dilluns, 27 d’octubre de 2014

desgràcia, francesc collado

descobriment

sóc en la solitud
de qui comprén i abasta
l'ample camí de ser
ací sense ordre expresa
complint destí i atzar
o aquella indiferència
enfrontada al desordre de viure
igualment modelat
com roc arbre i ocell
perfectes criatures
en un espai comú
on molts han desistit

veritat i victòria
convénen ben sovint
en aquest ordre vell
i digna rectitud
pregonen falsament
autoritat poder o jerarquia
on només hi ha profit
el pou eixut de vida
la nosa del creient

la roda torna així
als ignots esperits
que el passat senyoreja
i pre-sents on ja som
a cegues entre runes
i camins decebuts
la incerta profecia
el fracàs de la fe
il.lusa creadora

víctor vençut del temps
rescrius aquell fals ordre
de qui ja no tens dins

F collado, novembre 2013-2014


dilluns, 20 d’octubre de 2014

parangó, poemes dilatats, Francesc Collado

parangó

em dius sí... que m'estimes
i que és un dir sincer

tu m'estimes a mi
com jo t'estime a tu
a la manera meua
que no es exactament
com t'estimava abans
perquè ha canviat
amb els anys com la teua
manera d'estimar-me
durant tots aquests anys
que saps que ens coneixem
i has dit que m'estimaves

jo també sóc sincer
sí... jo també t'estime