dissabte, 12 de desembre de 2015

CATALÀ, PARAULA TABÚ

 Català, paraula tabú


L’esquerra valenciana mai no ha rebutjat les falles i la cultura popular. Ha rebutjat això sí la burrera, la "religiositat" i l'incivisme faller. I ha menyspreat la incultura popular. L'esquerra valenciana sempre ha participat en molts projectes fallers, publicacions, llibrets, teatres i altres. També s’ha ficat en la cultura popular: cançó, dansa, festes i gastronomia. Què seria la música sense la cançó (Al tall, P Muñoz, El sifoner, Carraixet, Botifarra...) Les danses sense Alimara, la llengua sense les escoles i els instituts...?

L’esquerra ha dimitit només de la religió. Tot i així una bona part de l’església, per no dir els únics del nacionalisme que defensa la llengua valenciana, encara hi són lluitant contra la castellanització de les autoritats eclesiàstiques amb el silenci obnubilat de la beateria generalitzada.

És clar que l’esquerra tirava més cap a la cultura general i l’alta cultura: pintura, escultura, teatre, música, literatura... Però també n’hi ha una part de la dreta civilitzada que feia alta cultura i la fa encara... Solament que encara és més minsa que l’esquerra. L’esquerra nacionalista són quatre gats... però la dreta és quasi tota regionalista. Els nacionalistes de dreta (que en són ben pocs) acaben avorrits o en les opcions civilitzades de l’esquerra...

Ara bé, si per ajuntar uns milers de neo-regionalistes indecisos, o per integrar-me en una "región de España civilizada..." o per a ser acceptat per "las otras regiones de España" se’m demana que esborre la paraula català del meu diccionari. Si he de negar la pertinença dels valencianoparlants a una comunitat que inclou, Catalunya, les Illes, la franja, etc. Si he d’anar amagant la portada dels diccionaris de consulta que solc emprar: “català valencià balear”, “Diccionari de l’enciclopèdia catalana” “Diccionari valencià Bromera” “diccionari de l’IEC” ·”Diccionari de la rima Ferrer Pastor” “diccionari Enciclopèdic de Coromines” “anglés-català” “francès-català” “Castellà-català, ·etc. Si se’m demana que visca en una galàxia valenciana, amb orelleres, absent de qualsevol altra manifestació feta en la llengua que faig servir tots els dies... Com un espanyol sense Amèrica, un nord-americà sense el Regne Unit i Austràlia o Sud-Àfrica, un canadenc sense França, etc...

Ni per tot l’or del món. I si no... pregunteu aquella gent que us dic si estan disposats a tals sacrificis en nom de la tradició, de la cultura popular o de la bíblia en pasta!