SER POETA
Ser poeta és ser més alt i major
que els homes són! Mossegar com qui besa!ser mendicant i donar com despesa
un rei del regne d'aquest o aquell dolor!
És tenir de mil desigs l'esplendor
és no saber tan sols què hem desitjat
és tenir casa en un astre incendiat,
i tenir garres i ales de condor!
És tenir fam, tenir set d'infinit!
Per elm, matinades d'or i setí...
És condensar el món en un sol crit!
I és estimar-te així, perdudament...
Que sigues vida i sang i ànima en mi
i dir-ho cantant a tota la gent!
(De "Eu nâo sou de ninguém", FLORBELA ESPANCA)
Traducció de F Collado, Foios, juliol 2013
