samaruc (2009): Conta'm un conte
-       Premi Antoni Matutano de poesia (2009): Si em parles del desig.

3. Obra. POESIA

A tu, del viatger estrany. Edició d'autor, 1986; Puçol: Quaderns de Rafalell, 1996.
Envit, antologia de nous escriptors valencians [Llibre col·lectiu]. València: Universitat de València, 1991.
Passat festes I. Homenatge a Joan Brossa [Llibre col·lectiu]. València: La Forest d'Arana, 1993.
Amb els plànols del record. Alzira: Germania Serveis Gràfics, 1994.
De tenebres [Llibre col·lectiu]. Alzira: Germania Serveis Gràfics, 1994.
Suc sexual (Recull de textos eròtics) [Llibre col·lectiu]. Argentona: L'Aixernador, 1994.
Les hores del gaudi [Llibre col·lectiu]. Alzira: Germania Serveis Gràfics, 1995.
De la mar [Llibre col·lectiu]. Alzira: Germania Serveis Gràfics, 1995.
Del camí [Llibre col·lectiu]. Alzira: Germania Serveis Gràfics, 1996.
Poesia Noranta [Llibre col·lectiu]. Barcelona: Oikos-Tau, 1997.
Oblits, mentides i homenatges. Alzira: 7 i mig editorial de poesia, 1998.
Un gest de la memòria. València: Edicions de la Vorera, 1999.
Versos per a Marc [Llibre col·lectiu]. València: Tàndem Edicions, 1999.
Poemes d'un segle. Poesia occidental del segle XX [Llibre col·lectiu]. Carcaixent: Edicions 96, 1999.
I Mostra de Poesia de Sant Martí [Llibre col·lectiu]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2000.
Poetes de l'Aiguadolç [Llibre col·lectiu]. Pedreguer: Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, 2000.
Solcs de paraules, antologia de poetes de l'Horta Nord. Rafelbunyol: Agrupació Cultural Vianants, 2000.
20 anys de poesia a la Universitat [Llibre col·lectiu]. Carcaixent: Edicions 96, 2000.
Poesia 2000 [Llibre col·lectiu]. València: Edicions de la Vorera, 2001.
El paisatge seductor. L'horta com a motiu poètic [Llibre col·lectiu]. Puçol: Llibres de l'Aljamia, 2001.
Com una òliba. Alacant: Editorial Aguaclara, 2002.
Les hores rehabilitades (Antologia 1986-2002). València: Brosquil Edicions, 2002.
Racó de poesia [Llibre col·lectiu]. València: Brosquil edicions, 2003.
Vosaltres, les paraules. Vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià [Llibre col·lectiu]. València: Editorial Bromera, 2003.
Jocs florals a Cavanilles [Llibre col·lectiu]. València: Universitat de València, 2005.
67 poemes per l'Ovidi [Llibre col·lectiu]. València: Brosquil edicions, 2008.
Pont de paraules [Llibre col·lectiu]. Associació d'Amics de Joan Valls, 2008.
Correspondència de guerra. Alacant: Aguaclara, 2009.
Si em parles del desig. Benicarló: Onada, 2010.
For sale o 50 veus de la terra [Llibre col·lectiu]. Carcaixent: Edicions 96, 2010.
Poesia a la frontera. Antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana [Llibre col·lectiu]. El Vendrell: March editor, 2011.
Quadern dels torsimanys/Cuaderno de los trujimanes. Alzira. Editorial Germania, 2012

4. Obra. Novel·la
La maledicció del silenci. València: Camacuc, 1992; València: Brosquil edicions, 2007.
Escola d'estiu. Alzira: Germania Serveis Gràfics, 1994.
En el mar de les Antilles. Barcelona: Oikos-Tau, 1998; València: Brosquil edicions, 2006.

5. Obra. Narrativa breu
Lletrasex [Llibre col·lectiu]. Alzira: Germania Serveis Gràfics, 1994.
Jo també la vaig conèixer [Llibre col·lectiu]. Alzira. Germania Serveis Gràfics, 1995.
Escriure Tàrrega [Llibre col·lectiu]. Tàrrega: Ajuntament de Tàrrega, 1996.
Un gramet d'amor a Santa Coloma [Llibre col·lectiu]. Santa Coloma de Gramenet: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, 1996.
Espècies en perill d'extinció. La impremta arts gràfiques, 1998.
Microsexe. Antologia de microcontes eròtics [Llibre col·lectiu]. Barcelona: Oikos-Tau, 1998.
Històries a la llum del cresol [Llibre col·lectiu]. València: Edicions Cardells, 1998.
L'idil·li de les fúries i altres relats [Llibre col·lectiu]. Quaderns Literaris. Alzira: 7 i mig editorial, 1999.
Aigua Roja. Crims al balneari [Llibre col·lectiu]. València: Edicions de la Vorera, 1999.
El carrer dels Bonsais. Catarroja: Publicacions de l'Ajuntament de Catarroja, 2000.
Deixa't atrapar [Llibre col·lectiu]. Alzira: 7 i mig editorial, 2000.
Seduccions [Llibre col·lectiu]. Grupo 10, Librerías de calidad, 2002.
Els somriures de la pena. Benicarló: Onada, 2011.

6. Obra. Infantil i juvenil
Bernat i els seus amics Alzira: Germanies Serveis Gràfics, 1996; València: Brosquil edicions, 2001.
Els cinc enigmes del rei. Alaquàs: Abril-Prodidacta, 2000.
Caram, quina aventura! Meliana: Ajuntament de Meliana, 2000; València: Brosquil edicions, 2006.
L'arracada de l'oncle Joan. València: Brosquil edicions, 2003.
La Calderona és nostra. València: Brosquil edicions, 2003.
Conte contat torna a començar. València: Brosquil edicions, 2006.
Conta'm un conte. València: Brosquil, 2008.
Tonet agermanat. Alzira: Germania, 2011.
El matí de Martina. Alzira: Germania, 2011.
Tonet i l'avi Pasqual visiten Sagunt. Alzira: Germania, 2011.
Els avis de Senegal visiten Martina. Alzira: Germania, 2012.
Martina la superheroïna. Amb il·lustracions d'Empar Piera. Alzira:Editorial Germania, Un gat anomenat Torró. Amb il·lustracions d'Empar Piera. Alzira:Editorial Germania, 2012.
Tonet pensa en Gandia. Amb il·lustracions d'Empar Piera. Alzira:Editorial Germania, 2011.

7. Obres traduïdes
Al castellà

·         Escuela de verano [Escola d'estiu]. Mataró: Literatura y Ciencia, S.L., 1995 (Trad. Mònica Maragall).
·         El pendiente del tío Juan [L'arracada de l'oncle Joan]. València: Brosquil edicions, 2003.
·         Bernat y sus amigos [Bernat i els seus amics]. València: Brosquil edicions, 2003.
·         ¡Caray, que aventura! [Caram, quina aventura!]. València: Brosquil edicions, 2004.
·         Atrapar el viento. València: Brosquil edicions, 2005.
·         La gata Perla. València: Brosquil edicions, 2006.
·         Cuento contado, cuento empezado [Conte contat torna a començar]. València: Brosquil edicions, 2007.
·         La Calderona es nuestra [La Calderona és nostra]. València: Brosquil edicions, 2007.
A l'èuscar
Arraioa hau da hau abentura [Caram, quina aventura!]. Bilbao: Ediciones Mensajero, 2005 (Trad. Mari Eli Ituarte).
Bernat eta bere legunak [Bernat i els seus amics]. Bilbao: Ediciones Mensajero, 2005 (Trad. Mari Eli Ituarte).
Zenbait poema. Hegats: Literatur aldizkaria, 29.

8. Dietaris

Estiu 1987. Dietari. Rafelbunyol: Llibres de L'Aljamia , 2005.
El temps no vol quedar penjat. Dietari dels primers noranta. Rafelbunyol: Llibres de L'Aljamia , 2008.
A mala hora gos no lladra. Dietari de l'1 de gener fins a l'1 d'agost del 2001. Rafelbunyol: Llibres de L'Aljamia , 2010.


dilluns, 21 de gener de 2013

RESSACA (de La Durada del Riure, premi Vila d'Alaquàs 1987)


CAPARRA DE L’ENDEMÀ DE LA FESTA


 Grills d’empentes alçant furient abraçada
Pudor a beguda sota un núvol de fums
A l’infinit de colzes impedint el pas
Senderes impossibles cap al fons del pub
Tassa de Gelor pètria escorrims de pixum
Dins l’entrepà que escups s’enfonsa un cuc melós
D’aspre pelam i pluja gris de caspa estèril
Matí difuminat de carbó i de malson
Febre piramidal suor i moc sanguini
Vòmit agrós amb tremolor i floridura
Teatre esquizofrènic de puces i polls
Mig esborrall de lligacames sangonoses
Milers de trulls batent llims i fongs amb merenga
Tallants incandescents seccionant–te l’ull nu
Revolta de voltors dins del cor viu
Rebost ple d’embotits putrefactes de fems
Glopada de pus cald desdejuni de pors
Fredor de peix pudent esqueixant el queixal
Esgarrant el nervi del timpà de l’orella
Espill grotesc d’àmbit esperpèntic l’esguard
Espetec de metralla esclafit de  testicles
Món harmònic de rots
Harmonia de vida
Dimensió liminar



RESACA DEL DÍA SEGUIENTE A LA FIESTA


Versión en castellano del autor


Gajos de empujones levantando enfurecido abrazo
Hedor a bebida bajo una nube de humos
En el infinito de codos impidiendo el paso
Sendas imposibles hacia el fondo del pub
Taza de helor pétrea escurrimiento de orines
En el bocado que escupes se hunde un gusano pegajoso
De áspera pelambrera i lluvia de caspa estéril
Mañana difuminada de carbón i pesadilla
Fiebre piramidal sudor i moco sanguíneo
Vómito agrio con temblor i podredura
Teatro esquizofrénico de pulgas i piojos
Medio esbozo de ligas sangrientas
Millares de trullos batiendo limos i hongos con merengue
Cortantes incandescentes seccionándote el ojo nudo
Revuelta de buitres en el corazón vivo
Alacena llena de embutido putrefacto de estiércol
Sorbo de pus cálido desayuno de miedos
Frialdad de pescado apestoso desgajando la muela
Desgarrando el nervio del tímpano de la oreja
Espejo grotesco la mirada de ámbito esperpéntico
Crepitar de metralla estallido de testículos
Mundo harmónico de eructos
Harmonía de vida
Dimensión liminar

TEMPESTA AL PORT, de "La Durada del Riure" premi Vila d'Alaquàs 1987


MARINADA


(Homenatge al Carles Salvador modestament avantguardista...)

La nit s’ha capitombat en un costat a la vora indecisa
El Regidor ha ordenat moure les corrioles a poc a poc sense descans però
S’ha anat emblanquinant de parracs i escorrims el sostre trist
Un ramat de cavalls esvalotat espera l’esperó en un lloc i moment imprecís
Ja l’eix locomotriu del vell ventilador del vent s’engega
Les ales atrevides batent solquen el buit –ja no-
I s’arrengleren sobre el trapezi quiet dibuixat al terrat
Creix el groller escarritx dels estornells trapezistes esquitxant per tot arreu l’excrement/
Bo i surant a la badia fent gàrgoles i tartamudejant
Un iot d’un verd destarotat fa un semicercle de tornada i amarra al grau
Estintolat sobre un munt de xarxes crema una cigarreta d’esbotifarrada
El vell mansoi barbut que encara no ha salpat
Bon dia –s’ha escoltat. Jas! I quina barra!
De la taverna del port ençà la vida a glops i a crits m'arriba
Del port estant tot l’horitzó ja remuga
Comença la protesta a la cresta de totes les ones
La marinada com una bèstia esdentegada
I escandalosa se n’ha sortit del cau



TEMPESTAD EN EL PUERTO

(Versión en castellano del autor)

Va dando tumbos la noche por un lado en la orilla indecisa
El regidor ha ordenado mover las poleas despacio pero sin descanso
Se ha ido encalando el techo triste de heces y de andrajos
Una manada de caballos alborotados espera el espoleo en un lugar y momento impreciso
El eje locomotor del viejo ventilador del viento ya arranca
Las alas atrevidas batiendo surcan el vacío –ya no-
Y se alinean sobre el trapecio quieto en la terraza dibujado
Crece el grosero chirrido de los estorninos trapecistas salpicando todo de excrementos
Literalmente flotando en la bahía haciendo gárgolas y tartamudeando
Un yate de un verde desconcertante hace un semicírculo de vuelta y amarra al grao
Apuntalado sobre un montón de redes quema un cigarrillo reventado
El viejo barbudo domesticado que todavía no ha zarpado
Buenos días –se ha escuchado. ¡Vaya qué cara!
Desde la taberna del puerto hasta aquí me llega la vida a gritos y a tragos
En el puerto entretanto el horizonte refunfuña
Comienza la protesta en la cresta de todas  las olas
La ventisca marina como una bestia desdentada
De su guarida ha salido y, escandalosa.