dimecres, 13 de febrer de 2013

UNA MOSTRA DE LA POESIA DE MIQUELÀNGEL BUONARROTI


Rime, Michelangiolo Buonarroti, Editori Laterza  1967 a cura di Enzo Noè Girardi
(versió de l’italià per Francesc Collado)

RIME (Pag 3)

                    1
Molts anys passats com un feliç, en una
Brevíssima hora es lamenta i dol;
O per famós o per antic estol
Altri s’enllustra, i en un tret s’enruna.

Cosa mòbil no hi ha que sota el sol
No vença mort i gire la fortuna.
 
                    2
Sol jo ardent a l’ombra em trobe
Quan el sol dels seus raigs despulla el món
Altres per plaer, jo per dolor
Postrat a terra, em lamente i plore

                    3
Grat i feliç, als teus feroços mals
Obstar i vèncer ja em fou concedit
Ara las, sovint vaig banyant el pit
Contra el meu desig, i sé com tu vals.

Si amb les passades sagetes fatals
El centre del meu cor mai fou ferit
Ara, de colps tu pots prendre resquit,
D’aquells bells ulls i que sien mortals.

De quants llaços i més, de quantes rets
Errant ocellet per maligna sort
Molts anys ha campat per pitjor morir,

Així, dones, sóc, que Amor, com veiets
Per dar-me a aquesta edat més cruel mort
Molt de temps m'ha habitat, com vinc de dir.


PARÀFRASIS (pag 147)

1
Hi ha qui, vivint molts anys feliç, en l'espai d'una hora brevíssima veu canviar la seva felicitat en dolors i laments; i qui, il·lustre per la fama o la noblesa, cau en un moment en l’oblit. No hi ha res mutable sota el sol que mort no vença i sort no consumisca.

2
Després de la posta, només jo reste  en l’ombra de la nit ardent de dolor: qualsevol altre home troba plaer en les tenebres; jo en canvi, postrat a terra, em lamente i plore.

3
Agraït i feliç per haver-me estat concedit, en el passat, de resistir-te i vèncer-te, ara plore sovint, oh Amor, contra voluntat, i probe la teua potència. Si en un temps les teues fletxes no colpiren mai l’objectiu del meu cor, ara en canvi pots venjar-te amb els colps, tots mortals, d’aquells bells ulls. Com errant ocellet escapat de llaços i xarxes va  llavors, per mala sort, després de molts anys, a acabar pitjor; així sóc jo: Amor em va estalviar molt temps només per donar-me, ara que sóc vell, una mort més cruel.





diumenge, 10 de febrer de 2013

Poesie. Guido Guinizzelli (Arnoldo Mondadori Editore, Milano 1986) II


ELS NOSTRES AVANTPASSATS POÈTICS
(traduït de l'italià per Francesc Collado)



XXI

Dona, aquest cantar suau
Que en el pit em ficà la vou
Que empeny això que nou
Penses de joia i joia en vida m’hau.


                 XXII

Conèixer-s’hi i voler ésser cabal
És sempre el fonament primordial,
I mal dret ens retrau
Aquell qui creu ser major que no sia;
Que sol aquesta bogeria
És  per la qual un home més decau.

Poesie. Guido Guinizzelli (Arnoldo Mondadori Editore, Milano 1986)


ELS NOSTRES AVANTPASSATS POÈTICS


Lo vostro bel saluto e ‘l gentil sguardo

VI          

El vostre bell salut, gentil esguard
Que feu quan us trobe, m’occeix:
Amor m’assalta i  ja m’és el mateix
Si us fa mercè o us fa pecar.

Que en mig del cor em va llançar un dard
Que ultrapassa, el talla i divideix.
Parlar no hi puc, que en mi gran pena ard
Com aquell qui la seua mort coneix.

Passa pels ulls com fa lo tro,
Que fereix la finestra de la torre
I el que troba dins destrossa i fendeix:

Jo roman com estàtua de tardor
Per on vida ni esperit no recorre
I només la figura d’hom rendeix.

dimecres, 6 de febrer de 2013

Sota la Creueta: POETES SOTA LA CREUETA: RAMON RAMON

Sí senyor, això és una poesia treballada. Res a veure amb aquella que ens vas oferir fa uns dies. Pot resultar una mica dura però és efectiva. Res de al.legories ni surrealisme. Aquesta és una poesia de reflexió i pensament. La condició humana: què volubles que som i com oblidem fàcilment les conviccions i promeses... Els interessos del poder i dels poderosos que s'inventen els tabús i culpables per expiar el seu pecat, l'explotació del planeta... La ironia de la fe religiosa vista en la seua realització per la condició humana, tan allunyada del déus que predica...
I un treball de trascendentalització de l'anècdota i universalització del pensament, sense por a l'expressió d'obcenitats i escatologies que podrien restar credibilitat al missatge, però no ho fan. M'agrada aquesta poesia. Ara és més exigent amb el lector. No tothom hi arriba, de seguida. Calen més d'una lectura... Coses de l'abstracció. És clar no és una poesia de la quotidianeïtat. La seua pretensió va més enllà. Aquesta veu poètica ens demana una segona i tercera lectura. Si ens agrada la poesia ho farem. Si no ens ompli la deixarem a la tauleta de nit per un altre dia. No sempre s'està del mateix talant. Cal trobar un moment per a cada cosa. Millor poesia. Ara sí que has fet bona tria. Salut i terra, company.

Sota la Creueta: POETES SOTA LA CREUETA: RAMON RAMON