tag:blogger.com,1999:blog-91326838288264773222024-02-19T04:12:38.347+01:00JASIPRENSobre la meua idea de creació literària, la comunicació i el discurs.
Traduccions, notes, assaig, poesia, narracions, homenatges i altres coses...
FRANCESC COLLADO SOLER-BELDAhttp://www.blogger.com/profile/02396293663376968402noreply@blogger.comBlogger97125tag:blogger.com,1999:blog-9132683828826477322.post-76673633563921864942022-12-28T10:00:00.001+01:002022-12-29T21:54:36.696+01:00Corale Rotto di Vicent Andrés Estellés<p> Corale Rotto</p><div align="center" class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; margin-top: 12pt;"><h3 class="post-title entry-title" itemprop="name" style="font-size: 22px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin: 0.75em 0px 0px; position: relative; text-align: start;">CORALE ROTTO di VICENT ANDRÉS ESTELLÉS</h3><h3 class="post-title entry-title" itemprop="name" style="font-size: 22px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin: 0.75em 0px 0px; position: relative; text-align: start;">(traducció a l'italià de Francesc Collado)</h3><div class="post-header" style="font-size: 10.8px; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 1.5em; text-align: start;"><div class="post-header-line-1"></div></div><div class="post-body entry-content" id="post-body-6104621583508504108" itemprop="description articleBody" style="line-height: 1.4; position: relative; text-align: start; width: 570px;"><div align="center" class="MsoNormal" style="margin-top: 12pt; text-align: center;"><span lang="IT">CORALE ROTTO (Vicent Andrés Estellés)<o:p></o:p></span><br /><span lang="IT"><br /></span><div style="text-align: left;"><span lang="IT"><a href="http://jasipren.blogspot.com.es/2013/06/coral-romput-de-vicent-andres-estelles.html" style="color: #2288bb; text-decoration-line: none;">Ves a Coral Romput</a></span></div><div style="text-align: left;"><span lang="IT"><a href="http://jasipren.blogspot.com.es/2013/06/coral-romput-de-vicent-andres-estelles.html" style="color: #2288bb; text-decoration-line: none;">Original en català de</a></span></div><div style="text-align: left;"><span lang="IT"><a href="http://jasipren.blogspot.com.es/2013/06/coral-romput-de-vicent-andres-estelles.html" style="color: #2288bb; text-decoration-line: none;">Vicent Andrés Estellés</a></span></div></div><div align="right" class="MsoNormal" style="margin-top: 12pt; text-align: right;"><i><span lang="IT">A Salvador Espriu</span></i><span lang="IT"><o:p></o:p></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin-top: 12pt; text-align: center;"><span lang="IT">-1-<o:p></o:p></span></div><div align="right" class="MsoNormal" style="margin-top: 12pt; text-align: right;"><i><span lang="IT">Si com l'infant que sap pel carrer seu</span></i><span class="apple-converted-space"><span lang="IT"> </span></span><span lang="IT"><br /><i>prou bé anar...</i><span class="apple-converted-space"> </span><br /><i>Ausiàs March.</i><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-top: 12pt;"><span lang="IT">Un’amabile, una triste, una piccola patria<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">tra due luci, di negozi antichi,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di coppie lentissime, di bambini in piazzetta,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di nobili campane e grandi letti di canonici<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">un ingiallimento di pianoforti guasti,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">nel frattempo, l'umidità inzuppa il marciapiede.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">- ci sono foglie di lattuga sparse sulla terra -,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">il bacino tra le gambe, il rosario in famiglia,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">la corda nella scala – la strada della Mar<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">via del Miracle- e la figlia maggiore<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">a ricamare iniziali coniugali nel cuscino,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">il nonno cadavere tra quattro torce,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">i tarli nel tavolo. Una lenta tristezza,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">un amore, qualche lacrima, una povera nostalgia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Sono rientrato. Da qualche tempo che non ero rientrato.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Le piastrelle bianche, odore di aghi di pino.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Tra due luci trascorro qualche strada.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">So che oggi ho bisogno di trovarti, domani -non lo so.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Non voglio </span>neanche sapere. Non vorrei sapere.</div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Sentirei allora qualche tristezza bruta.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ti ho spogliato di tutto quello che a me piaceva.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Di tutto quello solo ne resta in te la gioia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Io solo cerco in te la gioia della vita.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Soltanto quella gioia. Solo, solo, solo!<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ora che son in procinto di essere più triste di mai.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ora che resisto debolmente ad essere triste.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ora che ho solo la voglia di essere felice,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">ora che questo desiderio è la sola cosa che mi sostiene<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">intanto vado, vengo e riprendo e taccio e non dico nulla.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Attraverso delle strade, tra due luci,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e sento il vicinato nascosto dalla gioia<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e girato il cantone credo che morirò.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Segnali solo, di te. Delle coppie lentissime,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">ancora speranza. So che ho bisogno di vederti.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Resisto a farmi credere che ho già perso tutto,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che ho perso il mio diritto, voglio dire, alla felicità,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che ho perso il mio diritto, voglio dire, a te, a tua<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">compagnia, alla tua gioia di vivere.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ho perso tutto, ma a te non ho ancora perso.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ancora vivi oh te. Ancora vivi, e su di te so.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Nel giorno c’era mercato. C'è solo odore di pesce,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">dell’umidità, in terra, sporca e appiccicosa.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Era allegro d’amarsi. Affermativamente<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">andavamo per le strade, tra esseri e cose.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">La vita era una strada con dei camion e fidanzati<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e bambini e lenzuola appesi sui balconi,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e sopra di tutto un chiasso di ferri<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e di fischi dei treni che andavano e venivano.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">C'era l'uomo quello che vendeva i giornali<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e la ragazza, in bianco, assediata da tutti.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">C’era il Monastero di Santa Clara nell’aria<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">del crepuscolo calmo, come luce delle case.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e una fatica tanto dolce e una segreta pena.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ci sono dei poeti che quando si dispongono a scrivere<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">mettono sul tavolo il posacenere, le forbici,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">il gasdotto, la secante e molto altro ancora.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Calcolano la distanza dalla testa alla carta.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Discretamente saggiano poco dopo in contegno.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Alla fine, scrivono, e scrivono delle cose accurate,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">forse rinascimentale perfettamente inutile,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">senza delle quale gli uomini lavorano, amano, muoiono.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ci sono dei poeti che, quando scrivono, in un posto<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">lasciano cuore e orologio – fastidia il suo tic tac<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">de tarlo che rode sul povero legno umano-;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">prima si garantiscono che i loro figli dormono<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e dorme la sua moglie, e poi si tolgono<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">i versi come se fossero fotografie di una "vedette"<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">- ogni verso ha un’imbecille presunzione di "vedette"-<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e considerano, gravi, ciascuno dei suoi beni.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ora passa un tram sulla strada di La Pau.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">A me piace, di notte, ascoltare i tram<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">(i tram di notte, forse passano tutti pieni<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di grande pesce e donne annegate e gonfie).<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Qualche giorno scriverò un libro, un libro con il tuo nome:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">bisogna arrivare un giorno in cui dirò tuo nome segreto,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">un nome come un sasso di fiume, ammorbidito,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">un nome come un fiore impensabile in un margine<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">un nome festivo di vigneti e il crepuscolo nel mare,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">un nome come un “riu-rau” con le vocali aperte<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e la brezza dal mare per la calligrafia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Dans l'ombre, dans les yeux, dans l’incendie du bois.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ricordo Dominique. E ricordo il muschio<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">crescente tra le pietre nel cortile di Sant Roc.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Si tratta delle lastre blu, quasi blu dico meglio.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Da una parte si vede il mare sopra i pini.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Il tic-tac dell'orologio, le carte del giornale,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">le inondazioni nel delta del Po,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">il desiderio amaro di tornare con insistenza<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">al mio Corale rotto, e questo mal di testa<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che non posso <st1:personname productid="mai togliere. Ho" w:st="on">mai togliere. Ho</st1:personname> non so quanti giorni,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">ho non so quanti mesi senza scrivere neanche un solo verso.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Son capitate a me troppo cose. Forse tutto sia ciò.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ora però bisogna che io scriva certe cose,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">certe cose che </span>dovrebbe mai leggere nessuno </div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che nessuno deve capire fino a quando io sarò morto<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e sia tardi e sia perfettamente inutile:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">io so, e non dico, chi si strapperà la carne<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">con le unghie, piangendo tutta una spessa estate.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Forse non ho mai sentito un bisogno<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">così selvaggio di scrivere. Fa male la testa, comunque.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Non so quante volte ho smesso di scrivere<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">per ciò, per questo mal di testa che non mi lascia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ora mio figlio dorme. Credo che ora mio figlio<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">dorme la, nel mio villaggio, accanto a sua madre.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">A volte vorrei essere come altri poeti<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">ed aver scritto alcuni versi onestamente rimati<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">dove dire la gioia che spesso hanno<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">gli occhi azzurri di mio figlio, oh e i suoi capelli biondi,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">le sue guance sottili come un verso mai scritto,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">come il verso che non ho scritto, ma che ho voglia di scrivere<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">- come di una monarchia europea del Nord.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Mi piacerebbe dire: ora è passata una macchina,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">faceva un piccolo rumore su l’asfalto bagnato<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">come se essa andassi staccando dei petali dell’asfalto.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Non è ciò esattamente. Dans l'ombre, dans les yeux.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Un ginocchio. Ora vedo, ora penso un ginocchio.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Il ginocchio di una ragazza come una primavera<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">come un ginocchio di fanciulla. Forse pensavo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">allora in un ginocchio piuttosto specifico.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Il ginocchio detto però è il ginocchio che penso,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">vagamente sciocco... ¿Perché ho detto prima<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">la primavera arriva come un ginocchio di ragazza,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">se è ora quando lo vedo, se è ora quando ci penso,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">se ora è quando lo so e no quando scrivevo?<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Un vicino scrive a macchina. Scrive molto lentamente:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">forse scrive cercando lettere una per una.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Scrivo anch’io molto lentamente, con lettere in piccolo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">A masticare parole, come un briciolo, una per una,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">in un piccolo taccuino. Il mio desiderio sarebbe<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di essere tutta la vita a scrivere, con la lettera<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">piccola, un brano lungo e dolorosamente lento,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">lento e grigio, a bassa voce, nella casa in silenzio,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">lavorare in silenzio complicate capitelli<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">- ora ne ricordo alcuni: gli son veduto in León -,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">dolci curve di amore, una silenziosa offerta<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di tutti i giorni, un’offerta zitta per chi amo di più<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e non lo dovrebbe <st1:personname productid="mai sapere. Tu" w:st="on">mai sapere. Tu</st1:personname> sei, forse, chi amo di più.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">L'ho scritto e mi sono fermato. Voglio, in te, la gioia<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">domestica di vivere, il principio di un ordine<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che io so e non voglio dire; ed ormai non è ciò neanche.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Oh, tutto è impossibile, assolutamente impossibile.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Lo so e non posso piangere, né quasi pentirmi.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Guardo semplicemente, guardo e taccio. Ricordo a te.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Voglio in te tutto quello che significhi, chiara,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">con una vita svelta, come una fonte in piedi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">dove l'aria si può lavare come lavo mia anima.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Abbi pietà di me, abbi una povera, una triste,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">un’amorevole pietà! Ho raggiunto il massimo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">della vita; vorrei che tuo ricordo fosse in me<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">la pace, ora ormai sì. Mio Dio, che la sua memoria<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">ora dai a me la pace, a me significhi pace<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e lasciare a me teneramente in questo posto dove mi trovo.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Angeli che tanto volete me che ho raggiunto a sentirvi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che prendete all'improvviso mio polso quando io<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">stavo per scrivere qualcosa che non doveva scrivere!<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal">Non mi lasciare! Non mi lasciare! E tu, mio Dio,</div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Tu che mi volevi forte e vincitore e chiaro,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">non voglio che guardi me, che forse son caduto:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">devo alzarmi, lo so, e devo essere come volevi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che io fosse, come vuoi ancora! tutti i giorni, che io sia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Devo essere come Te mi vuoi. Devo essere come Te vuoi.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Mi sono fermato un po’. Ho sudato la mano.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">La mano si appiccicava, scrivendo, sulla carta.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Non scrive adesso il vicino. Ora si scolta il rumore<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">dell’acqua in un lavandino. Non ho detto: sono solo;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">sono solo in casa mia. Guardo un attimo i mobili;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">ho passato una mano delicatamente sul tavolo;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">mi son ricordato che ho, in un cassetto, in una busta,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">una manciata di documenti, le fatture dei mobili.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Le sedie, il tavolo, il letto, il cassettone,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">un piccolo tavolo per la cucina ... Facevamo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">a poco a poco lo acquisto, esitando, calcolando,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">rinunciando ... Ricordate? Poi cominciammo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">ad andare rinunciando, per ora questo, domani quello ...<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Dovevo essere triste quando mi ricordo,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">ma io non sono per nulla. Esattamente, mi ricordo,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">lo ritengo, lo penso. E 'stato, solo, l'inizio.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Abbiamo rinunciato, dopo, tante volte<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">a tante, tante cose che erano il nostro, tutte cose nostre!<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Era un caseificio al di fuori di via San Vicent.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">La lattaia giocava perchesi con il figlio;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">noi ci siamo baciati per breve tempo in un angolo.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Tu disegnavi bambini su un pezzo di carta.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Io volevo un amore come quello di Beatrice<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">discendendo in Inferno a vedere Dante,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e pensavo Colonne fiorentine, sottilissime,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">terribilmente svelte, come quelle di Fra Angelico.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Mi rifiutavo di vedere lo sporco delle mura,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">il terreno e le lattine e gli amanti e i gatti morti.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">A volte le cose non accadono solo perché sì.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ci sono clausole nascoste che determinano,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">facendo e disfacendo ciò che è nostro, e invece<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">non contano su di noi, non ci espongono il problema:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">ci ignorano completamente. E 'terribile, se si pensa.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Non so quello che volevo dire. Son dovuto partire<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">in cucina, bere, e ho dimenticato completamente.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Forse è valido però quello che ho scritto come l'ho scritto.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">No, no: lei ha sbagliato. E’ il dieci-otto-cinquanta.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">No, no. dieci-otto-cinquanta. Eccolo! Prego.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">A te, che ridi, dico, e ti chiedo di ridere,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">non smettere di ridere se non vuoi che io muoia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ricordo come ridi, e perché ridi ti amo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e ti ricordo e non smetto ormai a pensare a te.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">A te che ridi, a te, vorrei avere<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">per sempre al mio fianco, ridendo, perché ridi,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e ridi con tutta l’anima e ridi con tutto il corpo,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e ridi, amore!, con tutta la tua giovinezza<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e con la salute dorata dell’arancia aperta<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">con le dita, con le unghie, selvaggiamente felice!<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Potrei dire come sei dalla testa ai piedi,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">ma voglio sapere solo questo: che ridi,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">ed evocarti ridendo e volere te a ridere,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e desiderare che tu ridi -solo, solo, solo!<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Non lo sai, non lo sai ... I lunghi corridoi,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">stretti e tortuosi, i fiocchi che vengono<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">a volte sotto i letti ... Non lo sai, non lo sai!<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Io vedo il cielo viola, le mura, le torri,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">i mandorli, le colline rosate, in carne viva<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">-l'omaggio reso, mentalmente e fugace,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">a Muñoz Degrain, senza convinzione<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">In certo dipinto che c’è, entrando, a sinistra ... -,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">ma, prima, il grande fuoco, la solitudine e il fuoco<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">a vedere dalla finestra, e tra gli alberi, il fiume,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">l’illustre ampliamento degli edifici, l'ordine,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e di là delle vigne, alcun paese, un po’ di fumo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">dolce e amorevole, e ora questo, e questo freddo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">un freddo inverosimile, ed in mezzo a tutti, non so<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">una tenerezza nascosta, una certa tristezza<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">come se non riuscisse ormai a tornare di nuovo,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">come se questa fosse ormai l'ultima volta,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">come se doveva già dire addio e fosse ormai tarde,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">come se mi vergognassi, anche, a dire addio,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">o di sembrare retorico. E l’addio, come un osso<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">un piccolo osso, attraversato brutalmente in gola.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Sai già che è arrivata l’ora di andare dicendo addio<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di andare tagliando, ultimando, specificando<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">la speranza. Un affare triste e assai necessario.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Devi congedarsi, con affetto, con tristezza,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di ciò, di quelle cose che sono più cari,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">illusioni che non possono essere fatte,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">poiché è tardi, è già tardi, assolutamente tardi ...<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Andare, già a ridurre, limitando i desideri,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">ormai le illusioni su una cosa sola ...<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Addio, addio, addio. Non è che le cose muoiono;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">né anche se ne vadano. È una è una. È una ...<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Il tramonto piccolo e triste e accattivante<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di queste strade antiche che a me piazze andare,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">dove vorrei vivere e scrivere versi grigi,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">assolutamente grigi, mentre brucia lo spigo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">su delle quattro braci, un tavolo piccolo,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">su di lei una coperta, le mura con carta da parati,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">una piastrella soltanto po’ sciolta, e credere dolcemente<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che Campoamor fu un poeta formidabile,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che “El Ama” è un poema di quelli che pochi se ne scrivono<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e leggere ad alta voce alcune rime di Bécquer<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e sdraiarmi, e non dormire, pensando solo, pensando<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che devo scrivere un poema in ottave reale<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e non come i poeti di oggi giorno, che di solito<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">non rimano perché è difficile. Vorrei, io voglio<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">credere che sia necessario scrivere tutti i versi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">bene consonati e ubbidendo certe leggi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e in un valenciano molto nostro, molto nostrano<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">come si dice, con un indice irrigidito improvvisamente<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">uomini che hanno il titolo di Maestro in Gai Sapere<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e dire di no, che ciò che il valenciano<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">è catalano non è vero, che ciò è un tradimento della Patria,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">la terra in cui uno è nato e che no, figurati, che no,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e non ficcare il naso, e bene, e andiamo fare,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">fare un anno il libro di versi di una “falla”<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e raggiungere come sia che il Rat Penat mi dia<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">almeno un piato di gloria, e di passare la mia vita<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">a ottenere Viole ed Eglantine e menzione.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Un mondo piccolo e tenero, positivamente tenero<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">il gatto sopra i piedi, il tarlo nella sedia,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">piu tardi il cruciverba, e domani se Dio vuole.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Come il caso della vedova che ho appena conosciuto.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E 'giovane e ha una figlia. E sembra che non sia vedova.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Sembra che è avuto una figlia di un uomo,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che non ci sposarono. E 'ancora piuttosto bella.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">"Non è niente di entusiastico", commentano in ufficio<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">dove di solito lei porta dei caffè con latte.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">"Io l’Ho visto nel Coli." "Che cosa vuoi dire con questo?"<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">"Io? Io Non voglio dire nulla. Lo dico, Io ho già detto”.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">"Se non stai zitto, ti rompo la faccia..." "Davvero, lei?" "Io!"<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Isabelle ennuyeux, quand les pins, quand le soir.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Una ragazza in verde e una ragazza in rosso<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e una ragazza in bianco e, vibrante, le trombe,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">le trombe lascive che non perdonano nulla<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e suonano-e fulgorano- durante tutta la notte,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e il sudore nei volti, come di legno, dei negri;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">il rumore di un tram che gira in quell’angolo,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">la coppia che attraversa l'aperto verso il muretto;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">tra il fumo, gli fischi di treni, i lampioni rossi;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">l’acqua cadendo, calda, delle locomotive;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">le piante dei gerani tutte piene di fumo;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">le figlie della vedova che scendono in strada<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e la madre gli guarda dietro dei vetri<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">della sala da pranzo al buio, le trombe del ballo,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">le trombe lascive, e invitte, e crudele,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">L'attacco brutale che ha l'acqua dei cessi,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">il fulgore delle ruote fermate dei treni,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">il fulgore dell'acciaio. Il bambino salta il muro;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Dietro dei vetri, facce di genti che dormono,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">guardano senza interesse, sperano in tutti i casi:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">un sudore, degli oli, qualche goccia spesse ...<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">O adorata! Ora mi salvo. Ora ti penso, oh terribile.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">La gioia è la parola che mi resisto a scrivere.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E ' venuto il momento di dire - no a cantare<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">la gioia, forse. Eco qua il mio mestiere.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ho un lavoro, da ora, per te.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Insistere brutalmente, da ora, nella gioia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Da te mi viene, da te viene a me, o viene dal fondo del tempo.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E non è neanche così. Non si può formulare.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Poiché non è una gioia. È -lo so! – la gioia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">La gioia in minuscola, viva, di tutti i giorni,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">cosa di ogni giorno, di andare e rientrare:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">alla fine di vivere, di essere nato, di essere,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di questi piedi, di questi occhi, delle mani, dei denti,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Di tutto questo che ho, e avendo ciò, ho tutto<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">o può, in un momento, aver tutto, o credere ciò.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ora è quando vedo l'Italia. Non l’ho visto prima.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Le trombe oscene, il sudore nei luoghi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">La dove le mani insistono. Il cielo come un lenzuolo.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">In carattere bello piccolo, in un piccolo quaderno<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">una canzone d'amore che non ha mai scritto uno.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Vorrei bussare alla porta della tua casa, la porta<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">aprirebbe un po’, tu devi essere in piedi,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">con una mano sulla porta, l'altra lunga tutto il corpo.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Entrerei nella tua casa. Poi di me so, felice<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">dicendo cose gioiose e veramente stupide,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e tu in una sedia, inoltre, in un angolo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">con una mano sulla porta, l'altra lunga tutto il corpo.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">In caratteri minuscoli, in un piccolo quaderno<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">drammi che non conoscono, latenti tragedie<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">tutto ciò che non accade, ma c’è, comunque.<o:p></o:p></span></div><span lang="IT" style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 12pt;"><br clear="all" style="break-before: page;" /></span><br /><div align="center" style="margin-top: 12pt; text-align: center;"><span lang="IT">- 2-<o:p></o:p></span></div><div align="right" class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: right;"><span lang="IT">Amb molts testimonis i grans inventaris<span class="apple-converted-space"> </span><o:p></o:p></span></div><div align="right" class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: right;"><span lang="IT">i ab actes rebuts...<o:p></o:p></span></div><div align="right" style="margin-top: 12pt; text-align: right;"><span lang="IT">Bernat FENOLLAR<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Senti, amica – direi - : le cose, certe cose,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">non accadono perché sì. Ci sono delle clausole segrete<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">ci sono processi nascosti, ci sono assemblee generali<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">intorno a un tavolo di pino abbastanza rozzo e povero<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">su di cui ogni tanto appende una luce miserabile.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Conosciamo i risultati, i brutali risultati<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che ci fermano improvvisamente, come un fulmine nel camino.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Potrei illuminare a te il passaggio che evoca<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">la via di Damasco, ma non è necessario.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ora, guarda, la sera, i boschetti, il fiume.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Il re parlando a Curzio: vedi, se hai capito bene.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Non c'è ancora tempo, amica, che gli alberi - gli alberi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">verdi e svelti dal giardino- diventino donzelle.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ora vanno tra gli alberi, nitrendo, i cavalli.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ci sarà un tempo in cui gli alberi diventeranno donzelle,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">verdi donzelle nude, terribilmente svelte<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e tra loro, dei cavalli, nitrendo come uomini<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">quando arriva il momento che essi non possono più.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Vedremo quindi porcellane amabili<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Porcellane che anno di lenti disegni ottiche<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">tutti fatti di radici inutilissime: formicai anagrammi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">come quelli che tutti noi abbiamo nelle palle degli occhi,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">piccole mappe ottiche dei paesi dove siamo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">destinati - perché no ? - dal momento della nascita:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">il paese che ci devono, non abbia nessun dubbio,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Il paese di cui siamo amare esiliati.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">In ogni occhio abbiamo, magari, un emisfero,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span class="hps"><span lang="IT">tristemente</span></span><span class="shorttext"><span lang="IT"> </span></span><span class="hps"><span lang="IT">disegnato in</span></span><span class="shorttext"><span lang="IT"> </span></span><span class="hps"><span lang="IT">linee di sangue,<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="hps"><span lang="IT">-</span></span><span class="shorttext"><span lang="IT">O forse, </span></span><span class="hps"><span lang="IT">dopo di tutto</span></span><span class="shorttext"><span lang="IT">, </span></span><span class="hps"><span lang="IT">in linee</span></span><span class="shorttext"><span lang="IT"> </span></span><span class="hps"><span lang="IT">di terrore-<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="hps"><span lang="IT">E là dove non abbiamo potuto raggiungere quando siamo nati<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="hps"><span lang="IT">Per ciò, perché siamo nati probabilmente</span></span><span lang="IT"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Cose folli, delle cose dette per non tacere.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ebbene, adatto, d’accordo. Ma quindi che ne dici di questo?<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span class="hps"><span lang="IT">Le Porcellane</span></span><span lang="IT"> <span class="hps">condotte</span> <span class="hps">da "</span>chez <span class="hps">Proust</span>" in Cina.<br />Quella di Mao Tse Tung… <span class="hps">E 'come se</span> scrisse<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span class="hps"><span lang="IT">una poesia in</span></span><span lang="IT"> <span class="hps">un chicco</span> <span class="hps">di riso</span> <span class="hps">dipinto di verde.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="hps"><span lang="IT">Lo vuoi</span></span><span lang="IT">? <span class="hps">Sì, sì</span>. <span class="hps">Quando</span> <span class="hps">Svetonio parla<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Di <span class="hps">Tiberio</span> <span class="hps">...</span> <span class="hps">E '</span>importante ricordare <span class="hps">Svetonio.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="hps"><span lang="IT">Ora sto</span></span><span lang="IT"> <span class="hps">vedendo</span> <span class="hps">Capri come</span> <span class="hps">non l'avessi visto.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="hps"><span lang="IT">Mi sono ricordato</span></span><span lang="IT"> <span class="hps">la calce</span> <span class="hps">ammollendo</span> <span class="hps">le pareti.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="hps"><span lang="IT">E alberi di</span></span><span lang="IT"> <span class="hps">olivo e vigneti,</span> <span class="hps">e barche,</span> <span class="hps">e peccati.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="hps"><span lang="IT">Bene</span></span><span lang="IT">. <span class="hps">In seguito</span>, ricordiamo quell’<span class="hps">orribile</span> <span class="hps">estate<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="hps"><span lang="IT">con la morte</span></span><span lang="IT"> <span class="hps">alla schiena</span> <span class="hps">o</span> <span class="hps">tra il</span> <span class="hps">petto e la schiena,<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="hps"><span lang="IT">somigliava un</span></span><span lang="IT">a colombella<span class="hps"> calda</span> <span class="hps">di fango</span> e <span class="hps">di calce,<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="hps"><span lang="IT">e la</span></span><span lang="IT"> <span class="hps">camera, molto</span> <span class="hps">bianca</span>, <span class="hps">la</span> <span class="hps">clinica,<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="hps"><span lang="IT">la persiana verde</span></span><span lang="IT">, <span class="hps">il curato accanto<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="hps"><span lang="IT">dal suo letto, alla testiera. Sapemmo –credo che ho detto!-<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="hps"><span lang="IT">il risultato. E 'abbastanza</span></span><span lang="IT">? <span class="hps">Ora</span> <span class="hps">penso di sì<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="hps"><span lang="IT">domani, dopo domani, io vorrei probabilmente<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">sapere tutto completamente. Oh Amica, oh tenera amica.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Non ho niente da dire. Diventa semplicemente.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Perché vuoi che io parli? Non è abbastanza? È che non basta?<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E ‘come se si prende un qualsiasi giorno,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">un giornale e camminare parlando di tutto ciò<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che il giornale parlava, e via, e questo è tutto.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ora il castello naufraga tristemente nella nebbia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ora il re galleggerà su un letto di nebbia<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ora le porcellane galleggeranno nella nebbia<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">I nitriti dei cavalli annegandosi nella nebbia<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Diventeranno le ragazze amare alberi di nebbia<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Jacques Prévert scriverà triste canzone di nebbia<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ora camminerà Simone Signoret per la nebbia<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ora resteranno inzuppati di nebbia i marciapiedi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di Parigi e le lastre del cortile di Sant Roc<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e le torri di Amleto, i versi di Rimbaud ...<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Saranno arrugginite le opere di Carné.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Scenderà la nebbia tra gli specchi del castello,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">i gradini spessi, per le vecchie catene,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">per lo scudo della contea, per la nobile sintassi,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">dai degni episodi, dagli indimenticabili crimini,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">per tutti le offese che sono ancora in carne viva.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Amica, amica, amica! Oh amica più che mai!<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Dove sei? Dove sei? Ti chiamo. Ho bisogno di te, amica!<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ti voglio al mio fianco per tutta la morte!<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Dove sei? Dove sei? Ti chiamo. Non posso vivere senza di te.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Dove sei? Rispondi, amica! Torna indietro. Non te ne vai.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Non lasciarmi qui da solo, terribilmente solo,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">A sentire come l'umidità mi cade dalle ossa<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">In gocce che putriscono il mio intero cranio!<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">La contessa è morta di dolore in attesa<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">al ritorno di suo figlio. Oh vecchia, oh triste Europa!<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Che cosa faremo delle guerre greche che sono in chiostro?<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Che, dei sarcofagi, dei capitelli, dei marmori?<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Je suis un citoyen pâle au milieu des morts.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ora hanno commemorato Ovidio in Italia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Non ho trovato da nessuna parte una traduzione<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">onesta da Horace. I damaschi antichi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">lungo il corridoio in ombra, tra la finestra gotica.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">In piazza, sotto i portici, c’è la fonte<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">La fonte antica e sporca, e poi i negozi,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">i negozi antichi e sporchi, un vicolo,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">delle pietre ebraiche con breve iscrizione,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">una finestra piena di tenebre. Poi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">cercavamo una via rumorosa di cipressi;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">lo trovammo molto tardi e non siamo andati;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">rientrammo in hotel. E 'stata la prima notte.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">(Trascriverebbe l’Epistola di Tarragona. O benne<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">L’Egloga a Catalogna e pochi versi più)<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Per la prima volta siamo stati insieme sdraiati e nudi.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Mi ricordo le lenzuola, bianche. Siamo stati molto felice.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Di mattina rientrammo nella via dei cipressi;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">abbiamo visto la Cattedrale. E vedemmo il mare.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Il mare era lì e non lo avevamo visto<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e noi due ridemmo. E tacemmo all'improvviso.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ci ricordammo, nudi, nella stanza<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Tutta nel buio, così nudi tra le lenzuola così bianche.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">L'altro hotel era diverso, tutto era diverso pure.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Sono tornato di nuovo. Oh Vecchia, oh triste Europa!<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Et je vis devant moi au fond d'un carrefour.<span class="apple-converted-space"> </span><br />Mentre scrivo, mentre cerco di non morire del tutto,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">mentre la notte segue, pur non fermarsi i tarli,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">mentre i camerieri scopano, mentre cadono gli spruzzi.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Che cosa rimarrà alla fine? Gironella ha scritto<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">da Papini. Ricordo la cronica abbastanza bene.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">¿Papini a Sancta Croce? Sarà ormai trasferito?<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Penso la testa di Papini come una testa di Beethoven.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Penso la testa di Papini come quella di un annegato,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">fatta con le aderenze successive di argilla<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">fatta dai petali di argilla, a colpi, con rabbia,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">come di uno scultore violento con il dito<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">grosso toccando, insistendo, premendo, riparando,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">con un pollice orribile, tutto sporco di nicotina.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Poi si toglie il fango e poi emerge,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">nobile, la testa di Beethoven. Emil Ludwig. E la testa<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di Emil Ludwig, di Goya, di Quevedo? In Sagunto<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">c’erano alcune teste iberiche: tu non hai voluto vederle.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Neppure volevi vedere un fango molto erotico.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E nonostante ... Le colonne, i templi, le statue ...<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Va bene. Sì, certo. Ma nonostante ... Va bene. Taccio.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Direi a te: Allora ... E poi? Non capiresti.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Non mi voleresti sentire. Sarei stato solo.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Vedrei a te con un fondo di ulivi e vigneti.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">L'aria direbbe il verde vicino del mare.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Mi renderei triste. Non saprei cosa fare.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Vorrei essere più povero, queste notti d'inverno.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Io vorrei guidare un camion, di notte,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">per la Francia, da Leon: vorrei andare in Arevalo.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Tout est mort en Europe -oui, tout- même l'amour.<span class="apple-converted-space"> </span><br />Attraversare Arevalo di notte, di notte e con camion.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Tordesillas, Arevalo, Astorga, Rodrigatos<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">dell’Episcopale, e poi Villalibre<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">della Giurisdizioni. Una memoria delicata<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">a Margaret O’Higgins, senza reggiseno<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Per i percorsi di Corea tra i soldati e polvere,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">i capezzoli divertenti e poi irritate.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Mangiare e bere dove mangiano e bevono i meccanici.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Oh Anna della rosa tatuata sul petto!<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Il salto definitivo. Raccomando tenebre.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ascoltando Carossone, come piove nel cortile,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">come vanno per il piano sopra, come passano la strada.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Vedo guerre, tutto l'orrore della guerra, le acque<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">del Tevere tutte rosse di sangue. Vedete l'Eneide:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">consultare gli oracoli, consultate, consultate..!<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E 'come se le parole portassero a me<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">non più al canto, in certi luoghi, a chiarezze, risposte<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">alle domande che non aveva mai formulato,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Non sapevo che potessero essere formulate,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che... Buona notte, buon giorno. Un vento, un vento di sabbia<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">un vento pieno di riso che riempi tutto il pomeriggio<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">dei buchi piccolissimi I legni del cognac.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Oh vecchia, oh triste Europa! In casa dell’erborista.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Non succede nulla, non succede nulla in particolare.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Quindi, forse, l’astronomo assediante, di notte,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">allusioni chiarissime a tutti ciò che era perduto<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">quando tutto ciò di Adamo ed Eva, ostinate, forse,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che, sopra la notte, è il giorno inattaccabile.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Non male. Un astronomo assediante, spiando,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">mangiando, a morsi tondi, il loro pane con olio e sale.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Diventa semplicemente. Norma Talmadge è morta.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Gentilmente scettica, considerando solo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">I cumuli di spruzzi, volendo fare versi saffici,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">lasciandomi l’esistenza a pezzi per gli angoli,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">desiderando una roccia dove sedere e aspettare.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Lettere di ringraziamento. Quest’amore all’Italia,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">quest’amore all’Italia che mi uccide di tristezza,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Che mi piove dal cervello, dagli occhi, dal cuore,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">quest’amore all’Italia o l’acqua in cestino.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Soltanto direi ciò a volte: Italia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E una triste retorica: sto morendo per te<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Morirò per te un qualsiasi giorno.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Penso che il mio cuore, oh Italia, come una nave, come una<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">nave che porta il tuo nome scritto in lettere bianche<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">vicino alla prora. Il mio corpo la nave<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">chiamata Italia, persa nel mare, da sola,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">volere, e di non essere capace di tornare a voi, tornare.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E 'molto triste: è un cuore il mio cuore che non può<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">tornare, e mai va avanti: solo facendo a insistere<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">volendo tornare soltanto, provare un’altra volta<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">in circoli successivi, tristemente insistenti.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Il sale brucia i miei occhi, mi mangia le palle<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">degli occhi tutto il sale di mezzogiorno, di un nome.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Mi trovo qui. Mi è stato detto che questo era il mio posto.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Forse no mi dissero. Ma questo non ha più importanza.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Oh sì, mi dissero. Mi hanno detto: Tu, qui.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Oppure non mi hanno detto. O sì. No lo ricordo.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E 'come se sì e se no. Come? Non lo capisci?<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Nemmeno io. Ma io non posso dire: non o capito.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Sono partorito no per capire o non capire.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Sono partorito: semplicemente. Io non so nulla. Ma io<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">non posso dire: Io non so nulla. Se non avete capito<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ne lamentare ciò posso. Tutto è così. Buongiorno,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">buonanotte. Come se sì come se no. Se sì come?<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Come l'ascensore che porta su e giù le persone felici<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e tristi e si ferma, per la notte, sia esso il canto,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">con della gente su e giù, pieno di gente, di cestini,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">a prendere dal pozzo l’acqua umana a volte cristallina,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">quasi al punto di rottura, a volte torbida.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Così il canto, e il canto, pieno di persone e di cose,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">o ascensore o cabina telefonica con il legno<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">grasso in alcuni punti, con un odore di gente,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">con il legname untuoso di sudore in certi luoghi.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Fermo, a volte, con tutte le luci accese,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">quando è notte. Così, d’ora in poi, il canto. Buongiorno,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">buona sera, signori. Che cosa succede? Come vanno le cose?<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Beh, abbastanza bene, si sa ormai. Oh vecchia, oh triste Europa.<o:p></o:p></span></div><span lang="IT" style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 12pt;"><br clear="all" style="break-before: page;" /></span><br /><div align="center" class="MsoNormal" style="margin-top: 12pt; text-align: center;"><span lang="IT">-3-<o:p></o:p></span></div><div align="right" style="margin-top: 12pt; text-align: right;"><span lang="IT">E quan la persona està a la fi per passar,<span class="apple-converted-space"> </span><br />los àngels estan ascí en torn, mas hom no’ls<span class="apple-converted-space"> </span><br />veu; mas moltes persones santes o han vist,<span class="apple-converted-space"> </span><br />e l'ànima ja’ls sent, e quan hix del cors a<span class="apple-converted-space"> </span><br />tots los coneix: "¡Oo, sent Miquel, Gabriel,<span class="apple-converted-space"> </span><br />Raphael! ¡Oo, mon fill Peret, ma filla Cata-<span class="apple-converted-space"> </span><br />rineta, e ben siau venguts!"<o:p></o:p></span></div><div align="right" style="margin-top: 12pt; text-align: right;"><span lang="IT">SANT VICENT FERRER.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Fin dove sono arriva la musica del ballo.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Inoltre, di tanto in tanto, si ode il fischio del treno,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">si ode il clacson di una macchina. E niente di più. 0 poco più.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Si ode, sopra di tutto, la tromba del ballo.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Tutto questo è nel crepuscolo: domenica sera.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Gli altri giorni si odono canzoni delle domestiche,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">il rumore dei lavelli, dell'acqua tra le cose,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">L'attacco brutale che ha l'acqua nei cessi.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ora mia moglie ripassa una camicia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ho iniziato a scrivere senza sapere cosa dire.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Decido di non scrivere in un paio di mesi.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E ora sto scrivendo. Non voglio pensare, non voglio<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">sentire, lascio la penna per scrivere quello che vuole.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">So già che la penna non scrive niente, che sono io.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Se volessi chiarire questo, probabilmente<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Bisognerebbe pensare, occorrerebbe sentire,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">ed io non me la sento. Lascio così come va.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ora soltanto o voglia, forse, di nominare.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Succede a me ciò che non avrei mai creduto:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">soltanto arrivo a leggere dei reportage, storie,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">cronache di viaggi in Francia, per Italia,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Inghilterra, Germania. Ma delle storie attente<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">inevitabilmente ai dati esatti,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">ai dettagli specifici: chilometri, alberghi,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">cucina, musei, strade, gli orari dei treni.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Mi hanno dato questi giorni, opuscoli: sono i percorsi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che possono farsi in Italia. Seguo itinerari,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">li vivo, città, collegando paese, città, utilizzando<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">orari dei treni, dei musei. Non andrò,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Io probabilmente non sarò <st1:personname productid="mai in Italia" w:st="on">mai in Italia</st1:personname><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">una settimana, un paio di giorni, ma questo lo penso ora:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che metto le mani sulle mappe, gli opuscoli,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">io sono, in qualche modo che non so dire, in Italia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Io non so bene perché metto tutta questa storia qui.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ora ho un piede dolorante. Perché non ho detto prima<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che ho un piede malato su una sedia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ora non si odono i clacson. Trionfano le trombe<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">miserabile del ballo: le coppie danzeranno<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e premeranno i loro corpi appiccicosamente.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ora si ode il fischio di un treno. Io non so cosa sia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Porterà persone e peccati e speranze e lutto<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e, sopra delle carni, molliche di pane.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Anche porterà miserie, cose inconfessabili<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e uomini con apparecchi ortopedici, e lampade.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Mi ricordo di una storia di "Point de vue": a parlare<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di Clermont-Ferrant: era un testo, un reportage<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">puntuale: Ora penso nell'ultima parte<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di un romanzo di François Mauriac: il bambino<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">è morto, annegato, ed io penso il paesaggio<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">inciso da un rurale e lento Alberto Durero.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Oh Mein Papa ... sale una musica svelta<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">come salese tra i tubi l'acqua in la casa sola<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e dà un grande desiderio di aprire tutte le fonti<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e fare l’acqua rompersi della gioia nei livelli.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">"Oh Mein Papa ..." (Le gambe, le belle gambe,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">le gambe incredibile oh-oh- di Lilli Palmer).<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Il campo di Burjassot e il campo di Borbotó,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">La seccagna di Paterna e la seccagna di Godella,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e i cimiteri bianchi e le mattonaie rosse,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e il treno verso Paterna e quello che vieni da Paterna,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e poi quello di Llíria e più tarde quello di Bétera,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e quei tram gialli e casa la Conilla<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e Beniferri con pioppi e canneti e sentieri,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e i grandi pini nel castello piegati sul canale,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e il treno di Burjassot, e il treno che sale a Llíria,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e quello che scende di Llíria, e quello che finisce a Montcada,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e la calce delle grotte lì per Benimamet,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e quello che finisce a Paterna e orinare nel cortile,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e il profumo dei giardini, la calce della parete<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">quasi blu con la luna, e il silenzio, e il treno<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">il treno di notte, che attraversa solitario la notte,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e il campo di Burjassot e il campo di Borbotó,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e la seccagna di Paterna e la seccagna di Godella,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e il Pla del Pozzo, e i masi, le capanne di Luna,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">L’Alqueria del Pino, e il Pixador, e il maso<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">del Rosario e la casa del Saponaio e il pino,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e il mulino del sale e il libro che devo scrivere,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e il treno proveniente da Llíria e ciò che sale a Paterna.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Si ode l'ascensore che sale col suono dei ferri<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e i quattro di famiglia -padre, madre e due figli-<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Rientrando da trascorrere la domenica con i nonni<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e sono guardando la ragazza del terzo piano, con faccia<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di soffrire di mal alla testa, e passata la domenica<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">nel cinema, col fidanzato, e senza colazione.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Non lo so. Penso che dovrebbe chiedere Isabel<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Che mi dica che ora è. Vorrei che fosse tardi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e Isabel, invece di dirmi che la cena<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">è pronta, mi disse che andremo in ritardo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">al Giudizio Finale e non troveremo posto:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">"Quasi tre quarti d'ora che vedo la gente passare."<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Come ho detto, vorrei andare in Italia qualche giorno.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Vedere luoghi, musei, monumenti, paesaggi.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">(Perché questa insistenza, che non mi lascia, in ltalia?<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Un motivo che vi offro all’amabile saggista<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">o al biografo che un giorno desiderino studiarmi.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Di niente. Comandi. Lo sa: Misser Masco, 17.)<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">"Oh, vergine che mi fossi, in piedi come una patria!<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">A te dico, a te penso, come sei, di testa ai piedi,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e avrei voluto potenza sufficiente<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">per convertirti improvvisamente in una statua<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">in modo che non conosca la vecchiaia, le furie,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">il dolore e la rabbia distruttiva di vivere ".<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Se un giorno vi diresse che hanno ucciso la Morte<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">non chiedere, amici, chi è che ha fatto.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Sarà un padre. Sarà un padre o una madre.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Parlo di Beniferri. Non ho altra scelta.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ricordo i Gelsi nel tramonto, i campi d’erba.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Le isole di canne lì, vicino al canale.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Le case coloniche povere. Il seppellimento. I sentieri.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Il sole battendo in pieno sulla croce. La bara.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Il latino del rettore e il rumore dell'acqua<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e il rumore che faceva la brezza tra le canne.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E il pergolato che faceva l'acqua entrando nei campi,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">un pergolato de tronche di cristalli traboccanti,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">crescendo, per terra, palpitando in contro luce.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E il ronzino, nitrendo. E quell'odore di letame,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">il nobile odore di concime dalle stalle, il letame,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">un mucchio di letame. E quell'odore di letame:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">un odore cui o voglia dare un nome illustre.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">O voglia, una voglia terribile di odorare<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">questo: lo sterco delle stalle ammassati in un<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">campo di quelli che ricordo improvvisamente in Beniferri.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Un odore che m’indica quei sentieri, molto fine,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che facevano, in scatole di scarpe, i vermi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di seta là su cespugli di timi asseccati.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">La scatola di scarpe con un buco superiore.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E mio padre veniva con un sacchetto di spazzatura<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che prendeva a piene mani dei margini per i conigli<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e qualche volta li aveva, senza saperlo, grilli,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">i grilli tra la spazzatura, e a mezzanotte, quando eravamo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">tutti a letto, iniziavano a urlare e gridare,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">lamentarsi tra loro, forse, di sentirsi piccoli<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">molto più piccoli ancora, e abbandonati, e soli<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">lontani dei campi, dai bordi, come me lontano dalla mia città.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Mio padre non voleva che uccidiamo i grilli.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Non ne ha mai ucciso nessuno. Non ne ho mai ucciso nessuno.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Forse ora capisco perché tutto fu così.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">I grilli che non ho ucciso, ma che già sono morti,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Forse ora mi diventano dalle parole, a volte,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">come vermi da seta, morente, divenivano<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">piccole farfalle, con un tocco domestico,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">vagamente cereali, cosa di tutti i giorni.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">C’è nei versi che scrivo, tra tutti i miei versi,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">certe parole che ancora hanno uno non lo so di grilli:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">So esattamente quelle che sono, e sono felice, e taccio ...<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Non so se ho la testa tutta piena di grilli, come dicono.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ma so che il mio cuore è tutto pieno di grilli<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e le tasche anche, e se scrivo è per loro,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Per questa nostalgia che ho per un mondo verdissimo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">dei bambini raccogliendo le more dal cespuglio<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e dei bambini che erano seduti nel rastrello le notti<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di state e gettavano quattro sassi a un cane,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">dei bambini che rubavano meloni, pesche, fichi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e poi se ne andavano a mangiare tutto dentro<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">un mais, e mangiavano, e dormivano in seguito<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e poi si lanciavano a fare il bagno nel canale<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e si asciugavano al sole e ballavano grotteschi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">sull’erba del margine, ed erano osceni, e ingenui.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">La vita ogni giorno ci offre dei problemi.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Non è possibile risolvere loro. Sempre restano pochi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di che non possono essere risolti. I si accumulano.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Rifiuti di problemi. Dei tristissimi rifiuti.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Non è possibile prendere il cuore come si prende<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">L’ombelico e con un dito trarre quelli rifiuti.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E ogni giorno sono in aumento e in decomposizione.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E non è che siamo tristi. Non che siamo amari.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">È ciò. Sono i rifiuti che portiamo tra il petto<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e la schiena. Non pesano. Notevole, a volte.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Si noti in ogni caso con l'accento della voce,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">nel modo di parlare di un dipinto, di una<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">musica, di una poesia o qualcosa del genere.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Come si accumula, lentamente, la polvere domestica<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">in alcune pieghe, in alcuni punti, e dando alla casa<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">innegabilmente un vago tono e tristissimo,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e alle lenzuola, e ai cristalli, ai mobili, le sedie ...<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Abbiamo dimenticato cosa sono, da dove vengono e come sono stati,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">quali sono stati i problemi: sono, solo, dei rifiuti<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di problemi, delle cose. Questo è ciò che deve accadere<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">nell’apertura di una tomba in cui ci sono sepolti tanti,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">uno sopra l'altro, e già confuse la polvere<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">le spoglie, il pezzo di calzino e il pezzo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di panno bara, già ben rotti, sciolti,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">in modo che appena sappiano che lì c'era<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">sepolti un bambino e un uomo di settanta-<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">due anni e una donzella: C'è solo questo, rifiuti<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">rifiuti che si fondono come ceneri fra le dita<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">o tra le parole che dicono tutti i giorni.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Non ho altra scelta che seguire. Non volevo.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Volevo che Isabel mi dicessi che ormai era fatta<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">la cena così per non scrivere. Non ho voglia<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di scrivere. Non vorrei scrivere a molto lungo.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">"Arrivederci, Roma". Canta la canzonettista<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Nell ballo all’aperto. Mia madre mi dice che prima<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">io scriveva meglio. Scriveva altre cose:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">"Sempre cadevano in verso." Ora tutto è diverso:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">parlo della morte e dei morti. Si lamenta che io scriva<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">così, in questo modo. Dice che alla fine<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">abbiamo salute e voglia di lavorare e no<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">dovremmo offendere Dio. "Abbiamo della salute, del lavoro.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Che cosa vogliamo di più? Dio fa le cose sempre per bene.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Basta chiedere questo, salute e lavoro"<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E mio padre dice: "Certo." Ed io non so cosa dire.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E mi vengono piccole voglie di piangere.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">"Arrivederci, Roma". I pini nella mia strada.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e il cortile di Sant Roc e i giardini dietro<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e il monumento a Blasco, e la festa il Corpus<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">tra i pini delle monache, e la scala del cortile<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e l'Incontro, e le trecce di Elvira, e il sentore<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di gomma da cancellare, la sepoltura del Vescovo,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e quelli latini così grossi che dicevano i canonici,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e quelle colombe nel cielo incredibile del cortile<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e le colombaie, le tegole, le grondaie, e i contro luce<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">dei vasi tra le tegole, e Marina che è leggendo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">i miei versi, e Carmen, e mio padre e mia madre,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e la mia ragazza, e di nuovo i pini<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di mia strada, ed io, che mi vesto blu scuro,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">presiedendo quel giorno il suo funerale<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">sotto i pini quelli, e poi il “Trinquet”<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e là stringere le mani, e dopo tutto quello.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">"Arrivederci, Roma." Una ragazza in rosso<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">una ragazza in bianco e una ragazza in verde,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e la ragazza in bianco con la carne ferma<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e ginocchi nobilissimi e i seni diritti e piccoli<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e i tessuti aggiustati e la ragazza in verde<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e la ragazza in rosso. "Arrivederci, Roma ..."<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ho deciso di non scrivere nulla che non sia vero.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Si ode il fischio del “Taf” proveniente da Barcellona.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Penso nella luce più in giallo che hanno tutti i treni<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che fanno il loro viaggio nel pomeriggio di domenica.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Una luce giallastra di gente che ha ricevuto al mattino<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">questo telegramma: "Vieni. Papa è malato.».<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Arrivano in silenzio alla città i treni<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">tristissimi della domenica, delle persone che non hanno<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">più scelta che prendere il treno e viaggiare<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">attraverso tutto il pomeriggio dorato di domenica,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">quando il treno è più sporco e appiccicoso e giallo.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ascolto. Già non suonano le trombe del ballo.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ora c'è un grande silenzio. Isabel è andata<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">in cucina. Sono solo. Sono solo in ufficio.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Non c'è cosa che mi dia più tristezza che essere<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">nel mio ufficio di notte. Quindi ricordo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">mia figlia, in quelle notti trascorse sveglio,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">quelle prime notti, tutte fatte di nervi,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Di gratitudine a Dio, di stupore e de panico<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">vedendo quel corpo grazioso appena nato,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">ed io ero solo la paura, gioia e paura<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e voglia di piangere, di ridere e piangere,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">ed ero qui con le braccia sul tavolo,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e non poteva scrivere, e non sapeva scrivere,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e non ne ricordavo di aver scritto prima,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e mai ho pensato che rimetterei a scrivere.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Se mia figlia vivessi, ¿avrebbe fato più versetti?<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">L'ascensore, l'ascensore, come mal di stomaco,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">ora sale, terribile, con rumore di ferri,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">con un rumore lentissimo, forse fisiologico.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Una ragazza in bianco, silenziosa e triste,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di tessuti aggiustati, un gelsomino in mano.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E quelli pomeriggi di passeggiate e silenzio.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Mia madre mai non vuole che io smetta di far versi.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">A volte, se scrivo, più che altro è per lei.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E vorrei fare versi allegri e sereni,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">così come lei li vuole, vagamente malinconici,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">con i boschetti e le calze bianca nelle pareti<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">come se dovesse passare la processione di Sant<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Roc o quella della Vergine di agosto, la sera,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">con il profumo di mirto sparso sulla terra<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e la strada spazzata e poi fatto a spruzzi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e rendere le sedie a fuori di casa tua<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e vedere come la brezza muove la cortina.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">I peccati che ho commesso non mi lasciano vivere in pace.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Credo che morirei di vergogna quando penso<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">i miei primi peccati. La memoria dei peccati<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che ho commesso, che commetto, mi sembra di uccidere:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">tutto terrorizzato mi lascia, tutto amaro e terrorizzato.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Le ore che ho perso e i giorni ho perso<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e quelli che ora sto perdendo; le possibilità<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">molte che Dio mi ha dato e me da<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di essere come Lui mi vuole, dalla testa ai piedi,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e le ore e i giorni e i anni che sto perdendo…<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Le promesse che ho fatto, le promesse che faccio<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e quei rimpianti, e questi rimpianti ...<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">A volte mi bruciano in face le lacrime<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Che avrei fatto piangere a mia madre, e mi bruciano,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e ricordo mia madre e io non la vorrei fare<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">piangere di nuovo, avere lei fatto piangere,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e la vedo piangere per strada in silenzio.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Madre. Padre. Sorella. Come hanno pianto per me,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e come piangono per me, e come pregano per me!<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Signore, non chiedo te per le mie preghiere e le mie<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Lacrime: chiedo te per tutto quello che pregano per me,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">per tutto che piangono per me. O Signore, prendere atto di essi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">fate che sia come vogliono, che sia come Tu mi voglia, Signore.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Mi bruciano per il viso, per le mani, per tutto io,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">tutte, tutte le lacrime, Signore, che ho fatto piangere,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e mi sento da capo a piedi en carne viva, Signore<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">col corpo scottato e col cuore scottato.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Sono già un padre e mi sento ora più figlio che mai.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Non so se è perché mia figlia è morta.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">So solo che mi sento più amaramente figlio.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ti prego per mio padre ti prego per mia madre<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e mia sorella. Mia figlia che sei<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">in cielo: guarda i tuoi nonni, fermati su di essi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">come un giorno bel azzurro, e trasparente, e puro.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Sei, forse, più di loro che mia, mia figlia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Prima di fare piangere mia madre, vorrei<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Cadere in terra morto. Sono triste. Non posso più.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Mamma, Credo che già so esattamente quello che mi succede.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Tutto quello che ho è, in qualche modo,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">una nostalgia brutale del tuo ventre. È come se<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">avesse, in qualche modo, la memoria calda<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">del tuo ventre, di essere stato lì benissimo.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E ', in qualche modo, un desiderio animale<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di tornare al tuo ventre, e di essere lì, a caldo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e crescere nel tuo ventre e nel tuo sogno, altra volta,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di avere l'altezza della brama e il tuo ventre<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di essere facendomi nel felice lavoro delle tue dita,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di essere pannolini e giorni e settimane e mesi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">a percepire, dal grembo materno, tutta la tua gioia<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">- la voce, le mani, la lana, il tatto, le pupille-:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">la gioia, la speranza, il dubbio, la paura,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">dentro il mondo chiaro e inedito e nuovo del tuo ventre.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ho tanta e tanta pena e ho tanta amarezza,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che mi giro e non vedo dove può farmi cadere,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">come non sia mettendo nel tuo ventre, mamma.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Io so che vorresti, quando mi vedi così amaro,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">prendermi, inghiottendo me e salvami da ogni<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">nelle tue viscere, il vostro benessere, più tuo che mai.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Per te vengo da una razza molto amara di amari.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Sono stato il primo nipote e il nonno mi ha portato<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">in braccio nella Società Colombaia<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e mi metteva sul tavolo: "Mio nipote".<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Io avevo appena pochi mesi. Di mattina<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E 'venuto da me quando è tornato dal forno;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Una mattina l’hanno ucciso alla porta del forno;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">stava lavorando. Tutta la casa era<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">piena di urla e persone, di caldo -è stata il mese<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di Luglio-, di piangere, di graffiature con le unghie.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">A volte vorrei sapere che cosa ho fatto io<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">quella mattina: avevo solo undici mesi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">-Vedo un bambino a quattro zampe trai piedi della gente.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Forse ancora ho, non lo so, non so come dirlo,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">lo stupore del bambino abbandonato, a terra,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">mentre a casa c'era tanto piangere, tanto sgrido<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e il nonno non era venuto come le altre mattine.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">La nicchia dei miei nonni, all'ingresso, a sinistra<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">è una nicchia antica e verdiccia, con indizi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di edera e una targa di marmo nero e liscio.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">C'è un piccolo vaso con qualche fiore.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">È il pezzo più umido del cimitero, in ombra.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Di fronte, all’altro lato, la nicchia dei miei zii,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">i loro figli. Nel mezzo, è mia figlia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Quando avevo due o tre giorni solo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">è morto mio zio Josep Maria: ancora<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">son portato da lui affinché mi conoscessi.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Manuel era morto due anni prima.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Isabel è andata a letto. C'è silenzio in casa;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">c'è il silenzio assoluto. Domani, Lunedi, le persone<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">dovranno lavorare e ora devono dormire.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Sabato sera, è ben diversa: le persone<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">vano al cinema, ascoltano la radio, parlano,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">l’uomo parla con sua moglie in cucina mentre lei<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">lava i piatti, i cucchiai, e li piace guardarla,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e la afferra e la bacia, improvvisamente, contro un muro.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Queste cose sono già note sebbene non si vedano.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E la moglie apprezza come un dono quel furore<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">maschio con una luce, un’umida tenerezza<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">negli occhi, come una lacrima, dopo essere stati sei anni<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">sposati, dopo aver partorito, aver lottato, sofferto<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">quotidianamente e domesticamente,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">quando forse non aspettava di rivivere la furia<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di quei giorni fidanzati –dei abbracci, dei baci,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">già si sa, il cinema, in qualsiasi posto,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">sentendosi tenero oggetto di bramose manciate.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Non voglio tradire quel che lotta, che soffre sonno o fame.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Non so se sia corretto o non sia corretto ciò,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">citare a me stesso, trare un verso di miei versi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e metterlo prima di questo che sto per scrivere;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">In ogni caso no m’importa nulla la correzione.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Altre cose m’interessano ora e mi bruciano e mi ...<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Non voglio tradire quel che lotta, che soffre sonno o fame.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">L’ho detto. Lo ripeto. Non rettifico nulla<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Perché son dove ero e sarò dove son stato,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">con i miei, con i poveri che lavorano e aspettano,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che non sanno leggere, che cadono e che biasimano<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e chiedono perdono alla Vergine Maria.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">La morte ha scatenato un vasto amore per loro.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ed eccomi qui, dove ero, tra i secchi dell’immondizia<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E i secchi delle cliniche, tra la povera donna<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E il contabile e il ragazzo che ha rubato dove lavora<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e il vedovo che geme dal corridoio e il vigile<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e la donna che guarda i manifesti dei film<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e la ragazza che va leggendo romanzi”rosi"<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e l'acqua tra i rifiuti e i canneti e l'amore<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e anche l’ira e tutti i funerari<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">vestiti in grigio con metri sulle spalle e per le braccia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ho passato delle foglie di un libretto illustrato.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Tratta de i mari d'Italia. Questo cerchio di alberi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">De piccolissime foglie, felice e innumerevole,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">intorno a Portofino –le case, le finestre,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">le montagne, le vele- e l'Isola del Giglio,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e Ponza e più tardi il castello, l'acqua, i pini,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">le vecchie pietre di Ischia, e una cappella di Capri<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">piena di calce o sale, tutta a base di calce<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">o di sale, fatta un ordine candido di calce o sale,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">alzando il bollore, scricchiolando sotto il sole enorme,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e mi sono ricordato Stromboli, e ho visto il mondo amabile<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e bello e mi sono sentita un’ammirazione<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">senza parole, tremula come una gratitudine<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">verso Dio. Ora mi fa male non avere me inginocchiato<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">come volevo -e voleva il mio corpo, la mia anima-<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">nel mio ufficio, qui, tra quattro pareti<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">nude, nel silenzio di una notte di Domenica,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">tra cicche, libri, riviste e carte,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">nel posto più piccolo a casa mia, per dare<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">a Dio, senza parole, grazie di tutto,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di Portofino e Ischia e Ponza e Capri e Giglio<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e Ingrid Bergman e l'Italia e Burjassot e il corpo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di quella ragazza che mangiava delle ostriche<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">seduta su una roccia nell’incisione degli opuscoli.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E Taormina e Rimini e Pesaro e le vele<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">adriatiche, Bari e Ravello e Amalfi...<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">è possibile che non possa mai andare in Italia<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e sento una grande voglia di stare zito, che ci sia<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">silenzio quando finirò, appunto, di dire alcuni nomi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">-Siena, Arezzo, Pisa, Cremona, Forlì, Ravenna<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Perugia, Ferrara ... -: a volte mi basta<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">passeggiare per la bocca, come ciottoli di ghiaia,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">alcuni nomi, alcuni nomi da soli. E vedo uomini e donne<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e pene e lavori e peccati e speranze<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e bambini e barche e alberi e sale da pranzo e nicchie.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E mi nasce come una fina, una benigna musica<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e mi viene come una luce, e non mi muoverei,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">No mi sposterei di dove sono e sarebbe come sono:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">è come una paura, ingenua, che, spostandomi, si rompa<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">un velo, un velo sottilissimo, nel mio corpo, nella mia vita:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che si rompa quest’ordine di tenerissime bave<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">secche di lumaca, di fili di bachi da seta,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">questo mondo senza peso -se parlo, se mi muovo.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Dalla mia sporca e triste bassezza,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Voglio ringraziarti, Signore, per questi nomi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">per la vita, per gli uomini, per il lutto e le disgrazie,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">per la speranza, per le cose che non si possono<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">nominare, per la griglia che c’è sotto la pietra<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">per tutto ciò che è di sotto a una parola<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">-genitori, strade, Italia, morte, domenica, luce, Dio ...<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Lo scrivo. Ti lascio scritta la mia gratitudine<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">sulla carta graffiata, ora che è bene di notte<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">ora che tutti dormono. Lo lascio qui, in silenzio.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Se potessi metterei una pietra sopra.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Grazie per <st1:personname productid="la vita. Ora" w:st="on">la vita. Ora</st1:personname> l’ho scoperto,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Così com'è, questa sera: come se fossi messo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">La mano nel polso e avessi trovato, in un colpo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">tra tutte le vene, il ticchettio delle mie pulsazioni.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">È una scoperta puerile e straordinaria.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">A volte vorrei fare versi nobilissimi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e dire antiche cose con piena dignità,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">chiamare illustri personaggi e luoghi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e lavorare svelte metafore di sale<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">intercalando alcuni "Oh la luna, Oh le verdi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">isole assolate": tutto questo che mi piace<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">leggere di alcuni poeti, e tutto sotto il segno<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">mozartiano di Goethe. Ma non posso. Non so.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">A volte vorrei essere filosofo, avendo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">un sistema. Oppure scrivere delle cose rigorosissime.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ma forse mi piace tropo vedere la moglie<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">del medico quando prende il sole sulla terrazza.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Forse è lei chi ha la colpa che io non potrò mai<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">vedere quei desideri compiuti e soddisfatti.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">M’innervosisce e appena scriverei<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">S. O. S. per tutte le pareti, le finestre.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Domani o dopodomani o il quattordici di giugno<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di mille novecento novanta, oh Morte, verrai a me<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e non potrò mi valere: farai da me quello che vuoi.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Una cosa ti chiedo e voglio che non dimentichi:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Voglio solo che mi abbatta in un’ora che permetta<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di seppellirmi a mezzogiorno, senza avere bisogno<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">essere un tempo nel Serbatoio: ho paura a pensare<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che forse, quando morirò, sarò qualche ora<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">il limite di legge, là, solo, nel Serbatoio.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Io voglio, Morte, che mi seppelliscono subito: lo sai.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Penso alla cattedrale di Leon: la ricordo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di notte, di mattino, a mezzogiorno, al tramonto,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">dando corpo a un'idea che si ha dalla musica<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di Beethoven, e poi penso a Garcilaso<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ricordo di una sveltezza, ricordando l’altezza<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">della cattedrale di Ávila, e le fonti e i verdi di Ávila,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e quelli branchi di pietre, e quelli blu, e le colline,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">la cattedrale romanica di Zamora, e il sole,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e le pietre calde e croccanti come<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">il pane appena cotto quando cade nei cestelli,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e un'atmosfera tale a forno, di pane appena<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">sfornato, di caldo morbido, e poi Salamanca,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">le Cattedrali e l’aria e i tori tra i rami,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e Ávila di nuovo e il blu dei campi in Bétera,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">le blu lontananze, rosate per un attimo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e grigi e più blu e più blu e più grigi.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Tutto il giorno di caccia con il padre, quel giorno<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">terribile di ponente. E i pini di Porta-Coeli.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E il burrone. Per tutto il giorno in giro<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">padre e figlio. Tutto il giorno terribile di ponente.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E di là dai forni da calce. E il pane che, per il ponente<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">pungendo nelle gengive, faceva male sulla lingua.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">L'aria, come fiamme, si metteva nel naso<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E bolliva il cervello, con i colpi contro le ossa<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">del cranio, per tutto il giorno, ei occhi a farti del male,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">sembrava che volevano uscire via da te le ossa<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">della faccia. E abbi delle grandi voglie<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di urinare e urinavi solo quattro gocce.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Una goccia di urina persistita in un giunco<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Lo faceva vibrare e poi lo piegava.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E la goccia era un luogo di contro luce dove il sole<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">insisteva, insisteva, si rendeva quasi gravido.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Il figlio in seguito al padre, tutto il giorno, di caccia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">L'illusione del padre, il silenzio dei due<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Avvicinandosi a un cespuglio, e il sasso lanciato<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">al cespuglio, e l’attesa, e di nuovo su<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e giù. I sandali sventrati, rotti.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E questo mal di testa. E la sete. E il ponente.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Tutte le gambe piene di sgraffiature e di polvere.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E il treno. E il bambino addormentato contro la spalla del padre.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E la mano grande del padre, ruvida e soave e tremula,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">a schiarire i capelli disordinati del figlio.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Il silenzio del padre, che non aveva cacciato<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">nulla, i due in silenzio, il figlio dormendo, il padre<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">taciuto, tornando a casa, e il figlio guardando il padre:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">"Il piviere, penso di aver colpito un’ala ..."<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E il silenzio del padre, che non era riuscito<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">davanti al figlio, e il figlio con un’oscura pena.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Oggi, Domenica, un padre sarà andato a un asilo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">per portarli qualche caramella a suo figlio; una madre<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">con lutto andrà per la strada con un figlio<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">alto e magro, con vergogna -quella madre, quel<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">figlio che ti causano, nel vedere loro, un dolore, una nascosta<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">tenerezza-; una donzella non lo sarà più;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">alcun funzionario sarà trascorso il giorno<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">vestito sul letto di qualsiasi pensione,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">ricordando il suo paese, forse una fidanzata<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che ha avuto, forse il suo letto di canonico;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">un marito avrà voglia di piangere guardando<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">sua moglie poiché non avrà nessun dubbio<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di nulla di tutto quello e piangerà guardando<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">i loro figli, la levatrice sarà nervosa,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">andrà al telefono, chiamerà il suo amante<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">lasciando la partoriente tutta piena di urla;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">il sacerdote tratterà che sua madre<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">capisci che non deve pensare quello che pensa<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">del medico de l’angolo con quella ragazza bionda;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">la portinaia avrà visto uscire quella del terzo piano<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e avrà detto che non sa come il marito è<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">così pazzo con essa, magra e con una testa troppo grossa;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">una madre sarà stata a casa di suo figlio<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">con delle salsicce, con un pezzo di torta,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e avrà lavato le vesti, perché sua nuora<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">sia più tranquilla; un fidanzato avrà calcolato<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">con la mano in tasca tutti i soldi che avevi;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">una ragazza in bianco avrà lasciato che il promesso<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">baci lei in bocca per la prima volta;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">ci saranno musiche povere e il vino delle taverne;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">una donna sarà uscita sgridando nella strada<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e suo marito dietro brandendo un coltello<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e i tre figli appoggiati sul balcone pieni di pianti;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">l’adolescente che ascolta le musiche di Gershwin.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">con il suo apparecchio di galena; e la madre<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che prega San Pancrazio sostenendo uno stampato<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">santino contro una brocca; e ci sarà chi scrive versi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e li mette in pulita con una calligrafia nobile,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">ritardandosi nelle curve, a sentirsi soddisfatto,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e si ripete tali versi, e poi si sente triste,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e vorrei essere vicino a sua cugina<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e sentire contro il suo il corpo bruno della ragazza,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">sentirlo come una brocca morbida, fresca, esultante;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e l'aria nella cortina. Questo mese non potrò<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">andare al cimitero, mia sorella sarà<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">con qualsiasi amica; per la prima volta<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Non andrò al cimitero per portare dei fiori,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">mettere dei fiori nella nicchia di mia figlia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">In face alla nicchia c’è un cipresso sveltissimo.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Voglio che quando sarò morto mi seppelliscono lì,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">non già ai piedi del cipresso: voglio dire ai piedi della nicchia<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">dove il piccolo corpo di mia piccola figlia,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e averla nella testiera, e avere nella testiera<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">un angelo, il mio angelo, come se lei avrebbe<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di svegliarmi il giorno del Giudizio Finale,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Come svegliava me tanti giorni prima.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ha due ali, come le hanno tutti gli angeli:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">a volte le penso come dei cognomi già assunti.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ma voglio non mi seppellire in una nicchia, sulla terra,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">no per umiltà: solo per quello che ho di padre,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">un padre che voleva andare per quattro zampe<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">con la figlia addosso per tutto il corridoio:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">un padre che voleva ruzzolare sul pavimento<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e giocare con la figlia ruzzolando sul pavimento.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Voglio che mi lascino in terra quando morirò. Vorrei<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che questo desiderio che dico fosse per umiltà.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ma non è per ciò, è per quello che ho di padre.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Da Padre de un figlio morto. Da un figlio già sepolto.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Detto in modo barbaro: so che Dio si prende cura.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Dormiranno i vicini dal quinto piano: Lei deve<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">dormire animalmente, con le lenzuola sopra,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">verso il cielo, con le braccia incrociate dietro la nuca.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Il marito dormirà di fianco: al lato<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">a destra, con il gomito destro messo sotto il cuscino.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">I residenti del primo - "Oh, que tal, como está" -<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Forse torneranno dal cinema, dal caffè;<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">lei andrà per casa in camicia, con scarpe<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di tacchi alti, mentre si gratta un gluteo o la schiena.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Lui, può darsi, già sarà in letto. Non hanno figli.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Lei ha una gran voglia di avere dei figli. Egli tace.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Lei bacia, con baci enormi, i bambini.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Appena sono in casa. Hanno degli amici. Escono.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Sempre rientrano di notte. Soprattutto il sabato<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">tornano tardi. Al quarto piano vi è un vecchio. Appena un anno fa<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che è morta <st1:personname productid="la donna. Vive" w:st="on">la donna. Vive</st1:personname> da solo. Non parla<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">quasi mai con nessuno. Vengono, di volta in volta,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">due monache. Una, quella più giovane e più bianca,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">è sua figlia. La riceve nervoso, come un bambino.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Guarda sua figlia. Non so cosa dire: solo<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">guarda sua figlia. A volte, vorrebbe<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">prenderli le mani; si contiene con molti sforzi.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">A volte, vorrebbe prendere le sue mani<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e inginocchiarsi a terra. Egli si contiene a malapena.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Poi, discretamente, l’altra monaca dà<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">per capire che è troppo tardi. Egli rimane più solo.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Va in casa, da solo, e piangendo, come un gatto,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">come il gatto dimenticato in casa, quando arriva<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">l’estate alla famiglia chiude e va al suo paese.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">La casa con un odore di "cicche" sul pavimento<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e in certi luoghi il profumo che lasciano le monache.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E la donna incinta che sente il bambino crescere<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">nelle loro viscere, e la donna, sveglia,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che sente il figlio rompersi tutte le mattine<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">da diciotto mesi adesso; e il rubinetto, in cucina<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che non chiude bene e cadono gocce di volta in volta,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e il figlio che piange nel sonno, e il figlio che muore e genitore<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che non sanno che muore, accanto a lui, lì,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e la ragazza che ama Eusebio, e la cameriera<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">cui fanno male le ossa, e il ragazzo del negozio<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che dorme come un sasso. E il silenzio assoluto:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">un silenzio di nicchia libera ancora,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">ma è stata acquistata, ancora vuota, lì<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">tra nicchie già con morti. Vedo le nicchie, le nicchie<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">ancore vuote, ancora senza morti, e ormai vecchie<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">quando vado al cimitero. E di un tratto, in ufficio,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">stasera mi so all'interno di una nicchia di quelle,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e mi vengono delle voglie orribili di piangere,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e tutti dormono, ed è giusto che tutti dormano, lo so,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e questo nessuna nicchia, questo è il mio ufficio.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E mi sento, senza bara, piegato in una nicchia<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">ancora vivo, lo so, e non posso evitarlo.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E ora andrei urlando per la casa<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e con questo non saprei se io sono ancora vivo,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">neanche se Isabel mi dissi che io sono vivo,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">neanche se i vicini lasciassero i loro letti<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e salissero a casa e mi dicessero che sono<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">vivo e che sono in casa. E non oso toccarmi,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e non oso guardare me, e ho paura, e ho voglia<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">di pregare, e non posso, ho paura di me stesso,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">chiudo gli occhi per non vedere. E penso le pareti<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">bianche del cimitero in Burjassot, lì per dove<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">entravano i cadaveri, e ricordo la paura<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">che aveva a toccarli e come chiudeva gli occhi<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Per non vedere il Serbatoio, lì, entrando a destra.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">L’autopsia del nonno, lì, sotto il sole<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">feroce di luglio, e il sangue e le mosche,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e la polvere del sentiero, e il sangue altra volta,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e materie gialle, e materie grigie<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e tutte appiccicose, e la polvere, e le mosche<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E la pace della seccagna calma nel mezzogiorno<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e il colpo, il colpo piccolo della lama di una singola<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">zappa che, così lontana, da sola, colpisce in una pietra.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Le calze delle pareti e il sangue dell'autopsia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Il fuggitivo clamore, come di seta rotta,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">come di un velo strappato, degli uccelli, delle ali.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E silenzio di nuovo. L'ascensore, l'ascensore<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">ora sale, lentissimo e notturno, funerale:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">forse c'è alcun malato, viene un medico forse<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">forse viene il funerario con un metro gettato<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">sopra la spalla con una matita nell’orecchio,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">o con una sigaretta spenta tra le labbra,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e forse porta una bara, e dei legni, e degli stracci<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">neri e gialli. E sale l’ascensore. E lo ascolto.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E ancora non si ferma. E sale. E ancora sale.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E non mi può muovere e uscire e aprire la porta<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e sporgermi sulle scale. E sale l’ascensore:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">continua a salire. Non dovrebbero restarne<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">più piani, ma ancora lo sento salire, lentissimo.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ora lo sento sopra la mia testa, e gravita<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">sopra il mio cervello tutto il chiasso dei ferri.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E vorrei tornare indietro e vivere in Burjassot<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">vedere dal balcone della casa in cui sono nato<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">una colombaia, le tegole e oltre i pini delle monache.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">E sono qui. E non posso. Io non posso fare niente.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Questo è il mio posto. Devo rimanere qui,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">tra miseria e panico, tra fallimento e attesa.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Vado palpando le pareti del corridoio, al buio.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Mi viene il panico improvviso. Viene su dalle dita.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Ho paura delle pareti. Madre, padre ... ! Non posso.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">C’è improvvisamente un silenzio, asciutto, totale, assoluto.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">No se ode nulla. Niente. Tutti sono, ora, nelle loro nicchie.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Il corridoio è lungo. È più ampio che mai.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">È anche più lungo che mai. Evito le pareti.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Camino nel buio del corridoio notturno.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">All'improvviso credo che l'ascensore non è sceso<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e non si è sentito aprire o chiudere una porta,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">e forse è, fermo, in un luogo della scala,<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">in un qualsiasi piano, ovviamente sinistro<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">con la sua luce giallastra tra l’oscurità:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">pronto, come se aspettasse, calmo e funerale.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Con la sua luce giallastra in mezzo al buio.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">Attento in qualche modo. O semplicemente pronto.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span lang="IT">Francesc Collado, Foios juny 2013</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">(Vaig acabar la traducció de Coral Romput de Vicent Andrés Estellés a l'italià a Foios, País Valencià, juny 2013).</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT"><br /></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">A l'entrada de <a href="http://jasipren.blogspot.com.es/2013/06/coral-romput-de-vicent-andres-estelles.html" style="color: #2288bb; text-decoration-line: none;">Coral Romput</a> :</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">- la lletra de Coral Romput <a href="http://idd007jc.eresmas.net/lletra-coral-2.html" style="color: #2288bb; text-decoration-line: none;">http://idd007jc.eresmas.net/lletra-coral-2.html</a> </span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">- Podreu trobar la versió original de Coral Romput en català,</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="IT">O bé <a href="https://www.dropbox.com/s/dwrffglbd4zqlqk/coral%20romput.doc" style="color: #2288bb; text-decoration-line: none;">https://www.dropbox.com/s/dwrffglbd4zqlqk/coral%20romput.doc</a></span></div><div class="MsoNormal">- i també l'enregistrament de l'Ovidi: Ovidi Montllor diu Coral Romput de Vicent Andrés Estellés, acompanyat a la guitarra per Toti Soler </div><div class="MsoNormal">- a youtube <a href="http://www.youtube.com/watch?v=FD_dj19P85A" style="color: #2288bb; text-decoration-line: none;">http://www.youtube.com/watch?v=FD_dj19P85A</a> o bé </div><div class="MsoNormal">- ací <a href="https://www.dropbox.com/s/uhf3q1o10x03yjo/Ovidi%20Montllor%20diu%20%27Coral%20romput%27%20de%20Vicent%20Andrs%20Estells%20%281979%29%20%5BDISC%20COMPLET%5D.mp3" style="color: #2288bb; text-decoration-line: none;">https://www.dropbox.com/s/uhf3q1o10x03yjo/Ovidi%20Montllor%20diu%20%27Coral%20romput%27%20de%20Vicent%20Andrs%20Estells%20%281979%29%20%5BDISC%20COMPLET%5D.mp3</a></div></div></div>FRANCESC COLLADO SOLER-BELDAhttp://www.blogger.com/profile/02396293663376968402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9132683828826477322.post-40211977185148500212019-07-16T12:15:00.003+02:002019-07-16T12:22:08.966+02:00Dolç Turment de Francesco de Petrarca. Traducció lliure de Francesc Collado<div style="text-align: center;">
Dolç Turment</div>
<br />
<div style="margin: 0px;">
Si_ amor no és, / què doncs és això que jo sent?</div>
Mes si_ és amor, / déu meu, quina cosa_ i com és?<br />Si_ en ser, és bo, / l’efecte_ aspre_ i mortal, on és?<br />Si_ en canvi_és dany, / per què_ és tan dolç aquest turment?<br /><br />Si_ em crema el voler, / on és el plany i_ el lament?<br />I si_ és a desgrat meu, / el lamentar què hi val?<br />Oh quina viva mort, / oh quin delitós mal<br />Com pot fer en mi tant, / si jo no li ho permet?<br /><br />I si l’admet, / m’ofèn amb tan gran mal<br />Que_ entre contraris vents / en feble barca<br />Em trobe_ en alta mar, / sense govern<br /><br />Tan lleu de saber, / d’error carregada<br />Que jo mateix / no sé voler què_ em val<br />Tremole_ a l’estiu, / i creme d’hivern.<div style="margin: 0px;">
</div>
<div style="margin: 0px;">
<span style="font-size: 16pt; margin: 0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"></span><span style="font-size: small;"></span><br /></span></div>
<div style="margin: 0px;">
<span style="font-size: 16pt; margin: 0px;"><span style="font-size: small;"></span><br /></span></div>
<span style="font-size: 16pt; margin: 0px;"></span><br />
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: transparent; color: #646464; font-family: Helvetica,sans-serif; font-size: 19.2px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 6.72px; orphans: 2; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: left; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<span style="font-size: 16pt; margin: 0px;">[S’amor non è, che dunque è quel ch’io sento?</span><br />
<span style="font-size: 16pt; margin: 0px;">Ma s’egli è amor, perdio, che cosa et quale?</span><br />
<span style="font-size: 16pt; margin: 0px;">Se bona, onde l’effecto aspro mortale?</span><br />
<span style="font-size: 16pt; margin: 0px;">Se ria, onde si dolce ogni tormento?</span></div>
<span style="font-size: 16pt; margin: 0px;">
<div style="margin: 0px;">
<span style="background-color: transparent; border-collapse: collapse; border-spacing: 0px 0px; color: #646464; display: inline; float: none; font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 19.2px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; text-align: left; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: transparent; color: #646464; font-family: Helvetica,sans-serif; font-size: 19.2px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin-bottom: 15.36px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 6.72px; orphans: 2; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: left; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
S’a mia voglia ardo, onde ‘l pianto e lamento?<br />
S’a mal mio grado, il lamentar che vale?<br />
O viva morte, o dilectoso male,<br />
Come puoi tanto in me, s’io no ‘l consento?</div>
<div style="margin: 0px;">
<span style="background-color: transparent; border-collapse: collapse; border-spacing: 0px 0px; color: #646464; display: inline; float: none; font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 19.2px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; text-align: left; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: transparent; color: #646464; font-family: Helvetica,sans-serif; font-size: 19.2px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin-bottom: 15.36px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 6.72px; orphans: 2; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: left; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
Et s’io ‘l consento, a gran torto mi doglio.<br />
Fra si contrari venti in frali barca<br />
mi trovo in alto mar senza governo,</div>
<div style="margin: 0px;">
<span style="background-color: transparent; border-collapse: collapse; border-spacing: 0px 0px; color: #646464; display: inline; float: none; font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 19.2px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; text-align: left; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: transparent; color: #646464; font-family: Helvetica,sans-serif; font-size: 19.2px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin-bottom: 15.36px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 6.72px; orphans: 2; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: left; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
si lieve di saber, d’error si carca<br />
ch’i’ medesmo non so quelch’io mi voglio<br />
Et tremo a mezza state, ardendo il verno.]</div>
</span><br />
<br />Francesco Petrarca (1304/1374)<br />Traducció de Francesc Collado, revisió 2019)<br /><br />pautes de lectura <br />_ sinalefa <br />/ pausa<span style="font-size: 16pt; margin: 0px;"><div style="margin: 0px;">
</div>
</span><br />
<div style="margin: 0px;">
<span style="font-size: 16pt; margin: 0px;"><br /></span></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>FRANCESC COLLADO SOLER-BELDAhttp://www.blogger.com/profile/02396293663376968402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9132683828826477322.post-34036513658457124882019-07-01T19:26:00.000+02:002019-07-01T19:26:56.716+02:00Pròleg a La mort del clown de Pere Bessó
<br />
<h1 style="margin: 16px 0px 4px; text-align: center;">
<span style="margin: 0px;"><span style="font-family: Arial; font-size: large;">CONÈIXER LA POESIA DE PERE BESSÓ</span></span></h1>
<div>
<span style="margin: 0px;"><span style="font-family: Arial; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<h1 style="margin: 16px 0px 4px;">
<span style="margin: 0px;"><span style="font-family: Arial; font-size: large;">Pròleg a “La mort del clown” de Pere
Bessó</span></span></h1>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Francesc Collado</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<br /></div>
<br />
<div align="right" style="margin: 0px 0px 8px; text-align: right; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">L’art és fer una cosa
del no res, i vendre-ho.</span></div>
<br />
<div align="right" style="margin: 0px 0px 8px; text-align: right; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Frank Zappa</span></div>
<br />
<h2 style="margin: 16px 0px 4px;">
<span style="margin: 0px;"><i><span style="font-family: Arial;">1. Justificació per a lectors de poesia</span></i></span></h2>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Per a un lector mitjà de poemes hi ha dos tipus de
poesia:<span style="margin: 0px;"> </span>la que s’entén quasi del tot i
la que no s’entén massa. La primera satisfà el lector quasi de seguida a la
primera o segona lectura, mentre que la segona sembla requerir més d’una
lectura per poder endinsar-se mínimament en el seu contingut i mai no sembla
que el lector acabe de copsar-ne el sentit complet. En aquest segon tipus de
poesia (la que no s’entén massa) de vegades el lector<span style="margin: 0px;"> </span>veu fosca, complexa o ambigua la lectura i,
per tant, en dubta del significat (trobar clus, en deia el trobador); d’altres
vegades la gramàtica i les construccions sintàctiques es fan dificultoses i
molt sovint incompleixen les lleis de la gramàtica, o bé el lèxic sembla
confusible o inventat, de difícil identificació... (trobar ric, en deia el
trobador). Siga com siga, el lector no especialitzat es troba més a gust amb
aquella poesia que diu que s’entén a la primera lectura, i torna feliç, doncs,
quan pot a la pràctica d’aquella lectura que li sembla més planera, accessible
i, fins i tot, natural.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Només dues reflexions sobre aquest trobar pla.
Perquè aquesta poesia sembli natural o senzilla, el treball del poeta ha estat
senzillament descomunal o bé la seua inspiració, fantàstica. D’altra banda
aquest lector, que sempre pensa més en ell mateix que no pas en la poesia o en
el poeta, es queda satisfet amb aquesta primera lectura i pensa que ja ha
esgotat el contingut de la poesia llegida de manera tan planera i natural. En
general, tota la poesia, que ho és, fins i tot aquesta qualificada de planera o
natural, no esgota les múltiples significacions en una sola lectura (ni amb una
dotzena). El lector, que li agrada rellegir, comprova una i altra vegada com
s’enriqueixen i es multipliquen els significats i les connotacions de la poesia
rellegida, i com els poemes s’omplen de noves tensions i correspondències amb
cada nova lectura –sobretot quan l’autor ens enganxa, ens ha seduït.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Els poemes poden semblar més o menys difusos, més
o menys transparents. Però, ni els difusos són incomprensible, ni els
transparents són compresos a bastament en una lectura. Conclourem doncs que la
poesia és un gènere condemnat a la seducció o a la relectura –O a les dues
coses alhora. I, definitivament, així és.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Diré més. La poesia sembla abocada a no acabar mai
de ser entesa (completament). La poesia ens parla de totes les coses del món,
també d’aquestes emocions, intuïcions, complexos, il·luminacions,
transferències i tantes complexitats de l’esperit i de l’ànima que la nostra
pobra raó difícilment abasta amb el seu exercici racional i metòdic d’una sola
passada. Per això el poeta ens sembla un mag, un prestidigitador, un demiürg
que construeix el món amb la paraula. Altres vegades és un mentider, un
fingidor que reinterpreta com un gran actor els actes de la vida. O un
pallasso, un showman, un clown que es burla amargament de la predeterminació a
que estem condemnats i malgrat la fatalitat humana encara planta cara al destí,
amb la rebequeria infantívola i amb la intenció cauteritzadora que ens allibera
d’aquesta càrrega metafísica.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Podríem allargar-nos en múltiples consideracions
sobre l’essència de la poesia. Cada poeta en tindria una de pròpia o
d’exclusiva. “O poeta e um fingidor” Pessoa. “La poesia és un arma cargada de
futuro” Hernández. “La poesia es la medicina de l’ànima” Dante “El poema és
l’exposició del caos per a treure’n el fil del sentit” La poesia es el cant de
cigne de la vida” “Poetry is a chaos country” Lawrence. “Poetry doesn’t have
place in text”: Li falta alguna cosa: Moviment. ee Commings. La poesia és
record, memòria, la festa dels sentits, la celebració de la vida. Un mètode de
coneixement, l’escola del dolor, el camí de la contemplació de la veritat... I
vinga. Passió, coneixement, medicina, entreteniment, cançó, dedicació, arma,
litúrgia, oració, prec, record, valor, complicitat, classificació, caràcter,
tema, desfici i molt més. Això és la poesia: Reflexió escrita ara. Paraula
dita: Ovidi. I molt més. Èxtasi d’aquella realitat de la que sempre fugim... o de
la qual ens sentim expulsats. Hi ha tantes concepcions del fet poètic que no
podríem abastar-les en aquestes ni en altres estudis per més profunditat que volguéssim
imprimir. Sempre se’ns n’escaparien nombroses i importants, consideracions i
pràctiques de tantes altres cultures, llegües i religions...</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Hi ha, doncs, quasi diríem una poesia per a cada
situació personal o, si més no, per a cada situació personal que desencadenà
aquells versos. Hi ha també una poesia per a cada lector, almenys per a cada
lector disposat a fer-se seus els continguts de la lectura. Els historiadors de
la literatura en diuen poesia de l’experiència, simbolista, realisme, mística,
metafísica, tradicional, oratòria, narrativa, neoclàssica, medieval, humanista,
romàntica, avantguardista... El crític baralla tot d’altres paràmetres:
història, cultura, civilització, art, estètica, escola, tradició... I tira mà
de la propedèutica, l’anàlisi, la metodologia, la categoria, la gènesi,
l’originalitat. Diverses taxonomies transvasades de l’arbre de la ciència;
correlats temporals en una disfàsia paradigmàtica que ens obliga a<span style="margin: 0px;"> </span>controlar les lletretes i numerets de les
prestatgeries bibliomètriques i dels calaixos poètics.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Molt bé, cadascú aporta la seua noció, valoració i
categoria. I en això estem.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Què pretenem, doncs? Què espera el lector, per
tant, a l’hora de llegir en un pròleg de poesia? Intentaré contestar, si més
no, la segona pregunta:</span></div>
<br />
<div align="right" style="line-height: 115%; margin: 0px 0px 8px; text-align: right; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">“Quantes
paraules fem servir que no acabem de saber què volen dir? Quants cops no hem
passat els ulls per combinacions de lletres, quants cops no hem sentit i
repetit certs sons relligats, simplement perquè els hem vist o sentit abans?”</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-align: right; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Jaume Subirana (Barcelona 1963)</span></div>
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-align: right; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-align: right; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-align: right; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"><br /></span></div>
<br />
<h2 style="margin: 16px 0px 4px;">
<span style="margin: 0px;"><i><span style="font-family: Arial;">2. El mal menor i la virtut cardinal: Explicar
l’inefable i categoritzar l’anècdota</span></i></span></h2>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Un qualsevol lector que ja ha llegit algun llibre
de poesia espera trobar en el pròleg alguna d’aquestes coses, a saber:</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;"> </span>a) contar i
cantar les excel·lències del poeta, b) recomanar, aconsellar i dirigir la
lectura del poemari. c) explicar la poesia d’aquest poemari: estructura, temes,
referències, precursors, recursos, citacions. d) Contextualitzar l’obra en el
conjunt de la producció poètica de l’autor. e) Classificar i catalogar l’obra
d’aquest autor entre la producció poètica valenciana i catalana, o siga dins de
la poesia actual feta en català i/o entre les diverses llengües que editen a
Espanya.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Bé. Alguna cosa d’això que acabe de dir tindré ben
present, però no crec que em comprometi a res en concret, així respondré la
primera qüestió plantejada.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Dic que el mal menor del comentari poètic
consisteix a explicar l’inefable, a desvetllar l’ocult, a identificar les
metàfores, a acotar el significat dels mots, a subratllar-ne d’altres possibles
interpretacions...<span style="margin: 0px;"> </span>I per què tractar
d’explicar la poesia és exactament això: llevar-li la gràcia? Perquè desmuntar
una metàfora o esbotifarrar una al·legoria no és exactament comunicar ni
explicar un poema. L’explicador, el comentarista, el crític i l’analista, tots
alhora i cadascú en la seua pràctica propedèutica de qualsevol<span style="margin: 0px;"> </span>poema, estem usurpant al lector el gust i la
plenitud que proporciona l’exercici de la lectura i la interpretació. Així, la
gràcia, i la fe, i l’esperit sant com ara l’art poètica, en explicar-se, perden
el seu valor semiòtic simbòlic, la seua acció terapèutica, la buscada ascesi
mística espiritual o l’esperada revelació demiúrgic-poètica.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">I doncs, què busca cadascú en la poesia? Què
esperem d’ella? Per a què ens aprofita? Quin quelcom d’específicament líric
esperem arrencar dels versos llegits d’aquest o aquell poeta?<span style="margin: 0px;"> </span>Aquesta pregunta no em correspon respondre-la
ara i ací a mi. Cada lector s’ho haurà de preguntar. Ens em d’interrogar
nosaltres mateixos com a lectors per saber millor la nostra mesura, i
descobrir-nos individualment, tot destriant l’alteritat que ens ofereixen els
mots, i ressituant el nostre lloc en aqueixa alteritat que no és en part, la
nostra, però ens l’acota, ens la subratlla, ens la suggereix o ens l’esmicola.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Pel que fa a la poesia de Pere Bessó, és aplicable
tot el que acabem de dir però, com que autor, editor i lectors, seguint la
pràctica consuetudinària, diuen que els calen o abelleixen més referències per
encoixinar-se amb una certa comoditat en la butaca de la seua lectura, aquest
prologuista tractarà de donar unes poques inferències tretes de la seua pròpia
lectura, que com tothom sabrà és sempre parcial.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Pere Bessó és un home sibil·lí, d’arrels serranes,
però educat en la immediata perifèria de la capital valenciana: el camí de
Morvedre. La Serrania propera al riu Túria (Pedralba, Bugarra i Xestalgar) li
aporta la malfiança camperola amb l’espècie humana i alhora la confiança en la
bondat de treballar i viure de la natura (la terra, els arbres, les plantes, la
collita, els animals...). L’educació en la perifèria valenciana, entre el
carrer Morvedre i Trànsits, a mig camí de l’horta exuberant i generosa i el
centre comercial de la ciutat regatejador, falsari i rocambolesc li aporten el
pragmatisme referencial i l’escepticisme òntic i místic agnòstic. El caràcter sibil·lí
li ve de la seua pròpia natura genètica arrodonida amb l’estudi i la dedicació
d’una persona no gaire <span style="margin: 0px;"> </span>apol·línia. A <span style="margin: 0px;"> </span>canvi <span style="margin: 0px;"> </span>és
ben dotat per al treball, l’esforç, la dedicació i l’aprofitament de la intel·ligència.
Prescindint dels additaments de Febus que Déu sol donar a les ments menys
privilegiades, Pere és de caràcter més aviat Dionisíac, al capdavall.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Jove, de la generació dels cinquanta, que va fer i
viure la Transició espanyola a la democràcia. Entre la generació Beat
americana, els Hippies i els rebrots del maig francès del 68. Estudiant a la
universitat valenciana, quan la universitat es va obrir a les classes mitjanes
valencianes en el 70. Marxista per les nombroses lectures universitàries, la
lluita estudiantil front a la dictadura i les amistats sindicalistes. Comunista
militant en el partit comunista d’Espanya en l’època de Palomares i de
Carrillo. Passat a l’Esquerra Unida d’Anguita i amic del corrent Esquerra i
País d’aquesta agrupació, però sempre fidel a la “unità” de l’esquerra.</span></div>
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"><br /></span></div>
<br />
<h2 style="margin: 16px 0px 4px;">
<span style="margin: 0px;"><i><span style="font-family: Arial;">3. història poètica i vital: recorregut
vital. Política I literatura</span></i></span></h2>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Pere Bessó, (València, 1951). Llicenciat en
Filosofia i lletres. Catedràtic de Llengua i Literatura Espanyoles a l'IES LA
MORERIA de Mislata. Feliçment jubilat.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Participà activament en la poesia del 70 al 80
que és quan tan ell com d’altres escriptors valencians i catalans, que havien
estat educats en l’única llengua possible durant el franquisme: el castellà
comencen a interessar-se amb més o menys èxit i eficàcia en la nostra llengua.
Mentrestant treballava en la docència i s’embolicava en projectes literaris,
com ara…</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">- dirigí la revista de poesia "Múrice"
i animà amb altres les tertúlies de café-bar en<span style="margin: 0px;">
</span>"Almirante", "San Patricio", o "Ascot"</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">- Co-dirigí la col·lecció de poesia
"Lindes" amb professors universitaris com Ricardo Arias i Ricardo
BelIveser, y</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">- Co-dirigí també "Fuentearnera" amb
el professor, editor i poeta Amós Belinchón.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">D’aquesta època són les Obres en castellà:</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">- La plaquet "Cenáculo de Sombras"
(1972)</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">- el poemari "Imágenes" (1976).</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">-Tres paisajes, siete círculos y un
suicidio”<span style="margin: 0px;"> </span>que no va acabar d’aparèixer
publicat i la traducció “El gat” de Pierre Ronsard, ed Lindes, quaderns de
poesia 1979, que sembla ser la primera edició de Pere en català, junt amb la
miniplaquet “herbolari de silencis” ed. Miniatures de Lindes, 1978. Després
vindria una extensa producció en català, que comentarem més endavant.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Però abans de continuar amb l’obra de Pere,
caldria aclarir en quines circumstàncies i com l’autor canvià de llengua
literària, i quin ha estat el seu itinerari en el món de la Literatura</span></div>
<br />
<div style="background: white; margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">La primera vegada que apareix
Pere en una antologia és a</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<u><span style="color: windowtext; margin: 0px;">Un siglo de poesia en
valencia, </span></u><span style="color: windowtext; margin: 0px;">de Ricardo
Bellveser, 1975.<u> </u>De Pere Bessó diu que és “Fundador de tertulias como
“Vertice” aula de poesia del Colegio salesiano don Bosco, fundador de Múrice,
colaborador de las mas importantes revistas españolas y sudamericanas. Crítico
y colaborador literario de Las Provincias y el diario de Leon”. Ací, Bellveser
fa d’antologador i tria 6 poemes de Pere Bessó, on ja apareixen les
característiques generals i bàsiques de la seua poesia, i que jo crec que mai
no l’han abandonat, a pesar del canvi de pàtria idiomàtica efectuat
posteriorment. Vegem una mostra en aquest poema de tema meta poètic, en el qual
ens parla del seu ideari:<u></u></span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<u><span style="color: windowtext; margin: 0px;">A modo de poética</span></u></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">Autofagia:</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">Ciclo</span></div>
<br />
<div align="right" style="margin: 0px 0px 8px; text-align: right; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">La palabra nos duele:</span></div>
<br />
<div align="right" style="margin: 0px 0px 8px; text-align: right; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">Sabe a granate de lamentos</span></div>
<br />
<div align="right" style="margin: 0px 0px 8px; text-align: right; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">(PBG)</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">Su origen conoce el silencio.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">Y el eco de su cóncavo
atardecer,</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">la noche.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">Prodiga azufre, inclinado</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">o altivo, quien desnuda así
los labios</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">la vez primera.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;"><span style="margin: 0px;"> </span>Emerge la luz</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">de entre las sombras. Nos
vacía.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">Y olvidamos la identidad</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">de nuestros cuerpos: su sonido</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">se une a los frios acordes del
olvido.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">A “Última poesía en Valencia”,
Jose Luís falcó i José Vicente selma, 1985</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">Parlen de la “Incorporación de
nuevas voces de Múrice i Prois: Carmen soto, marcos granell, pedro besó…”<span style="margin: 0px;"> </span>i d’altres col·laboradors de la revista Múrice:
“Pepe Piera, Jose María Ribelles, Eduard Vercher”<span style="margin: 0px;"> </span>que,<span style="margin: 0px;">
</span>junt a Pere bessó anuncien en les seues pàgines que “se pasaran al
catalan”… Sembla que Falcó ja ho havia sentit comentar pels protagonistes i ho
deixava bastant clar. Aquesta revista Múrice, edità fins al febrer de 1975 (7
números)</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">A l’antologia de poesia
valenciana en català “<u>Brossa Nova</u>”, (1981) En la introducció, <span style="margin: 0px;"> </span>Jaume Pérez Montaner, <span style="margin: 0px;"> </span>parla dels nous poetes que apareixen en la
dècada dels 70 i que signifiquen inicialment el trencament dràstic i necessari
amb la tradició poètica anterior i molt especialment amb el frustrat “realisme
històric” de la dècada dels seixanta. Una sensibilitat oberta a les més
diverses manifestacions literàries. <u></u></span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">Caracteritzada, diu Jaume,
per:</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;"><span style="margin: 0px;">-<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">
</span></span></span><span style="color: windowtext; margin: 0px;">Una Completa
independència del creador.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;"><span style="margin: 0px;">-<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">
</span></span></span><span style="color: windowtext; margin: 0px;">La
No-subjecció a les normes imposades ni a falses dicotomies.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;"><span style="margin: 0px;">-<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">
</span></span></span><span style="color: windowtext; margin: 0px;">I que Suposa
un Principi de normalització literària o poètica al País Valencià.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">Allò va eixamplar
considerablement les possibilitats de la nostra literatura. Fenomen inusitat per
la quantitat de poetes i per la seua maduresa.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">D’aleshores ençà, S’estableix
una correlació activa entre tots els poetes del nostre domini lingüístic. Però
al País Valencià, a diferència de Catalunya, l’enfrontament<span style="margin: 0px;"> </span>al “realisme social” (allò dels “nueve
novísimos” de què en parlava Josep Maria Castellet) va ser més aviat inexistent
o esmorteït per la mancança d’una tradició realista potent. La generació del
70, així doncs, fou fruit de:</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;"><span style="margin: 0px;">-<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">
</span></span></span><span style="color: windowtext; margin: 0px;">L’Eufòria i
successiu desencís provocat pel maig francès del 68.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;"><span style="margin: 0px;">-<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">
</span></span></span><span style="color: windowtext; margin: 0px;">Pel treball
polític i de conscienciació del valencianisme polític i cultural en la dècada
dels 60. Sobretot a partir de Nosaltres els valencians de Joan Fuster 1962</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">Aquesta generació del 70,
Primerament amb poemes en castellà de Piera, Vercher i Bessó entre d’altres, o
ja directament en català com Bonet, Jàfer i Navarro connecten amb la nova
sensibilitat poètica. Els poetes d’aquesta generació de poetes valencians del
70 a la qual comença a pertànyer Bessó de ple dret s’entusiasmen amb els
simbolistes europeus, amb els surrealistes, amb alguns poetes castellans de la
generació del 27 o amb Ferrater, Foix o el Gimferrer tant en castellà com en
català. La seua actitud la podem resumir en un cert:</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">- Formalisme contra un cert
realisme.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">- Reivindicació del llenguatge
i autonomia de la creació poètica.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">- Reflexió sobre el fet
d’escriure.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">- Intimisme, reflexió
conceptual, que produeix una constant Preocupació expressiva.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">- Predomini de la visió
sensorial i emotiva sobre el coneixement racional.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="color: windowtext; margin: 0px;">Al capdavall podem afirmar que
tot el moviment<span style="margin: 0px;"> </span>girava al voltant dels
moviments de renovació universitaris i pedagògica.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">A “Camp de Mines”, edicions de la guerra 1991Francesc
Calafat després de desgranar les vicissituds de l’animació poètica produïda per
les noves editorials, els premis municipals, els nous projectes editorials,
etc… Encara la tasca de descriure la poesia de la dècada dels 80, i seguint al
filòsof català Rafael Argullol conclou que, d’acord amb l’autocrítica feta a la
fi del 70, per alguns poetes s’havia arribat<span style="margin: 0px;">
</span>a la consideració que la poesia com a “revelació” s’havia esguellat
perquè (després de la “beat generation i del maig francès, entre altres
trasbalsaments) els pressupòsits del 70<span style="margin: 0px;">
</span>havien produït una escletxa d’abast insondable entre les “paraules”<span style="margin: 0px;"> </span>i el món. Perquè com bé deia Argullol “NO hay
cobertuta metafísica que otorgue immediatez a los significados”. Què vol dir
això, no sé exactament a què es refereix Calafat amb la seua conclusió. Vull
endevinar que la nostra poesia havia entrat per fi en l’àmbit de l’expressió
desinhibida, com qualsevol altra poesia. Que com l’art en general, construïa el
seu propi objecte artístic de contemplació estètica i es deslliurava de
qualsevol utilitat o aprofitament social. S’ha acabat la poesia social. O, si
més no, això, la societat no serà l’immediat referent i la matèria a treballar,
serà només un altre dels referents concomitants de l’expressió poètica. I cada
expressió poètica conformarà el seu modus operand, la seua formalitat, el seu
numen creador. Diguem-ho com vulguem: Ja no hi ha unes consignes, només
diverses veus, tries independents i vagues afinitats.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">En efecte semblava que amb el formalisme
lingüístic i estètic d’aquesta generació – característica determinant
assenyalada per Pérez Montaner entre altres- s’havia arribat a la fi del
trajecte, i que definitivament l’escepticisme sobre l’escriptura s’havia/s’ha
convertit en el motor de l’acte creatiu. Per això, entre altres coses, als 80
el poeta individualitzat i lliure de guies, es defensava amb allò que el que
importa era l’obra ben feta, al marge d’estils.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Però abans, Calafat té unes paraules per aquella
generació dels 70 que intentaré resumir: Tenia aquesta generació:</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;">-<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">
</span></span></span><span style="margin: 0px;">La mateixa actitud de rebuig
al realisme (representat al país per Alpera) que ja deia Montaner.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;">-<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">
</span></span></span><span style="margin: 0px;">Eren injustos i desmesurats en
la seua crítica a una poesia realista quasi inexistent (si n’exceptuem
l’Estellés i poc més, al País Valencià).</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;">-<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">
</span></span></span><span style="margin: 0px;">Eren Universitaris que en el
desballestament del franquisme buscaven una cultura que arreplegués les tradicions
i innovacions de la cultura europea, per reprendre el fil trencat en la guerra
civil.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;">-<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">
</span></span></span><span style="margin: 0px;">Aquest desig de connectar amb
la modernitat universal els abocà a una actitud<span style="margin: 0px;">
</span>de ruptura i d’avantguarda.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;">-<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">
</span></span></span><span style="margin: 0px;">Per a ells aquesta modernitat
no era un menyspreu radical del passat sinó una qüestió de to, de perspectiva
de donar un acabat nou a la seua producció.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;">-<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">
</span></span></span><span style="margin: 0px;">D’ací la pretensió de cridar
l’atenció desmesuradament , en un ambient sota mínims…</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;">-<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">
</span></span></span><span style="margin: 0px;">Altres volien la cara jove i
heterodoxa. Mantenir un comportament amb certs aires de rebel·lia, poesia beat,
revitalització del simbolisme, o tot allò que fera olor d’heterodòxia.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">En definitiva tot allò no era sinó el deler de
conèixer i participar de la literatura del segle XX. Coneixement que els havia
estat doblement escamotejat, sostret o furtat, sobretot per l’aïllament
internacional i cultural del franquisme, i molt d’analfabetisme sofert en la
llengua pròpia. Somiaven, doncs, posar al dia la literatura catalana des dels
pressupòsits que ells consideraven la literatura moderna. D’ací els esforços
per traduir Blake, Keats, Coleridge, Novalis, Holderling, Baudelaire, Rimbaud,
Nerval, Mallarmé, <span style="margin: 0px;"> </span>Valery, Rilke, TS
Elliot, Saint Jonh Perse, Benn, Trakl. Pràcticament tota la nòmina de grans
poetes internacionals als quals necessitaven llegir i reescriure en català. Calia
copsar de la literatura universal tot allò que se’ls havia negat... és a dir
quasi tota la literatura universal no oficial, i sobretot perquè la pobresa i
la censura franquista havia fet de filtre miserable durant més de trenta anys.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Però, a més dels referents literaris, en ells
conflueixen: La música Pop, els cineclubs, els còmics, el Rock,
l’estructuralisme, la semiòtica, Sartre, Camus, l’existencialisme, i… Tota una
barreja de gustos I apetències que pretenia soterrar la sequera cultural de la
postguerra franquista. La generació del 70 valenciana es llança a la literatura
de l’única manera possible, venien d’una educació castellana i repressora que
intenten superar de diverses maneres:</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">La majoria participa d’una ideologia esquerrana
i pancatalanista que els portà al català.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Com és lògic, mostren una certa desconfiança amb
la llengua davant la llarga tradició de la qual havien estat apartats per ops
de la gran nit de la postguerra (que deia Raimon: “La nit, que llarga que és la
nostra nit”)</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Es forneixen de materials de la tradició, de
referències culturalistes i de la pròpia experiència i fan sovint una mena de
“pastiche” segons Gimferrer. Aquell formalisme preciosista, retòric i
artificiós era acceptat i redimit <span style="margin: 0px;"> </span>moltes
vegades per la seua posició ètica:<span style="margin: 0px;"> </span>el
canvi d’idioma, la lluita antifeixista, la contestació a qualsevol poder
portava a molts poetes a la desorientació. I les solucions foren variades: romanticisme,
surrealisme, neoclassicisme, expressió de l’experiència, autoconeixement, auto
creació d’un jo i d’una realitat altra. El poema és un recurs per anar més
enllà, per buscar allò que de més profund hi ha en la vida.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Els agrada, a molts d’ells, la imatge del poeta
simbolista com un elegit i alhora marginat. I tots ells amb la llengua
estrenada de trinca, van arribant el més lluny possible en la via del
coneixement d’allò inaccessible a la raó de les pròpies paraules amb què s’emmirallen.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">A “Bengales en la fosca”, Josep Palomero, 1997,
parla dels seleccionats a “la Vella Pell de l’Alba” d'Antonia Cabanilles (1985)
: Jaume Pérez Montaner, Josep Piera, Jaume Morell, Pere Bessó, Joan Navarro,
Salvador Jàfer, Gaspar Jaén Urban, Marc Granell, Josep Palomero, Fina Cardona, Manuel
Rodríguez Castelló. On també trobem el nostre poeta. Palomero sintetitza les
característiques d’aquest grup del 70:</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;">1.<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">
</span></span></span><span style="margin: 0px;">Presenten nous paràmetres del
codi textual.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;">2.<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">
</span></span></span><span style="margin: 0px;">Fan una pràctica escriptora
rebel.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;">3.<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">
</span></span></span><span style="margin: 0px;">Proposen nous valors de la
paraula poètica</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;">4.<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">
</span></span></span><span style="margin: 0px;">Entenen la poesia com Una eina
d’investigació.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;">5.<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">
</span></span></span><span style="margin: 0px;">Defensen Nous arguments i
punts de vista</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;">6.<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">
</span></span></span><span style="margin: 0px;">Subratllen la Importància de
la forma, del poema amb discurs autònom.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;">7.<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">
</span></span></span><span style="margin: 0px;">Conceben el poemari com un
discurs unitari.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;">8.<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">
</span></span></span><span style="margin: 0px;">I Practiquen el Revisionisme
poètic que comporta<span style="margin: 0px;"> </span>l’acceptació dels
mestratges sense discriminar tendències.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Al capdavall, de brossa a Espriu, de Ferrater a
carner i de Quart a Foix…Tota la tradició catalana (excepte en general la
religiosa de “Quesussito de mi vida”) els és vàlida. La resta, els 80 i
noranta, fins a la fi del segle fou, diu Palomero: El triomf de l’eclecticisme
(com ja havia dit Calafat a “Camp de Mines”). Però tornem una mica abans per
explicar amb més detalls la trajectòria de Bessó en la petita història
literària.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">L'hivern de 1986 naixien les tertúlies de
"Els Dimarts literaris d'Arana", en el històric Barri del Carme de la
ciutat de València, animades pel manegador oficial, Manel J.M. Romero i Pere
Bessó. Ximo Mora, un company de carrera de Manel presentà Bessó en el bar
“l’Arana” que acabava d’obrir prop de sa casa del carrer Sant Tomeu. Manel confià
en Pere Bessó l’animació cultural del seu “garito” i Pere Bessó prometé la
pròxima estrena d’una tertúlia poètica que no tardà a començar en el carrer de
dalt de València, al pub “Arana” (La vall, en basc). Molt aviat començaren a
publicar les plaquets de "La Forest d'Arana", planificada, assessorada
i coordinada pel mateix Pere Bessó. Aquesta col·lecció abastaria més de
cinquanta quaderns i llibres representatius de la millor poesia valenciana de
l'època, que va donar a conèixer un grapat de poetes valencians de primera
fila, traduccions d'autors internacionals, obres col·lectives i Homenatges a
grans autors nostres com ara Vicent Andrés Estellés, Joan Valls i Jordà, i Joan
Brossa. Aquestes tertúlies s'allargaren fins al 1995, durant 10 anys consecutius.
Durant aquests 10 anys jo mateix vaig estar coordinant les presentacions dels
dimarts de La Forest d’Arana amb més de 300 lectures de poemes i presentacions
de llibres, obres de narrativa, assaig, crítica, homenatges, revistes, etc. I
vaig tenir el plaer de dirigir durant els 3 o 4 anys que durà la revista
literària de La Forest d’Arana. Amb la col·laboració de molts amics: Pere
Bessó, Manel JM Romero, Jaume Perez Montaner, Josep Mir, Manel Rodríguez
Castelló, Begonya Mezquita, Montse Amfruns, Francesc Lopez Barrio, Francesc
Mompó, Francesc Rodrigo, Josep Vicent Galan, Antoni Ferrer, Joan Vicent Clar,
Angel Montesinos, Marisol Gonzalez, Vicent Berenguer, Lluís Roda, Encarna
Santceloni, Maria Fullana, Josep Ballester, Isabel Robles, Mercé Viana, Josep Enric
Grau,...<span style="margin: 0px;"> </span>i molts més d’una llista de
poetes que qualsevol editor de poesia envejaria, <span style="margin: 0px;"> </span>Segura, Marco, González, Grau, Dinesen,
Montañés, Cabezas, Aresté...</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Un innombrable grup d’amics i de fidels vam
animar les tertúlies literàries i poètiques de la València dels 80 i 90. I vam
donar a conèixer el bo i millor de la nostra literatura, en especial de la
poesia feta en català amb autors valencians, catalans i alguns balears. És
difícil trobar un autor valencià que no hagi passat per l’Arana en Aquests 10 anys
d’existència per a presentar-nos la seua obra o comentar alguna novetat. A les
distintes seus de La Forest d’Arana: l’Arana del carrer de Dalt, El Lisboa al
carrer Cavallers, El bar del Mercat al carrer Maria Cristina, <span style="margin: 0px;"> </span>Gestalginos al carrer de l’Angel i finalment
al Lisboa de la plaça del Doctor Collado.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Bé, doncs Pere Bessó va tenir la culpa de la
selecció i cura de la publicació de tots aquests plaquets. Assessorant l’editor
Manel JM, corregint originals, aconsellant els autors, revisant les galerades,
oferint il·lustracions, etc. Val a dir que l’editor deixava a les seues mans la
selecció de les obres i el resultat de l’edició. Quants autors i autores van
rebre els savis consells de Pere i se n’aprofitaren de la seua experiència? El
temps ens confirmarà la nòmina d’autors que passaren per les mans i l'exhortació
d’aquest autor dedicat en aquella època a la supervisió de la col·lecció de La
Forest d’Arana.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">L'Obra en català de Pere Bessó és a hores d’ara
ja realment abundosa. Recordem que començà amb la publicació de “herbolari de
silencis” ed. Miniatures de Lindes, 1978 i d’una traducció “El gat” de Pierre
Ronsard, en Ediciones Lindes, quaderns de poesia 1979. Després, han seguit una
vintena d’obres:</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">- "<u>Mediterrània</u>" (Premi Pasqual
Assins i Lerma 1979, Ed.<span style="margin: 0px;"> </span>Vila de
Catarroja); </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">- "<u>L'Alter Ego</u>" (Ed. Fernando
Torres, 1980); </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">- “<u>Faula de la serp i el corb</u>”, edicions
Prometeo, València 1982</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">- "<u>Una Estança a Alessandria</u>"
(Premi Ausiàs March - Senyoriu de Beniarjó, 1982, Edicions El Cingle, 1983); </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">- "<u>Prims Homenatges</u>" (Ir
Accèssit dels premis Octubre "Vicent Andrés EstelIés", 1979. I Que
Després de cinc anys d’espera va ser publicat finalment per Edicions<span style="margin: 0px;"> </span>3i4, en 1984);</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">- "<u>Les llimes de la Vosgiana</u>"
(Ed. de la Guerra, 1987); </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">- "Pagaràs els ous de cugul" (Premi
Ausiàs March - Aj. de Gandia, 1987. Edicions 62, 1988); </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">- "<u>La Terra Promesa</u>" (Ed.
Bromera, 1989); </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">- “<u>Planetari</u>” (Ed. La Forest d´Arana”, nº
25, València, 1992); </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">- “<u>Iteràncies, interferències i grafitis</u>
(1993-1994)” (2n Premi II Certamen de Poesia “Vicent Andrés Estellés”,
Burjassot 1995, Ed. Bromera, 1997); </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">- “<u>Minimals</u>” (IX edició dels Premis de
Literatura Breu, Vila de Mislata, ed. Ajuntament de Mislata, 1999); </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">- “<u>Narcís de la memòria</u>” [Premi Vicent
Andrés Estellés als XXIX Premis Octubre, 2000, ed. Eliseu Climent 2000], Premi
de la Critica de l’IIFV; </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">- “<u>El pou de la set que no assacia</u>” (ed.
Russafes, col. Rialla n. 1 , 2005); </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">- “<u>El Quadern de Malta</u>” edició bilingüe
castellà-català (Ed. Libros de Alejandría, Buenos Aires, 2006); </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">- “<u>Només per a dones</u>” (Premi Josep Maria
Ribelles - Ajuntament de Puçol, Ed. Brosquil, 2009); </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">- “<u>Ephemera</u>” , Ed. Germania, 2012.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">- “<u>Les roses de Lancelot</u>” Ed. Alupa, 2012;
</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">- “<u>La mort del clown</u>” El petit editor,
2018 </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">-Mirage/Poemes” (col·laboració amb Maria Roibu.
Edició bilingüe romanés-català. Ed. Sfantul Ierarh Nicolae, Bucarest, 2013);</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">-“La mort del pare” (El Petit Editor, 2014);</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">-“Pregonares la llum” (Els llibres del rabosot.
Ed. Camacuc, 2014)Sembla que hi ha alguna persona que s’havia compromès i
que<span style="margin: 0px;"> </span>n’havia de fer un pròleg, però a
hores d’ara encara l’estan esperant. Pot ser aviat arribarà el dia en què
l’acabarà i el llibre finalment veurà la llum de la impremta.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Poemes y treballs de Pere han aparegut a
diverses antologies, estudis i revistes especialitzades*</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Ha traduït poemes d'autors<span style="background: white; margin: 0px;"> </span>hispanoamericans, anglesos, americans,
francesos... I actualment explora la llengua i la literatura romanesa:</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="background: white; margin: 0px;">obres com <i>El gat de
Ronsard</i> (1979), <i>Ahir regnant desert</i> d'Yves Bonnefoy
(1978), <i>Poemes</i> de Rustebues (1979), <i>Meteors</i> de
Radovan Ivsic (1980), Epigrames de Jonh Donne (La Forest d’Arana) 1987, <i>Darrers
poemes</i> de D. H. Lawrence, o <i>Fragments del Cadastre</i> de
Michel Déguy.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Podeu trobar crítiques sobre Pere Bessó en
revistes de literatura, antologies i llibres de critica literària, com ara<u></u></span></div>
<br />
<div style="background: white; margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<u><span style="margin: 0px;">La vella pell de l'alba</span></u><span style="margin: 0px;"> (Poesia catalana al País Valencià, 1973-1985,
D’Antònia Cabanilles ), Eliseu Climent, València 1985<br />
<u>Bengales en la fosca</u>, De Josep Palomero, La poesia dels anys
setanta: la consolidació de la diversitat, es Bromera, Alzira 1997.<br />
<u>Bessó i Aresté, dues veus sostingudes</u>, a la revista Saó, 154, 1992</span></div>
<br />
<div style="background: white; margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">D’ Antoni Ferrer,
juliol-agost, 1992.</span></div>
<br />
<div style="background: white; margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<u><span style="margin: 0px;">Elogi del tedi</span></u><span style="margin: 0px;">, a la revista Caràcters, 15, 1989<br />
de Júlia Zabala, abril 2001</span></div>
<br />
<div style="background: white; margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<u><span style="margin: 0px;">L'estètica de les idees
poètiques</span></u><span style="margin: 0px;">, a El Temps, 249, 1989<br />
de Francesc Viadel, 27/03/1989.</span></div>
<div style="background: white; margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="background: white; margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="background: white; margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"><br /></span></div>
<br />
<h2 style="margin: 16px 0px 4px;">
<span style="margin: 0px;"><i><span style="font-family: Arial;">4. Algunes
claus de la poesia de Pere Bessó.</span></i></span></h2>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Les obres de Pere Bessó, quer fins al 1999
s’havien presentat en formats mitjans de 30 o 40 poemes, en tot cas no més de
60 pàgines, a partir d’aquesta data i amb els libres “minimals” i Narcís de la
Memòria van agafant gruix i densitat. En aquest darrer (dedicat a la seua
esposa) ja es comença a copsar una tendència de reflexió vital i anàlisi
existencial sobretot respecte de les relacions amb les dones. Ara les obres sobrepassen
els 60 poemes i se’n pugen a 130 o 150 pàgines. Són llibres densos sense una
estructura per apartats. Això sí, els poemes tenen títols i profusió de
citacions. Aquests volums, més grossos i densos, han perdut una certa unitat
que tenien els llibrets de poemes anteriors, però han guanyat en referents i
citacions. Els poemes ara semblen completament independents i funcionen en
qualsevol ordre de lectura. Ara fins i tot Pere Bessó publica els seus llibres
amb doble versió català i castellà. Val a dir que els poemes no són solament
traduccions, sinó molt sovint versions absolutament independents del mateix
poema.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">És més diria que els darrers 3 llibres de Pere
Bessó presenten unes concomitàncies que els fan participar d’una mena de saga o
unitat discursiva. Tractaré d’explicar-me.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Dic que Els llibres de Pere Bessó: Només per a
dones, Les Roses de Lancelot i La mort del Clown presenten unes
característiques comunes que els fan tenir una mateixa unitat expressiva fins
al punt que el que prediquem d’un dels tres llibres ho podrem dir de qualsevol
dels altres.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Diré que el protagonista d’aquests llibres és la
dona i que la veu poètica de Pere Bessó es mostra amb la mateixa rotunditat
formal i retòrica en els tres llibres. Els tres responen a les característiques
de la poesia de Pere Bessó hereva de la generació del 70 a la qual pertany de
ple dret.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Que el llibre “només per a dones” està dedicat
completament a les dones no cal analitzar-ho detingudament. Només cal llegir el
títols dels poemes com el títol del llibre. No m’estendré massa perquè sembla
redundant. Sí que tractaré de donar-vos exemples a bastament del dos altres més
recents i que conec millor: Les Roses de Lancelot i La mort del Clown.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">A Les roses de Lancelot trobem un cavaller
valencià sense cavall, un cavaller poeta a cops copulador insatisfet, d’altres
un home vell depredador entre el mal de pròstata i el temor de l’alopècia. Un
home poeta cercador de la paraula transcendent i la saviesa de l’home
perfectible. Un Lancelot de Barra de Bar i de matinada amb ressaca. Però també
moltes Roses. Les roses del sexe, de l’amor, de la pietat, de la solidaritat.
Les roses domèstiques, les roses maternals, les roses freturoses i les roses
soledats. </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">En aquest darrer poemari, Les roses de Lancelot,
d’Alupa editorial, Mislata 2012, veiem un Pere bessó<span style="margin: 0px;"> </span>plenament conformat a la seua poètica
absolutament individualista, formalista, sempre preocupada per l’expressió i
per la llengua però solidària amb les ideologies, les guerres injustes, les
passions desfermades, les injustícies denunciades, els records de l’amistat, la
tendresa davant la feblesa de la ignorància, la solidaritat amb l’altre gènere,
la premonició de la tardor encetada, la soledat joiosa de la lectura íntima,
fúlgid homenatge als peluts rockers de la beat generation, brindis submergit de
silenci i foscor en la complicitat de l'amic suïcidat... La sempre renovellada
contemplació serena i embadalida de la natura redescoberta, l’homenatge generós
a la descendència de filles i fills del nostres admirats conciutadans, la
revisió fortuïta de la idea lluminosa dels mestres sovint no tan estimats, el
reconeixement maternal del gènere femení adés manipulador i tants altres colps
manipulat, la lenta i disbauxada distracció dels dies que s’allarguen en la
lletra amorosida o entre el vodka de garrafó.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">No m’estendré en les temàtiques exercitades,
variades com la vida mateixa, però dominades per la reflexió de caire
existencial, vital, artística i de tant en tant sobre la funció escriptora i en
especial la finalitat, forma i estructura de la poesia.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Deia abans que els darrers poemaris conformen un
corpus quasi independent de la seua producció anterior, diria més: aquest
darrer poemari “La mort del Clown” ve a tancar aquesta darrera producció del
poeta, si més no formalment i temàticament. Sembla que el treball realitzat per
Pere fins a hores d’ara ha consistit en augmentar el nombre de referents
literaris o para literaris en els seus poemes. En efecte observem com han
augmentat considerablement les citacions en aquest darrer poemari. Lectors i
crítics creguem que aquesta profusió ha arribat a un punt en què farà
reflexionar el poeta sobre la seua pròpia matèria poètica. És possible que
arribats en aquest punt, comenci una etapa de contenció referencial, car
l’abundància de referents literaris, junt a la capacitat de retoricisme<span style="margin: 0px;"> </span>i el preciosisme Inter textual, per no parlar
de l’acumulació d’enumeracions i de gradacions metafòriques en l’explanació
poden portar el lector a un grau de xopada significativa que el dugui a la
dimissió significant.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">El lector comprovarà, a poc de començar.ne la
lectura, que hi ha més de 120 citacions directament o indirecta d’autors de
tots els temps i de diverses llengües i de moltes cultures, religions i països.
No calen tampoc aquestes referències per llegir i entendre i gaudir dels
poemes. Els lectors que disposen d’un<span style="margin: 0px;">
</span>background eficient podran accedir a referències i aprofitar
l’avinentesa de la complicitat per recordar tal o tal argument d’aquell poeta
grec o discutir la interpretació del judici sobre les flatulències excessives
de tal altre. Però tot això no impedeix ni assegura una recepció correcta i
gratificant per al lector despreocupat de la historiografia literària o de la
història de la literatura o de la crítica de l’anàlisi del cànon estètic
literari i del pensament universal.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Estigui tranquil el lector, no cal despistar-se en
aquest maremàgnum de citacions i referències. Però aquest prologuista ho
adverteix i ho certifica. Per a qui ho vulgui saber les referències explícites
de Pere Bessó són aquestes, més o menys exposades per ordre quantitatiu i que
no tractaré d’exhaurir-ne l’anàlisi. Valga només com a punt de referents
culturals i vitals del nostre autor:</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">1- La literatura castellana i Hispano americana,
com ara Rubén Dario, Calderón de la Barca, Miguel Hernández, Pablo Neruda,
Juana Inés de la Cruz, Antonio Machado, Carlos Bousoño... I d’altres
sud-americans actuals com ara Irene Gruss, Edith Goel, Juana de Ibarbourou,
André Cruchaga, Luís Benítez, Alicia Genovese...</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">2- La literatura Francesa: Verlaine, Tristan Corbière,
Apollinaire, Ronsard, Artaud, Jean Cocteau, Robert Desnos, Pierre Louys, Yves
Bonnefoys, Francis Ponge, Heather_Dohollau...</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">3-La literatura anglesa i Nord-americana: John
Donne, Blake, Keats, Percival Bisshe Shelley, caroline bergvall, D. H.
Lawrence, Tendai Mwanaka (sud-africà)... Adrienne Rich, Judth Taylor, Marthe
Reed, Poe, Amy Lowell, Elisabeth Bishop, Ursula T. Gibson, Carrie Etter, Ruth
Fainlight, Vievee Francis ...</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">4-Literatura Portuguesa: José Saramago, Joaquim
Cardozo, Eugenio de Andrade, Graça Pires, Pesoa, Teixeira de Pascoais, Sà
Carneiro, </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">5-Literatura Catalana: Estellés, March, Gimferrer,
Bernat Metge, Jaufre Rudel, Josep Ribelles, Ventura Melià, Josep Piera, Marc
Granell, ...</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">-Literatura Russa: Osip Mandelstam, Joseph
Brodsky, </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">-Literatura alemanya: Novalis, </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">-Literatura Grega: Kavafis,</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">-Literatura Italiana: Gaspara Stampa, Umberto Saba</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">-Literatura àrab: Andrée Chedid</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">-La història sagrada judeoarabocristiana: Joshua
Ben Joseph, Llàtzer, Sant Pau, Jessé, Flor de Jericó, Maria Magdalena...</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">-Mitologia i Literatura grega i egípcia: Persèfone,
Teseu, Melis, Amon, Isis, Afrodita, Plini el vell, Sapho, </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">- La Cultura Beat i Rock dels 60, 70 i 80:
Beatles, Tom Waits, Carla Thomas, Jimmy Hendriks, JJ Cale, Ray Davies, The
Clash, Deep Pulple, Pink Floyd, Canned Heat...</span></div>
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"><br /></span></div>
<br />
<h2 style="margin: 16px 0px 4px;">
<span style="margin: 0px;"><i><span style="font-family: Arial;">5. Tècniques expressives generals de bessó
en la seua darrera etapa</span></i></span></h2>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Les característiques expressives de Pere Bessó no
han canviat gaire en aquesta etapa que tracte d’analitzar, però sí s’han aguditzat
en diversos sentits: quantitat, diversitat, acumulació, profusió i enumeració.
La poètica de Bessó sembla més que mai un esclat incontenible d’expressió que
vol abastar el tema per difusió de comentaris i punts de vista. Només ja en el
poema inicial a tall de propòsit ofereix una visió, mena d’auto definició o
autoretrat del poeta i de la seua circumstància vital on s’acumulen <span style="margin: 0px;"> </span>les metàfores en parlar del llibre que ens
presenta. Aquesta balàustia que el lector ha de donar sentit, aquesta magrana
en soledat diu el poeta, plena de seny, gàrgola impossible, plena d’uterància i
massa plena de roja llicència. El mateix autor ja s’ho mira i ens ho confirma :
massa plena. L’hem d’abastar diu amb un tacte més que dubtós i no com ho faria
l’aprenent de Persèfone, el raptador desconsiderat al passadís de l’infern que
suposem la descoberta del sentit en la realització de la voluntat de possessió,
d’apropiació del mite de la donzella que no pot escapar a ser la núvia promesa
d’un deu ombrívol que li ha de donar significança. Mite, literatura i profusió
de metàfores en el primer poema.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Poesia meta poètica de bell començament i que
anirem retrobant per tot el poemari. I de rerefons, les dones. Les pròpies i
les altres, les dones experimentades i les desitjades, les dones recordades i
les dones que podrien haver estat, les dones germanes, companyes, procreadores
i assecades. Des dels orígens de l’incest en el secà erm de Bugarra. Les dones
negades i les patides. I també la Madonna idea, donzella mitificada, que encara
li agrada entrellucar des dels trobadors occitans i catalans, passant pels
“stilnuovisti” italians, o els clàssics llatins i grecs o els neoclàssics
espanyols. Les nimfes i les deesses que porten al desig de la carn abocada a
l’abisme, per exemple en “Insurrecció davant el clam de gènere”... </span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Els poemes de La mort del Clown són poemes llargs,
de dicció pausada, reflexiva que es construeixen per acumulació i on és
interessant però no imprescindible rescatar l’anècdota. També hi ha, de tant en
tant, proses poètiques, que no deixen de comportar-se com la resta de poemes
del llibre. Mirem la definició que ens fa en “El poema continu” on, a partir
d’una reflexió que fa la veu poètica que és Pere Bessó sobre el poema d’André
Chedid que en imaginar la fertilitat del llim en uns versos de joventut de
Verlaine <span style="margin: 0px;"> </span>comença a fer una sèrie de
comparacions i metàfores sobre la producció i fertilitat del llim que ve a ser
la matèria originària del poema que va transformant-se en altres
significacions, tota la prosa poètica ve a reflexionar sobre el fet creatiu, el
poema continu l’expressió de l’expressió que es fa a partir d’una altra matèria
poètica. Hi trobem l’acumulació de més de deu metàfores per a parlar del poema:
el blanc del clarió, el negre de la porta oberta cap a la uterància, el xiuxiueig
gris del penya-segat, el vent groc que bufa les fulles de la tardor entre les
roques de la soledat, tot nu el besllum de l’alosa, el breu esclat de l’ombra,
las malaltia del cor a l’iris, poema que flueix mitjançant la flama al contínuum.
I acaba amb la metàfora d’aquesta manera de construir el poema sobre la
reflexió d’altres expressions poètiques diu: el coixí de la llum de l’aigua de
la vida. Profusió d’imatges i metàfores per parlar de les coses, en especial de
l’escriptura.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Altres vegades Pere no renuncia al llenguatge més
popular, com ara el llenguatge col·loquial i no menys poètic de la publicitat
més casolana on fa una crida a l’amor més carnal i una denúncia de la falsa
puritana, “el fregar se va a acabar” ·expressat en la llengua que empra la
televisió, el castellà, al poema “Encara el vell hivern”, o d’altres més
vulgars “més merda al rebost de l’esperit que al pal d’un galliner”.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Però hi trobarem molta solitud. Terrible solitud i
sovint conformada, adaptada, encoixinada en referents literaris i musicals,
però també amb substituts: lectures i música sempre, alcohol i al·lotròpics de
tant en tant. Veiem sinó alguns poemes com ara “Uterància” o “Nadal del Sargent
Pepper” per passar el cap d’any amb la solitud del raïm i la beguda per
celebració, en companyia dels estimats Beatles. Sovint els poemes acumulen
també sentiments i sensacions viscudes, com ara la beguda i l’ebrietat, en
aquests darrers i “Alhora”. O experimenta els efectes psicodèlics i
al·lucinògens de l’alcaloide i el LSD en la nit que albira les flors de
Baudelaire que per a Pere en aquesta circumstància<span style="margin: 0px;"> </span>eren més a viat com la “flor pudenta de
l’abisme”.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Altres vegades, moltes,<span style="margin: 0px;"> </span>el tema serà el sexe en gran diversitat de
circumstàncies i apetències i experimentacions... Trobem els preliminars en
diverses ocasions com ara en “L’arribada de l’àngel del desig”. Però també les
recomanacions per vigoritzar l’esperit i la ment. I molt sovint prenent al peu
de la lletra la cançó, demana radicalment com fan els seus estimats Beatles:
Per què no ho fem en la carretera? Sovint aquest estat d’excitació es reconeix
i se n’accepten les seues precàries circumstàncies, però no obstant això no se
n’està d’incitar l’amistat al gaudi en contra d’aquesta precarietat, “el mateix
vell blues de sempre”, on em reconec –amb permís del nostre autor i de
l’anàlisi poètica- antecessor d’algunes ramalades discursives estimulades pel
meu poemari Aigüestortes.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Altres vegades la natura, la lluna per exemple, és
la metàfora de la inspiració del poeta. Inspiració que va marcint el pas del
temps amb la pèrdua de l’or en un imperfecte creixent on el poeta s’hi
reconeix.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Expressió de la pròpia experiència, hem dit, on la
dona és part protagonista, juntament amb el poeta, és clar. La dona ben
arreglada, sabulosa, gens de fiar. La dona que ha de pagar impost per rebre la
dedicatòria del poeta que, en un colp de autoestima, més es valora. Però molt
sovint la pena ho inunda tot i el poeta s’ofega en el alcohol, amb una mort
paròdica de pel·lícula de sèrie B. Efectivament ens trobem davant del poema que
dóna títol al llibre. I és aquí on hi ha l’expressió, sense pudor de la paròdia
més descarnada de la pròpia experiència i determinació del poeta de deixar de
ser el poeta pessoà que hauria imaginat i viure la realitat en l’experimentació
del quartejar del maquillatge i la imatge del clown que ofega les penes en whisky
i ginebra. Amb aquesta mena d’al·legoria del clown, Pere aprofita per expressar
un posicionament vital que l’ha dut a reflexionar i fer poesia. És aquest el
món que ha viscut durant anys mentre vivia i llegia i escrivia, i escoltava
música i es relacionava i socialitzava i lluitava políticament... tota aquella
vida cristal·litzada en la ganyota d’un clown que veu i viu la pena i la
commiseració dels dies passats en una història sens fi i en un món rebec al
canvi i la millora...</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">En “espill que no reverbera” trobem una altra
acumulació d’imatges metafòriques que ens parlen de la poesia. A partir d’una
citació d’Eugènio de Andrade ”a poesia é uma espècie de animal no oscuro
recusando a<span style="margin: 0px;"> </span>mâo que o chama”. Pere parteix
de la metàfora de l’espill en aquell moment en què desapareix la imatge, moment
en què perdem de vista el sentit del poema; i això dóna peu a una continua
acumulació de metàfores sobre el fet poètic: la superfície del desig, arrel del
desamor, eixam d’orquídies assassines, la cova de cristall,<span style="margin: 0px;"> </span>làbel de l’espèculum, cavitat de la vagina,
feix i revers de la llum, espill que esborra la marea de la llum, la rosa de
Ronsard,<span style="margin: 0px;"> </span>la cella perdurable de Plini el
vell... Com veiem una marea de concepcions sobre el fet poètic que ens fa
pensar no solament en la història de la literatura sinó en les diverses
concepcions del fet artístic i de contemplació cultural o estètic.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">“A les reixes d’orient” trobem encara una amalgama
d’academicisme i citacions. A partir de citacions de músic i poeta, reflexiona
sobre la memòria que resta en la vellesa en què ja no hi ha flors i un es troba
a la frontera de no sabem ben bé què. La poètica de Bousoño, la poesia de Virgili
o les mítiques portes d’Orient en basteixen el rerefons cultural.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">En “Antiparaulari” tracta de reflexionar sobre el
silenci i l’autocontrol, a partir d’una citació d’Artaud.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">En “Poeta de fortuna” la música i el nom de Deep
Purple, li suggereix un treball sobre flors i psicodèlia. Amb expressió de
academicisme (cípsela àster), populisme (pixallits), tradicionalisme (dent de
lleó) o xicoira.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Als testicles de Teofrast fa un cant a la dona
“facilitaria”, la dona sempre disposada amb una bella metàfora, que podria ben
bé resumir la idea central del poema: “Zenit i nadir de les llums i de les
ombres”</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">“Cocteau” és una incitació a l’abandó del joc
convencional i la recerca de noves sensacions, com ens pretenia oferir aquest
actor, i escriptor surrealista.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">“A la mateixa peixera” torna a les imatges
psicalíptiques i undergrounds. A partir d’un text i cançó de Pink Floyd
“Nosaltres som només dues ànimes perdudes nedant en una peixera”. En certa edat,
el record adverteix senyals i no pot escapar-se’n de dins la peixera, metàfora
del temps present. Hi ha moments en què les coses són com són i poc podem fer
per canviar-les. M’agradaria destacar les al·literacions en R vibrant agosarades
per a referir-se a aquella situació “la cambra protegeix rònegament el meu
espill d’enrònies amb murs mig enrunats”</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">En El somni, a pesar que el poeta en general<span style="margin: 0px;"> </span>-parlo d’aquest poemari- és rebec a la rima,
destacaria les rimes internes alternades arbre/marbre i ventall/destall per
parlar del son i el somni dels bons bevedors. Diu la cultura popular “qui és
valent per mamar que ho siga per dormir”.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Al 28, la poesia parla dels malsons en soledat que
partiran a l’alba. Tota dolor arriba el moment en què és finita.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">A “Negra” un poema curt, la poesia torna a ser el
tema, entre l’ostentosa poesia de Rubén Dario<span style="margin: 0px;">
</span>i la humilitat experimental i tímida del gat d’angora hi ha una metàfora
que trasllada significants de la vida a la literatura i viceversa: <span style="margin: 0px;"> </span>gata/flor/sonet.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">En “Mester de la nafra” la veu poètica reflexiona
sobre l’amor, la bellesa i les ferides no en aquest ordre, és clar. El lector
avesat haurà de construir-ne el seu propi “meaning”. Acaba el poema amb un
resum<span style="margin: 0px;"> </span>tret d’una citació d’una joveníssima
poeta armènia, que sembla que escriu en anglès: Arpine Konyalian Grenier “Eros,
rose, sore”</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">“De cinta avall” destaca la metàfora de la lletjor
decadent de qui espera encara una darrera vigoria en la impotència “com els
capcirons d’un cadàver reblert de flors blanques a l’aguait del nom d’un dèbil
floriment”;<span style="margin: 0px;"> </span>i l’expressió d’aquella
impotència. Què difícil és dir de manera bella: això d’ací baix és un penjoll
mort.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Al 32 reapareix la nostàlgia a partir d’una cançó
de Sylvie Vartan, una cantant francesa d’origen armeni, esposa del rocker
francès Johnny Halliday. “Que c’est triste un train qui sifle dans le soir”. Es
tracta de la llum de la darrera llum de la vida, de la darrera consciència de
l’experiència del darrer gaudi “llum darrera en la copa de la llum”. Tren,
xiulet, partida, crepuscle conformen una visió tendra i nostàlgica de la bellesa
decadent.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">En “Lluny de l’eternitat” parteix d’una cita de
Michel Houellebecq, que li dóna el títol al seu poema “Nosaltres ja no podem
viure lluny de l’eternitat”. És una reflexió metafísica sobre l’existència i el
que esperem d’ella on s’agafen de referents tres elements fonamentals els
versos de Pierre Louys i Calderón de la Barca, les set virtuts i vicis capitals
i els records del poeta en una imprecació a qui ho ha de jutjar per a la
posteritat...</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">“Ara que es l’hora” és un poema divertit,
d’escatologies i entrenaments infantils. Pere també ens fa l'ullet<span style="margin: 0px;"> </span>casolà amb sarcasmes i paròdies. En aquest
poema parteix de la competitivitat en la infantesa, a veure qui pixa o escup<span style="margin: 0px;"> </span>més lluny, per tal de fer una reflexió sobre
la trajectòria vital. Per què va servir aquella pràctica...? N’ha tret alguna
cosa el poeta, i l’home...?</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Al 35 Destaca la imatge del cudol per parlar del que
expressa el silenci. La vida ens revela amb silencis tot el que ens vol dir.
Declaració d’honestedat davant l’existència. Un gran i senzill (que no fàcil) i
bell poema.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">En “Estat de gràcia” hi ha una reflexió sobre el
pas del temps, la pèrdua i la degradació. Assistim a una sobreabundància de
referències literàries, musicals i mitològiques: Brodsky, Marthe Reed, Miguel
Hernández,<span style="margin: 0px;"> </span>Osip Mandelstam, Reichol...
És interessant el joc, la ironia i l’humor a partir de la decrepitud en la
dentadura: càries, esdentegada, encara mastegues, ... i altres metàfores
iròniques: “el desamor torna el fruit coagulat de la càries”, “la neu d’ossos
al dente”, “perd en un vol de saliva les seues ales”, “el vel amerat la tulipa
dels secrets del sutze a la boca”, fumeral del dolor” “les absències del
bisturí” “el darrer cudol”, “ les conquilles desproveïdes de l’ànima redona” “
la fulguració postrera del llit buit al plec roig de la llengua”...</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">A “Ni fulla ni branquilló” hi ha la reflexió sobre
el sacrifici basat en la mística cristiana, la mitologia grega d’aquell
Prometeu encadenat<span style="margin: 0px;"> </span>el fetge del qual era
devorat per l’àguila; <span style="margin: 0px;"> </span>la metonímia del
crani per designar la mort i les referències al corb d’ Edgard Allan Poe. El
poeta s’ofereix, exposa els seus patiments en benefici d’altri, com un nou
Prometeu.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">De “L’indecís” diré que és un poema de reflexió
eròtica i sensual en el qual l’amant es troba davant del sexe femení que el
poeta defineix amb metàfores diàfanes que no cal explicar: “les valves de la
venera” i “perla”. Partint d’una cançó de la bella cantant negra Dionne Warwick
que cantava aquella cançó de la pluja caient, cito de memòria “rain drops keep falling
on my head...”</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">“Memòria del desig” és una prosa poètica dedicada
a una suposada monja “Felisa” Es tracta d’una reflexió sobre la<span style="margin: 0px;"> </span>vivència de la castedat i el record o més
aviat la memòria del desig. Es tracta d’un joc<span style="margin: 0px;">
</span>irònic i pietós, per no dir tendre, en comparar les distintes situacions
des del record. De vegades la memòria del desig es converteix en desig d’allò
que ens porta la memòria... Paraules clau són: novícia, cavaller, amor, llepar,
pecat, sinagües, amor, despullat, bocadents.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">“Castell d’amor a Magdala” és un homenatge al que
representa Maria Magdalena per als no creients: una magnífica prostituta
valenta que segueix fidelment el seu enamorat. Qui pogués tenir l’amor d’una Míriam
de Magdala!</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">“Avançadeta” és una mena de cançó de bressol descarada.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">“L’altre somni”, de nou el pas del temps fa
reflexionar sobre la pèrdua de valors amb la pèrdua de projectes, la nostra
vida és només, com diu Amy Lowell, una barqueta destrossada baixant per un riu
roig impetuós.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">“La dansa dels espills” és una altra prosa poètica
on hi ha una reflexió metafísica sobre l’essència de la persona: un és sempre
qui és per molt que cadascú busque en una situació de desdoblar-se quan s’està
en aquella tessitura no gens acceptada. Al capdavall tots som un bons pardals que
busquem de qualsevol manera fugir del que no ens interessa...</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">En “Tàctica del grata pluges” hi ha un elogi a la
saviesa: Avança’t al que saps o intueixes.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">“Buit” és un poema lineal: vers-paraula. El poeta
juga amb la forma allargassada situant cada paraula en un vers i allarga
d’aquella manera la felicitat de la qual ens parla, el buit: l’amor quotidià.
Es tracta del dia perdut/guanyat al llit pels amants.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">A “Suzanne elusiva” <span style="margin: 0px;"> </span>juga amb els senyals de l’absència de l’amada
en el llit , mentre espera, a partir d’una citació de Alicia Genovese: “En la
cama una mujer se vuelve líquida y roja”</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">A “Pluja i neu” el poeta torna sobre el fet de la
creació poètica. Res no val res si no està tocat per la gràcia de l’alta
poesia. No vol dir això que el poeta s'hi trobi productor d’aquesta mena de
poesia. En efecte sovint <span style="margin: 0px;"> </span>la troba
manllevada d’altri. Aconseguir l’ascesi de l’alta poesia serà el seu determini,
però en aquest afer el poeta treballa sense saber la sort que finalment
assolirà, com en el joc de Halloween: Truc o tracte. Sempre exposats a l’atzar.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">A “La cambra dels mals endreços” dedicat a l’amic
poeta Pepe Ribelles. Pere fa un homenatge a l’home vitalista, promiscu,
avançat, valent, en la seua vellesa/bellesa. Josep Maria Ribelles va ser un
poeta que començà a escriure en castellà en els 60, entre la colla d’autors que
com Pere Bessó començaren la seua obra en castellà. Molts d’ells, com Pere,
se’n passaren a fer l’obra en català a la generació dels 70, però Ribelles
sembla que desaparegué com a poeta... fins que a la vellesa, cap al 1990 el vam
recuperar i el presentàrem a la Forest d’Arana. Sembla que entre alguns el convencérem
perquè escrigués en català, la seua llengua materna, de Puçol que era, i així
ho va fer... Però això serà matèria d’altres escrits. Quedi ací i així de
moment el nostre reconeixement a aquest amic i poeta amb molta estima i
complicitat anomenat per alguns amics “Carnisseret de Puçol”.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">“El més alt dels alts” és una prosa poètica de
abundoses referències literàries que caldrà mirar amb atenció i no poc treball:
Sapho, Machado, Blake, Novalis.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">A “Figues, sabó i pimentons” <span style="margin: 0px;"> </span>repassa i compara tres maneres d’enfrontar-se davant
la pròpia experiència de poeta i de com aquesta manera és tractada en cadascun
dels casos. Es tracta del sabó de què parla Caroline Bergvall a la manera
desimbolta de francis Ponge de la qual admira el calembur i el tractament que
en fa de la figa, on Pere sembla entreveure el mestratge de D:H Lawrence, i de
la qual troba a faltar la desconeixença del tractament del pimentó que tan
mediterràniament havia tractat el nostre poeta nacional Vicent Andrés estellés.
Bell homenatge al Carpe Diem de la quotidianitat entre poetes que viuen la seua
pròpia vida casolana sense renunciar a la pràctica retòrica.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">A la prosa següents deixa anar la seua imaginació
a partir d’un joc de correspondències entre el baf de l’alè en l’espill i el
desig de la temptació d’una animació masturbatòria a trenc d’alba entre versos
sense trencar l’encant del somni i tot comptant amb la pietat de la nit
protectora.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">“Aubade” porta el desig de tema eròtic, la guspira,
l’esclat en la contemplació de la bellesa. Aquest desig és un arma que cal
aprofitar davant la presència de la joia.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">“El bassot de Melissa” s’enceta amb una citació
del poeta occità Florian Vernet que assaja uns versos d’arrel netament
trobadoresca, en què s’ironitza sobre la redundància en la temàtica amorosa de
la poesia des de temps de la picor. Al capdavall tot aquest territori és una
incitació en l’edat en què un es pot permetre certes llicències.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">A “Vespra de vaga general” <span style="margin: 0px;"> </span>assaja un altre poema de tipus vers-paraula.
Poema, com diu el títol de tema reivindicatiu i social, reflexió prèvia a la
vaga general i la solidaritat davant les reivindicacions de la classe obrera.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">“Homenatge a Ezra” una citació de Ruth Fainlight
“Verd jade i or pàl·lid sota núvol fosc de tardor” és un homenatge a la poesia
decadent i sensual d’Ezra Pound, jugant amb la incitació que les cames entre el
tall de la falda i la poesia que n’inspira.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">A “Avenida da Liberdade” Bessó rememora una visita
a Lisboa per la festa del PCP, amb els seus amics acompanyants de compres,
alguns llibres d’escriptors portuguesos adquirits, la bola d’herba, el vinho
verde ... i sobre tot el gran escriptor i camarada comunista Saramago.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">La prova final és un poema dedicat a la dona, amb
citació i temàtica de Ruth Fainlight “Sóc un poeta que és una dona, no una dona
poeta” Bessó se sent solidari amb aquesta afirmació, sentint-se’n habitant del
mateix reialme, tot i comprenent les dificultats d’explicar el que vol explicar
Ruth.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">El llibre acaba amb una citació d’un autor que ha
acompanyat des dels seus inicis el nostre poeta: Yves Bonnefoy. “No, no em
toques- li dirà. Però fins i tot dir no serà llum.”</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">No sé, estimat lector, si us he fet un favor o no,
desgranant, a poc a poc, tots els poemes de La mort del Clown, tanmateix em
sembla sempre més gratificant per un lector interessat d’anar reconstruint
l’experiència i l’anècdota que li ofereix el poeta amb la seua pròpia i
selectiva lectura. Així que, ho deixaré ací, i us desitge que fruïu dels poemes
que tan delicadament i amb tanta saviesa literària ha anat bastint l’escriptor
que és Pere Bessó, amb l’ajuda de les seues lectures, la seua música, les seues
dones, els seus amics i la seua experiència.</span></div>
<br />
<div align="right" style="margin: 0px 0px 8px; text-align: right; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Francesc Collado, Foios
març 2013</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;">Salut i terra</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 8px; text-indent: 36pt;">
<span style="margin: 0px;"> </span></div>
FRANCESC COLLADO SOLER-BELDAhttp://www.blogger.com/profile/02396293663376968402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9132683828826477322.post-58935949673128808622016-06-07T00:24:00.000+02:002016-06-07T00:25:45.186+02:00Les Fades de Charles Perrault, Contes de fades per tots els lectors<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">Les Fades de Charles Perrault<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWs5tdEQgmF899B8syEMu9yqG7qkGUlr8LnT92bfSG9q6nYl5kbQSJ0eVVVseY8wbBIpLo25bFC2MwzRu0WrusD0cdutYREJKmJ0Hic5cJGpWIGbS7bl2efaCj2sNW6yJ2gobweJmxcnQ/s1600/ulls01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWs5tdEQgmF899B8syEMu9yqG7qkGUlr8LnT92bfSG9q6nYl5kbQSJ0eVVVseY8wbBIpLo25bFC2MwzRu0WrusD0cdutYREJKmJ0Hic5cJGpWIGbS7bl2efaCj2sNW6yJ2gobweJmxcnQ/s400/ulls01.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Hi havia una vegada una vídua que tenia dues
filles: la més gran li semblava tant en l'humor i la cara, que tot aquell que
la veia, veia la mare. Totes dues eren tan desagradables i tan orgulloses, que
no es podia viure amb elles. La menuda, que era el viu retrat del seu pare per
la dolçor i l'honestedat, era per això una de les més belles xiques mai vistes.
Com que la gent naturalment estima el seu semblant, aquesta mare adorava a la
seva filla gran, i al mateix temps tenia una gran aversió per la menuda. La
feia menjar a la cuina i treballar sense parar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Calia, entre altres coses, que aquesta pobra
nena anàs, dues vegades al dia, a poar aigua a més de mitja llegua de la casa,
i que portàs una gran gerra plena . Un dia que era en aquesta font, va arribar una
pobra dona que li demanà de beure.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">- "Oi sí, bona mare," digué la xica
bonica; i esbandint de seguida la gerra, va poar l'aigua del lloc més bonic de
la font i li la presentà, sostenint la gerra perquè en pogués beure més fàcilment.
La bona dona després d'haver begut, li digué, "Sou tan bonica, tan bona i tan
honesta, que no puc evitar de fer-vos un do, perquè era una fada que havia pres
la forma d'una pobra dona del poble, per veure fins a quin punt arribaria
l'honestedat d'aquella jove. Jo us done de do, continuà la fada, que a cada
paraula que digueu, us eixirà de la boca o una flor o una pedra preciosa
".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Quan aquesta bonica arribà a casa, la mare la
renyí per tardar a tornar de la font. "Us demane perdó, mare, va dir la
pobra xica, per haver tardat tant"; i, en dir això, li va eixir de la boca
dues roses, dues perles i dos grans diamants. "Què estic veient digué la mare
molt sorpresa. Crec que li ixen de la
boca perles i diamants! D'on ve això, filla
meua ? (Aquesta va ser la primera vegada que li deia filla meua.) La pobra nena
li explicà ingènuament tot el que li
havia passat, no sense llançar una infinitat de diamants. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">- Realment, digué
la mare: he d'enviar la meva filla. Jas, Ínfules, mira el que ix de la boca de
la teua germana quan parla; ¿No t'alegraries de tenir el mateix do? Només has
d'anar a poar aigua de la font, i quan una pobra dona et demanarà de beure, li’n
dones amb sinceritat.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">– Em faria bé, respongué la brutal, de veure anar a la
font! </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">- Vull que vages, cridà la mare, i de seguida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuzywv9ciZ_IX1uDfAQ5jTe-4DOANFY8e_jxQhIzUuIT_7YJMVSfbd0fpqSh_J2AoQdn66Z_x_SAo2BjpaJvhi8vkbbD-AoULthIx70q4LMztcVRfjKMoAgCkFk9Ng51V7vaHg6e6ytTk/s1600/ulls02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="365" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuzywv9ciZ_IX1uDfAQ5jTe-4DOANFY8e_jxQhIzUuIT_7YJMVSfbd0fpqSh_J2AoQdn66Z_x_SAo2BjpaJvhi8vkbbD-AoULthIx70q4LMztcVRfjKMoAgCkFk9Ng51V7vaHg6e6ytTk/s400/ulls02.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Ella anà, però remugant. Prengué
el flascó de plata molt fina que hi havia a casa. I només en arribar a la font,
va veure que eixia del bosc una dama magníficament vestida, que vingué a
demanar-li de beure. Era la mateixa fada que havia aparegut a la seva germana,
però havia pres l'aire i el vestit d'una princesa, per veure fins on arribaria
la indecència d'aquesta xica.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">- És que he vingut jo ací, li digué l'orgullosa
brutal, per donar-vos a beure? Precisament
he portat un flascó de plata, expressament per donar de beure a la Senyora! Ja n’estic
sabedora: beveu, vós mateix, si voleu. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">– Vós no sou gaire honesta, reprengué la fada,
sense enfadar-se. Molt bé! com que sou tan poc servicial, jo us done de do que
a cada paraula que direu, us eixirà de la boca o una serp o un gripau.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> De primer que sa mare la veié, li va
cridar: "Bé, filla meua </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">- Bé, mare ! respongué la brutal, llançant dos
escurçons i dos gripaus<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">- Oh
cel, va exclamar la mare. Què estic veient? La seua germana és la causant: ara
m’ho pagarà". I tot seguit va córrer a apallissar-la.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La pobra nena fugí i
anà a amagar-se al bosc de prop. El fill del rei, que tornava de cacera, se la
trobà i, en veure-la tan bonica, li preguntà què feia allà tota sola i per què
plorava! "Ai, senyor, és la mare que m'ha fet fora de casa." El fill
del rei, que veié eixir de la seua boca cinc o sis perles i altres tants
diamants, li demanà de dir allò que li passava . Ella li explicà tota la història.
El fill del rei s’enamorà; i considerant que un do com aquell valia més que
qualsevol cosa que li podia donar en matrimoni a un altre, la va portar al
palau del rei el seu pare, on es van casar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Per a la seua germana, que es va fer
tant d’odiar, que la seua pròpia mare la despatxà de casa; i la infeliç,
després d'haver corregut molt sense trobar ningú que la volgués, anà a morir al
racó d’un bosc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiawM4_3audD8322BYamNd2CmAnWAVo70uVmBoy5jgAtHoJGuIk0OQk89WkQ_UMBz3DP0Xh29Sjc-IbT2yAQThxhrYhpCOY76ovvwTMSyv5cmhiSKLalwOsG0swJTC2vK2MeMmfcQPsOQo/s1600/ulls03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiawM4_3audD8322BYamNd2CmAnWAVo70uVmBoy5jgAtHoJGuIk0OQk89WkQ_UMBz3DP0Xh29Sjc-IbT2yAQThxhrYhpCOY76ovvwTMSyv5cmhiSKLalwOsG0swJTC2vK2MeMmfcQPsOQo/s400/ulls03.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
FRANCESC COLLADO SOLER-BELDAhttp://www.blogger.com/profile/02396293663376968402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9132683828826477322.post-2481836698685773472016-06-04T18:05:00.000+02:002016-06-04T18:05:41.090+02:00SERPENTÍ VERD de Madame d'Alnoy (Un conte de fades per a tot tipus de public)<div class="WordSection1">
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">SERPENTÍ VERD (madame d’Aulnoy)<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSLpZ747yoRgIPs0WGeVuN-0ZIT2Xr3oUxtL2x5YqNgWVNyfyr4khpHrNTUwX8_luDICLjY0XHrwOgONxfe5rHTYE02E8VD2TuoybnRizi87QRG2m8AZ7qGbw-UW4k7coEgf2b59a-Br8/s1600/20160601_230221.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSLpZ747yoRgIPs0WGeVuN-0ZIT2Xr3oUxtL2x5YqNgWVNyfyr4khpHrNTUwX8_luDICLjY0XHrwOgONxfe5rHTYE02E8VD2TuoybnRizi87QRG2m8AZ7qGbw-UW4k7coEgf2b59a-Br8/s400/20160601_230221.jpg" width="400" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Cap 1<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Hi havia una vegada
una gran Reina que, en haver infantat dues filletes bessones, convidà dotze
fades de les rodalies de venir a veure-les i dotar-les, tal com era costum en
aquell temps, costum molt convenient perquè el poder de les fades arreglava
quasi bé sempre tot el que la natura havia errat; però també de vegades llançava
ben bé a perdre allò que la natura havia fet millor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">En ser que les
fades eren totes a la sala de festes, se serví un magnífic menjar, i tothom
anava a prendre lloc a taula, quan entrà Magotina. Era la germana de Carabossa,
que no era menys dolenta que ella. La reina en veure-la s’espantà tement algun
desastre, perquè no l’havia convidada de
venir a la festa; però amagant la seva preocupació amb bona cura, ella mateix
demanà una butaca de vellut verd brodat amb safirs; i com que era la degana de
les fades, totes les altres s’apressaren a fer-li lloc i es deien entre elles a
l’orella: "Afanyem-nos, germana, a dotar les princesetes, i escapolir-nos
de Magotina.»<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Quan se li presentà
la butaca, bruscament digué que no en
volia cap, i que ella era prou gran per a menjar d’en peus; però s’equivocà,
perquè la taula era una mica alta, i no aplegava a veure-la, i tant petita es
trobava, que sentí un afront que encara
augmentà el seu mal humor. ”Senyora, li digué la Reina, us supliquem que
prengueu lloc a taula.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-Si vós haguésseu
tingut ganes de veure’m, li replicà la fada, m’ho hauríeu demanat abans com a
les altres fades; «No us cal per a la vostra cort, més que persones boniques,
ben fetes i ben estupendes com les meues germanes. I no a mi, que sóc massa
lletja i massa vella, però amb tot, jo no és que tinga menys poder que elles; i
sense presumir, en tinc potser encara més.»<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Totes les fades li insistiren
tant de posar-se a taula, que hi donà el seu consentiment. De primer, es
presentà una cistella d'or i a dins dotze pomells de pedres precioses. Les
fades arribades primer prengueren cadascuna el seu, de manera que no en quedà
cap per a Magotina, que començà a mormolar entre dents. La reina corregué al
seu gabinet i li portà una capseta de pells d'Espanya perfumades, coberta de
robins, tota plena de diamants. La reina li suplicà d’acceptar-les, però
Magotina sacsejà el cap i digué: "guardeu-vos les joies, senyora, jo en
tinc de sobra, venia només per veure si havíeu pensat en mi, però vós m’haveu
ben descuidada." En això va donar un fort cop de bastó sobre la taula, i
tota la carn que hi havia damunt es convertí en serps mal cuinades. Les fades
estaven tan horroritzades que llançaren els tovallons i abandonaren la festa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Mentre les fades
enraonaven d’aquell cas dolent que Magotina els acabava de fer, aquesta bàrbara
i menuda fada s’acostà al bressol on eren les princesetes embolicades amb una barreja
de teles d'or i de les més boniques del món:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">"Jo et dotaré,
digué de seguida, de ser la perfecta en lletjor.” I ja anava a donar alguna
maledicció a l’altra princesa, quan les fades impressionades es precipitaren i
li ho van impedir: de manera que la
malvada Magotina trencà un panell de vidre, i travessant-lo com un llamp, va
desaparèixer als ulls de totes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">D’uns quants regals
amb què les fades benèfiques pogueren dotar les princeses, la Reina en sentí
menys les bondats que d’aquell dolor que sentí en ser la mare de la criatura
més lletja del món. Però, se l’acostà entre els seus braços, i sentí tot el
dolor de veure-la enlletgir-se d'un instant a l'altre: inútilment intentava de
no ser violenta per a no plorar davant d’aquelles
senyores fades. Però no podia evitar-ho i no se’n sabria entendre la llàstima
que li professaren: "Que farem, germanes, es deien entre elles, què farem
per consolar la Reina?"<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Es convocà un gran
Consell i tot seguit li parlaren d’escoltar menys el seu dolor, perquè hi hauria
un temps marcat en què la seua filla seria molt feliç.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"> “Però, interrompé la Reina, tornarà a ser
bella?” <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">–Nosaltres,
respongueren les fades, no podem explicar-vos res més, tingueu suficient amb
això, senyora, que la vostra filla serà feliç." Ella els ho agraí alamont i no deixà de carregar-los de presents;
perquè encara que les fades fossen ben riques, sempre volien que se’ls donàs
alguna cosa; i aquest costum ha passat entre tots els pobles de la terra, i el
temps no l’ha destruït.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1VecMDxO1WsPW67crPhyphenhyphen7prjHUhJZi-NMRhDYGS96sV6jREoimEM4faOf-XWvYbnZRezvw6Dn5EWCnSXW5bikLaKaVDKl-5c47FoDqPQaaX0RqZjvbtsTtbKexoC8_ZLJYj_di3-qKuQ/s1600/20160601_230202.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1VecMDxO1WsPW67crPhyphenhyphen7prjHUhJZi-NMRhDYGS96sV6jREoimEM4faOf-XWvYbnZRezvw6Dn5EWCnSXW5bikLaKaVDKl-5c47FoDqPQaaX0RqZjvbtsTtbKexoC8_ZLJYj_di3-qKuQ/s400/20160601_230202.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Cap 2<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">La Reina digué a la
filla gran Laideronnette (això és Lletjoneta) i Bellotte (és a dir : Bufona) a
la més jove; Aquests noms s'hi ajustaven perfectament bé, perquè Lletjoneta es
va fer tan horrible que tingues l’ànim que tingues, era impossible mirar-la; la
germana es feia bella i semblava encantadora; de manera que Lletjoneta que ja
tenia dotze anys, es llançà als peus del rei i de la Reina demanant-los de
deixar-la anar per a tancar-se al
castell dels Solitaris, per amagar la seua lletjor i així no fer-los més tristos
per més temps; ells no deixaven d’estimar-la malgrat la seua deformitat, de
manera que tenien molta pena de donar consentiment; però els hi quedava Bufona,
que era bastant per consolar-los.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Lletjoneta demanà a
la reina d’emportar-se amb ella només la seua nodrissa i alguns oficials per
servir-la: "Vostè no ha de patir, senyora, li va dir, que se m’enduguen,
jo us confesse que en ser feta com sóc, m'agradaria d’evitar fins la llum del
dia." El rei i la Reina li van concedir el que demanava, va ser portada al castell que havia triat.
Era construït de feia molts segles, el mar arribava just sota les finestres i
li servia de canal, un ample bosc veí li proporcionava les passejades, i
diverses praderes li arrodonien la vista. La princesa tocava instruments i
cantava divinament bé; allà va estar-se dos anys en aquesta agradable solitud,
on escrigué fins i tot uns quants quaderns de reflexions: però la necessitat de
retrobar el rei i la reina l’obligà a muntar en carruatge i tornar a la cort.
Va arribar tot just quan s’anava a casar la princesa Bufona; tot era alegria. Quan
veieren Lletjoneta, tothom prengué un semblant de dolor, els seus pares no la
besaren ni l’acaronaren; i de regal, damunt li digueren només que estava molt
enlletgida i que l’aconsellaven de no aparèixer pel ball; que tanmateix si ella
volia veure’l, podien instal·lar algun petit forat des d’on mirar. Ella
respongué que no havia vingut ni a ballar ni a escoltar violins; que feia tant
de temps que era en el castell Solitari, que no havia pogut resistir-se a
deixar-lo per venir a dur els seu respecte al rei i a la Reina; que ella
coneixia amb un dolor molt profund que ells no podien sofrir- la, que tornaria
així al seu desert, on els arbres, les flors i les fonts, no li reprotxaven
gens la lletjor quan ella s’acostava. Quan el rei i la Reina veieren que estava
tan molesta, li digueren fent-ho encara més violent que es podia quedar per
dues o tres dies amb ells, però com que ella tenia cor, els va respondre que
per a ella seria massa penós deixar-los,
si passava aquells dies en tan bona companyia. Ells desitjaven massa que se
n’anàs per retenir-la, i li digueren amb fredor que tenia raó.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">La princesa Bufona
li donà per regal de noces un vell llaç que ella havia dut tot l'hivern a la mànega, i el rei amb qui es
casava li donà tafetà porpra per a fer-se una faldilla. Si n’hagués sigut
grossera, hauria llançat la cinta i l’emporprat als nassos d’aquelles generoses
persones que l’obsequiaven tan malament; però ella tenia tant de valor, de
saviesa i de raó, que no volgué demostrar cap amargor; va marxar doncs amb la Fidel nodrissa per tornar al seu castell, amb el cor tan ple
de tristesa que va fer tot el viatge sense dir una paraula.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Cap 3<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Quan es trobava un
dia en una de les alberedes més fosques del bosc, va veure baix d’un arbre una
gran serp verda, que alçant el cap, li digué: "Lletjoneta, no eres l’única
infeliç, veges la meva figura horrible i sàpigues que vaig nàixer encara més
bell que tu." La princesa espantada no sentí la meitat de les seves
paraules; va fugir i va estar-se uns
dies sense atrevir-se a eixir, de la por que tenia de tal encontre. Finalment,
avorrida d’estar sempre sola a la seva habitació, en caure la nit, va baixar a la vora del mar. Caminava
lentament i imaginava el seu trist destí, quan va veure venir una petita
embarcació tota daurada i pintada amb mil divises diferents: la vela era de
brocat d'or, el pal major de cedre, els rems de calambuc; semblava que només l’atzar
la feia remar. I com que s’aturà molt a prop de la riba, la princesa curiosa
de veure totes les belleses hi entrà,
la trobà guarnida de vellut carmesí amb
fons d'or i allò que servia de claus era fet de diamants. Però tot d’una la
barca s’allunyà de la riba; la princesa alarmada del perill que corria prengué
els rems per intentar de tornar: els seus esforços eren inútils, el vent que
bufava alçà les ones, i va perdre la terra de vista; no veient més que el cel i
la mar, s’abandonà a la Fortuna, convençuda que no li seria gens favorable,
i que Magotina també li feia
aquella mala passada. “ He de morir, digué, quins moviments secrets em fan
témer la mort? Ai las! fins ara, he
conegut cap dels plaers que la poden fer odiar? La meua lletjor espanta als
meus pares i tot; la meva germana és una gran Reina, i jo estic confinada al
fons d'un desert, on per tota companyia, he trobat una serp que parlava. Per
tant, no val més que jo perda la vida,
que anar arrossegant lànguidament aquesta que és la meua?"<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Aquestes reflexions
esgotaren les llàgrimes de la princesa, que mirava amb valentia de quin costat
vindria la mort, i semblava convidar-la a no tardar, quan veié sobre les ones
una serp que s’acostava a la barca, i que li digué: "si esteu d'humor per
a rebre algun socors d’un pobre Serpentí
Verd tal com jo, estic disposat a salvar-vos la vida. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-La mort em fa
menys por que tu, exclamà la princesa, i si estàs buscant de fer-me algun
plaer, no et mostres mai més als meus ulls. " <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Serpentí verd va
fer un llarg xiulet (és la manera com sospiren les serps) i sense replicar res
més, s’enfonsà en l'onada. «Quin horrible monstre!» digué la princesa a si
mateix, té ales verdoses, el cos és de mil colors, les urpes d'Ivori, els ulls
de foc i el cap eriçat de llarga crinera. Ah! Més m’estime morir que deure-li
la vida; però, continuà, quina afecció té a seguir-me i per quina aventura pot
parlar com si fos raonable?"<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Així somniava, quan
una veu contestant el seu pensament li digué: "Has de saber, Lletjoneta,
que no cal menysprear Serpentí verd, i si no era això dir-te una duresa,
t’assegure que ell és menys lleig en la seua espècie que tu en la teua; però
ben lluny de voler-te molestar, ens agradaria alleujar-te les penes, si ens en
donaves consentiment".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Aquesta veu
sorprengué molt la princesa; i el que ella li havia dit pareixia tan poc
sostenible, que no tingué prou força per
aguantar-se les llàgrimes; però fent de sobte un pensament: “ Com! Exclamà, jo no vull plorar la meva mort, i tinc la debilitat
de plorar perquè se’m critica la lletjor? " Ai las! De què em serviria ser la persona més bonica del món, no em
moriria menys ni poc, això ha de ser fins i tot un motiu de consol per
evitar-me lamentar la vida»<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2iXhaDsAx3TWb3rpPXRj49wEjDghsC6i7gqAw-P4B0n6h_WgBWp66aKFdv0FRfNtU_pBWS0H-e85juZecHbcZ-1JamHFlhoDFc-osG5WE8JW_xbIm8FenBsdr5n1wjuOlyvwnsyexZXQ/s1600/20160601_230152.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2iXhaDsAx3TWb3rpPXRj49wEjDghsC6i7gqAw-P4B0n6h_WgBWp66aKFdv0FRfNtU_pBWS0H-e85juZecHbcZ-1JamHFlhoDFc-osG5WE8JW_xbIm8FenBsdr5n1wjuOlyvwnsyexZXQ/s400/20160601_230152.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Cap 4<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Mentre ella
moralitzava així, la barca encara flotant a discreció dels vents va xocar
contra una roca, no en va quedar ni dues peces de fusta juntes. La pobra
princesa sentia que tota la seua filosofia no podia res contra un perill tan
evident; va trobar unes peces de fusta que creia prendre entre els braços, i
sentint-se llevada, arribà afortunadament al peu d'aquesta gran roca. Ai! com
es va trasmudar, quan comprovà que estava estretament abraçada a Serpentí verd?
Com ell comprovà l’ensurt espantós que ella tenia, s’apartà una mica i li cridà:
"Vós no em tindria tanta por si realment em conegués més, però és el rigor
del meu destí espantar a tothom."
Immediatament es llançà a l'aigua, i Lletjoneta quedà sola sobre aquella roca
d'una grandesa prodigiosa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">A qualsevol costat
que podia llançar els ulls, no veia res per endolcir la seua desesperació, la
nit s’acostava, no tenia cap provisió per menjar i no sabia on arrecerar-se: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">"Pensava, va
dir, acabar tristament els meus dies en la mar; sense dubte està ací l’últim
període, qualsevol monstre marí vindrà a devorar-me, o la manca d'aliments em
traurà la vida.» Es va asseure al més alt de la roca; mentre era de dia va
mirar la mar, i quan la nit de fet arribà, ella es va treure la faldilla de
tafetà porpra amb què es cobrí el cap i la cara, i llavors així es quedà molt
preocupada del que li anava a passar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">A la fi s’adormí, i
li semblava sentir diversos instruments; estava convençuda que somniava; però
després d'una moment va sentir cantar aquests versos, que semblaven fets per a
ella:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
</div>
<span lang="FR" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><br clear="all" style="mso-break-type: section-break; page-break-before: auto;" />
</span>
<br />
<div class="WordSection2">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Souffrez
qu'ici l'Amour vous blesse,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">L'on y
ressent ses tendres feux,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Ce dieu
bannit notre tristesse,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Nous nous
plaisons dans ce séjour heureux. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Souffrez
qu'ici l'Amour vous blesse,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">L'on y
ressent ses tendres feux.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Patiu que ací l'Amor ferix,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Se sent la seua
llum suau,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Déu que desterra la
tristesa,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Ens alegrem
d’aquest descans feliç.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Patiu que ací l'Amor ferix,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Se sent la seua
llum suau.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><br clear="all" style="mso-break-type: section-break; page-break-before: auto;" />
</span>
<br />
<div class="WordSection3">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUVhbzYgUHxXJXyGMvrhW3hE-iEaiEhNwX7daLe7tWD-GLoBzlLWA_tFJwdGC_Wnq3gMMdJj9OBjvsnx9xETgbZCtliNNP0bFCW8a0BGoe7cpkyRnQeNNAn9bspwZv8cuJJV4e__Y4Ol8/s1600/20160601_230136.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUVhbzYgUHxXJXyGMvrhW3hE-iEaiEhNwX7daLe7tWD-GLoBzlLWA_tFJwdGC_Wnq3gMMdJj9OBjvsnx9xETgbZCtliNNP0bFCW8a0BGoe7cpkyRnQeNNAn9bspwZv8cuJJV4e__Y4Ol8/s400/20160601_230136.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Cap 5<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">L’atenció que ella
va fer d’aquestes paraules la despertà completament: "De quina alegria i
de quina desgràcia estic amenaçada, digué, en l'estat on sóc, resten encara
dies bons?" Va obrir els ulls amb una mena de por, tement de trobar-se
envoltada de monstres; però quina va ser la sorpresa quan, en lloc d’aquesta
roca espantosa i salvatge, es va trobar en una habitació tota revestida d’or,
el llit on era tombada responia perfectament a la magnificència del Palau més
bell de l'univers: es va fer de seguida cent preguntes, no podia creure que
estava ben desperta. Finalment s’alçà i corregué a obrir una porta amb vitralls
que donava a un balcó espaiós, on va descobrir totes les belleses que la
natura, assistida de l’art, pot abastir a la terra: jardins plens de flors, de
fonts, d’estàtues, i d'arbres rars, boscos que s’allargaven, palaus amb les
parets decorades amb pedres precioses, teulades de perles tan meravellosament
fetes que eren talment obres mestres; una mar dolça i tranquil.la, coberta de
mil tipus d'edificis diferents, amb les veles, les banderoles i les flames
agitades pels vents, que feien l'efecte del món més agradable a la visió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">"Déus! justos
déus, exclamà, què veig, on sóc? Quina sorprenent metamorfosi, en què s’ha convertit
aquesta horrible roca, que semblava amenaçar els cels amb les puntes exigents?
Era jo qui moria ahir en una barca, i que vaig ser salvada per l’ajuda d’una
serpent?" Parlava així, caminava, s’aturava; finalment va sentir una mica
de soroll del seu apartament, hi va entrar
i veié venir a ella un centenar de pagodes vestits i fets de cent
maneres diferents; els més grans tenien un colze d’alçada i els més petits no
tenien més de quatre dits; uns bonics, elegants, agradables; altres horribles i
d’una lletjor aterridora: eren de diamants, de maragdes, de robins, de perles,
de cristall, d’ambre, de coral, de porcellana, d'or, d’argent, d’aram, de
bronze, de ferro, de fusta, de terra: uns sense braços, altres
sense peus, boques en l'orella, els ulls
de través, el nas aixafat: en poques paraules, no hi ha més diferències entre
les criatures que habiten el món que hi havia entre aquests pagodes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Els que es
presentaren davant la princesa eren els diputats del Regne; després d’haver-li
fet una arenga, barrejada amb alguns raonaments molt assenyats, li digueren per
entretenir-la, que des de feia temps viatjaven pel món, però que per obtenir el
permís del seu sobirà, per començar li havien de fer jurament de no parlar gens,
que n’hi havia fins i tot de tan escrupolosos que no volien moure ni el cap, ni
els peus ni les mans: però tanmateix la majoria no podia resistir-se’n, que
així recorrien l'univers, i que en ser de tornada, s’aplegaven al seu rei amb
el relat de tot el que passava de més secret a les diferents corts on havien
estat rebuts. "És, senyora, afegiren els diputats, un plaer que us donarem
alguna vegada, perquè tenim l’ordre de no oblidar res per tal d’alegrar-vos: en
comptes de portar-vos regals, venim a entretenir-vos amb les nostres cançons i
els nostres balls." Immediatament van començar a cantar aquestes lletres,
ballant una dansa rodona amb tabals i castanyoles:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<span lang="FR" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: FR; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><br clear="all" style="mso-special-character: line-break; page-break-before: always;" />
</span>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</div>
<span lang="FR" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><br clear="all" style="mso-break-type: section-break; page-break-before: auto;" />
</span>
<br />
<div class="WordSection4">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Les
plaisirs sont charmants,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Lorsqu'ils
suivent les peines,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Les
plaisirs sont charmants<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Après de
longs tourments:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Ne brisez
point vos chaînes<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Jeunes
amants.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Les
plaisirs sont charmants.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Lorsqu'ils
suivent les peines,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Les
plaisirs sont charmants<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Après de
longs tourments.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">A force de
souffrir<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">des
rigueurs inhumaines,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Vous
trouverez d'heureux moments.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Les
plaisirs sont charmants,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Lorsqu'ils
suivent les peines,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Les
plaisirs sont charmants<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Après de
longs tourments.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Els plaers són d’encant,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Tot seguit de les
penes,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Els plaers són d’encant<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Després turments
molt grans:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">No trenqueu les
cadenes<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Joves enamorats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Els plaers són d’encant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Tot seguit de les
penes,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Els plaers són d’encant<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Després turments
molt grans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">A força de patir<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Els rigors inhumans,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Trobareu temps feliç.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Els plaers són d’encant,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Tot seguit de les
penes,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Els plaers són d’encant<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Després turments
molt grans.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><br clear="all" style="mso-break-type: section-break; page-break-before: auto;" />
</span>
<br />
<div class="WordSection5">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2piK0V73LD_L1_9U5sYSNeU0IhyZ1b8hj8RCOxYvxffv6aVBezLzZdpTaijqLbkdLE30OIlT1wbLretkgx0jkVdKPk3iq5QXoPCjTIldl2J7CE4UwB2Gd5ypaaKSVdXVvcz93YWsT9Yw/s1600/20160601_230054.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2piK0V73LD_L1_9U5sYSNeU0IhyZ1b8hj8RCOxYvxffv6aVBezLzZdpTaijqLbkdLE30OIlT1wbLretkgx0jkVdKPk3iq5QXoPCjTIldl2J7CE4UwB2Gd5ypaaKSVdXVvcz93YWsT9Yw/s640/20160601_230054.jpg" width="480" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Cap 6<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Quan acabaren, el
diputat que portava la veu digué a la princesa: «Heus ací, senyora, 100
pagodins, que estan destinats a l'honor de servir-vos, tot el que vulgueu en el
món s'acomplirà, sempre que vós sigueu entre nosaltres.» El pagodins
aparegueren al seu torn, duent cistelles
proporcionals a la seva mida, plenes de cent coses diferents, tan
boniques, tan útils, tan ben fetes i tan riques, que Lletjoneta no parava
d’admirar, d’elogiar, i d’acreditar les meravelles que veia. El més manifest
dels pagodins, que era una petita figura de diamants, li proposà d’entrar a
l’alcova dels banys, perquè la calor augmentava. La princesa caminà a la banda
que li mostrava, entre dues files de guardaespatlles d'una mida i d’una pinta
per fer morir de riure. Trobà dues tines de cristall guarnides d’or, plenes
d'aigua d'una olor tan bona i tan estranya que es quedà sorpresa, un pavelló de
tela d'or s’alçava barrejat amb verd. Va
preguntar per què hi havia dos tines, digueren que una era per a ella i l’altra
per al sobirà dels pagodes. "Però, exclamà, en quin lloc és ell? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-senyora, li
digueren, ara és a la guerra, el veurà al seu retorn." La princesa
preguntà també si era casat: li van dir que no, i que era tan estimable, que no
havia trobat fins aleshores ningú digne d'ell. Ja no va empènyer més enllà la seua
curiositat, es despullà i es ficà a la banyera. De seguida pagodes i pagodins
van començar a cantar i tocar instruments; uns tenien tiorbes, fetes d'una
closca de nou, altres tenien violes, fetes d'una closca d'ametla, perquè calia
proporcionar els instruments a les seues talles: però tot això era tan
precís i s’ajustava tan bé, que res no
agradava més que aquesta classe de concerts.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Quan la princesa va
eixir del bany, li presentaren un vestit de Cambra magnífic; diversos pagodes,
que tocaven la flauta i l’oboè, caminaven davant d’ella, d’altres pagodins la
seguien cantant versos a la seva lloança: així entrà en una habitació on era preparada
la toaleta. Immediatament pagodins bistecs d’honor, pagodins cambreres, anaven
i venien, la pentinaven, la vestien, l’elogiaven, l’aplaudien, no hi havia cap
problema de lletjor, de faldilla porpra o de llaçada grossa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Cap 7<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">La princesa n’estava
realment sorpresa: "Què és això, digué, que pot proporcionar-me una
felicitat tan extraordinària? N’estic a punt de morir, m’esperava la mort, no
puc esperar una altra cosa, i no obstant
això em trobe tot de sobte en el lloc del món el més agradable, el més
magnífic i on m’expressen la més gran
alegria en veure'm!” Com que tenia
infinitament d’ànim i de bondat, ho feia
tan bé que totes les petites criatures que se li acostaven es quedaven encantades de les seues maneres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Tots els dies en
alçar-se, tenia nous vestits, nous encaixos, noves joies; era massa pena que fos
tan lletja: però no obstant això, ella que no podia sofrir-se, començà a
trobar-se menys desagradable, per la gran cura que prenien d’arreglar-la. No hi
havia hora en què no vingués alguns pagodes, i no li donaren compte de les
coses més secretes i les més curioses que passaven en el món, tractats de pau, lligues
per fer la guerra, traïcions i ruptures d'amants, infidelitats d’amistançades,
desesperacions, reconciliacions, hereus decebuts, matrimonis trencats, vídues
velles que es tornaven a casar malament a posta, tresors descoberts, fallides,
fortunes fetes en un moment, favorits despatxats, cadires desplaçades, marits
gelosos, dones coquetes, nens dolents, ciutats derruïdes: en fi, què no
contaven a la princesa per entretenir-la o per tenir-la ocupada? De vegades, hi
havia pagodes que tenien el ventre tan inflat i les galtes tan bufades, que era
una cosa sorprenent. Quan els preguntava per què eren així, ells li digueren:
"com que no ens és permès de riure o de parlar en el món, i podem veure
fer constantment totes les coses ben ridícules i bestieses gairebé
intolerables, les ganes de burlar-nos-en són tan fortes que ens inflem, i és en
si mateix una hidropesia de riure, de la qual ens n’estem curant des que som
ací.» La princesa admirava el bon esperit de la gent pagodina; perquè en efecte
un podria inflar-se de riure, si calia riure de totes les impertinències que
veiem.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">No hi havia cap
vesprada sense una de les més belles obres de Corneille o de Molière. El
ball era molt freqüent, i les figures
més petites, per aprofitar-se de tot, ballaven a la corda, per ser millor
vistes: d'altra banda, els menjars que servien a la princesa podien passar per
convits de festa solemne. Li Portaven
llibres seriosos, galants, històrics, en fi els dies s’esgolaven com els
moments, encara que la veritat tots aquests pagodes tan espirituals li
semblaven d'una menudència insuportable; com succeïa sovint que en anar de
passeig, ella se’n ficava una trentena a les butxaques per entretenir-se, era
la cosa més agradable del món escoltar-los escatainar amb la seva veueta, més
clara que la dels titelles.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji4lUjA7VQkykh1Kl-6ieinwudbTZHWNuQjHoYhvoyDEdzh0UQveceK-LBAOw0UyZ-KvW6y5DTnUOKlKAKqZAAPP0SnQqkRJlkJQ1rSF1Kis5nmrfXTHihrOMDLMYOUgWgJUMcFoLuSaA/s1600/160506_232222.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="247" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji4lUjA7VQkykh1Kl-6ieinwudbTZHWNuQjHoYhvoyDEdzh0UQveceK-LBAOw0UyZ-KvW6y5DTnUOKlKAKqZAAPP0SnQqkRJlkJQ1rSF1Kis5nmrfXTHihrOMDLMYOUgWgJUMcFoLuSaA/s400/160506_232222.png" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Cap 8<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Arribà un dia que
la princesa, que no podia dormir, va dir: "què serà de mi, estaré sempre
ací?" La vida passa més agradablement del que m’hauria atrevit a esperar,
tanmateix alguna cosa falta en el meu
cor, no sé què és, però ja comence a sentir que aquesta seguida dels mateixos
plaers, que no canvia per cap esdeveniment, sembla insípida. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-Hola! Princesa,
digué una veu, no serà culpa vostra? Si volguésseu estimar, sabríeu ràpidament
que un pot estar-se molt de temps amb el que estima, en un palau i fins i tot
en una soledat horrible, sense necessitat d’eixir-ne. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-Quin pagoda em
parla? Respongué ella. Quin perniciós consell em dóna, contrari a la resta de
la meva vida? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-No és un pagoda,
li contestà, qui li diu una cosa que vós fareu tard o d'hora. És el dissortat
sobirà d'aquest Regne que us adora, senyora, i que només s'atreviria a dir-ho
tremolant. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-Un rei m’adora,
replicà la princesa, el rei té ulls? O si no està encegat, no ha vist que jo
sóc la persona més lletja del món? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">–Jo us he vist,
senyora, respongué l'invisible, I no us he trobat tal com us representeu, i bé
és la vostra persona, el vostre mèrit o la vostra desgràcia, us ho repetiré, jo us adoro: però el meu amor
respectuós i temorós m’obliga d’amagar-me. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-Jo en tinc
l'obligació, respongué la princesa, què faria jo, Ai! Si m'agradara alguna
cosa? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">–Vós faríeu la
felicitat d’aquell que no pot viure sense vós, li digué, però si no li permeteu
aparèixer, no s’atrevirà a fer-ho. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-No, digué la
princesa: no, no vull veure res que em comprometa durament. "Van parar de
respondre-li, i la resta de la nit ella estigué molt preocupada d’aquesta
aventura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Qualsevol decisió
que hauria pres a no dir res que tinga qualsevol relació amb aquesta
aventura, no pogué impedir-li preguntar
als pagodes si el seu rei ja estava de tornada. Li van dir que no. Aquesta
resposta que s’ajustava malament al que ella havia entès la preocupà, i no
deixà de preguntar també si el rei era jove, i ben fet. Li digueren que era
jove, que era ben fet i molt agradable. Ella preguntà si sovint tenien notícies
seves. Li digueren que en tenien tots els dies. "Però ell sap, afegí, que
estic al seu palau? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-Sí, senyora,
respongué, ell sap tot el que passa respecte a vós, ell s’hi preocupa i d'hora
en hora fem partir correus que li porten informació de vós." Ella va quedar
callada i començà a somniar molt més sovint que no estava acostumada a fer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Quan estava sola,
la veu li parlava: alguna vegada sentia por, però de vegades li agradava;
perquè no hi ha res tan galant com allò que li deia. "Qualsevol decisió
que haja fet de no estimar mai, respongué la princesa, i qualsevol raó que
tinga per defensar el meu cor d'un compromís que podria ser fatal, us ho
confesso però, bé que m'agradaria conéixer un rei amb un gust tan estrany com
el vostre: perquè si bé és cert que vós m'estimeu, potser sou l'únic en el món
que pogués tenir una debilitat semblant per a una persona tan lletja com jo.” <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">–Penseu tot el que
us agrada del meu caràcter, mon adorable princesa, respongué la veu, trobe
bastant que es justifica en el vostre mèrit, no és això el que m'obliga a
amagar-me, jo en tinc raons tan tristes que si vós les sabésseu, no podríeu
negar ni refusar la vostra pietat." La princesa llavors va instar la veu
d'explicar-se; però la veu ja no parlava,
només escoltava llargs i sentits
sospirs; totes aquestes coses la preocuparen i encara que era un amant
desconegut i ocult, li feia mil atencions, per afegir que el lloc on es trobava
li feia desitjar una companyia més
adequada que la dels pagodes. Això va ser causa que començara a avorrir-se de
tot, només la veu del seu invisible tenia el poder d’interessar-la gratament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Cap9<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Una de les nits més
fosques de l'any, que ella s’havia adormit, se n’adonà en despertar que algú
estava assegut prop del seu llit; creia que era la pagodina de perles, que, amb
més valor que els altres, venia a vegades a entretenir-la. La Princesa avançà
la mà per prendre-la; però li prengueren la seua, li la premeren, la besaren,
li caigueren damunt unes quantes
llàgrimes, s’estava tan torbada que no podia parlar; ella no dubtà que era el
rei invisible: "què voleu de mi, digué amb un sospir, és que puc estimar
sense conèixer-vos i sense veure-vos?"
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-Ah! Senyora, va
contestar-, quines condicions afegiu a la dolçor d’agradar-vos? M’és impossible
deixar-me veure. La malvada Magotina, que us ha fet aquesta mala passada, és la
mateixa que m’ha condemnat a una penitència de set anys, ja n’han passat cinc,
encara me’n queden dos l’amargor dels quals vós endolcireu si voleu acceptar-me per espós.
"Pensareu que sóc un temerari, i que el que us demane és absolutament
impossible: però, senyora, si sabésseu fins a quin punt va la meva passió, com
és de gran l'excés de les meues penes, no refusaríeu la mercé que us
demane."<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Lletjoneta es
molestà, com ja he dit, trobava que el rei invisible tenia tot el que podia
plaure en l'esperit, i l’amor s’embargava en el seu cor, sota el nom específic
d'una generosa pietat. Ella replicà que calia uns dies més per poder
decidir-se: era molt d’haver-la portada en pocs dies de diferència a una cosa
de la qual no s’atrevia a presumir: es multiplicaren festes i concerts, ja no
cantaven davant d’ella sinó cançons d’himeneu (matrimonials): constantment li
portaven regals d'una espectacularitat que superava tot el que mai s’havia
vist; la veu amorosa, diligent prop d’ ella, li feia la cort tan aviat com era
de nit, i la princesa es retirava d’hora per mantenir-la durant més temps.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Finalment ella
consentí a prendre el rei invisible per espós, i es va comprometre a no veure’l
fins després que la seva penitència seria acabada. "Ací està tot, per a
vós i per a mi, digué: si vós teniu aquesta curiositat imprudent, hauré de
tornar a començar la meva penitència i
vós compartireu la pena amb mi; però si sou capaç d’evitar seguir els mals
consells que us donaran, tindreu la
satisfacció de trobar-me en el vostre cor i de trobar alhora la meravellosa
bellesa que la malvada Magotina us ha robat." La princesa il.lusionada amb
aquesta nova esperança va fer mil juraments al seu espòs de no tenir cap curiositat contrària als seus desitjos; Així
les noces acabaren sense soroll i sense resplendor, el cor i l’ànim, no hi
trobaren menys la seua consideració.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKN0bnCav8uPLs8CiLw5j1a_g6xCvqWh2WIZSk0MNIUW1JUYcxMfuPI1j5yaLi50NmJwuyUU_9vsUGS0mvlQMb3sCHLGbHKXkkfMAywOpqAcKr5qXlwc7RGDZUpk8Dg-oyPTG-8XSxWoE/s1600/160506_232031.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="396" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKN0bnCav8uPLs8CiLw5j1a_g6xCvqWh2WIZSk0MNIUW1JUYcxMfuPI1j5yaLi50NmJwuyUU_9vsUGS0mvlQMb3sCHLGbHKXkkfMAywOpqAcKr5qXlwc7RGDZUpk8Dg-oyPTG-8XSxWoE/s640/160506_232031.png" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Cap 10<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Com que tots els
pagodes buscaven ansiosament d’entretenir la seva nova Reina, n’hi hagué un que
li portà la història de Psique, que un autor dels més a la moda acabava de fer
en bona llengua: ella trobà moltes coses que tenien a veure amb la seua
aventura, i li prengué un desig tan violent per veure a sa casa son pare i sa mare
amb la germana i el seu cunyat, que totes les coses del món que pogué dir-li el
rei, res no fou capaç de traure-li aquesta fantasia. "El llibre que
llegiu, va afegir, us pot donar a conèixer en quines desgràcies Psique va
caure. Ei! I gràcies, aprofiteu l'oportunitat per evitar-les". Ella
prometé més del que li havien demanat; finalment un vaixell carregat de pagodes
i de magnífics presents fou despatxat amb cartes de la Reina Lletjoneta per a
sa mare la reina. Ella li suplicava de venir a veure-la en el seu Regne, i els
pagodes tingueren només per aquesta
ocasió permís de parlar en un altre lloc
no a casa seua.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">La pèrdua de la
princesa no havia deixat més que descobrir sensibilitat entre els familiars, la
creien morta, per això les cartes van ser infinitament agradables a la cort; i
la Reina, que moria de ganes per veure-la altra vegada, no resistí ni un moment
de partir amb la seva filla i el gendre. Els pagodes, els únics que coneixien
el camí del Regne, conduïren tota la família reial, i quan Lletjoneta veié els
seus pares, cregué morir d’alegria. Va llegir i rellegir Psique per considerar
tot el que li dirien, i sobre tot el que havia de contestar: però estava molt
ocupada, es despistà en cent llocs: ara el rei era a l'exèrcit, adés estava
malalt i de tan mal humor que no volia veure ningú, ara estava de pelegrinatge,
adés anava de caça o de pesca. En fi semblava que estava ocupat per no dir res
que valga la pena, i que la bàrbara Magotina li havia capgirat l'esperit. La seva
mare i la seva germana en raonaren juntes; van concloure que ella els
enganyava, i que potser s’enganyava ella mateixa, així que amb un zel mal
regulat, decidiren parlar amb ella: se n’ocuparen amb tanta habilitat que llançaren mil temors i mil dubtes en la seua
ment; després de defensar-se molt de temps d'acord al que estaven dient-li, va
confessar que fins llavors, ella no havia vist el seu marit, però que tenia
tants encants la seva conversa que era suficient de sentir-lo per ser feliç,
que encara tenia penitència durant dos anys i que després d'aquell temps, no
només l’ havia de veure, sinó que ella esdevindria bonica com l'estrella del
dia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">«Ah!» desgraciada,
exclamà la Reina, què grossers són els senyals que et mostren! És possible que
cregues amb tanta simplicitat aquestes històries? El vostre marit és un
monstre, i no pot ser altrament, perquè tots els pagodes dels quals ell n’és el
rei són vertaders macacos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-Jo crec més aviat, respongué Lletjoneta, que ell mateix és el Déu d'Amor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-Quin error!
exclamà la Reina Bufona, digueren a Psique que tenia un monstre d’espòs, i ella
trobà que era l’Amor: estàs entestada que el vostre és l’Amor, i sens dubte és
un monstre; com a mínim, poseu la ment en repòs, aclariu-vos en una cosa tan
fàcil» La Reina en digué un altre tant i el seu gendre encara més.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">La pobra princesa
continuà tan confosa i tan torbada, que després de despatxar tota la família
amb els regals que pagaven de sobra el tafetà porpra i la llaçada de màniga, va
decidir, tot i que ell en podia tornar, d’anar a veure el seu marit. Ah!
curiositat fatal, que amb mil exemples terribles no ens poden corregir,
costaràs molt cara a aquesta infeliç princesa! Hauria tingut molt de pesar per
no imitar la seua predecessora Psique, de manera que s'amagà una llanterna com
aquella havia fet, i la va fer servir per veure el rei invisible, tan estimat
al seu cor. Però quin terrible crit que va fer, quan en lloc del tendre Amor
ros, blanc, jove i tan amable, va veure l’horrorós Serpentí verd de llargues
crineres eriçades? Ell despertà transportat de ràbia i desesperació:
"Bàrbara, cridà, aquesta és la recompensa a tant d’amor?" La princesa ja no l’escoltava, la por l’havia
fet desmaiar-se i Serpentí ja era ben lluny.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwwlEXbNT5BHWeII2kPOoW7MdX0c8JN7Y_C7dxEIfIVCCEJn95MuEEBrUxYhiYR7a8exqMrZJbUqj7FuHA1mxYaL65uM6q_Ll2FaBBDMflmePL0YgDEp1I2by1F1EmlftY18KPyJujvns/s1600/160312_160327.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="396" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwwlEXbNT5BHWeII2kPOoW7MdX0c8JN7Y_C7dxEIfIVCCEJn95MuEEBrUxYhiYR7a8exqMrZJbUqj7FuHA1mxYaL65uM6q_Ll2FaBBDMflmePL0YgDEp1I2by1F1EmlftY18KPyJujvns/s640/160312_160327.png" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Cap 11<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Al soroll de tota
aquesta tragèdia, alguns pagodes s’havien acostat; van acollir la princesa, la
socorregueren, i quan es va refer, es trobà en un estat on la imaginació no pot
arribar; Com se’n culpava, del mal que proporcionava al seu marit? Ella
l’estimava tendrament, però detestava la seva figura, i hauria volgut per la
meitat de la seva vida no haver-lo vist mai.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Tanmateix interromperen aquests tristos pensaments
alguns pagodes, que entraren amb un aspecte espantat a la seva habitació;
venien a advertir-la que diversos vaixells plens de titelles, amb Magotina
liderant-los, havia entrat sense obstacle al port. Els titelles i els pagodes
són enemics de sempre: estan en disputa en mil coses i els titelles tenen fins
i tot el privilegi de parlar a tot arreu, però els pagodes no gens. Magotina
era la seva reina, l’aversió que ella tenia pel pobre Serpentí verd i per la
dissortada Lletjoneta l’obligà a reunir les tropes, amb la decisió de
turmentar-los en el moment que el seu dolor seria més viu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Ella no sentí cap
pena de tenir èxit en els seus plans, perquè la Reina estava tan desolada, que
encara que l’apressaren a donar les ordres necessàries, se’n resistí,
assegurant que no entenia gens la guerra: els pagodes, que s’havien trobat
assetjats en les ciutats i en el gabinet dels grans capitans, s’ajuntaren pel
seu compte, ella els ordenà atendre totes les coses i tot seguit es retirà al
seu despatx, considerant amb els mateix punt de vista tots els esdeveniments de
la vida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Magotina tenia de
general el famós Putxinel.li, que coneixia bé el seu ofici, i que tenia un gran
cos de reserva, compost de mosques vespes, d’escarabats i de papallones, que
feren meravelles contra algunes granotes i uns llangardaixos lleugerament
armats. Es trobaven de feia molt de temps a sou dels pagodes, realment més formidables
pel seu nom que pel seu valor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Magotina
s’entretingué un temps a veure el combat, pagodes i pagodins s’hi superaren:
però amb un cop de vareta la fada aclarí tots aquests bells edificis: els
jardins encantadors, els boscos, els prats, les fonts van ser enterrats sota
les seves pròpies ruïnes i la reina Lletjoneta no pogué evitar la difícil
condició de ser esclava de la fada més maligna que mai serà, quatre o
cinc-cents titelles l’obligaren a anar
fins on era Magotina. “Senyora, li
digué Putxinel.li, heus ací la Reina dels pagodes, m'atreveixo a
presentar-vos.” <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-Jo, la conec de fa
molt de temps, digué Magotina: ella és la causant d’un afront que vaig rebre el
dia del seu naixement, mai no ho oblidaré. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-Ai! Senyora, digué
la Reina, havia cregut que vós ja us havíeu prou revenjat, el do de lletjor que
m’heu proporcionat en grau superior podria haver satisfet qualsevol persona
menys reivindicativa que vós. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-Ja que parleu, va
dir la fada, heus ací un doctor de nova factura, el vostre primer treball serà
ensenyar filosofia a les meues formigues, prepareu-vos a donar-los cada dia una
lliçó.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-Com m´hi he de
posar jo, senyora, respongué la Reina angoixada, no sé res de filosofia, i quan en sabés, les vostres
formigues serien capaces d'aprendre’n? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">–A veure, a veure
aquesta discutidora, exclamà Magotina: Bé! Reina, vós no els ensenyareu
filosofia; però donareu a tothom, malgrat vós, un exemple de paciència que serà
difícil d'imitar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Després li va fer
posar sabates de ferro tan estretes, que la meitat del seu peu no hi podia
entrar; però així i tot calgué calçar-les bé, aquesta pobra Reina tingué tot el
temps de plorar i de patir: "Oh vinga! Digué Magotina, ací hi ha una
filosa carregada d’una teranyina, us demane que la fileu tan fina com els
vostres cabells i us done només dues hores.» <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-Jo no he filat
mai, senyora, digué la Reina, però encara que el que voleu em semble
impossible, intentaré obeir-vos." <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">La van dur de
seguida al fons d'una cova molt fosca, la tancaren amb una pedra grossa,
després de donar-li un pa bis i una gerra d'aigua.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Quan volgué filar
aquesta immunda teranyina, el fus massa pesat li va caure cent i cent vegades a
terra, va tenir la paciència de
recollir-lo tantes voltes i
d’iniciar el treball en tantíssimes ocasions; però sempre era inútilment.
"En aquest moment, va dir, reconec l'excés de la meva desgràcia, estic en
mans de la implacable Magotina; no està contenta d’haver-me robat tota la
bellesa, que vol trobar pretextos per fer-me morir.” Va començar a plorar, repassant en la seva
ment l'estat feliç que acabava de gaudir en el regne de Pagòdia i tirant per
terra la filosa: «Que vinga Magotina quan li plaurà, digué, jo no sé fer
l'impossible» Va sentir una veu que li deia: «Ah! reina, la curiositat massa
indiscreta us costa les llàgrimes que escampeu: no obstant això no hi ha manera
de veure sofrir el que un estima, tinc una amiga de la qual encara no us he
parlat, s'anomena fada Protectora, espere que us serà de gran ajuda.”
Immediatament trucaren tres cops i, sense veure ningú, la seua filosa es va
filar i capdellar. Al cap de dues hores,
Magotina, que buscava gresca, fèu treure la pedra de la cova, i hi va entrar
seguida per una processó de nombrosos titelles: "vejam, a vejam, digué,
l’obra d’una pereosa que no sap ni cosir ni filar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-Senyora, digué la
Reina, jo no en sabia en efecte, però ha calgut aprendre’n." Quan Magotina
veié una cosa tan estranya, va prendre el pilot de teranyina i li digué:
"realment, sou massa llesta, seria una llàstima no tenir-vos ocupada:
teniu, Reina, heu de fer xarxes amb aquest fil, que siguen prou fortes per
capturar salmons. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-Hei! Gràcies,
respongué, considereu que ni amb prou feines s’hi poden caçar mosques. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-Vós raoneu molt,
amiga meva, digué Magotina, però no us servirà de res. " Va eixir de la
cova, féu encaixar la gran pedra de davant i li assegurà que si en dues hores
les xarxes no estaven acabades, estava perduda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">«Ah! Fada
Protectora, digué llavors la reina, és cert que les meues penes poden
afectar-vos, no em negueu el vostre socors. " En un moment les xarxes es
començaren i s’acabaren. Lletjoneta va quedar sorpresa i en l'últim punt, agraí en el seu cor aquesta
fada amiga que li va fer tant de bé, i pensava amb el plaer que probablement
era el seu marit que li proporcionava aquesta amiga. "Ai! Serpentí verd, digué,
sou molt generós d’estimar-me encara després del mal que us he fet. " No
li respongué res, perquè Magotina entrà i es va sorprendre molt de trobar les
xarxes tan diligentment treballades, que una mà normal no hauria estat capaç de
fer tal treball. "Què!" li digué, tindríeu l'audàcia de ratificar-me
que sou vós qui ha teixit aquestes xarxes? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">–Jo no tinc cap
ajut - ni en la vostra Cort, senyora, digué la Reina, i quan n’estaré allà,
estic tan ben tancada que seria difícil de poder parlar-me sense el vostre
permís. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-Ja que sou tan
llesta i tan hàbil, digué Magotina, sereu molt útil en el meu Regne.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">De seguida ordenà
que aparellaren els seus vaixells i que
tots els titelles estigueren a punt de partir. Va fer lligar la Reina amb grans
cadenes de ferro, amb por que per algun moviment de desesperació no es llançàs
al mar. Aquesta princesa desafortunada deplorà durant tota la nit el seu trist
destí, fins que veié amb la claror de les estrelles Serpentí verd, acostant-se lentament des de
l'embarcació. "Sempre tinc temor de fer-vos por, digué, i malgrat les
raons que tinc de no tractar-vos, em sou infinitament estimada." <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-Podeu negar perdó
a la meva indiscreta curiositat? Respongué ella, i puc dir-vos sense
desagradar:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
</div>
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><br clear="all" style="mso-break-type: section-break; page-break-before: auto;" />
</span>
<br />
<div class="WordSection6">
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Est-ce vous, Serpentin, cher
amant, est-ce vous?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Puis-je revoir l'objet pour qui
mon cœur soupire,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Quoi! je puis vous revoir, mon
cher et tendre époux<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">O Ciel! que j'ai souffert un
rigoureux martyre,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Que j'ai souffert, hélas!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">En ne vous voyant pas !<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Serpentin répliqua par ces vers:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Que les douleurs de l'absence<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Troublent les cours amoureux.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Dans le royaume affreux,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Où les dieux irrités exercent
leur vengeance !<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">On ne saurait souffrir de maux
plus rigoureux,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Que les douleurs de l'absence.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Sou vós, Serpentí, car amant, sou
vós?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Puc reveure l'objecte per qui mon
cor sospira,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Ja puc veure’us de nou, dolç i
estimat espós?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Quin rigorós martiri Oh cel! Que
jo patia<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Com vaig patir, Ai las!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">En no veure-vos pas!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Replicà Serpentí amb aquests
versos:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Que els dolors de l'absència<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Torben el curs amorós.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">En el reialme espantós<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">On els déus irritats imposen llur revenja!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">No sabríem sofrir de mal més
rigorós,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -10.65pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Que els dolors de l 'absència.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><br clear="all" style="mso-break-type: section-break; page-break-before: auto;" />
</span>
<br />
<div class="WordSection7">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI6PiJcWPD5oaDzI1g1ZELLo8VbTOqkcDc_JpvAjUhynD7vT058t2nAuhXDKP2B_BKYsaeoFLLBsDICTBs06ZFDPc3LO8wr46TVk1RR79BPJWIibZRr6yA7P6Cubq-2gOFcKW_MPtQE5I/s1600/160312_153243.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="396" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI6PiJcWPD5oaDzI1g1ZELLo8VbTOqkcDc_JpvAjUhynD7vT058t2nAuhXDKP2B_BKYsaeoFLLBsDICTBs06ZFDPc3LO8wr46TVk1RR79BPJWIibZRr6yA7P6Cubq-2gOFcKW_MPtQE5I/s640/160312_153243.png" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Cap 12<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Magotina no era
d’aquestes fades que dormen a vegades, les ganes de fer mal la mantenien sempre
desperta, no deixà d'escoltar la conversa del rei Serpentí i la seva dona: i
vingué a interrrompre-la com una fúria: «Ah!» Ah!, digué, vosaltres us fiqueu
amb les rimes i us queixeu amb el to de Febus; realment, ho tinc ben fàcil. Prosèrpina,
la millor amiga meua, em demanà de
portar-li algun poeta a jornal; no és que li’n falten, però en vol més. Vinga,
serpentí verd, jo us ordene, per completar la penitència, que aneu a la mansió
fosca i feu els meus compliments a la dolça Proserpina.” L’infortunat Serpentí marxà de seguida amb
llargs xiulets, que van deixar la reina en el dolor més profund. Ella pensà que
ja no tenia res a fer, en el seu traspàs exclamà: "Per quin delicte
t’havem desagradat, bàrbara Magotina! Jo tot just havia arribat al món quan la
teua infernal maledicció s’endugué la meva bellesa i em va fer horrible: pots
dir que era culpable d'alguna cosa, ja que encara no tenia l'ús de raó, i que
no coneixia ni a mi mateix? Estic convençuda que l’infortunat rei que acabes
d'enviar als Inferns és tan innocent com ho era jo: però acaba, fes-me morir
ràpidament: és l’única gràcia que et demane. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-Series massa
feliç, digué Magotina, si fes cas de la teua pregària, abans cal que extragues
aigua de la Font sense fons. "<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Tan aviat com els
vaixells arribaren al Regne dels titelles, la cruel Magotina prengué una Mola
de molí: la lligà al coll de la Reina i li ordenà de pujar amb això fins al cim
d'una muntanya que era molt per damunt dels núvols; que quan arribaria, que
collís trèvols de quatre fulles, que n’omplís la cistella i que de seguida
baixés al fons de la vall, per arreplegar en una gerra foradada l’Aigua de
Discreció, i que li’n dugués prou per tal d’omplir el seu gran got. La Reina li
digué que era impossible que ella pogués obeir; que la Mola de molí era deu
vegades més pesada que ella, que la gerra foradada no podria contenir tota
l’aigua que ella volia beure, i que no
podia comprometre’s a dur a terme una cosa tan impossible. " Si
falles, digué Magotina, tingues cert que el teu Serpentí verd en
patirà." Aquesta amenaça causà tant
d’espant a la Reina, que sense considerar la seva feblesa, va intentar caminar,
però ai! Hauria estat ben inútil, si la
fada Protectora, que ella cridà, no hagués vingut al seu rescat. "Veieu, li digué en abordar-la, és el
pagament just per la vostra fatal curiositat, no us queixeu sinó a vós mateix
de l'estat on Magotina us fica." De
seguida la transportà dalt la muntanya i li posà trèvols de quatre fulles dins
la cistella, malgrat els monstres horribles que la guardaven, i que la volien
defensar dels esforços sobrenaturals: però amb un colp de vareta, la fada
Protectora els tornà més suaus que corders.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">No esperà el
reconeixement de la Reina, agraïda per acabar de fer-li tot el plaer que d’ella
depenia. Li va donar un petit carro, tirat per dos canaris blancs, que parlaven
i xiulaven de meravella. Li digué de
baixar de la muntanya, de llançar les sabates de ferro contra dos gegants
armats amb garrots que custodiaven la font, que caurien sense cap sentiment:
que ella donàs la gerra als petits canaris, que ells trobarien la manera
d’omplir-la d'Aigua de Discreció; que tan aviat com en tingués, es fregàs la
cara, i que es convertiria en la persona més bella del món; que a més
l'aconsellava de no quedar-se a la font, no tornar a pujar la muntanya; sinó
detenir-se en un petit bosc molt agradable, que trobaria de camí; i on podia
passar tres anys, que Magotina mentrestant creuria que ella estaria ocupada en
pouar l’aigua per a la seva gerra, o que altres perills del viatge l’haurien
fet morir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">La reina besà els
genolls de la fada Protectora, li va agrair cent vegades els favors especials
que en rebia: "Però, afegí, senyora, ni els feliços èxits que he de tenir,
ni la bellesa que m’heu promés, no em sabrien copsar d’alegria fins que
Serpentí no serà deserpentinat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"> -Això arribarà després que vós haureu estat
tres anys al bosc de la muntanya, li digué la fada, i que a la vostra tornada
li haureu donat l’aigua de la gerra foradada i el trèbol a Magotina. "<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">La reina va
prometre a la fada protectora no faltar a res de tot el que ella li havia
prescrit. "No obstant això, senyora, va afegir, he d’estar tres anys sense sentir parlar del rei
Serpentí? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-Us mereixeu estar
tot el temps de la vostra vida, privada de
notícies d’ell, va contestar la fada; perquè pot ser res més terrible
que obligar com ho heu fet aquest pobre
rei una altra vegada a començar la seva penitència? " La reina no
respongué res, les llàgrimes que fluïen dels seus ulls i el seu silenci
marcaven prou el dolor que sentia. Va muntar en el petit carro, els canaris de
Canàries van fer el seu deure i la
conduïren al fons de la vall, on els gegants
vigilaven la Font de la Discreció. Ràpidament va prendre les sabates de
ferro que els llançà al cap; tan aviat com foren impactats, van caure com a
colossos sense vida: els Canaris van prendre la gerra foradada i la referen amb
una destresa tan sorprenent que pareixia que mai havia estat trencada; el nom
d’aquesta aigua li donà ganes de beure’n: "em farà més prudent,
digué, i més discreta que en el passat:
Ai! Si hi havia tingut aquestes qualitats, encara estaria en el regne de
Pagòdia." Després que hagué begut un llarg tret, es va rentar la cara i devingué
tan bonica, tan bonica, que l'haurien pres més aviat per una deessa que no
per a una persona mortal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Tot seguit la fada protectora aparegué i li va dir:
"acabeu de fer una cosa que
m'agrada molt, ja sabeu que aquesta aigua podia embellir la vostra ànima i la
vostra persona. Volia veure quina de les dues tindria preferència: Finalment,
és l'ànima vostra que l’ha tinguda, us en felicite, aquesta acció escurçarà
quatre anys de la vostra penitència. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-No disminuiu res
de les meues penes, replicà la Reina, jo les meresc totes, però alleugeu
Serpentí verd, que no en mereix cap. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">- Faré tot el
possible, digué la fada mentre l’abraçà; però de la resta, ja que sou tan
bonica, m’agradaria que deixàreu el nom de Lletjoneta, que ja no us correspon,
cal dir-vos la Reina Discreta". Va desaparèixer en aquestes paraules,
deixant-li un parell de sabates, tan boniques i tan ben brodades, que gairebé
sentia pena de posar-se-les.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh74VOt8UXbdzSaajE1Z6CxInx6aP6S2lWWPIVt_GJC-uz7GFfDLVl7g-6K8vaBCz-tSltJjXAF1QXqJCz7rHBU0S9knIkZc7_EJWgDAUl_F-lLG8awUMyixAQUWj46R5qC6wqCz1fMio/s1600/IMG-20141111-WA0000.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh74VOt8UXbdzSaajE1Z6CxInx6aP6S2lWWPIVt_GJC-uz7GFfDLVl7g-6K8vaBCz-tSltJjXAF1QXqJCz7rHBU0S9knIkZc7_EJWgDAUl_F-lLG8awUMyixAQUWj46R5qC6wqCz1fMio/s400/IMG-20141111-WA0000.jpg" width="225" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Cap 13<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Quan tornà a muntar
al seu carro, sostenint la gerra plena
d'aigua, els Canaris la portaren directe al bosc de la muntanya. No hi ha hagut
mai un lloc tan agradable, la murta i els tarongers ajuntaven les branques per formar llargues avingudes cobertes i
reservats on el sol no podia penetrar;
mil rierols de fontanes que fluïen suaument
ajudaven a refrescar aquest bonic
indret: però el que era més rar, és que tots els animals parlaven, i van fer la
millor acollida del món als petits Canaris. "Nosaltres pensàvem, els
digueren, que us havien abandonat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"> -El temps de la nostra penitència encara no ha
acabat, explicaren els canaris; però heus ací una reina que la fada Protectora
ens encarrega d’acompanyar, teniu cura d’entretenir-la tant com podreu". Al mateix temps ella
es veié envoltada d'animals de totes les espècies, que li feien grans compliments:
"Vós sereu la nostra Reina, li digueren, no hi ha cap atenció i
respecte que no pugueu esperar de
nosaltres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-On sóc, exclamà,
amb quin poder sobrenatural m’esteu parlant?”
Un dels petits Canaris, que no l’havia abandonada, va dir-li a l'orella:
"Cal que sapigueu, senyora, que moltes fades en anar-se’n a
viatjar, s’entristiren de veure
gent amb defectes tan essencials, de primer pensaren que seria suficient d’avisar-los per corregir-se;
però les seues atencions foren inútils, i arribant tot d’una a entristir-se,
els posaren penitència: van fer lloros,
garses i gallines, d’aquells que parlaven prou; coloms, pardals, canaris i
gossos petits, d’amadors i d’amants; micos d’aquells que enganyaven els seus
amics: porcs de certes persones que estimaven massa la seua amistançada, lleons
de la gent colèrica. En fi, el nombre d'aquells a qui posaren penitència va ser
tan gran que aquest bosc n’està poblat, de manera que n’hi ha gent de totes les
classes i de tots els estats d'ànim. "Per això que m’acabes de dir,
estimat Canariet, digué la Reina, tinc
raons per creure que ets ací només per haver estimat massa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-És veritat,
senyora, respongué el canari, jo sóc fill d'un Gran d'Espanya, l’amor en el
nostre país té drets tan absoluts sobre tots els cors, que un no el pot evitar
sense caure en el delicte de rebel·lió. Un ambaixador d'Anglaterra arribà a la
cort; tenia una filla d'extrema bellesa, però amb l’humor tan altiu i agre que
era insuportable; a pesar d’això em vaig lligar a ella, i la vaig estimar fins
a l’adoració. A vegades semblava sensible a les meves atencions, i altres
vegades es rebotava tan fort que posava la meva paciència al límit. Un dia que
ella m’havia desesperat, una vella venerable se m’acostà culpant-me de la meva
debilitat, però tot el que pogué dir només serví per obstinar-me encara més,
ella se n’adonà i s’ enfadà: "Jo et condemne, digué, a ser Canari per tres
anys i la teua amant mosca vespa."<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Immediatament vaig
sentir una metamorfosi en mi, la més extraordinaria del món; malgrat la meua
aflicció, no vaig poder evitar volar pel jardí de l'ambaixador, per saber quin
seria el destí de la seua filla: però tot just era allà que la vaig veure venir
com una gran mosca vespa, brunzint quatre vegades més fort que cap altra, jo
voletejava al seu voltant amb l'afany d'un amant que res no podia separar: ella
intentà picar-me unes quantes vegades. "Que vols la meva mort, bella
vespa? Li vaig dir: per això no cal fer servir el teu fibló, només cal que
m’ordeneu de morir i jo moriré." La
vespa, negue, no respongué res, es
llançà sobre les flors, que hagueren de patir pel seu mal humor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">"Aclaparat del
seu menyspreu i del meu estat, vaig volar sense seguir cap ruta coneguda. Finalment
vaig arribar a una de les ciutats més belles de l’univers, que es diu París, em
trobava cansat, em vaig estirar en una fronda de grans arbres que eren tancats entre murs, i sense saber que m'havia
passat, em vaig trobar a la porta d'una gàbia pintada de verd, i guarnida d'or;
els mobles i l’apartament eren d'una espectacularitat que negue sorprès: de
seguida una persona jove vingué negue acariciar i em parlà amb tanta dolçor que
jo n’estava encantat, no vaig estar gaire en la seva habitació sense ser
instruït del secret del seu cor; vaig veure venir cap a ella una espècie de perdonavides,
perpètuament furiós, que no podent ser satisfet, l'acusava no només de retrets
injustos, sinó que la colpejava fins a deixar-la per morta als braços de les
seues dones: jo n’estava mitjanament afligit de veure’l patir un tractament tan indigne: i el que més em
fastidiava, és que semblava que els colps amb què l’angoixava tenien la virtut
de despertar tota la tendresa d'aquesta bella dama.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">"Desitjava dia
i nit que les fades que m’havien convertit en canari vingueren a posar algun ordre en aquells amors tan mal repartits.
Els meus desitjos s’acompliren, les fades aparegueren de sobte en l'habitació, quan
l'amant furiós començava el seu sàbat regular; l’ompliren de recriminacions i el condemnaren
a ser llop; pel que fa a la pacient que sofria quan la colpejava, en van fer
una ovella i els enviaren al bosc de la muntanya; pel que a mi respecta vaig
trobar fàcilment la manera de volar. Jo volia veure les diferents corts
europees. Vaig passar per Itàlia, i la coincidència em va fer caure a mans d'un
home que sovint tenia negocis a la ciutat i no volia que la seua esposa, de la
qual n’estava molt gelós, vegés ninguna
persona, s’encarregava de tancar-la des del matí fins la nit, de manera que em
destinà l'honor d'entretenir aquesta
bella captiva; però ella se n’ocupava d’altres atencions distintes del meu
entreteniment. Cert veí que l’amava de feia temps, arribava a la
nit de la part superior de la xemeneia i es deixava lliscar a baix, més negre
que un dimoni. Les claus amb què el gelós la detenia només servien per posar la seua ment en repòs; jo sempre
temia qualsevol catàstrofe lamentable, quan les fades entraren pel forat del
pany i sorprengueren no poc aquestes dues sensible persones. "Preneu la penitència, els digueren tocant-los amb les seues varetes, que
l’escura-xemeneies es transforme en
esquirol, que la dama siga una moneta, perquè és intel·ligent;" i que el
marit, que li agrada tant guardar les claus de casa, es transforme en dog
alemany per deu anys.”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">"Tinc moltes
coses per contar-vos, senyora, afegí el canari, si us digués les diferents
aventures que m’han passat; em veig obligat a anar de tant en tant al bosc de
la muntanya, i a penes hi vaig sense trobar nous animals, perquè les fades
continuen viatjant, i continuen irritant-les amb faltes infinites: però durant
l'estada que vós fareu ací, tindreu l’ocasió d’entretenir-vos amb el relat de totes les aventures d'aquells
que hi són." Molts, de seguida,
s’oferiren a contar-li les seues quan ella volgués. Ella els ho agraí
molt civilment: i com que tenia més ganes de somiar que de parlar, buscà un
lloc solitari, on podia estar sola. Tan aviat com l’hagué assenyalat, hom hi va
aixecar un palauet, i li serviren el més galant àpat del món; consistia només
de fruita, però de fruites molt rares, els ocells les portaven i mentre ella
era en aquell bosc, no trobà a faltar de res.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">De vegades hi havia
festes, més agradable per la singularitat que per tota la resta, s’hi podia
veure els lleons ballant amb els corders, els óssos contar delicadeses als
coloms i les serps encalmar-se per pardals corriol. Vam veure una papallona en
complicitat amb una Pantera. En fi, res no era aparellat segons la seua
espècie, ja que no es tractava de ser tigre o ovella; sinó només de persones
que les fades volien castigar pels seus
defectes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Estimaven la Reina
Discreta fins a l'adoració, cadascú la feia l’àrbitre de les seues disputes,
tenia un poder absolut en aquesta petita República, i si ella no s’hagués inculpat constantment de les desgràcies de
Serpentí Verd, hauria pogut suportar les seues
amb algun tipus de paciència: però quan pensava a l'estat en què s'havia
transformat, no podia perdonar-se la seva curiositat indiscreta. Vingué el
temps de partir del bosc de la muntanya,
avisà als seus petits conductors els lleials canaris que li asseguraren un
retorn feliç, i s’evadí durant una nit
per evitar adéus i laments que li haurien costat algunes llàgrimes; perquè
estava molt afectada per l’amistat i la deferència que tots aquests animals
raonables li havien expresat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Cap 14<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">La Reina Discreta no
va oblidar ni la gerra plena d'Aigua de Discreció, ni la cistella de trèvols,
ni les sabates de ferro; i en el temps que Magotina la cregué morta, es
presentà de sobte davant d'ella, amb la Mola de moli al coll, les sabates de
ferro als peus i la gerra a la mà. Aquesta fada en veure-la llançà un gran crit; li preguntà de
seguida d’on venia. "Senyora, li digué,
he passat tres anys per traure aigua en la gerra foradada, després dels quals
vaig trobar la manera per mantenir-la." Magotina esclatà a riure, pensant
en el cansament que aquesta pobra Reina havia tingut; però en mirar-la més
acuradament: "Què és això, exclamà, Lletjoneta s’ha convertit en molt
bonica! "On heu adquirit aquesta bellesa?" La Reina li contà que
s’havia llavat amb l’Aigua de Discreció,
i que s’havia fet aquest miracle. Amb
aquestes notícies, Magotina de desesperació llançà la seua gerra per terra:
«Oh!» poder que em val, exclamà, ara sabràs la meva revenja: prepareu les sabates de ferro, digué a la Reina, us
n’heu d’anar a l’Infern, a demanar a
Proserpina de part meua l'Essència de Llarga durada, sempre tinc por de caure
malalta i fins i tot de morir, quan jo tindré aquest antídot, ja no tindré
disposició d'aprehendre res. Guardeu-vos per tant de destapar l'ampolla ni de tastar el licor que us donarà, perquè en minvaríeu
la meua part. "<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">La pobra Reina mai
havia estat més sorpresa com era d'aquesta ordre. "Per on cal anar a
l'Infern, digué, aquells que van allà poden tornar?" Ai! Senyora, que no
us cansareu algun dia de perseguir-me? "Sota quina estrella he nascut, el
meu Senyor és molt més feliç que jo, ja no cal creure que les constel·lacions
siguen iguals per a tothom". Començà a plorar, i Magotina triomfant de
veure-la escampant llàgrimes, esclatà a riure: "Vinga, vinga, digué, no
retardeu més ni un moment un viatge que
negue ha de portar tantes satisfaccions.» Li omplí una bossa de nous velles i
de pa bis: amb aquesta bella provisió va marxar, resolta a trencar-se el cap
contra la primera roca per tal d’acabar les seues penes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Caminà un temps
sense seguir cap ruta, girant d’un costat, girant a l'altre i pensant que era
una comanda molt extraordinària d’enviar-la així a l'Infern. Quan es trobà
cansada, es tombà al peu d'un arbre i començà a somiar amb el pobre Serpentí,
sense pensar més en el seu viatge. Però de sobte va veure la fada Protectora, que li va dir:
"¿Sabeu, bella Reina, que per traure el vostre espòs de la fosca mansió on
les ordres de Magotina el retenen, cal
que aneu a casa de Proserpina? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">-Aniria encara més
lluny, si fos possible per a mi, respongué: però, senyora, no sé per on baixar
en aquella tenebrosa estança <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"> -Teniu, digué la fada Protectora, heus ací una
branca vegetal: colpegeu el terra i digueu aquests versos clarament.” La reina besà els genolls d'aquesta
generosa amiga, i llavors digué:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
</div>
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><br clear="all" style="mso-break-type: section-break; page-break-before: auto;" />
</span>
<br />
<div class="WordSection8">
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -42.6pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Toi qui sais désarmer le maître
du tonnerre,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -42.6pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Amour, donne-moi du secours,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -42.6pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Viens arrêter le cours<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -42.6pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Des ennuis rigoureux qui
déchirent mon âme;<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -42.6pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Ouvre-moi, tu le peux, le chemin
des Enfers:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -42.6pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Dans ces lieux souterrains, tu
fais sentir ta flamme,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -42.6pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Pluton pour Proserpine a gémi
dans tes fers,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -42.6pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Ouvre-moi, tendre Amour, le
chemin des Enfers.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -42.6pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">On m'arrache lui époux fidèle,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -42.6pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Je ressens les rigueurs du plus
terrible sort.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -42.6pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Ma douleur est plus que mortelle,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -42.6pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Et je ne puis trouver la mort.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -42.6pt 0.0001pt 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -42.6pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Tu que saps desarmar el mestre de
tronades,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -42.6pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Amor, dóna’m socors,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -42.6pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Vine aturar el curs<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -42.6pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Dels enuigs rigorosos que
m’esgarrien l’ ànima;<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -42.6pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Obre a mi, que tu pots, el camí
dels Inferns:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -42.6pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">En els llocs subterranis, ens fas
sentir la flama,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -42.6pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Plutó per Prosèrpina gemegà en
els teus ferros,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -42.6pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Obri’m, tu, tendre Amor, el camí
dels Inferns.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -42.6pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">M’arranquen d’ell, espòs lleial<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -42.6pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Torne a sentir els rigors de molt
terrible sort.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -42.6pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">El dolor és més que mortal,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -42.6pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Però no puc trobar la mort.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><br clear="all" style="mso-break-type: section-break; page-break-before: auto;" />
</span>
<br />
<div class="WordSection9">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">A penes havia
acabat la seva oració, que un jove infant més bonic que tot el que veiem sortir
des del fons d'una dona nua barrejada d'or i d'atzur, volà i arribà a fondre’s
als seus peus: una corona de flors li cenyia el cap. La reina sabé pel seu arc
i les fletxes que era l’Amor, que li digué en abordar-la:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
</div>
<span lang="ES" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><br clear="all" style="mso-break-type: section-break; page-break-before: auto;" />
</span>
<br />
<div class="WordSection10">
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Vos
soupirs se sont fait entendre J'abandonne les cieux,<br />
Et viens sécher les pleurs qui coulent de vos veux,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Pour
vous je puis tout entreprendre;<br />
Vous reverrez, l'objet que vous aimez le mieux,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Rappelons
Serpentin aux douceurs de la vie,<br />
Et punissons ainsi sa cruelle ennemie.<br />
La reine étonnée de l'éclat<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">qui
environnait l'Amour, et ravie<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">de ses
promesses, s'écria:<br />
Jusqu'aux Enfers, je suis prête à vous suivre,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Cet
horrible séjour me paraîtra charmant,<br />
Si je revois l'amant.<br />
Sans qui je ne saurais plus vivre.<br />
L'Amour, qui parle rarement en prose,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">frappa
trois coups en chantant<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">merveilleusement
bien ces paroles:<br />
Terre, obéissez à ma voix,<br />
Reconnaissez l'Amour, ouvrez-nous un passage,<br />
Jusqu’au triste rivage,<br />
Où Pluton impose des lois.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Vostres Sospirs s’han fet sentir,
abandone aquest cel,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Vine a eixugar els plors que vesse
dels teu vot,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Per vós jo puc reprendre tot.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Vós reveureu l’objecte que amàveu,
el millor<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Recordem Serpentí amb dolçors de la vida,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">I castiguem així la cruel enemiga.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">La reina commosa de l’esclat<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">que embolca l'Amor i colpida<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">d’aquelles promeses, cridà:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">“Fins als Inferns, sóc disposta a
seguir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Aquell horrible lloc semblarà
emocionant, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Si de nou veig l'amant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Sense el qual no sabré ja viure.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">L’Amor, que gens no parla en
prosa,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Va retrucar tres cops cantant <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">meravellosament la lletra:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Terra, obeïu la meua veu,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">L'Amor Reconegueu, obriu-nos un
passatge,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Fins aquest trist ribatge<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm -35.45pt 0.0001pt 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">On Plutó imposa lleis.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><br clear="all" style="mso-break-type: section-break; page-break-before: auto;" />
</span>
<br />
<div class="WordSection11">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">La terra obeí, i
obrí el seu gran pit, i per un descens obscur, on la Reina necessitava un guia tan brillant com la que l’havia pres
sota la seva protecció, va arribar als Inferns: tenia por de trobar el seu
marit sota la figura d'una serp: però l’Amor que de vegades s’involucra a fer
bons oficis als infortunats, havent previst allà baix tot el que era d'esperar,
ja havia ordenat que Serpentí Verd es
convertís en el que era abans de la penitència. Per més potent que fos Magotina,
Ai! Què podia ella contra l’Amor? De manera que la primera cosa que la Reina
trobà, va ser el seu estimable marit:
mai no l’havia vist amb una figura tan encantadora: ell tampoc no l’havia vista
tan bella com ara estava: tanmateix un pressentiment i potser l'Amor, que es
trobava en tercer lloc entre ells, els va fer el llit per endevinar qui eren
ells. La Reina immediatament li digué amb una extrema tendresa:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
</div>
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><br clear="all" style="mso-break-type: section-break; page-break-before: auto;" />
</span>
<br />
<div class="WordSection12">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Du Destin
en ces lieux, je tiens fléchir la loi,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">S'il vous
arrête ici par un ordre barbare<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Unissons
nos cœurs, que rien ne nous sépare,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">L'enfer
qu'on trouve plein d'effroi,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">N'aura rien
de triste pour moi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Del destí en aquest
lloc, la llei vull doblegar,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Si us detenen ací
per un ordre incivil, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Unim els nostres
cors, res no ens pot separar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">L'infern que es
troba ple d’horror,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">No tindrà per a mi gens
de tristor<o:p></o:p></span></div>
</div>
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><br clear="all" style="mso-break-type: section-break; page-break-before: auto;" />
</span>
<br />
<div class="WordSection13">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">El rei, transportat
de la més viva passió, respongué a l’esposa
tot allò que podia assenyalar la seva disposició i alegria; però l'Amor,
que no li agrada perdre el temps, els convidà a acostar-se a Proserpina. La
Reina li va fer un compliment de part de la fada i li demanà de carregar
l'Essència de Llarga Vida. Era estrictament la paraula contrasenya entre
aquestes bones persones. Ella immediatament li donà una proveta prou mal tapada,
per facilitar-li el desig d'obrir-la: l’Amor, que no és un novici, alertà la
Reina de retenir la curiositat que encara li resultaria fatal; i deixant
ràpidament aquests tristos llocs, el rei i la Reina tornaren a veure la llum.
L’Amor ja no volgué abandonar-los, els va conduir a Magotina i per tal que ella
no el veiés, s’amagà en el seus cors: així i tot la seua presència inspirà
sentiments tan humans en la fada, que
tot i que n’ignorava la raó, ella acollí molt bé aquestos il.lustres
infortunats; i fent un esforç de generositat sobrenatural, els va rendir el
regne de Pagodia. Els dos es van reincorporar al lloc i van viure amb tan bona
fortuna, com havien experimentat fins llavors les desgràcies i els desplaers.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
</div>
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><br clear="all" style="mso-break-type: section-break; page-break-before: auto;" />
</span>
<br />
<div class="WordSection14">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Souvent un
désir curieux,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Est la
source des maux les plus épouvantables,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Sur un
secret qui doit nous rendre misérables,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Pourquoi
vouloir ouvrir les yeux?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Le beau sexe
a surtout cette audace cruelle.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Prenons-en
il témoin la première mortelle,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Sur elle on
nous a peint et Pandore et Psyché,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Qui voulant
percer un mystère,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Que les
dieux aux mortels voulaient tenir caché,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">De vie furent
les auteurs de leur propre misère.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Laideronnette,
qui veut connaître Serpentin,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Éprouve un
semblable destin,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">L'exemple
de Psyché ne peut la rendre sage,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">Hélas! de
leurs malheurs passés,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">La plupart
des mortels, curieux insensés,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;">N'en fait
pas un meilleur usage.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Sovint un curiós desig,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">És la font de mals dels
més abominables,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Dins un secret que
deu tornar-nos miserables,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Per què voler els
ulls obrir?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">El sexe just té
primer audàcia animal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">prenguem-ne la prova a la primera mortal,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Sobre ella ens han
pintat i Pandora i Psique,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Que volent un
misteri esbrinar,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Que els déus als
mortals volien ocultar<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Vivint van ser
autors de la seua misèria<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Lletjoneta volia
saber de Serpentí<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">I va experimentar
un similar destí,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">L'exemple de Psique
no li va fer trellat,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Ai las! De les
desgràcies del passat,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">curiosos insensats,
tota la gent mortal<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">No en fa mai el
millor ús que cal.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><br clear="all" style="mso-break-type: section-break; page-break-before: auto;" />
</span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDars9r0dHCxhRQN4RBeGwelBlX55OfSTStGIQWwArOraoMiiS9mhtRaQFCeDEFJULKhszBO_fVAHE_-1zKM9foAwQuzPBm_-tHtaRjqgm972GtzUNr6f3dUDblDFlXFApYf3TvOfXWR8/s1600/2012-11-14.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDars9r0dHCxhRQN4RBeGwelBlX55OfSTStGIQWwArOraoMiiS9mhtRaQFCeDEFJULKhszBO_fVAHE_-1zKM9foAwQuzPBm_-tHtaRjqgm972GtzUNr6f3dUDblDFlXFApYf3TvOfXWR8/s400/2012-11-14.jpg" width="300" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Fi<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">De la traducció Francesc Collado</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">dels dibuixos Clara Mir Collado</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
FRANCESC COLLADO SOLER-BELDAhttp://www.blogger.com/profile/02396293663376968402noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-9132683828826477322.post-25094602736141481162016-03-22T00:43:00.001+01:002016-03-22T00:43:13.455+01:00Un conte per a princeses de totes les edats<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA">SERPENTINA VERDA (madame d’Aulnoy)<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA">Cap 1<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA">Hi havia una vegada una gran
Reina que, en haver infantat dues filletes bessones, convidà dotze fades de les
rodalies de venir a veure-les i dotar-les tal com era costum en aquell temps,
molt convenient costum, perquè el poder de les fades arreglava quasi bé sempre tot
el que la natura havia errat; però també de vegades s’espatllava ben bé allò que
la natura havia fet millor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA">En ser que les fades eren
totes a la sala de festes, se serviria un dinar magnífic, i tothom anava a prendre
lloc a taula, quan entrà Magotine: era la germana-Sor de Carabosse, que no era
menys dolenta que ella. La reina en veure-la s’espantà tement algun desastre,
perquè no l’havia convidada de venir a
la festa; però amagant la seva preocupació amb bona cura, ella mateix demanà
una butaca de vellut verd brodat amb safirs. I com que era la degana de les
fades, totes les altres s’apressaren a fer-li lloc i cadascuna deia a l orella:
"Afanyem-nos, germana-Sor, a dotar les petites princeses, i escapolir-se
de Magotine.»<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA">Quan se li presentà la butaca,
bruscament digué que no en volia cap, i que
ella era prou gran per a menjar d’en peus; però s’equivocà, perquè la taula era
una mica alta, i no aplegava a veure-la, i tant petita ella es trobava, que sentí
un despit que encara augmentà el seu mal
humor. ”Senyora, li digué la Reina, us supliquem que prengueu lloc a taula.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA">-Si vós haguésseu tingut
ganes de veure’m, li replicà la fada, m’ho hauríeu demanat abans com a les
altres fades; «No us cal per a la vostra cort, més que belles persones, ben fetes
i ben boniques com són les meues germanes-Sor. Per a mi, que sóc massa lletja i
massa vella, però amb això, no és que tinga menys poder que elles; i sense
presumir, jo en tinc potser encara més.»<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA">Totes les fades li insistiren
tant de posar-se a taula, que hi donà el seu consentiment. De primer es
presentà una cistella d'or i a dins dotze pomells de pedres precioses. Les fades
primer arribades prengueren cadascuna el seu, de manera que no en quedà cap per
a Magotine. Començà aquesta a mormolar entre dents. La reina corregué al seu
gabinet i li portà un capseta de pells d'Espanya perfumades, coberta de robins,
tota plena de diamants. La reina li suplicà d’acceptar-les, però Magotine sacsejà
el cap i digué: "guardeu-vos les joies, senyora, jo en tinc de sobra, venia
només per veure si havíeu pensat en mi, però vós m’haveu ben descuidada."
En això va donar un fort colp de bastó sobre la taula, i tota la carn que hi
havia damunt es convertí en serps mal cuinades. Les fades estaven tan horroritzades
que llançaren els tovallons i abandonaren la festa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA">Mentre les fades enraonaven d’aquell
cas dolent que Magotine els acabava de fer, aquesta bàrbara i menuda fada s’acostà
al bressol on eren les petites princeses embolicades amb barreges de draps d'or
i dels més bonics del món:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA">"Jo et dotaré, digué de
seguida, de ser la perfecta en lletjor.” I ja anava a donar alguna maledicció a
l’altra princesa, quan les fades impressionades es precipitaren i li ho impediren:
de manera que la malvada Magotine trencà
un panell de vidre, i travessant-lo com un llamp, va desaparèixer als ulls de
totes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA">D’uns quants regals que les
fades benèfiques pogueren dotar les princeses, la Reina en sentí menys les bondats
que d’aquell dolor que sentí de ser mare de la criatura més lletja del món.
Però, se l’acostà entre els seus braços, i sentí tot el dolor de veure-la enlletgir-se
d'un instant a l'altre: inútilment intentava de no ser violent per a no plorar
davant aquelles senyores fades. Però no
podia evitar-ho i no se’n sabria entendre la llàstima que li professaren:
"Que farem, germanes-Sor, es deien entre elles, què farem per consolar la
Reina?"<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA">Es convocà un gran Consell i
tot seguit li parlaren d’escoltar menys el seu dolor, perquè hi hauria un temps
marcat en què la seua filla seria molt feliç. “Però, interrompé la Reina,
tornarà a ser bella?” –Nosaltres, respongueren les fades, no podem explicar-vos
res més, tingueu suficient amb això, senyora, que la vostra filla serà feliç."
Ella els ho agraí fort llargament i no
va deixar de carregar-los de presents; perquè encara que les fades fossen ben
riques, sempre volien que se’ls donàs alguna cosa; i aquest costum ha passat entre
tots els pobles de la terra, i el temps no l’ha destruït.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: right;">
<span lang="CA">trad. F. Collado 2016</span></div>
FRANCESC COLLADO SOLER-BELDAhttp://www.blogger.com/profile/02396293663376968402noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9132683828826477322.post-50487587867472702582015-12-12T12:57:00.000+01:002015-12-12T13:01:39.568+01:00CATALÀ, PARAULA TABÚ<div align="center" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_GoBack"></a> Català, paraula tabú</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />L’esquerra valenciana mai no ha rebutjat les falles i la cultura popular. Ha rebutjat això sí la burrera, la "religiositat" i l'incivisme faller. I ha menyspreat la incultura popular. L'esquerra valenciana sempre ha participat en molts projectes fallers, publicacions, llibrets, teatres i altres. També s’ha ficat en la cultura popular: cançó, dansa, festes i gastronomia. Què seria la música sense la cançó (Al tall, P Muñoz, El sifoner, Carraixet, Botifarra...) Les danses sense Alimara, la llengua sense les escoles i els instituts...?<br /><br />L’esquerra ha dimitit només de la religió. Tot i així una bona part de l’església, per no dir els únics del nacionalisme que defensa la llengua valenciana, encara hi són lluitant contra la castellanització de les autoritats eclesiàstiques amb el silenci obnubilat de la beateria generalitzada.<br /><br />És clar que l’esquerra tirava més cap a la cultura general i l’alta cultura: pintura, escultura, teatre, música, literatura... Però també n’hi ha una part de la dreta civilitzada que feia alta cultura i la fa encara... Solament que encara és més minsa que l’esquerra. L’esquerra nacionalista són quatre gats... però la dreta és quasi tota regionalista. Els nacionalistes de dreta (que en són ben pocs) acaben avorrits o en les opcions civilitzades de l’esquerra...<br /><br />Ara bé, si per ajuntar uns milers de neo-regionalistes indecisos, o per integrar-me en una "región de España civilizada..." o per a ser acceptat per "las otras regiones de España" se’m demana que esborre la paraula català del meu diccionari. Si he de negar la pertinença dels valencianoparlants a una comunitat que inclou, Catalunya, les Illes, la franja, etc. Si he d’anar amagant la portada dels diccionaris de consulta que solc emprar: “català valencià balear”, “Diccionari de l’enciclopèdia catalana” “Diccionari valencià Bromera” “diccionari de l’IEC” ·”Diccionari de la rima Ferrer Pastor” “diccionari Enciclopèdic de Coromines” “anglés-català” “francès-català” “Castellà-català, ·etc. Si se’m demana que visca en una galàxia valenciana, amb orelleres, absent de qualsevol altra manifestació feta en la llengua que faig servir tots els dies... Com un espanyol sense Amèrica, un nord-americà sense el Regne Unit i Austràlia o Sud-Àfrica, un canadenc sense França, etc...<br /><br />Ni per tot l’or del món. I si no... pregunteu aquella gent que us dic si estan disposats a tals sacrificis en nom de la tradició, de la cultura popular o de la bíblia en pasta!FRANCESC COLLADO SOLER-BELDAhttp://www.blogger.com/profile/02396293663376968402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9132683828826477322.post-79792939089599883652015-03-26T16:48:00.001+01:002015-03-26T16:54:33.038+01:00Solell mariner, Prec primaveral<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj37DZ1Jj7Sp6r9_FJT-4x4c4Qa6ZGX2gyuTGPBwxm9LsMZ9FB1KGiTMhaOTBOjHm29SQh4NjRsGFctwCJYwps_Arr98sBCIE92mSsBNt5sKnvKDFK7-jnLBqctojbMo0fwySRU_565c9s/s1600/solell2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj37DZ1Jj7Sp6r9_FJT-4x4c4Qa6ZGX2gyuTGPBwxm9LsMZ9FB1KGiTMhaOTBOjHm29SQh4NjRsGFctwCJYwps_Arr98sBCIE92mSsBNt5sKnvKDFK7-jnLBqctojbMo0fwySRU_565c9s/s1600/solell2.jpg" height="224" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: white; color: #141823; font-family: helvetica, arial, 'lucida grande', sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.31999969482422px;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #141823; font-family: helvetica, arial, 'lucida grande', sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.31999969482422px;">Solell mariner </span><br />
<span style="background-color: white; color: #141823; font-family: helvetica, arial, 'lucida grande', sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.31999969482422px;">Pescador de l'alba</span><br />
<span style="background-color: white; color: #141823; font-family: helvetica, arial, 'lucida grande', sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.31999969482422px;">Nàufrag del deler </span><br />
<span style="background-color: white; color: #141823; font-family: helvetica, arial, 'lucida grande', sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.31999969482422px;">Bandoler verí</span><br />
<br style="background-color: white; color: #141823; font-family: helvetica, arial, 'lucida grande', sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.31999969482422px;" />
<span style="background-color: white; color: #141823; font-family: helvetica, arial, 'lucida grande', sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.31999969482422px;">L'horitzó d'argent</span><span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #141823; display: inline; font-family: helvetica, arial, 'lucida grande', sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.31999969482422px;"><br />Corona daurada<br />Ruixa d'entretemps<br />L'arc de sant Martí</span><br />
<span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #141823; display: inline; font-family: helvetica, arial, 'lucida grande', sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.31999969482422px;"><br />Solell del viver</span><br />
<span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #141823; display: inline; font-family: helvetica, arial, 'lucida grande', sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.31999969482422px;">Hortolà de l'aigua<br />Generós pirata</span><br />
<span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #141823; display: inline; font-family: helvetica, arial, 'lucida grande', sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.31999969482422px;">Dóna'm el dobler</span><br />
<span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #141823; display: inline; font-family: helvetica, arial, 'lucida grande', sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.31999969482422px;"><br />Solell matiner</span><br />
<span style="background-color: white; color: #141823; font-family: helvetica, arial, 'lucida grande', sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.31999969482422px;">A l'albat consola</span><br />
<span style="background-color: white; color: #141823; font-family: helvetica, arial, 'lucida grande', sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.31999969482422px;">Omple'm la guardiola</span><span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #141823; display: inline; font-family: helvetica, arial, 'lucida grande', sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.31999969482422px;"></span><br />
<span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #141823; display: inline; font-family: helvetica, arial, 'lucida grande', sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.31999969482422px;">De tresor marí</span><br />
<div style="text-align: right;">
<span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #141823; display: inline; font-family: helvetica, arial, 'lucida grande', sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.31999969482422px;">Francesc Collado, Foios 26-3-15</span></div>
FRANCESC COLLADO SOLER-BELDAhttp://www.blogger.com/profile/02396293663376968402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9132683828826477322.post-34933028795507239392015-03-24T18:21:00.001+01:002015-03-24T19:17:37.829+01:00Plou calma sobre el vespre<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: large;"> </span>Cap
de brot<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";">Plou
calma sobre el vespre</span><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";"> i <span style="background: white;">s’ofeguen els crits.</span><br />
<span style="background: white;">Els mots fluint als dits</span> <span style="background: white;">els fan ballar en destre<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";">enginy.
Plou al carrer</span><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";"> i <span style="background: white;">la remor s’escampa</span><br />
<span style="background: white;">corresponent poder</span> d<span style="background: white;">e l'aigua que s’arramba.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";"><br />
<span style="background: white;">Pensament en plaer</span> <span style="background: white;">de tabals vegetals</span><br />
<span style="background: white;">solitari quefer</span> e<span style="background: white;">ntre brots virginals</span><br />
<span style="background: white;">a compartir el rumb ordena la mudança.</span><br />
<span style="background: white;">S’omple de llum l'estança</span> p<span style="background: white;">rotegint el terrer:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";">sola
pobra recança</span><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";"> d<span style="background: white;">e dies i joc vell.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";">En
pa i ordre novell el cor marcit per anys</span><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";"><br />
<span style="background: white;">il·lumina la pell com un solell estrany<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";">i
fa saltar el seny ancorat en l'engany.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";">Plou poc i lentament
com la vida s’atansa<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";">el pensament se’n
va per la drecera sempre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";">Camí fàcil i dòcil,
assegut al rastell,</span><br />
<span style="color: #222222; font-family: Arial, sans-serif;">t’observa ell, el
vell que riu el teu setembre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: right;">
<span style="color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: x-small; line-height: 115%;">Francesc
Collado, Foios 24-3-2015</span></div>
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">
<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span>FRANCESC COLLADO SOLER-BELDAhttp://www.blogger.com/profile/02396293663376968402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9132683828826477322.post-11123100408673004852015-03-23T12:21:00.001+01:002015-03-23T12:21:30.001+01:00Dammi la mano, Joan Salvat PapasseitDona'm la mà, <span style="background-color: white; color: #545454; font-family: arial, sans-serif; font-size: x-small; font-weight: bold; line-height: 24.9199981689453px;">Joan Salvat</span><span style="background-color: white; color: #545454; font-family: arial, sans-serif; font-size: x-small; line-height: 24.9199981689453px;"> i </span><span style="background-color: white; color: #545454; font-family: arial, sans-serif; font-size: x-small; font-weight: bold; line-height: 24.9199981689453px;">Papasseit</span><span style="background-color: white; color: #545454; font-family: arial, sans-serif; font-size: x-small; line-height: 24.9199981689453px;"> (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924)</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg21l1s1FnB1eGwp2nbTTUGEJx3W8YughPgi2jNQG2BVDcKCuwoPaHL0w74p14GZqXmzTUHLoYQNPZDCItrjP6Zvoz1-m2_AnqqsbcvZyNmiH1YFoYm7ADE89HjEwnzoYtrDRV01Cad8fw/s1600/papasseit1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg21l1s1FnB1eGwp2nbTTUGEJx3W8YughPgi2jNQG2BVDcKCuwoPaHL0w74p14GZqXmzTUHLoYQNPZDCItrjP6Zvoz1-m2_AnqqsbcvZyNmiH1YFoYm7ADE89HjEwnzoYtrDRV01Cad8fw/s1600/papasseit1.jpg" /></a></div>
<span style="background-color: white; color: #545454; font-family: arial, sans-serif; font-size: x-small; line-height: 24.9199981689453px;"><br /></span>
<br />
<div>
<table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody>
<tr>
<td style="border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<div class="contingutlletra" style="background: white; line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="color: #242626; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Dóna'm la mà que anirem per la riba<span class="apple-converted-space"> </span><br />
ben a la vora del mar<span class="apple-converted-space"> </span><br />
bategant,<span class="apple-converted-space"> </span><br />
tindrem la mida de totes les coses<span class="apple-converted-space"> </span><br />
només en dir-nos que ens seguim amant.<span class="apple-converted-space"> </span><br />
<br />
Les barques llunyes i les de la sorra<span class="apple-converted-space"> </span><br />
prendran un aire fidel i discret,<span class="apple-converted-space"> </span><br />
no ens miraran;<span class="apple-converted-space"> </span><br />
miraran noves rutes<span class="apple-converted-space"> </span><br />
amb l'esguard lent del copsador distret.<span class="apple-converted-space"> </span><br />
<br />
Dóna'm la mà i arrecera la galta<span class="apple-converted-space"> </span><br />
sobre el meu pit, i no temis ningú.<span class="apple-converted-space"> </span><br />
I les palmeres ens donaran ombra.<span class="apple-converted-space"> </span><br />
I les gavines sota el sol que lluu<span class="apple-converted-space"> </span><br />
<br />
ens portaran la salabror que amara,<span class="apple-converted-space"> </span><br />
a l'amor, tota cosa prop del mar:<span class="apple-converted-space"> </span><br />
i jo, aleshores, besaré ta galta;<span class="apple-converted-space"> </span><br />
i la besada ens durà el joc d'amar.<span class="apple-converted-space"> </span><br />
<br />
Dóna'm la mà que anirem per la riba<span class="apple-converted-space"> </span><br />
ben a la vora del mar<span class="apple-converted-space"> </span><br />
bategant;<span class="apple-converted-space"> </span><br />
tindrem la mida de totes les coses<span class="apple-converted-space"> </span><br />
només en dir-nos que ens seguim amant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="contingutlletra" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
</td>
<td style="border-left: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: IT;">Dammi la mano che andremo lungo le rive <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: IT;">molto vicino al mare <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: IT;">battendo, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: IT;">avremo la dimensione di tutte le cose <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: IT;">appena diciamo che stiamo ancora amarci. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: IT;">Le barche lontane e quelle della sabbia <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: IT;">prenderanno un’aria fedele e discreta, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: IT;">Non ci guarderanno; <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: IT;">guarderanno nuovi percorsi <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: IT;">con lo sguardo lento dell’esperto distratto. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: IT;">Dammi la mano e ripara la guancia <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: IT;">sul mio petto, e non temere nessuno. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: IT;">E le palme ci daranno ombra. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: IT;">E i gabbiani al sole che luccica <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: IT;">ci porteranno la salinità che inzuppa, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: IT;">l’amore, tutte le cose vicine al mare: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: IT;">ed io, poi, bacerò tua guancia; <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: IT;">e il bacio si prenderà il gioco di amar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: IT;">Dammi la mano che andremo lungo le rive <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: IT;">molto vicino al mare <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: IT;">battendo; <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: IT;">Avremo la dimensione di tutte le cose <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: IT;">appena diciamo che stiamo ancora amarci.<o:p></o:p></span></div>
<div class="contingutlletra" style="line-height: 16.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
</td>
</tr>
</tbody></table>
</div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
Trad Francesc Collado, Foios 23-3-2015</div>
FRANCESC COLLADO SOLER-BELDAhttp://www.blogger.com/profile/02396293663376968402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9132683828826477322.post-43811075176766953112015-03-22T13:34:00.000+01:002015-03-23T10:53:57.251+01:007 sentits<br />
<div style="text-align: right;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: x-small;">Qui no comprèn una mirada</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: x-small;">no comprendrà tampoc</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: x-small;">una llarga explicació.</span></div>
<span style="font-size: x-small;"><big style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif;"></big><br /></span>
<br />
<div style="text-align: right;">
<big style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">—Proverbi àrab</span></big></div>
<big style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif;">
</big>
<big style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif;"><br /></big>
<big style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></big><br />
<big style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">tots els acords i les desavinences</span></big><br />
<big style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">tenen una mirada cap a dins</span></big><br />
<span style="color: #222222;"><span style="background-color: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">o una explicació cap a fora</span></span><br />
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">no cal saber acordar la mirada</span><br />
<span style="color: #222222;"><span style="background-color: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">ni desentendre l'explicació</span></span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="color: #222222;"><span style="background-color: white;"><br /></span></span>
</span><br />
<span style="color: #222222;"><span style="background-color: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">la mirada és sentiment i desig</span></span><br />
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">l'explicació és interés i negoci</span><br />
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">és el que cal saber de la jugada</span><br />
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">interés i estima no són d'acord</span><br />
<span style="color: #222222;"><span style="background-color: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">en els acords i les desavinences</span></span>FRANCESC COLLADO SOLER-BELDAhttp://www.blogger.com/profile/02396293663376968402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9132683828826477322.post-67282750132606888542015-03-21T17:21:00.000+01:002015-03-21T17:21:03.419+01:00Quasi misericòrdia<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Misericòrdia<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA">a M.G.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Van plorant coixos de ment<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Sense esperança van<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Construint una nau<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Engarjolada en mots<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Finals que mai no acaben<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Perquè el delit de dir<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Els acorrala en un indret<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Tancat de llum no vista<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">I preguen muts uns plors<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">De la misèria amuntegada<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Abisme avall Diògenes<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">De l’esperit errants<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Penjats d’un clau fanal<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Que el mot no aguanta<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">I de la trona fan<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Agombolen la por<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">D’on cal fugir al mar<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">De tràngols imposats<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Que els aconformen<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ni drings de vasos plens<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ni sebollits fantasmes<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ni notes musicals ressonen<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En llurs versos macats<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Tan sols la derrota constant<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Els manté alerta en la fosca<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Nit que ha limitat la modèstia<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">D’impúdica renúncia<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">A què ens sometent desesperançats<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Calleu un pas o feu un plor<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">callat per agafar empenta<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">O per reprendre el plany o bé<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Si la renúncia encara esteu paint<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Canteu la mort o moriu com estranys<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En la misericòrdia<o:p></o:p></span></div>
FRANCESC COLLADO SOLER-BELDAhttp://www.blogger.com/profile/02396293663376968402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9132683828826477322.post-41463645862882776802015-02-12T01:27:00.000+01:002015-02-18T17:06:19.604+01:00SUBMISSIÓ 1.4, Michel Houellebecq, Flammarion (la novel.la polèmica...) 1.4<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">1.4<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">En sortir de la meva classe (¿en què les dues verges de burca podrien estar interessades en Jean Lorrain, aquest homosexual repugnant, que es proclamava a ell mateix<i> filàntrop?</i> Estaven al corrent els pares del contingut exacte dels seus estudis? La literatura tenia bona esquena), vaig caure en Marie-Françoise, que proposà la idea de menjar junts. La meva jornada seria decididament social.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">M’agradava aquesta entretinguda vella plaga, assedegada de xafarderies en extrem; la seva antiguitat com a professor, la seva posició en alguns comitès consultius donaven a les seves xafarderies més pes i contingut que aquelles que podien arribar a l’insignificant Steve. Ella optà per un restaurant marroquí de la Rue Monge - aquell seria, així, un dia halal.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La superiora Delouze, atacà en el moment que el cambrer ens portava els plats, era en un terreny inestable. El Consell Nacional d'Universitats, que es reunia a principis de juny, molt probablement nominaria Robert Rediger en reemplaçament.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Vaig fer un breu cop d'ull al meu tagín de corder - carxofes abans de provar, per si de cas, un alçament sorprès de celles. "Sí, ho sé," digué, "pot semblar aclaparador, però no és més que soroll, he tingut ressons extremadament precisos. »<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Em vaig excusar per anar al servei a fi de consultar discretament el meu smartphone, realment ara es troba de tot en Internet, una recerca de només dos minuts m’informà que Robert Rediger era famós per les seves posicions pro-palestines, i que era un dels principals artífexs del boicot d'acadèmics israelians; Em vaig rentar les mans acuradament abans d'unir-me a la meva col·lega.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">El meu tagín en tot cas havia tingut temps de refredar-se un poc, era una pena. "No esperaran les eleccions per fer això? "Li vaig preguntar, després de provar el primer mos, em semblava una bona pregunta.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">"Les eleccions? Les eleccions, per a què? Què pot canviar? "Pel que sembla, la meva pregunta no era tan bona com això.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"> - Bé, no ho sé, en tot cas hi ha la presidencial en tres setmanes ...<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"> - Tu saps molt bé que està arreglada, que serà com el 2017, el Front Nacional serà a la segona ronda i l’esquerra tornarà a guanyar, realment no veig per què el CNU s’emprenyaria esperant les eleccions.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">- Hi ha la puntuació dels Germans Musulmans, de tota manera, són uns desconeguts, si superen el llindar simbòlic de 20%, pot influir en la relació de forces ... " Aquesta afirmació era òbviament una merda, els votants dels Germans Musulmans es traslladarien al 99% al Partit Socialista, això en cap cas no podria canviar res fos quin fos el resultat, però els mots <i>relació de forces</i> sempre s’imposen en una conversa, això fa lector de Clausewitz i de Sun Tzu, i llavors jo estava bastant emocionat també pel <i>llindar simbòlic</i>, de tota manera Marie-Françoise assentí com si jo acabés d’expressar una idea, i sospesava llargament, les conseqüències d'una possible entrada dels Germans Musulmans en el govern sobre la composició dels òrgans dirigents universitaris, la seva intel·ligència combinatòria s’exercia, realment ja no me l'escoltava, observava la desfilada de suposicions en el seu rostre agut i vell, cal interessar-se per alguna cosa en la vida em vaig dir, em preguntava què em podria interessar a mi mateix si la meva sortida de la vida amorosa es confirmava, podria prendre potser cursos d’enologia, o col·leccionar maquetes d'avions.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La meva tarda de TD fou esgotadora, els estudiants de doctorat en conjunt eren esgotadors; per a ells començava a ser una posta i per a mi gens en absolut, excepte triar el plat indi que escalfaria en microones a la nit (<i>Chicken Biryani? Chicken Tikka Masala? Chicken Rogan Josh</i>?) mentre mirava el debat polític en France 2.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Aquella nit hi havia la candidata del Front Nacional, afirmava el seu amor per França (", però quina França?" Se li oposaven petits comentaristes de centre-esquerra sense gran rellevància), jo em preguntava si la meva vida amorosa s’havia acabat realment, en el fons no n’estava segur, durant una bona part de la nit pensava a trucar Míriam, tenia la impressió que ella no m'havia reemplaçat, diverses vegades m'havia creuat amb ella a la facultat i m’havia llançat una mirada que podia ser descrita com intensa, però ella sempre havia tingut una mirada intensa de veres, fins i tot quan es tractava d'elegir un condicionador post xampú, no calia inflamar-se, potser hauria fet millor d’involucrar-me políticament, els militants de les diferents formacions vivien en aquest període electoral moments intensos mentre jo m’esllanguia, això no era discutible.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">"Benaurats els que la vida contenta, els que s’alegren, els que són feliços", així és com Maupassant obre l'article que escrigué sobre “<i>À rebours</i> en <i>Gil Blas</i>. La història literària en general ha estat dura amb l'escola naturalista, Huysmans ha estat elogiat per haver-se espolsat el jou, l'article de Maupassant és però molt més profund i més sensible que el que Bloy escrigué a la mateixa època en <i>Le chat noir</i>. Fins i tot les objeccions de Zola, en tornar a llegir-les, semblen més sensibles; és de veres que psicològicament “des Esseintes” segueix sent el mateix des de la primera fins a l'última pàgina, que no passa res i que fins i tot res no pot passar en aquest llibre, que en cert sentit l’acció és nul.la ; i és no menys cert que Huysmans en qualsevol cas no podia continuar <i>À rebours</i> , que aquesta obra mestra era un carreró sense sortida; però no és el cas en totes les obres mestres? Huysmans no podia més, després de tal llibre, ser un naturalista, i és sobretot això el que Zola ha mantingut, allà on Maupassant, més artista, considerava en primer lloc l’obra mestra. Explicava aquestes idees en un breu article per al “<i>journal des neuvièmistes</i>”, que m’aportà uns dies de distracció, molt superior a la que ofereix la campanya electoral, però no m'impedí gens ni mica de pensar de nou en Myriam.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Devia haver sigut una petita i encantadora gòtica, en el temps no molt llunyà de l’adolescència, abans de convertir-se en una noia més aviat de classe amb el cabell negre tallat en quadre, la pell molt blanca, els ulls foscos; amb classe, però sòbriament sexy; i sobretot les promeses del seu erotisme discret eren molt més que postures. L'amor en l'home no és més que gratitud pel plaer donat, i mai ningú m'havia donat tant plaer com Míriam. Podia reduir la seva vagina a voluntat (de vegades suaument, per irresistible i lenta pressió, de vegades per petites sacsades vives i amotinades); Ella retorcia el seu cul amb una gràcia infinita abans d’oferir-me’l. Quant a les seves fel·lacions, mai no havia experimentat res igual, tractava cada fel·lació com si fos la primera, i havia de ser l'última de la seva vida. Cada una de les seves fel·lacions era suficient per justificar la vida d'un home. Vaig acabar per cridar-la, després d’haver dubtat encara uns dies; vam acordar veure'ns aquella nit.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Hom continua tutejant les <i>ex núvies</i>, és el costum, però substituïm fer l’amor pel petó. Míriam portava una faldilla curta i negra, mitges també negres, l'havia convidada a casa meva, realment no tenia ganes d’anar al restaurant, va fer una mirada curiosa a l'habitació abans de seure al fons del sofà, la seva falda era realment curta i s’havia maquillat, li vaig preguntar si volia beure res, un bourbon si en tens, digué.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">"Has canviat alguna cosa ..." Ella prengué un glop, "però no veig què és.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">- Les cortines. " Havia instal·lat doble cortina taronja i ocre, amb motius vagament ètnics. També havia comprat un tros de tela conjuntada, que havia sobreposat al sofà.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Ella es va girar, agenollant-se sobre el sofà per examinar les cortines. "Són boniques", va dir finalment, " fins i tot molt boniques. Però tu sempre has tingut gust. En fi, per a un <i>macho</i> " es moderà. Tornà a seure al sofà davant meu.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"> "No et molesta que et digui que ets un “macho”?<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"> - No ho sé, podria ser cert, dec ser una mena de “macho” aproximat; de fet, mai m'han convençut que sigui una tan bona idea que les dones puguin votar, seguir els mateixos estudis que els homes, accedir a les mateixes professions, etc. En fi ens hi acostumem, però és aquesta una bona idea, en el fons? »<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Ella aclucà els ulls amb sorpresa, per uns segons vaig tenir la impressió que es feia realment la pregunta, i de sobte també jo me la vaig fer, un breu moment, abans d’adonar-me que no tenia resposta a aquella pregunta, no més que a qualsevol altra. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">"Tu estàs pel retorn al patriarcat, oi?<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"> - No estic a favor de res en absolut, bé que ho saps, però el patriarcat tenia el mínim mèrit d'existir, en fi vull dir com a sistema social perseverava en el seu ésser, hi havia famílies amb nens, que reproduïen més o menys el mateix patró, en definitiva funcionava; ara ja no hi ha prou nens, així que s'ha resignat.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"> - Sí, en teoria, ets un masclista, no hi ha cap dubte. Però tens gustos literaris refinats: Mallarmé, Huysmans, segur que això t'allunya del masclista de base. Afegeixo a això una sensibilitat femenina, anormal, per la tapisseria. Per contra, sempre et vesteixes com un pagès. Un personatge masclista “grunge”, això podria tenir una mica de credibilitat; però no t'agraden ZZ Top, sempre has preferit Nick Drake. En poques paraules, tens una personalitat paradoxal.»<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Em vaig servir més bourbon abans de contestar. L’agressió sovint amaga un desig de seducció, ho havia llegit de Boris Cyrulnik i Boris Cyrulnik és pesat, un tipus a qui no li la fas, psicològicament un tio sagaç al corrent, un Konrad Lorenz dels humans en certa manera. D’altra banda, ella havia separat lleugerament les cuixes a l'espera de la meva resposta, allò era el llenguatge del cos, estàvem en la realitat.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">"No hi ha cap paradoxa allà dins, és només que facis servir la psicologia de les revistes femenines, que és només una tipologia de consumidors: l'eco- responsable “bobo”, la burgesa de Show-off, la cubletera Gay - friendly, el satànic friki, el techno –Zen, en fi n’inventen de nous cada setmana. No encaixo immediatament en un perfil de consumidor de llista, això és tot.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">- Podríem ... a la nit, quan ens trobem de nou podríem tractar de dir-nos coses agradables, no et sembla? "Aquesta vegada hi havia una esquerda en la seva veu que em molestà. "Tens gana? "Li vaig preguntar per dissipar el malestar, no, no tenia gana, però després sempre acabem menjant. "Vols sushi? "Òbviament ella acceptà, la gent sempre accepta quan se li ofereix sushi, els gourmets més exigents i dones més preocupades per la seva línia, hi ha una mena de consens universal al voltant d’aquesta juxtaposició amorfa de peix cru i arròs blanc, tenia l’imprès d’un repartidor de sushi i la lectura ja era enutjosa, entre el wasabi el maki i el salmó roll no entenia res i no tenia ganes d’entendre res en qualsevol cas, vaig optat per un menú combinat B3 i vaig telefonar per demanar, potser hauria fet millor d’anar al restaurant a compte fet, després de penjar em vaig posar Nick Drake. Un llarg silenci va seguir, que vaig trencar, prou estúpidament, preguntant com li anaven els estudis. Ella em mirà amb retret abans de respondre que funcionava, que estava mirant de fer un màster d’edició. Amb alleujament vaig poder ramificar cap a un tema general, que també validava el seu pla de carrera: mentre que l'economia francesa seguia enfonsant-se peça a peça l’edició es mantenia bé, desprenia beneficis creixents, era sorprenent fins i tot creure que en la seva desesperació l'únic que quedava a la gent era la lectura.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"> "Tu tampoc, això no sembla marxar. Però sempre hi ha la sensació que m'has donat, de veritat ..." va dir sense animositat, fins i tot trist. Què podia dir a això, era difícil de contestar.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"> "Tinc l’aspecte tan deprimit? "Li vaig preguntar després d'un altre silenci.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"> - No, deprimit no, però en un sentit és pitjor, sempre hi ha en tu una mena d'honestedat anormal, una incapacitat per aquests compromisos que permeten viure a les persones, en definitiva. Per exemple, diguem que tens raó sobre el patriarcat, que és l'única opció viable. No impedeix que faci estudis, que estigui acostumat a pensar en mi mateix com una persona individual, amb una capacitat de reflexió i decisió iguals a les de l'home, llavors, què fem ara de mi? Sóc bo per llançar? »<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La resposta correcta era probablement "Sí", però vaig callar, potser no era tan honest com això a fi de comptes. Els sushis encara no arribaven. Em vaig servir de nou un got de bourbon, ja era el tercer. Nick Drake continuava evocant pures nenes, princeses antigues. I jo encara no tenia ganes de fer-li un infant ni compartir les tasques ni comprar un porta-nadons cangur. Jo ni tan sols tenia ganes de fer l’amor, en fi tenia un poc ganes de fer l’amor, però un poc ganes de morir al mateix temps, en definitiva ja no sabia molt bé, començava a sentir pujar fins i tot una lleu nàusea, què és merda que no fotien Ràpid - Sushi?<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Hauria d'haver-li demanat que em xuclés, en aquest moment precís, hauria pogut donar una segona oportunitat a la nostra parella, però vaig deixar instal·lar-se el malestar, augmentant de segon en segon. "Bé, potser és millor que me’n vagi ...", digué després d'un silenci d'almenys tres minuts. Nick Drake acabava d'enllestir les seves lamentacions, anàvem a passar als eructes de Nirvana, jo tallava el so abans de respondre, "Si vols ..."<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"> "Ho sento, realment ho sento que siguis aquí, François", em digué en l'entrada, ella ja s'havia posat l'abric, "M’agradaria fer alguna cosa, però no veig què, no em deixes altra possibilitat," ens besàrem de nou, jo no pensava que arribaríem a superar això. El sushi va arribar uns minuts després de la seva partida. N’hi havia molt.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; line-height: 115%;">Trad. Francesc Collado, Foios 12 febrer 2015</span></div>
</div>
FRANCESC COLLADO SOLER-BELDAhttp://www.blogger.com/profile/02396293663376968402noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9132683828826477322.post-6426353872402702882015-02-11T00:31:00.000+01:002015-02-18T17:23:49.308+01:00SUBMISSIÓ 1.3, Michel Houellebecq, Flammarion (la novel.la polèmica...) 1.3<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">1.3<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">Des que vaig ser nomenat professor, els meus
horaris de classe reduïts m’havien permès reagrupar totes les meves tasques
acadèmiques en la jornada de dimecres. Començava, de vuit a deu hores, per un
curs sobre la literatura del segle XIX que donava als estudiants de segon any -
a la mateixa hora, Steve donava, en un amfiteatre pròxim, un curs similar als
de primer any. D'onze a tretze hores, jo m’assegurava el curs de màster 2 sobre
els decadentistes i els simbolistes. Després, entre quinze i divuit hores, organitzava
un seminari on responia a la preguntes dels estudiants de doctorat. M’agradava
agafar el metro una mica després de les set, per fer-me la il·lusió fugaç de
pertànyer a la "França que es lleva d'hora," la dels obrers i els artesans,
però devia ser gairebé l'únic en aquest cas, perquè tenia una classe a vuit
hores davant d'una sala gairebé buida, a excepció d'un grup compacte de xineses,
d’un </span>tracte fred i seriós, que parlaven poc entre elles, i mai amb ningú més. En
arribar, encenien el seu smartphone per enregistrar íntegrament el meu curs, la
qual cosa no els impedia prendre notes en uns grans quaderns d’espiral de 21 x
29,7. No m’interrompien mai, no em feien cap pregunta, i les dues hores
passaven sense fer la impressió d’haver començat realment. A la sortida del
meu curs em trobava amb Steve, que tenia
una assistència similar - excepte que les xineses eren reemplaçades en el seu
cas per un grup de Magribines amb vel, però igualment serioses, i impenetrables. Steve gairebé sempre em proposava anar a prendre una copa - normalment un te de menta
a la Gran Mesquita de París, que es troba a pocs carrers de la facultat. No m'agradava
el te de menta, ni la Gran Mesquita de París, igualment no m’agradava tampoc l’Steve,
però l’acompanyava.. Ell m’estava agraït crec per acceptar, perquè no era molt
respectat pels seus col·legues en general, de fet, un podria preguntar-se com
accedí a la condició de professor quan no havia publicat res, en cap revista
important o fins i tot de segona, i que era només l'autor d'una tesi vaga sobre
Rimbaud, tema llauna per excel·lència, com m’havia explicat Marie-Françoise
Tanneur, una altra dels meus col·legues, ella mateixa una reconeguda
especialista en Balzac, milers de tesis s'han escrit sobre Rimbaud en totes les
universitats de França, països de parla francesa i de més enllà, Rimbaud és probablement
el tema de tesis més refregit del món, excepte, potser, Flaubert. Només calia anar
a buscar dos o tres tesis velles, defensades a les universitats de províncies,
i interpolar-les vagament, ningú no té els mitjans materials per a comprovar,
ningú no té els mitjans ni les ganes d'aprofundir en els centenars de milers de
pàgines incansablement llagastrades amb la llum dels estudiants desproveïts de
personalitat. La carrera acadèmica més que respectable d’Steve es devia
únicament, sempre segons Marie-Françoise, al fet que pasturava el gatet de la superiora
Delouze. Era possible, encara que sorprenent. Amb l’esquena quadrada, els cabells
grisos de raspall i el seus curs inexorablement gender studies, Chantal
Delouze, la rectora de la Universitat de Paris III - Sorbonne, em semblava
una lesbiana 100% de formigó en brut, però podia estar equivocat, potser ella de
totes maneres sentia rancor contra els homes, expressada a través de fantasies
dominants, potser el fet de coaccionar l’agradable Steve, amb el seu bonic i
inofensiu rostre, el cabell llarg fins al bescoll, arrissat i fi, per tal que s’agenollés
entre les seves cuixes rabassudes, li procurava l'èxtasi d'un nou gènere. Bé o
malament, no podia deixar de pensar-hi, aquell matí, en el pati de la sala de
te de la Gran Mesquita de París, mirant com tastava la desagradable “chicha”
amb gust de poma. La seva conversa era, com de costum, sobre els nomenaments i
el desenvolupament professional dins de la jerarquia acadèmica, no crec que mai
hagi abordat per ell mateix cap altre tema. La preocupació aquell matí era el
nomenament com a professor d'un tipus de vint-i-cinc anys, autor d'una tesi
sobre Leon Bloy, que segons ell tenia "relacions amb el moviment identitari".
Vaig encendre un cigarret per guanyar temps mentre em preguntava què el
podia emprenyar això. Creuà en un instant per la meva ment la idea que l'home d’esquerra
es despertava en ell, i vaig raonar: l'home d’esquerra estava adormit profundament
en Steve, i cap esdeveniment menys important que una relliscada política d'òrgans
de govern de la Universitat francesa no hauria estat capaç de treure’l del seu
somni. Era potser un signe, continuà ell, especialment d’Amar Rezki, conegut
pels seus treballs sobre autors antisemites de principis del segle XX, que acabava
de ser nomenat professor. A més, va insistir, la Conferència de Rectors
d'Universitat s'havia associat recentment amb una operació de boicot d’intercanvis
amb els investigadors israelians, iniciada originalment per un grup d'universitats
angleses. Aprofitant que estava concentrat en el seu narguil, que tirava
malament, vaig consultar discretament el meu rellotge i vaig veure que només eren
les deu i mitja, amb prou feines podia al·legar la imminència del meu segon curs
per acomiadar-me, i vaig tenir una idea per tal de reprendre la conversa sense gran
risc: feia unes setmanes que parlàvem d’un projecte vell, com a mínim de quatre
o cinc anys, que consistia en la fundació d'una rèplica de la Sorbona a Dubai
(o Bahrain? o Qatar? Jo les confonia). Un projecte similar era objecte d'estudi
amb Oxford, l'antiguitat de les nostres dues universitats devia seduir una monarquia
petroliera qualsevol. En aquesta perspectiva, certament prometedora d’oportunitats
financeres reals per a un jove professor, estava planejant posar-se en fila
mostrant posicions antisionistes? I pensava que jo tenia interès d’adoptar la
mateixa actitud? Vaig llençar a Steve una mirada brutalment inquisidora -
aquest noi no era de gran intel·ligència, era fàcil a desestabilitzar, la meva
mirada tingué un efecte ràpid. "Com a especialista Bloy" quequejà,
"sens dubte tu saps alguna cosa sobre aquesta identitat, antisemita
..." Vaig sospirar, exhaust: Bloy no era antisemita, i jo no era de cap
manera un expert en Bloy . Jo havia suposat que s'havia animat a parlar d'ell, amb motiu de la
meva investigació sobre Huysmans, i comparar l'ús de la llengua, en el meu únic
llibre publicat, <i>Vertígens de neologismes</i>
– no hi ha dubte era el cim dels meus esforços intel·lectuals en la terra, que de
totes maneres havia obtingut excel·lents crítiques en <i>Poètica</i> i en <i>Romanticisme</i>,
a la qual probablement jo devia el meu nomenament en la categoria de professor.
De fet, gran part de paraules estranyes que es troben en Huysmans no eren
neologismes, sinó paraules rares preses del vocabulari específic d'alguns gremis
d'artesans, o d’alguns dialectes regionals. La meva tesi era que Huysmans es
mantingué fins al final un naturalista, desitjós d'incorporar la parla real de
la gent en el seu treball, fins i tot en un sentit s’havia mantingut potser el socialista
que en la joventut participava en les vetlades de Medan a casa Zola, el seu
creixent menyspreu per l'esquerra mai no havia esborrat la seva aversió inicial
al capitalisme, els diners, i tot el que podria ser similar als valors
burgesos, era en realitat el tipus únic d'un naturalista cristià, mentre que Bloy,
constantment àvid d'èxit comercial o mundà, només buscava pels seus neologismes
incessants ser singular, establint-se com la llum espiritual perseguida,
inaccessible per al món, havia escollit una posició místico-elitista en la
societat literària del seu temps, i no parà després de sorprendre’s pel seu
fracàs, i per la indiferència, encara que legítima que despertaven les seves
imprecacions. Era, escrigué Huysmans, "un home infeliç, amb orgull veritablement
diabòlic i odi incommensurable." Des del principi, Bloy se m'havia
aparegut de fet com el prototip d'un catòlic dolent, la fe i entusiasme del qual
s’exalta realment quan pot considerar els seus interlocutors com condemnats.
Però, l’època que jo escrivia la meva tesi, havia estat en contacte amb
diversos cercles reialistes catòlics d’esquerra, que deïficaven Bloy i Bernanos,
i em feien emmirallar una o altra carta manuscrita donada, abans d'adonar-me que no
tenien res, absolutament res a oferir-me, cap document que jo no pogués trobar
fàcilment per mi mateix en els arxius normalment accessibles al públic universitari.
" Certament estàs rere la pista d'alguna cosa ... Rellegeix Drumont"
Li vaig dir, a Steve, més aviat per complaure’l, i ell posà en mi una mirada
obedient i ingènua d’infant oportunista. A la porta de la meva sala de classe -
tenia planejat aquell dia parlar de Jean
Lorrain - tres tipus d’uns vint anys, dos Àrabs i un Negre, blocaven l'entrada,
aleshores no estaven armats i semblaven més aviat tranquils, no hi havia res
amenaçador en la seva actitud, però, estaves obligat a creuar el seu grup per
entrar a l’aula, i havia d’intervenir. Em vaig aturar davant d'ells: sens dubte
devien tenir la consigna d’evitar les provocacions, de tractar amb respecte els
professors de la facultat, almenys m’ho esperava. "Sóc professor d’aquesta
universitat, he de donar la meva classe ara," vaig dir en un to ferm
dirigint-me a tot el grup. Va ser el
Negre qui respongué amb un gran somriure. "Cap problema, senyor, només hem
vingut a visitar les nostres germanes ...", digué assenyalant l'amfiteatre
amb un gest tranquil·litzador. En realitat, de germanes només n’hi havia dues
noies d'origen magrebí, assegudes una al costat de l'altra, a la part superior i
esquerra de l’amfiteatre, vestides amb un burca negre, els ulls protegits per
una graella, en fi estaven completament irreprotxables, em semblava. "Bé,
això és bo, ja les heu vistes ..." Vaig acabar amb bonhomia. "Ara ja
podeu anar-se’n", vaig insistir. "Cap problema, senyor",
respongué, somrient encara més àmpliament, i després es girà, seguit pels
altres, que no havien pronunciat una sola paraula. Tres passes enllà, es girà
cap a mi. "La pau sigui amb vostè, senyor ..." digué, inclinant-se
lleugerament. "Això s’ha passat bé ..." Em vaig dir, en tancar la
porta de l'aula, "Ha eixit bé aquesta vegada." No sé exactament
què m'esperava, hi havia hagut rumors d'atacs a mestres a Mulhouse, a Estrasburg,
a Aix-Marsella i a Saint-Denis, però mai m’havia trobat cap col·lega agredit i
en el fons realment no m’ho creia, de tota manera segons l'Steve s'havia assolit
un acord entre els moviments de joves salafistes i les autoritats universitàries,
es veia per provar-ho que els matons i traficants de drogues havien desaparegut
per complet, els dos últims anys, pels voltants de la facultat. ¿L'acord
incloïa una clàusula prohibint l'accés a la facultat de les organitzacions
jueves? De nou això era només un soroll, difícil de verificar, però el fet és
que la Unió d'Estudiants Jueus de França ja no estava representada, des de
l'últim any acadèmic, en cap campus de la regió de París, mentre que la secció
joventut de la Fraternitat Musulmana havia multiplicat les seves xarxes per tot
arreu.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Trad. Francesc Collado, Foios 10 febrer 2015</span></div>
FRANCESC COLLADO SOLER-BELDAhttp://www.blogger.com/profile/02396293663376968402noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9132683828826477322.post-71569270837462612792015-02-03T16:31:00.000+01:002015-03-05T18:44:34.852+01:00ser home avui (Per a l'amic Antoni Ferrer i Perales en homenatge)<div class="MsoNormal">
<div align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">ser home avui<o:p></o:p></span></div>
<div align="right" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">(a l’amic Antoni Ferrer:<o:p></o:p></span></div>
<div align="right" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">al temps radiant de 1983<o:p></o:p></span></div>
<div align="right" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">i a la poesia de “Partitura Laberint”<o:p></o:p></span></div>
<div align="right" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">que entre els dos vam corregir una nit.)<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">ser home és ser on són avui els homes<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">fer i comptar i treballar com ells<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">no cal tenir patent o clerecia<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">renunciar al record de l'infant<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">que fou i encara un pas de vell somia<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">que portarà al futur la seva sang<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">i es colgarà tots els delers al clot<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">i es penjarà del coll la seva vida<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">de la gran biga del sostre del món<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">al carrer i a la llar un pit donar<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">si demanen el braç i mendicar<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">l'estalvi del fuet d'aquell desig<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">car al fill i al germà i com la mare<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">parir silenci que no desperti dol<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">que si hom voldria un astre d'or<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">incendiava la set d'infinit<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">condensada matriu i li cantava<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">al bressol perquè no mentiria<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">en ésser terra i sang i llar i crit<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">així fidel com un esclau amb vi<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">pagat i no sotmès ebri de vida<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">i capficat d'aquell esclat sublim<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">si era ell o ella no ho sabria <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div align="right" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: Century, serif; font-size: 13.5pt;">Francesc Collado, Foios desembre 2014<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">Del llibre "Els déus no abandonen Antoni" DDAA, Onada edicions, Benicarló 2015</span></div>
</div>
FRANCESC COLLADO SOLER-BELDAhttp://www.blogger.com/profile/02396293663376968402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9132683828826477322.post-46822099989502260652015-02-03T13:52:00.001+01:002015-02-18T17:49:55.205+01:00SUBMISSIÓ 1.2, Michel Houellebecq, Flammarion (Una traducció de l'arrancada de la novel.la polèmica...) 1.2<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">1.2<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els estudis universitaris en el camp de les
lletres no condueixen com és ben conegut gairebé a res, excepte per als
estudiants més dotats a una carrera docent universitària en lletres - era
de fet la situació més aviat còmica d’un sistema sense altre propòsit que el de
la seva pròpia reproducció, juntament amb una taxa de fracàs superior al 95%.
No obstant això, no són perjudicials, i fins i tot poden tenir una utilitat
marginal. Una jove que pretengui obtenir una ocupació de venedora en Céline o en
Hermès, naturalment, i en primer lloc, haurà de tenir cura de la presentació;
però una llicenciatura o un màster en literatura moderna poden ser un actiu
secundari que garateixi a l'ocupador, a falta d'habilitats laborals, una certa
agilitat intel·lectual que suggereix la possibilitat d'un desenvolupament de la
carrera - la literatura, d'altra banda, comporta sempre una connotació positiva
en el camp de la indústria del luxe.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Jo per la meva part tenia la consciència de
ser part de la petita franja dels “ estudiants amb talent." Havia escrit
una bona tesi, ho sabia, i esperava una menció d'honor; encara estava agradablement
sorprès per les felicitacions amb unanimitat del jurat, sobretot quan vaig
descobrir el meu informe de tesi, que era excel·lent, gairebé ditiràmbic: tenia,
per tant bones probabilitats de ser qualificat, si ho necessitava amb títol de
professor conferenciant. La meva vida continuava en definitiva, per la consistència i uniformitat previsibles, per assemblar-se a la d’Huysmans un
segle i mig abans. Vaig passar els primers anys de la meva vida adulta en una universitat;
probablement passaria els últims, i potser en la mateixa (en realitat, no
va ser exactament així el cas: vaig obtenir els meus graus a la Universitat de París
IV - Sorbonne, i vaig ser nomenat a la de
París III, una mica menys prestigiosa, però també situada en el districte cinquè,
a uns centenars de metres de distància). Mai no havia tingut cap vocació per a
l'ensenyament - i, quinze anys després, la meva carrera només havia confirmat
aquesta manca de vocació inicial. Algunes classes particulars fetes amb
l'esperança de millorar el meu nivell de vida m'havien convençut molt prompte
que la transmissió de coneixements era la major part del temps impossible; la
diferència d'intel·ligències, extrema; i res no podia alleujar o fins i tot
eliminar aquesta desigualtat fonamental. Potser encara més important, no
m'agradaven els joves - i mai no m’havien agradat, fins i tot en els dies en
què jo podia ser considerat part de les seves files. La idea de joventut
involucrada em semblava un cert entusiasme pel que fa a la vida, o potser una
poca rebel·lia, tot això acompanyat almenys
d’un vague sentiment de superioritat respecte de la generació que estava destinat a
reemplaçar; mai havia sentit, en mi, res igual. Però jo havia tingut amics, en
el temps de la meva joventut - o més exactament havia tingut alguns companys
amb els quals podria contemplar, sense fàstic, anar a beure un cafè o una
cervesa entre classes. Per sobre de tot, havia tingut amants - o més aviat, com
es deia en l’època (i potser com es diu encara), havia tingut núvies - a un
ritme de prop d'una per any. Aquestes relacions amoroses es dugueren a terme
seguint un patró relativament immutable. Es dugueren a llum en el començament de
l'any acadèmic, en ocasió d'un TD, un intercanvi de notes de classe, a la fi d’una
de les múltiples ocasions de socialització, tan freqüents en la vida de l'estudiant,
la desaparició consecutiva de la qual a l'entrada en la vida professional submergeix
la gran part dels éssers humans en una solitud tan sorprenent com radical. Elles
seguien les seves classes al llarg de l'any, les nits passaven en casa d’un
o de l’altra (bé, sobretot a casa d’elles, de tota manera l'atmosfera tèrbola o insalubre de
la meva habitació es prestava malament per a cites galants), els actes sexuals tenien lloc (amb una satisfacció que m'agrada imaginar mútua). Al
final de les vacances d'estiu, a començament doncs del nou any acadèmic, la
relació acabava, gairebé sempre per iniciativa de les joves. Havien
experimentat alguna cosa durant l'estiu, aquesta era l'explicació que em
donaven, en general sense més precisió complementària; algunes, menys
preocupades probablement de recanviar-me, m’explicaven que havien conegut algú.
Sí, i què? Jo també, era algú. En retrospectiva, aquestes explicacions de fet
em semblen insuficients: elles en realitat, no ho nego, havien trobat
algú; però el que els havia fet atribuir a esta trobada pes suficient per
interrompre la nostra relació i per participar en una nova relació, no era més
que l'aplicació d'un model de comportament
en l'amor de gran abast però implícit, i tant més poderós que encara
romania implícit. D'acord amb el model imperant en l'amor durant els anys de la
meva joventut (res no em feia pensar que les coses havien canviat
significativament), els joves, després d'un breu període de promiscuïtat que
correspon a la pre adolescència, se suposava que havien de participar en
relacions d’amor exclusiu, acompanyades d'una monogàmia estricta, en què
entraven en joc activitats no només sexuals sinó també socials (excursions,
caps de setmana, vacances). Aquestes relacions, però, no tenien res de
definitiu, sinó que s'havien de considerar com a gran part aprenentatge de la
relació amorosa, d'alguna manera, com estades (la pràctica de les quals es
generalitzava també professionalment com a requisit previ per a la primera
ocupació) . Relacions amoroses de durada variable (la durada d'un any que havia
vist pel meu compte seria considerada acceptable), en nombre variable (una
mitjana de deu a vint apareixien com una aproximació raonable) eren comprovades
com se succeïen abans de conseguir, com una apoteosi, la relació definitiva, que
tindria aquesta vegada un caràcter conjugal i definitiu, i que portaria, a
través de la generació dels fills, a la constitució d'una família. La inutilitat
perfecta d'aquest esquema no m’havia d’aparèixer sinó molt més tard, fa molt
poc, de fet, quan vaig tenir l'oportunitat, a poques setmanes de diferència, de
trobar per casualitat Aurèlia, i Sandra (però n’estic segur, la trobada amb Chloe o Violaine no hauria
alterat significativament les meves conclusions). Tan aviat com vaig arribar al
restaurant basc on havia convidat Aurèlia a sopar, em vaig adonar que anava a
passar una vetlada sinistra. Tot i les dues ampolles d’Irulegui blanc que
vaig ser gairebé l'únic a beure, vaig
experimentar dificultats cada vegada més grans, que ràpidament es convertiren en insalvables, per mantenir un nivell raonable de comunicació amistosa. Sense
aconseguir realment explicar-ho, em va semblar immediatament sense tacte i
gairebé impensable evocar records comuns. Pel que fa al present, era obvi que Aurèlia
no havia aconseguit entaular una relació conjugal, que les aventures ocasionals
li causaven un creixent disgust, que la seva vida amorosa en poques paraules
s'encaminava cap a un desastre irremeiable i complet. No obstant això, ella
havia intentat almenys una vegada, ho vaig entendre per diferents índexs, i no s’havia
recuperat d’aquest fracàs, l'amargor i l'acritud amb què parlava dels seus
col·legues masculins (a falta de millor, havíem arribat a parlar de la seva
vida professional - era responsable de comunicació del sindicat
interprofessional de vins de Bordeus, i per tant viatjava molt, especialment a
Àsia, per promoure els vins francesos) demostraven amb proves de cruel evidència
que havia patit </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">una mica malament. Em va sorprendre, però, quan em convidà, just abans de sortir del taxi, a “beure l’últim glop", està realment al final del corró em vaig dir, jo ja
sabia al moment que les portes de l'ascensor es tancaren al voltant que no passaria
res, ni tan sols tenia ganes de veure-la nua, hauria preferit evitar això,
però, això es produí, i només va confirmar el que jo ja intuïa: no és només que ella havia patit </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">emocionalment</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">, el seu cos havia suportat danys irreparables, les natges i els pits no
eren més que superfícies de carn demacrades, reduïdes, flàccides i penjolloses,
no podia més, no podria mai més ser considerada un objecte de desig. El meu dinar
amb Sandra va tenir lloc més o menys seguint el mateix esquema, amb variacions
individuals similars (restaurant de marisc, treball de secretària de direcció en
una multinacional farmacèutica) i la seva terminació va ser idèntica
bàsicament, a excepció que Sandra, més grossa i més jovial que Aurèlia, em
deixà una impressió d'abandonament menys profunda. La seva tristesa era gran,
era irreparable, i jo sabia que acabaria per cobrir-ho tot; com Aurèlia ella
era en el fons, només un ocell petrolejat, però ella havia guardat, si se’m
permet dir-ho, una capacitat major per agitar les ales. En un o dos anys hauria
deixat fora qualsevol ambició matrimonial, la seva sensualitat no perfectament
apagada l’empenyeria a buscar la companyia de joves, es convertiria en el que
dèiem a la meva joventut una puma, i això sense dubte duraria uns pocs anys, una
desena en el millor dels casos, abans que la caiguda aquesta volta paralitzant
de les seves carns la portaren en una solitud definitiva. Jo podria tenir el temps
dels meus vint anys, època en què trempava no importa amb qualsevol pretext, i
de vegades i tot sense raó, en què trempava de qualsevol manera en el buit, ésser
temptat per una relació d’aquest tipus, alhora més satisfactòria i més
lucrativa que les meves classes particulars, crec que en l’època podria
assegurar però ara, per descomptat que no podia haver-hi cap qüestió, les meves
ereccions més rares i perilloses demanaven cossos ferms, suaus i sense defectes.
La meva pròpia vida sexual, els primers anys després del meu nomenament per al
lloc de professor titular a la Universitat de Paris III - Sorbonne, no conegué
cap canvi notable. Vaig continuar, any rere any, ficant-me al llit amb estudiants de la universitat - i el fet que
jo era per a elles el professor no canviava gran cosa. La diferència d'edat
entre jo i aquestes estudiants era de totes maneres en principi bastant prima,
i només gradualment una dimensió de transgressió vingué a introduir-se, més
relacionada amb l'evolució del meu estatus a la universitat que al meu
envelliment real o fins i tot aparent. Jo bàsicament em beneficiava de ple d'aquesta
desigualtat bàsica que vol que l'envelliment de l’home només altera molt
lentament el seu potencial eròtic, mentre que en les dones el col·lapse es
produeix amb sorprenent brutalitat, en pocs anys, de vegades en pocs mesos.
L'única diferència real en relació a la meva època d'estudiant és que, ara, en
general era jo el que posava fi a la relació a l'inici de l'any acadèmic. No ho
vaig fer gens per donjuanisme ni per un desig de llibertinatge frenètic. A
diferència del meu col·lega Steve, encarregat de l'ensenyament de la literatura
del segle XIX per al primer i segon curs, no m'afanyava amb avidesa, des del
primer dia de classes, per observar les "nouvingudes" d’estudiants de
primer any (amb les samarretes, i les seves Converse de bàsquet i el seu look
vagament Californià, que em feia pensar cada vegada en Thierry Lhermitte en Les
Bronzés, quan ell ix de la seva caixa per observar l'arribada al club
d’estiuejadores de la setmana). Si interrompia les meves relacions amb aquestes
noies, era més com a resultat de desànim, d’un cansament: realment ja no em
sentia capaç de mantenir una relació amorosa, i volia evitar qualsevol decepció,
qualsevol desil·lusió. Canviava d'opinió durant l'any acadèmic, sota la
influència dels factors externs en gran mesura anecdòtics - en general una
faldilla curta. I també això s’interrompia. M’havia acomiadat de Myriam a
finals de setembre, ja érem a mitjan abril, el curs universitari arribava a la
fi i encara no l’havia reemplaçada. Havia estat nomenat professor de
universitats, la meva carrera acadèmica arribava a una espècie d'acompliment,
però jo no pensava que realment es
pogués establir relacions. Per contra, poc després de la meva separació de
Myriam vaig conèixer Aurèlia i Sandra, i hi havia una connexió inquietant i desagradable
i incòmoda. Perquè havia d’adonar-me que, mirant els dies cap enrere: estàvem molt més a prop del que imaginàvem,
les meves ex i jo, les relacions sexuals episòdiques no inscrites en una
perspectiva de parella sostenible havien acabat per inspirar-nos un sentiment de
desil·lusió comparable. A diferència d'elles, no vaig poder obrir-me a ningú,
perquè les converses sobre la vida íntima no són part dels temes considerats admissibles
en la societat dels homes: es parla de política, la literatura, de mercats
financers o d’esports, segons la seva naturalesa; sobre la seva vida amorosa es
queden callats, i és així fins a l'últim alè. Estava jo envellint, víctima
d'una espècie d’andropausa? Es podia comptar amb això, i vaig decidir per tenir
el cor net de passar les vetlades a YouPorn, convertit amb els anys en un
web-site porno de referència. El resultat va ser, des del principi, molt i molt
tranquil·litzador. YouPorn satisfeia les fantasies dels homes normals,
repartits per la superfície del planeta, i jo era, es va confirmar des dels
primers minuts, un home d'absoluta normalitat. Això no era gens evident després
de tot, havia dedicat gran part de la meva vida a l'estudi d'un autor sovint
considerat com una mena de decadent, la sexualitat del qual no era en aquest
fet un tema molt clar. Bé, vaig eixir bastant tranquil·litzat de la prova.
Aquests vídeos de vegades magnífics (filmats amb un equip de Los Angeles, hi
havia un equip, un dissenyador d'il·luminació, maquinistes i càmeres), de
vegades lamentables però retros (els aficionats alemanys) es basaven en alguns
guions idèntics i agradables. En un dels més comuns, un home (jove? vell? hi
havia les dues versions) estúpidament deixava dormir el seu penis a la part
inferior del calçotets o d’un pantaló curt. Dues dones joves de diferent raça
advertien aquesta incongruència i des d’aleshores no havien cessat de lliurar
l’òrgan del seu refugi temporal. Elles per emborratxar-lo li prodigaven les seduccions
més embogidores, tot això perpetrat en un esperit d'amistat i de complicitat
femenines. El penis passava d'una boca a una altra, les llengües es travessaven
com es travessen els vols de les oronetes, lleugerament ansioses, en el cel fosc
del sud del Sena-i-Marne, mentre es preparen per eixir d’Europa a la seva
peregrinació d’hivern. L'home, naufragat per aquesta assumpció, pronunciava
només petites paraules; terriblement fràgils en francès ("Oh, la
puta!", "Oh puta, com m'agrada!", això és més o menys el que un
esperaria d'un poble regicidi), més belles i més intenses entre els
nord-americans ("Oh, Déu meu ! ", "Oh Jesús Crist! "), testimonis
exigents, per als qui semblaven una mesura cautelar per no descuidar els dons
de Déu (les fel·lacions, el pollastre rostit), de totes maneres jo trempava,
també, darrere la pantalla del meu iMac de 27 polzades, de manera que tot era
el millor.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Traducció de Francesc Collado, Foios febrer 2015</span></div>
</div>
FRANCESC COLLADO SOLER-BELDAhttp://www.blogger.com/profile/02396293663376968402noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-9132683828826477322.post-13473396086259424452015-01-30T11:53:00.001+01:002015-02-18T18:01:18.788+01:00SUBMISSIÓ 1.1, Michel Houellebecq, Flammarion (Una traducció de l'arrancada de la novel.la polèmica...)<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJHA97lz7LL7juNkJ_TDdlw3AyWgth0XNHlLwMUVibcfvA711hwvsaO2bn7kvX4FlJALmORcNtxQsuTgsDC1NgG4qlzhf8cLmL0e2CwRFbI_lOkO9GN1bL0rBUewH0vo6MitCX82Dlvd4/s1600/houellebecq.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJHA97lz7LL7juNkJ_TDdlw3AyWgth0XNHlLwMUVibcfvA711hwvsaO2bn7kvX4FlJALmORcNtxQsuTgsDC1NgG4qlzhf8cLmL0e2CwRFbI_lOkO9GN1bL0rBUewH0vo6MitCX82Dlvd4/s1600/houellebecq.jpg" /></a></div>
<span lang="CA"><br /></span>
<br />
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">1.1</span><br />
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Durant tots els anys de la meva trista
joventut, Huysmans em restà un company, un amic lleial; Mai en vaig sentir cap
dubte, mai no vaig ser temptat a renunciar, ni a orientar-me cap un altre tema;
llavors, una vesprada, de juny de 2007, després d'una llarga espera, després de
dubtar molt i fins i tot una mica més del permès, vaig defensar davant el jurat
de la Universitat de París IV - Sorbona la meva tesi doctoral: Joris-Karl
Huysmans, o l’eixida del túnel. Al matí següent (o potser la mateixa nit, no ho
puc assegurar, la nit de la meva defensa era sol, i molt alcoholitzat), em vaig
adonar que una part de la meva vida havia acabat, i que era probablement la millor.
Tal és el cas, en les nostres societats occidentals i socialdemòcrates, per a
tots aquells que completen els seus estudis, però la majoria no en són
conscients o no immediatament, tan fascinats com són pel desig de diners o
potser de consumir entre els més primitius, els que han desenvolupat l'addicció
més violenta a determinats productes (que són una minoria, la major part, més
considerats i millor situats, que desenvolupen una fascinació senzilla pels diners,
aquest "Proteus incansable "), fascinats més aviat pel desig de
provar-se a si mateixos en una posició social envejable en un món que imaginen
i esperen competitiu, que són galvanitzats per l'adoració d’icones variables:
esportistes, creadors de moda o de portals d’Internet, actors i models. Per
diverses raons psicològiques que no tinc ni la competència ni el desig d'analitzar,
jo m’apartava clarament de tal esquema.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">L’1 d’abril de 1866, a l'edat de divuit
anys, Joris-Karl Huysmans començà la seva carrera com a funcionari de sisena
classe al Ministeri de l’Interior i d’afers religiosos. En 1874, publicà com autor un primer recull de poemes en prosa, “Le drageoir à épices”, que va
ser objecte de poques recensions fora d’un article, molt fratern, de Théodore
de Banville. El seu debut en l'existència, com veiem, no tingué gens de fracàs.
La vida administrativa va transcórrer, i en general la seva vida. El 3 de setembre
1893, li va ser atorgada </span>la Legió d'Honor pels seus mèrits en el servei públic.
En 1898 es jubilà, - després de fer ús de la disponibilitat per motius
personals - havent complit els seus trenta anys de servei reglamentari. Havia
trobat pel seu compte la manera d'escriure diferents llibres que m’havien fet
considerar-lo, a més d'un segle de diferència, com un amic. Moltes coses, massa
coses potser han estat escrites sobre la literatura (i, com un universitari
especialitzat en la matèria, em sent capaç més que cap altre de parlar-ne).
L'especificitat de la literatura, l'art major d’un Occident que s’acaba davant
dels nostres ulls, no és però gens difícil de definir. I tant com la literatura,
la música pot determinar un trastorn, una dislocació emocional, una tristesa o
un èxtasi absoluts; tant com la literatura, la pintura pot generar una
meravella, una nova mirada sobre el món. Però només la literatura pot donar-vos
aquesta sensació de contacte amb una altre esperit humà, amb la integritat
d’aquest esperit, les seves debilitats i la seva grandesa, les seves
limitacions, la seva mesquinesa i obsessions, les seves creences; amb tot el
que es mou, li interessa, l’excita o li repugna. Només la literatura us pot
permetre entrar en contacte amb l'esperit d'un mort, de manera més directa,
més completa i més profunda que ho faria la mateixa conversa amb un amic – per
més profunda o duradora que sigui l'amistat, mai ens comprometrem en una
conversa, de forma tan completa com es fa davant un full en blanc, i amb un
destinatari desconegut. De manera que, per descomptat, quan es tracta de la
literatura, la bellesa de l'estil, la musicalitat de les frases són importants;
la profunditat de la reflexió de l'autor, l'originalitat dels seus pensaments
no han de ser menyspreats; però un autor és
sobre tot un ésser humà, present en els seus llibres, que escrigui molt
bé o molt malament al capdavall poc importa, l’essencial és que escrigui i que
sigui, realment, present en el seu llibres (és estrany que una condició tan
simple, aparentment tan poc discriminatòria, sigui així en realitat, i que
aquest fet evident, fàcilment observable, hagi estat tan poc explotat pels
filòsofs de diverses tendències: perquè els éssers humans tenen en principi, en
qualitat reprovatòria, la mateixa quantitat de ser, tots són, en principi, gairebé
igualment presents, no obstant això no és aquesta la impressió que donen, a alguns
segles de distància, i amb massa freqüència hom veu refregar-se, a propòsit de pàgines
que hom sent dictades per l'esperit dels temps més que per la seva pròpia individualitat, un ésser incert,
cada volta més fantasmal i anònima). De la mateixa manera, un llibre que estimes,
és sobretot un llibre l'autor del qual ens agrada, amb qui volem trobar-nos,
amb el qual volem passar els dies. I durant aquests set anys que havia durat la
redacció de la meva tesi, jo havia viscut en companyia d'Huysmans, en la seva
presència gairebé permanent. Nascut al carrer Suger, va viure al carrer de Sèvres
i al carrer Monsieur, Huysmans morí al carrer Saint-Placide abans de ser
enterrat al cementiri de Montparnasse. Tota la seva vida, en suma, gairebé va
tenir lloc al districte sisè de París - com la seva vida professional, durant més
de trenta anys, es va dur a terme a les oficines del ministeri de l'Interior i
d'Afers Religiosos. També jo vaig viure en el districte sisè de París, en un
humit i fred apartament, sobretot molt fosc - les finestres que donaven a un
pati petit, gairebé un pou, on calia encendre la llum ben d'hora al matí. Jo
patia de pobresa, i si hagués de complir amb una d'aquestes enquestes que
tracten regularment de "prendre el pols de la joventut," probablement
hauria definit les meves condicions de vida com "bastant difícils".
No obstant això, el matí després de la defensa de la meva tesi (o potser la mateixa
nit), el meu primer pensament va ser que havia perdut una cosa de valor
incalculable, una cosa que mai tornaria a trobar: la meva llibertat. Durant
molts anys, els residus finals d'una social-democràcia agonitzant em van
permetre (a través d'una beca d’estudis, un sistema de descomptes i beneficis socials
estès, de menjars mediocres però barat en els restaurants universitaris) de dedicar
tots els meus dies a una activitat que havia triat: la lliure assistència intel·lectual d’un amic.</span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Com encertadament assenyala André Breton, l’humor d'Huysmans presenta l’únic cas d'un humor generós, que dóna al lector un pas per
davant, que convida el lector a burlar-se per avançat de l’autor, de l’excés de
descripcions planyívoles, atroces o ridícules. I d’aquesta generositat me n’havia
beneficiat més que ningú, rebent les meves racions d’api en vinagreta o de puré
de bacallà als compartiments d’aquesta placa metàl·lica d’hospital que el
restaurant universitari Bullier donava als seus desafortunats usuaris (aquells
que no tenien clarament on anar, que probablement havien estat expulsats de tots
els restaurants universitaris acceptables, però que tanmateix tenien el carnet
d'estudiant, no se’ls podia llevar això)
quan vaig pensar en els epítets d'Huysmans, el formatge angoixant, el temut llenguado,
i jo imaginava el partit que Huysmans, que no els havia coneguts, hauria
pogut treure d'aquelles carceràries plaques metàl·liques, em vaig sentir
una mica menys infeliç, una mica menys sol, al restaurant universitari Bullier.
Però tot això s'havia acabat; la meva joventut, de manera més general, havia
acabat. Aviat ara (i probablement prou ràpid), jo havia de participar en un
procés d'integració professional. Que no em delectà de cap manera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Francesc Collado, gener 2015</span></div>
FRANCESC COLLADO SOLER-BELDAhttp://www.blogger.com/profile/02396293663376968402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9132683828826477322.post-34993002363043702512014-11-16T03:04:00.000+01:002014-11-16T13:08:52.727+01:00A T P<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaowa2DME46p_ovMwK38xJyNaV9AZPUHr_rjoZzuAHeJIhauNbvojYtqCtnVAMn9uPiElqsjOJgFvBG3jlBdt8f9ySdxrKZzNa51ZZGz33SV5C2ywqqYfHHu0TF4rpIYDkdMfu5lOauDE/s1600/alimentos_proximos_a_caducar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaowa2DME46p_ovMwK38xJyNaV9AZPUHr_rjoZzuAHeJIhauNbvojYtqCtnVAMn9uPiElqsjOJgFvBG3jlBdt8f9ySdxrKZzNa51ZZGz33SV5C2ywqqYfHHu0TF4rpIYDkdMfu5lOauDE/s1600/alimentos_proximos_a_caducar.jpg" height="223" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br />
del teu poema resten a penes quatre mots<br />
carregats de resons sorolls que res no diuen<br />
talment com un vagó de metro a l'hora punta<br />
tot ple de testimonis incontestables muts<br />
restes de la ferralla ornada cridadissa<br />
en el mirall de l'oci deixalla del sentit</div>
<br />
<div style="text-align: right;">
foios, novembre 2014</div>
FRANCESC COLLADO SOLER-BELDAhttp://www.blogger.com/profile/02396293663376968402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9132683828826477322.post-36202447970535363392014-11-03T17:00:00.002+01:002014-12-08T02:19:05.553+01:00Migdiada de tardor<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">homeworks d'anglés<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">zum-zum de mosca en zig-zag<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">per on posarà inquieta</span><br />
<span lang="CA">ja m’esborrona la pell<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
el llibre del pes desficia</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">rebufa el ventijol al vel<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">la llum cau suau i condensa<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">ombres de fer-i-desfer <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">piula el gafarró a l’acàcia<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">romp la nena un ploriqueig <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">tristament -pare- <o:p></o:p></span>mormola</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">no sé els deures que he de fer<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">escarbant duc molta estona<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">i l’agenda no apareix<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">és que l’he deixada a escola<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">quines fitxes he de fer<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">costura, compte, acrobàcia<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">retalls amb paronomàsia<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA">mentre la mosca </span>revola<br />
<span lang="CA">rabiosament s'esgola</span><br />
<span lang="CA">d'un colp de regla </span>rabent.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Foios, novembre 2014<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
FRANCESC COLLADO SOLER-BELDAhttp://www.blogger.com/profile/02396293663376968402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9132683828826477322.post-75142376437076887222014-10-27T01:31:00.001+01:002014-12-15T16:52:15.091+01:00desgràcia, francesc colladodescobriment<br />
<br />
sóc en la solitud<br />
de qui comprén i abasta<br />
l'ample camí de ser<br />
ací sense ordre expresa<br />
complint destí i atzar<br />
o aquella indiferència<br />
enfrontada al desordre de viure<br />
igualment modelat<br />
com roc arbre i ocell<br />
perfectes criatures<br />
en un espai comú<br />
on molts han desistit<br />
<br />
veritat i victòria<br />
convénen ben sovint<br />
en aquest ordre vell<br />
i digna rectitud<br />
pregonen falsament<br />
autoritat poder o jerarquia<br />
on només hi ha profit<br />
el pou eixut de vida<br />
la nosa del creient<br />
<br />
la roda torna així<br />
als ignots esperits<br />
que el passat senyoreja<br />
i pre-sents on ja som<br />
a cegues entre runes<br />
i camins decebuts<br />
la incerta profecia<br />
el fracàs de la fe<br />
il.lusa creadora<br />
<br />
víctor vençut del temps<br />
rescrius aquell fals ordre<br />
de qui ja no tens dins<br />
<br />
F collado, novembre 2013-2014<br />
<br />
<br />FRANCESC COLLADO SOLER-BELDAhttp://www.blogger.com/profile/02396293663376968402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9132683828826477322.post-56161048255457381232014-10-20T16:16:00.000+02:002014-12-08T02:51:54.002+01:00parangó, poemes dilatats, Francesc Collado<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">parangó<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">em dius sí... que m'estimes<o:p></o:p></span><br />
i que és un dir sincer<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
tu m'estimes a mi</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">com jo t'estime a tu<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">a la manera meua<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">que no es exactament<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">com t'estimava abans<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">perquè ha canviat</span><br />
<span lang="CA">amb els anys </span>com la teua</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">manera d'estimar-me<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">durant tots aquests anys<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">que saps que ens coneixem<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">i has dit que m'estimaves<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
jo també sóc sincer<br />
sí... jo també t'estime</div>
FRANCESC COLLADO SOLER-BELDAhttp://www.blogger.com/profile/02396293663376968402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9132683828826477322.post-15734170337052989962014-09-15T01:33:00.001+02:002014-09-15T01:33:38.883+02:00Poemes ben ordinaris, Gaspard Hons (versió 2)<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">Poemes
ben ordinaris, Gaspard Hons, Tétras Lyre ed (trad. F Collado)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA">Els deus
viuen</span></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
en la pendent dolça del teulat</div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA">Jean
Cordesse<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La felicitat resta inexplicable,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">aniquila tot desig de com-<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">prendre. Els ocells deixen<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">les bardisses, els núvols passen,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">sense més. Un poc d’angoixa<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">s'apega a la realitat. El desesper<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">no m'espera, ho podria fer<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">sens dubte. Tot és tan simple i<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">temible alhora.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El cant de la nevera bressola els<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">hostes de la cuina. A cada<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">segon un home mor en<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">el món. Una mosca es posa<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">a la taula, tranquil·lament. El<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">silenci m'acarona la nuca. La<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">dolçor ignora el meu nom. Tot<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">és tan ben seqüenciat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">l'origen ignorava el gust de la<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">mort. L'origen no tenia<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">gust. A l'origen hi havia. Trac-<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">te de comprendre per què<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">la mort ha pres tant de lloc,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">per què tan a frec del gerani<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">una impressió estranya m'en-<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">vaeix. Serà ja això el gust de<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">la mort<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">a la caiguda del dia parem<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">la taula, esperem<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">les visites. No sabem res de la<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">la nit, que no sap res de nosaltres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">És l'hora de l'anunciació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En veritat voldria que fos<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">així. L’àngel es fa esperar<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">l’àngel es desborda en nosaltres l’àngel<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">aparta els plecs del vespre l’àngel<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">s'allunya. Lluny de nosaltres pren<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">lloc a la taula del do<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ja no sap se sorprèn de no<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">saber més. El món sap<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">encara la forma de l’àngel la<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">blancor del seu rostre? En<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">el somni torne a veure tot això: el<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">món l’àngel el seu rostre. Jo no tinc<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">cap raó per despertar-me.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Tinc ganes d'adormir-me defi-<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">nitivament<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">en el llibre la primavera toca<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">els llavis dels vius. La pri-<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">mavera és una taca de llum,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">la primavera és el meu Logos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> En
el llibre cride<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">la primavera, una primavera sense<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">peó caminaire, sense pedres, sense<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">finestra oberta al fràgil<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">camí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En el llibre la primavera és<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">un bell diumenge de solitud<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">en l'horta d'Auschwitz<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">plouen pedres: ruixat d'ulls<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">ruixat de boques, ruixat de<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">mots. Només la meua horta és<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">a l'abric del ruixat. Coneix<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">la bellesa i la frescor, coneix<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">la celebració de les mans, el sos-<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">pir de l'àngel, la nuesa de les rosades.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La meua horta és una il·lusió a<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">la fi de la calçada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">una veu transparent nomena,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">la veu no té nom, ella és la<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">veu. Jo sóc la veu quan la<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">veu és tumult. Jo no sóc<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">la veu quan la veu nomena.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En la tebior del vespre de vegades<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Confonc les veus, sense massa<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">confessar-ho. Per cortesia jo<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">calle<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">esgota el verd de l'herba, esborra<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">el verd, deixa l'herba en el pensament<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">de l'herba. Intacta l'herba s'uneix<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">al Logos. El Logos és també aquesta<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">sonata per piano de Wolfgang<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Amadeus Mozart. Maria Joao<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Pires va dir també el Logos<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">aquest jardí és un error dius,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">aquest jardí és desfigurat per l'hivern,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">aquest jardí és pròxim al son<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">dels déus. Li estira el drap<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">blanc dels morts, els seus dits resten<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">captius dels esbarzers, la pell és<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">esquerdada, bèsties, davall,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">engendren la història nova.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Quan tu tindràs menys fred,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">digues-ho al jardí<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">el jardí encobreix d'altres jardins,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">més petits, mínims, invisibles<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">a l'ull nu, el jardí no és més que<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">un jardí entre molts d'altres. Tu<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">creus cultivar el jardí, parles<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">del teu jardí, instal·les un<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">jardí en el teu somni, vols<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">habitar, sol, aquest jardí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">N'hi ha amor com hi ha<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">jardí; el jardí encobreix d'altres<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">jardins<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">camine amb la veu del matí<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">sense espantar el silenci, refregue<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">el desig de l'hivern, llance<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">pa als ocells, evite els seus<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">ulls d'angoixa, tanque la porta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Hi ha boira en el vidre. la<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">petita música del món m'enva-<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">eix la cuina, la petita música<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">del món és ben trista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
(Traducció Francesc Collado, Foios setembre 2014)</div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
FRANCESC COLLADO SOLER-BELDAhttp://www.blogger.com/profile/02396293663376968402noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9132683828826477322.post-51720573768723048692014-08-30T14:49:00.000+02:002014-08-30T14:49:38.468+02:00L'elefant coix (conte moral infantil)<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt;">Això era un elefant gran i gros que
vivia en un país quasi bé pla, sense muntanyes. La seua trompa llargaruda i
elàstica li servia per fer tot el que calia fer a un elefant en cada moment.
Ara havia d’arrancar unes rames altes per menjar un bocí de fullam. O bé, tot seguit,
s’engolia l’aigua profunda del toll per aclarir-se la gola i després fer-se una
dutxa. Aquell elefantí, sempre era obedient i s’estimava molt els seus pares.
Com quasi tots els infants, mostrava considerable curiositat amb el desconegut
i s’atrevia amb una miqueta de precaució
en les situacions inesperades o estranyes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt;">L’elefant va anar creixent i fent-se
fort com tots els joves de la vall. I ja aguantava la jornada completa durant la
sequera, quan a l’estiu calia fer les llargues marxes a les jungles muntanyoses, plenes de vegetals de tota mena per
menjar. També a l’hivern, amb la rècula d’animals, feia la travessia pel desert eixut i fred fins
arribar a terres mes templades de la vall, buscant els dolços baobabs que els
protegien de la tempesta. En fi, aquell
jove elefant podia fer de tot el que feien els altres animals de la contrada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt;">L’elefant, però, era una miqueta coix
i, en caminar, arrossegava la pota esquerra del darrere una mica per terra i la
deixava més a prop de la davantera, amb un gest tan habitual per a ell que en fer-li trontollar
tot l'enorme capçot , bambolejava la trompa d’una banda a l’altra de la sendera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt;">L’elefant coix no sabia que era coix
ni per què. Mai no ho havia preguntat, i tampoc no li havia importat massa.... Fins que un dia va venir
que ell ja era gran i podia decidir de quin arbre menjaria, on volia prendre el
bany i amb quins companys i en quin toll d’aigua jugaria...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt;">Aleshores l’elefant coix va descobrint
i aprenent certes diferències en la resta de la colla d’elefants...Hi ha companys
agradables i n´hi ha de pesats o mal educats. Un vol arribar primer, l’altre
diu que és el més bell, un altre mossega i no li agrada la verdura. N’hi ha
també que no volen jugar si no juguen com ells manen. Un altre vol tota l’aigua per ell i no deixa
acostar-se a cap altre....<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt;">En fi, n´hi ha de bons i de dolents, de
covards i de valents, de poca vergonya i de vergonyosos, d’aprofitats i de
generosos... I encara pitjor, diu que n’hi ha també gent tant alterada que fins
i tot encomanen de maltractar els més treballadors.
I observà també que n’hi ha qui rebutja els malats, i no volen fer-se amics d’ells
ni tenen cura dels infants, ni respecten els vells i no accepten entre ells els
elefants que són simplement diferents ...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt;">I mentre creixia, anava coneixent i fent-se
més i més sabut en esta vida. I anava afermant-se en el seu interior alguna
certesa i també conviccions que el feien
estimar els seus i respectar totes les diferències existents entre les persones.
Perquè les diferències són realment el que ens fa ser com som: cadascú com és i
no d’una altra manera. I respectar aquestes diferències suposa estimar-nos i respectar més i més
aquella vida que coneixem... <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt;">I fent-se gran i sabut un dia topà amb
un altre elefant amb qui es trobava a gust. Aquell elefant era sol, sempre més
apartat del gran grup. Es tractava d’una elefanta blanca curta de vista... que mostrava
gran timidesa i vergonya i que mai no gosava ficar-se en els jocs comunitaris.
La timidesa i la bellesa de l’elefanta estaven tan barrejades que i l’elefant
coix no sabia on començava una i on acabava l’altra. Era incapaç de distingir
si era primer bella o primer tímida i després... En fi, per ell era tímida i
bella tot alhora i d’una mateixa manera... i això el va entusiasmar. I de sobte
va sentir tota la bondat i la bellesa de l’elefanta de vista curta com es ficava
dins d’ell, dins del seu cor. I sentia com aquella satisfacció omplia l’espai
entre els dos i ja no li importava què volien fer els altres animals i on anirien
a malbaratar les hores de
desfici... I va estimar el temps que
passava amb l’elefanta tímida, curta de vista i bella i mai més no volgué escapolir-se
del seu costat. I així, des d’aleshores ençà, l’elefant coix i sabut i l’elefanta
curta de vista, tímida i bella van acordar tots dos de fer-ho tot sàviament en
aquella vall sempre junts però diferents.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt;">I conte contat...</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6WrRZ_zjeKAWCzoySTNe7BTkQtGuQ6qIgJUxcryb9FQbvp6bp1n7hpKnuk93KyaLwjappXUpVXCHRyQMuJ8mbcKLgTJR3VgMDkTw_M0R163bdW8b68XXxy0D1kGeOcx9t3d-_kM89HqE/s1600/elefant+coix.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6WrRZ_zjeKAWCzoySTNe7BTkQtGuQ6qIgJUxcryb9FQbvp6bp1n7hpKnuk93KyaLwjappXUpVXCHRyQMuJ8mbcKLgTJR3VgMDkTw_M0R163bdW8b68XXxy0D1kGeOcx9t3d-_kM89HqE/s1600/elefant+coix.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Els nostres dirigents després la lectura d'aquest conte.</div>
<o:p></o:p>FRANCESC COLLADO SOLER-BELDAhttp://www.blogger.com/profile/02396293663376968402noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9132683828826477322.post-5686282251912706792014-08-27T17:52:00.000+02:002014-08-27T17:52:45.434+02:00vergonya i covardia (de Memòries intermitents) Francesc Collado<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeLlKMtiQhR99PftpBBcUM1E_71l95ayiHFbAmm066t_rb4LYAVh6jb_UArChupi5XnJEkvTklkIIqscK_GSApBYuZwTax4m0dwJof4JS8Cf-ZLiNd9gVRZT7KOqyBdb7929XhkdvW9Rs/s1600/peter+sellers.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeLlKMtiQhR99PftpBBcUM1E_71l95ayiHFbAmm066t_rb4LYAVh6jb_UArChupi5XnJEkvTklkIIqscK_GSApBYuZwTax4m0dwJof4JS8Cf-ZLiNd9gVRZT7KOqyBdb7929XhkdvW9Rs/s1600/peter+sellers.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";">La mar no ha parat de retronar des que vam
arribar a la Isleta del Moro, tres dies fa. Hi ha les ones fent forat en el mur
del rocam i el vent xiulant sense aturador en tots els cantons, finestrals i
les voreres. D’esquitllentes, una cridòria m’arriba de l’habitació de les nenes
amb les princeses de Disney destralejant grumolls de promeses i súpliques
desfermades. La resta del món a la casa dorm o llig sense parar esment del que s’esdevé
al voltant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";">Al grau, fet de ciment agombolat informe i
sense anivellar, la gent gesticula. De lluny imagine les converses. Una nena
refrega la sabata pel terra com si arrossegàs una xiclet o una caguerada, de
gos és clar. Un jove engrapa la xica del costat i mira el company que pren la
foto. Quatre adults i tres nens que semblen una família al complet, s’alineen
en la ratlla de la mar blava i posen davant les barques i els iots surant a
saltirons enrampats en direcció proa a llevant a causa del vent inclement i impetuós
de gregal que encara dura. Hi ha també l’home dels melons que encara pregoneja,
assegut al barandat improvisat davant la figuera blanca junt a la furgoneta Peugeot
Box encara mig plena de mercaderia amuntegada sense tenir en compte classe i
calibre. Algú s’acosta i pregunta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";">-3 a 5 euros. Diu el bigotut mig descamisat
mormolant, tot el matí cantant la mateixa melodia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";">La xica del quiosc de
gelats és feliç i així li ho demostra a la companya que arribada de l’hostal qui
sap lo quan la sala ha fet o la neteja o l’escurada del dinar per fi li ho ha
permés ... i s’abracen sense vergonya i es besen als llavis amb passió en
aquest dia calorós i ventós de l’agost i sense covardia flirtegen descaradament
i orgulloses lloen amb les mirades els seus bells i ben trempats pits d’adolescents...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";">Jo, per exemple, he estat
sempre un covard i un vergonyós. Aquests han estat els defectes que en
continues ocasions jo m’he retret a mi mateix. el resultat d’aquests suposats
defectes ha estat contradictori. mentre la covardia crec sovint o quasi sempre m’ha
reportat beneficis posteriors... la vergonya ha estat quasi sempre negativa,
excepte en contades ocasions que intentaré explicar mes endavant. o, potser serà
millor començar per aquest benefici reportat per la vergonya. El cas es que el
que primer em ve a la memòria d’aquest afer que pretenc narrar amb fidelitat és
que les conseqüències han de ser endossades no tant a la vergonya sinó més
aviat a la inconsciència o poca vergonya meua de l'ocasió. Per tant podem dir
que en aquest cas les conseqüències van ser negatives i doncs dedueixo que si
la poca vergonya d’aquella ocasió va repercutir negativament en les circumstàncies
relacionals entre els amics que érem involucrats... es dedueix que la vergonya
exercida en aquella ocasió hagués estat positiva i per tant hauria reportat
beneficis. he d’explicar així el cas abans no canse el lector en disquisicions
de filosofia com aquell que diu, barata.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";">Poca vergonya i excés de
confiança. 1983.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";">Uns colla de companys de
treball. Educadors especialitzats en menors marginats, fills d’exclosos socials
: prostitutes, alcohòlics, esquizofrènics, gitanos, inadaptats.. incapaços de
fer-se càrrec dels fills. I, naturalment, amb una família al voltant de curts recursos
dineraris, morals i mentals. Parle dels xiquets que acollien a Valencia les
cases de la Misericòrdia i la Beneficència i de les seues desaparegudes i
desateses famílies. Parle d’un moment en què la dreta cedí la, batlia de València
i la diputació i la Generalitat al Psoe. I el psoe planejà i activà una política
social determinada que ara ací no vaig a analitzar. Pot ser serà tema per una
altra conversa. El cas és que l'IASS (institut d’assistència i serveis socials)
de la diputació de valència on treballàvem tots nosaltres, va fer endavant el
desmantellament de la misericòrdia i de la beneficència. Jo comence a treballar
amb la meua 1a esposa en un pis, una llar infantil, la primera llar infantil
que ix de la Casa de beneficència. L'any anterior 1981, ja s’havia fet la
mateixa experiència en la misericòrdia. I d’aquell desmantellament havien eixit
un seguit de pisos amb 2 educadors i 6 xiquets, quantitat que podia variar
segons el grau de dificultat i la complexitat de la situació personal dels xiquets
i la necessitat dels 2 educadors que de vegades els en calia algun més de
reforçament. Vaig una mica mes directe al cas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";">Pep F era educador de reforç
en un pis d'Alboraia. Vicen era educadora en un altre pis d’Alboraia molt a
prop d’aquell. Pilar A en reforçava un altre de Moncada. Joan C era educador d’un
altre a Godella o Burjassot no recorde ben bé. Tots érem amics i sense compromís.
Jo m’acabava de separar de la meua dona M. Pep F, família de l’eixample de
Valencia amb recursos, tot i que minvats després de pèrdues d’alguna generació,
rep una herència duna tieta. Herència no massa excessiva. Car no permetia grans
despeses ni la compra d’un immoble, però si alguna alegria pecuniària, celebració,
lloguer de pis compartit, arranjament de mobles i pot ser algun projecte més de
negoci de curta volada en qüestió de moda tèxtil que no prosperà. No obstant
això, d’aquella època data la iniciativa d’una llibreria important que encara avui
2014, regenta algú de la seua família. Pep F, com us dic, va tenir la idea de convidar-nos
els més acostats dels amics i companys educadors per celebrar aquella herència
i alguna cosa més que en acabat l’àpat vam conèixer. Pep va ser generós i ens
convidà a un restaurant, crec jo el millor restaurant que hi havia al País
Valencia en aquella època: El Girasol de Moraira.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";">Cap a les 5 de la vesprada,
un bell dia de maig florit, anàvem cap allà des de Valencia. era aquell un dels
pocs viatges en què jo no conduïa. De ben jove abans i tot de tenir carnet
(14/15 anys) ja conduïa els cotxes de mon pare que tenia una empreseta de
lloguer de cotxes sense conductor. amb una flota de 10 o 12 vehicles quasi tots
Seat (600, 1500, 1430...) en alguna ocasió un Renault Ondine o R8... Bé doncs
aquella era una de les poques ocasions en que jo no era el xofer i anava a la
part del darrere xarrant en confiança amb Vicen i no sé qui més... una confiança
que em va fer desaparèixer la vergonya i vaig intentar un acostament mes verbal
que físic però potser també una mica físic a la recerca de major complicitat genèrica
per no dir sexual, que també. El cas és que en aquell moment jo em sentia com
sense vergonya, o si voleu amb poca vergonya i per tant això em produí la
seguretat que sovint no tenim quan hi ha un excés de vergonya. aquella
seguretat em va donar valor per insinuar-me i en aquelles situacions jo pensava
que tenia possibilitats amb V, donat que en altres ocasions jo ja l’havia
trobada núbil i receptiva. per no dir necessitada d'afecte que algú em pot
recriminar de masclista. però quan un ha perdut la vergonya instantània o
habitual que era el meu cas, aquesta poca vergonya li dona unes forces i una convicció
en les pròpies capacitats i així n’estava jo, de llançat endavant, prometent-me
unes futures nits de reconeixença sexual perduda de feia mesos. Perquè jo no em
vaig separar realment de la meua ex-esposa, sinó que va ser ella que em deixà
per marxar amb un metge de Castelló que havia conegut en unes jornades de la Gestalt
un mes de juliol a Barcelona, on sembla que va descobrir el sexe veritable amb les
practiques de reconeixement de la petjada que promovien des de l’escola gestaltista.
El restaurant era luxós, cap de nosaltres no tenia experiència gastronòmica.
vull dir, la que començàvem a adquirir en les cuines de les nostres llars
infantils que havíem d’administrar amb l’assignació que ens donava la diputació
per educadors i educands. Una cuina elemental de pobres acabats d’eixir de la Beneficència
que regien les monges de no se quin orde. Unes monges que en general van ser
molt positives quan els exposàvem el projecte de reintegrament social dels
infants fent així que visqueren en els seus propis barris a prop de familiars i
coneguts, estudiant en les escoles habituals amb gent de la seua mateixa extracció
social i responsabilitzant-los de les decisions que prenien i preníem assembleàriament
en els pisos. Planificar, comprar, elegir, cuinar, netejar, etc tot es feia
entre tots segons es clar la capacitat de cadascú. vull dir que si calia fer bullit
o menjar verdura i peix es feia i prou. Però la menja preferida era la carn a la
paella i les creïlles fregides. pizza, llonganisses, algun arròs al forn amb
costelles de porc o arròs caldós amb pollastre i conill. Per nosaltres el dinar
va ser excel·lent. Ara no recorde exactament què vam dinar. Sembla que el menú
era tancat o es tractava d’un menú degustació amb les especialitats de la casa.
El vi, me’l van deixar triar a mi, que en aquella època ja m’interessava per
les qualitats organolèptiques i de les varietats, de les poques denominacions d’origen
fins al moment reconegudes en Espanya... i havia treballat d’ajudant de
sumiller a Mallorca, Restaurant de l’hotel Bahia Palace, posteriorment Melià
Mallorca en Palma Passeig Marítim. No recorde el vi triat, pot ser un
gewurstraminer d’Alsàcia i en acabant un Rioja criança, pot ser Viña Condal. el
cas és que van arribar les postres i el Pep, com ens prometé, passà a
explicar-nos tots els motius d’aquella invitació. Es clar que el dinar era pagat
amb l’herència rebuda d’una germana de la iaia... repartida entre tants nets
que no donava per a massa alegries, però la veritable noticia era que ell i V havien
decidit de posar-se a viure junts i compartir un projecte de vida. Tenir una
casa i després també descendència... si calia. Breu comentari compromès i
obligat: tothom advertí en aquell moment la clavada de pota meua, donat que
eren més que evidents les meues temptatives de seducció abans i durant l’àpat. I
és clar, automàticament la vergonya em va tornar a ocupar la voluntat i el meu
subconscient em recriminà aquella pèrdua de vergonya momentània que des d’aquell
mateix moment fins a dia d’avui tornà a ser un valor si més no de defensa
davant de situacions desconegudes o imprevistes. És per això que dic que la
vergonya m’ha produït generalment conseqüències positives. Vist i debatut que
la seua pèrdua comportà davant la misericordiosa i amical concurrència en la
meua precària ànima de professor de
valencià acabat d’estrenar en l’institut del Cid de València aital monumental ficada
de pota.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";">Isleta del Moro (Almeria),
Foios. Agost 2014<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";">Francesc Collado<o:p></o:p></span></div>
FRANCESC COLLADO SOLER-BELDAhttp://www.blogger.com/profile/02396293663376968402noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9132683828826477322.post-23380587100778493212014-04-15T01:02:00.000+02:002014-05-04T13:19:27.933+02:00GASPAR DE LA NIT, ALOYSIUS BERTRAND<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6.0pt; text-align: center; text-indent: 35.45pt;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA2DYibppk1Xv8lMAO4G3AHGmL4faQPsys7-7q0Zc3GRirW44PDNw3jrCsFdJ2Mg41Cf3dj1w37zZl5nZLwlxWEmuIuiBEni9IQcZJooi8t03OlQE4dEHtU0Qp2V_tpP_1_fAFWilUV_Y/s1600/luis.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA2DYibppk1Xv8lMAO4G3AHGmL4faQPsys7-7q0Zc3GRirW44PDNw3jrCsFdJ2Mg41Cf3dj1w37zZl5nZLwlxWEmuIuiBEni9IQcZJooi8t03OlQE4dEHtU0Qp2V_tpP_1_fAFWilUV_Y/s1600/luis.jpg" /></a></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">GASPAR
DE LA NIT<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">(Fantasies
a la manera de Rembrandt i de callot)<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New"; text-transform: uppercase;">Aloysius Bertrand<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">PREFACI<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">L’art té sempre dues cares antitètiques,
medalla d'on, per exemple, un costat acusarà la semblança de Pau Rembrandt, i el
revers, la de Jacme Callot. ─ Rembrandt és el filòsof de barba blanca que es cargola
en el seu reducte, que absorbeix la seu pensa en la meditació i en la pregària,
que tanca els ulls per recollir-se, que enraona amb els esperits de bellesa, de
ciència, de saviesa i d’amor i que es consumeix per tal de penetrar els misteriosos símbols de la
naturalesa.—Callot, per contra, és el lensquenet fanfarró i descarat que
galleja a la plaça, que fa soroll a la
taverna, que acarona les filles dels gitanos, que jura només sobre la seua
espasa i la seua escopeta i que no té altra preocupació que enllustrar-se el
bigoti. –No obstant això, l'autor d'aquest llibre ha considerat l’art en aquesta
doble personificació; però no ha estat massa exclusiu, i vet aquí, també fantasies
a la manera de Rembrandt i Callot, estudis sobre Van Eyck, Lucas de Leyde,
Albert Dürer, Peter Neef, Breughel de Velours, Brueghel d'Enfer, Van Ostade,
Gerard Dow, Salvator-Rosa, Murillo, Fusely i diversos altres mestres de
diferents escoles.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">I si hom pregunta a l’autor per què no
parangona més al començament del seu
llibre alguna bella teoria literària, ho farà obligat a contestar que el senyor
Serafí no li ha explicat el mecanisme de les ombres xineses, i que Putxinel.li
amaga a la multitud curiosa el fil conductor del seu braç. –S’acontenta només de
signar la seua obra<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Gaspar de la Nit.<o:p></o:p></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Courier New"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><br clear="all" style="mso-special-character: line-break; page-break-before: always;" />
</span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZYZordl8sU2VD0mXHQOyREBrCeGi-zA2Iv77OnmZ4KzeSoBQ9uQuz0q1x3YXuwQTAUKseZBV9wdbLw3ef_tav1aBbw26gAdOqNoB9VhQW5t9muv9iUeH0KrEBDgjaercShzPU2Q1wNUg/s1600/llibre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZYZordl8sU2VD0mXHQOyREBrCeGi-zA2Iv77OnmZ4KzeSoBQ9uQuz0q1x3YXuwQTAUKseZBV9wdbLw3ef_tav1aBbw26gAdOqNoB9VhQW5t9muv9iUeH0KrEBDgjaercShzPU2Q1wNUg/s1600/llibre.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">GASPARD
DE LA NIT<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">(FANTASIES
A LA MANERA DE REMBRANT I DE CALLOT)</span><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";"><o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">d'Aloysius
Bertrand<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">A
M. Victor Hugo<o:p></o:p></span></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">La glòria ja no
coneix la meva casa ignorada <o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">I canto tot
sol la cançó del meu dol <o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Que només té
encants per a mi.<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6.0pt; text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">C.
BRUGNOT, Ode.<o:p></o:p></span></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">──« Burleu-vos
dels esperits errants, va dir Adam, <o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">No em preocupa
gens més que l’àguila d’una tropa<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">d'oques salvatges;
tots aquests éssers se n’han fugit<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">d’ençà que
les cadires són ocupades per bons ministres,<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">i les orelles
del poble són plenes de doctrines sagrades ».<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6.0pt; text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">WALTER
SCOTT, L'Abbé, Cap. XVI.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">El llibre melindrós dels teus versos, dins de cent anys com
avui, serà el ben afalagat pels castellers, els donzells i els menestrals, florilegi
de cavalleria, Decameró d'amor que encantarà les nobles ociositats de les
mansions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Però el llibret que et dedique haurà patit la sort de tot
allò que mor, després d'haver, potser una matinada, distret la cort i la ciutat
que es distreuen de poca cosa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Llavors, quan a un bibliòfil, se li acudirà d’exhumar aquesta
obra florida i corcada, llegirà a la primera pàgina el teu nom il·lustre que no
haurà salvat el meu de l'oblit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">La seua curiositat deslligarà el feble eixam dels meus judicis
que hauran empresonat tant de temps fermalls de metall dins d'un calabós de
pergamí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">I això serà per ell una troballa no menys preciosa que l'és per
nosaltres aquella d'una llegenda en lletres gòtiques, encunyada amb un unicorn
o amb dues cigonyes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-align: center; text-indent: 35.45pt;">
</div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Century, serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;">París,
20 de setembre, 1836.</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Century, serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Century, serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Century, serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><br /></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";"></span><br />
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";"><span style="font-family: Century, serif; font-size: 12pt; font-variant: small-caps; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;">ACÍ COMENÇA</span></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">
<span style="font-variant: small-caps;"><div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Century, serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;">EL PRIMER LLIBRE</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Century, serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;">DE LES FANTASIES</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Century, serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;">DE GASPAR DE LA NIT</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Century, serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXJSIj9A6nRFLxqaMedrRqCt22AHfdbr69VYvQ6SZVFFH4gDADV51Zzcp2i3_MksI7mf7hyphenhyphenVF7jLToTzu96Ianej8hPKHv9vW-ZMenMPsA4TBNA_wwCacFznMvfDLhbagJjNrRawt-gcw/s1600/harleem.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXJSIj9A6nRFLxqaMedrRqCt22AHfdbr69VYvQ6SZVFFH4gDADV51Zzcp2i3_MksI7mf7hyphenhyphenVF7jLToTzu96Ianej8hPKHv9vW-ZMenMPsA4TBNA_wwCacFznMvfDLhbagJjNrRawt-gcw/s1600/harleem.jpg" height="261" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Century, serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><br /></span></div>
<o:p></o:p></span></span><br />
<div class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-align: center; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Escola
flamenca<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">I<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">HARLEM<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<em><span lang="CA" style="background: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Georgia","serif"; font-size: xx-small; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-theme-font: minor-bidi;">Quan el
gall d’or d’Amsterdam cantarà<o:p></o:p></span></em></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<em><span lang="CA" style="background: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Georgia","serif"; font-size: xx-small; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-theme-font: minor-bidi;">La gallina
d’or d’Harlem pondrà.<o:p></o:p></span></em></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6.0pt; text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="background: whitesmoke; color: #333333; font-family: "Georgia","serif"; font-size: xx-small;"> «Les Centúries de
Nostradamus»</span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Harlem, aquesta admirable caricatura que resumeix l'escola
flamenca, Harlem pintat per John Breughel, Peeter-Neef, David Teniers i Paul
Rembrandt.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">I el canal on tremola l'aigua blava, i l'església on el vidre d'or
flameja, i l’stoël on la roba seca al sol, i els sostres, verds de llúpol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">I les cigonyes que baten ales al voltant del rellotge de la ciutat,
estenent el coll alt als aires i rebent en el seu bec les gotes de pluja.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">El despreocupat burgmestre que s’acaricia amb la mà la barbeta,
i l’amorosa florista que s’aprima, l’ull apegat a una tulipa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">I la gitana que es desmaia sobre la mandolina, i el vell que
toca el rommelpot., i l’infant que infla una bufeta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">I els bevedors que fumen en la cega taverna, i la cambrera
d'hotel que acosta a la finestra un faisà mort.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Courier New"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><br clear="all" style="mso-special-character: line-break; page-break-before: always;" />
</span>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_TQ0iwKwuejBzgK7uERJlHy4rFHWDddLBhd48tONcW7Yizvc45iue_9bE_sFrHgh-ofPv2rkhYBFrn9BIQgiGiu471qz0WnGvbIDQG40qkOl84aq70G6-gIr24U7iYO-DdzAIi5J6OYY/s1600/gibet.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_TQ0iwKwuejBzgK7uERJlHy4rFHWDddLBhd48tONcW7Yizvc45iue_9bE_sFrHgh-ofPv2rkhYBFrn9BIQgiGiu471qz0WnGvbIDQG40qkOl84aq70G6-gIr24U7iYO-DdzAIi5J6OYY/s1600/gibet.jpg" height="245" width="400" /></a></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";"><br /></span></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">II<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">L’OBRER<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">El mestre d’obra.
–Mireu aquests bastions,<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">aquests
contraforts; hom els diria construïts<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">per a
l'eternitat.<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6.0pt; text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";"> Schiller,
« Guillem Tell ».<o:p></o:p></span></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6.0pt; text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";"><br /></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">L’obrer Abraham Knüpfer canta, la paleta en mà, en la bastida enlaire, --tan alt que, en llegir el versos gòtics del bordó, anivella amb
els peus l'església de trenta arcbotants, i la ciutat de trenta esglésies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Veu les tarasques de pedra vomitant l’aigua de les pissarres a
l’abisme confús de galeries, finestres, penjolls, pinacles, torretes, sostres i
carcasses, que taca amb un punt gris l'ala dentada i immòbil del falcó terçol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Veu les fortificacions que es retallen en estrella, la ciutadella
que es vanta com una gallina sobre una
coca, els patis dels palaus on el sol seca les fonts i els claustres dels monestirs
on l'ombra gira entorn dels pilars.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Les tropes imperials s’han allotjats en el suburbi. Vet aquí que
un genet tamborina allà avall. Abraham Knüpfer distingeix el seu barret de tres
pics, les vetes de llana roja, la seua escarapel.la travessada per un serrell,
i la cua lligada amb una cinta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">I encara veu d’això més, són soldadots que, en el parc barrejat
de gegantins brancatges, sobre amples gespes de maragdes, crivellen a trets d’arcabús
un ocell de fusta fixat a la punta d’un arbre de maig.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">I al vespre, quan la nau harmoniosa de la catedral s’adorm,
gitada amb els braços en creu, distingeix, des de l’escala, a l’horitzó, un poble incendiat per gent d’armes, que
flamejava com un estel en l’atzur.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Courier New"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><br clear="all" style="mso-special-character: line-break; page-break-before: always;" />
</span>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2rKJF6io25L_GEXi4WwKNwbxUmI1AJemSTkr0apff4dmtrskp9K1uH9Rfi7pLslFuDEyVMcJLxkW9AAgJmKluzallXegHTUCToscGu_K-d7HpQ-1WmdspzOquQNBl0X1RsiQyGMpS5fU/s1600/nan.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2rKJF6io25L_GEXi4WwKNwbxUmI1AJemSTkr0apff4dmtrskp9K1uH9Rfi7pLslFuDEyVMcJLxkW9AAgJmKluzallXegHTUCToscGu_K-d7HpQ-1WmdspzOquQNBl0X1RsiQyGMpS5fU/s1600/nan.jpg" /></a></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";"><br /></span></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">III<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">EL
CAPITÀ LLATZER<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">--Un no sabria
prendre massa precaucions<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">pels temps
que corren , sobretot des que els<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">falsos
moneders es van establir en aquest país.-- <o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6.0pt; text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";"> «
El setge de Berg - Op - Zoom ».<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">S'asseu a la seva butaca de vellut d’Utrecht Johann Blazius ,
mentre que el rellotge de Sant Pau toca migdia a les teulades corcades i
fumejants del barri.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">S'asseu en el seu banc de fusta d'Irlanda el gotós llombard, per
canviar aquest ducat d'or que trec del meu ringlot, encara calent d'un pet.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Un dels dos mil que una sagnant carambola de la fortuna i de la
guerra va llançar, de l’escarsella d'un prior de benedictins a la borsa d'un
capità de lansquenets!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Déu em perdoni! El carranc l'examina amb la seva lupa i el pesa
en el trabuquet, com si la meva espasa hagués encunyat falsa moneda sobre el
crani del monjo!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Ara, doncs, afanya't, mestre banyut. No estic d'humor ni tinc
temps per espantar aquests rufians a qui la teva dona acaba de llençar un ram per
aquest forat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">I em cal engolir algun
vidrecomes (copó), ociós i melancòlic des que la pau de Münster em té tancat en
aquest castell com una rata en una llanterna.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Courier New"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><br clear="all" style="mso-special-character: line-break; page-break-before: always;" />
</span>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9gWZnZdIGMr6i-pG-41kchS48mNf4C9jVwbEdJaOS09NvG6JWVgTq75wPuSYtRRuTUZoSRr4B75C5YrEVqsNE9Scc6I94Roica2LDYGl3uUbkGpBoqte92wYqDbNE3ekI7IecaJ6bRxs/s1600/maribas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9gWZnZdIGMr6i-pG-41kchS48mNf4C9jVwbEdJaOS09NvG6JWVgTq75wPuSYtRRuTUZoSRr4B75C5YrEVqsNE9Scc6I94Roica2LDYGl3uUbkGpBoqte92wYqDbNE3ekI7IecaJ6bRxs/s1600/maribas.jpg" /></a></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";"><br /></span></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">IV<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">La
barba punxeguda<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Si no portes
el cap en alt ,<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">El pèl de la
barba arrissat<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">i el bigoti
ben alçat<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">seràs per les
dames menyspreat.<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";"> « Les Poesies de d' Assoucy » .<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Doncs bé, era festa a la sinagoga, tenebrosament estrellada de
llànties d'argent, i els rabins en túniques i amb ulleres, besaven els seus Talmuds,
mormolant, nasalitzant, escopint o mocant-se, els uns asseguts, els altres no.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">I heus ací que tot d'una entre tantes barbes redones, ovals,
quadrades que s’enflocaven, que s’encrespaven, que exhalaven ambre i benjuí,
fou advertida una barba tallada en punta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Un metge, anomenat Elébotham, cofat d'una gorra de franel.la
que centellejava de pedreria, s'alçà i digué : -« Profanació! ací hi ha una
barba punxeguda! »<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">──« Una barba luterana! » ──« Un capa curta! » ──« Mateu el
Filisteu. » ──I la gentada picava de peus de còlera en els bancs tumultuosos,
mentre que el sacrificador bramava : ──« Samsó, a mi la teua mandíbula d'ase! »<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Però el cavaller Melcior havia desenrotllat un pergamí certificat
amb les armes de l'imperi : ──« Ordre, llegí, de detenció del carnisser Isaac
van Heck, per ser l'assassí penjat, ell, porc d'Israel, entre dos porcs de
Flandes. »<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Trenta alabarders es destacaren a passos feixucs i ressonants de
l'ombra del corredor. ──« Foc a les alabardes! se'ls en burlà el carnisser
Isaac. » ──I es precipità des d’una finestra al Rhin.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Courier New"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><br clear="all" style="page-break-before: always;" />
</span>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtGbsLO0wgpx2YzspOdazxqPhD6jEdP6IRX5TJtFJCjjWep9QzCjet8vNHWArjBX9W8tOd1704Mur4NdQFyWvxo-UTVtsckSEbzKAtyc0BT4w9u4caWfx0BY4PBtaSw1F_jiGnBRDUkV0/s1600/tulipes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtGbsLO0wgpx2YzspOdazxqPhD6jEdP6IRX5TJtFJCjjWep9QzCjet8vNHWArjBX9W8tOd1704Mur4NdQFyWvxo-UTVtsckSEbzKAtyc0BT4w9u4caWfx0BY4PBtaSw1F_jiGnBRDUkV0/s1600/tulipes.jpg" height="265" width="400" /></a></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";"><br /></span></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">V<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">EL VENEDOR DE TULIPES<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">La tulipa és
entre les flors el que el paó<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">és entre els
ocells. Una no té perfum,<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">l’altre no té
veu; una s'enorgulleix<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">del seu
vestit, l’altre de la seva cua.<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="margin-top: 6.0pt; text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";"> « El jardí de
flors rares i curioses » .<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Cap soroll de no ser el frec de les quartilles de vitel entre
els dits del doctor Huylten que no treia els ulls de la seua Bíblia entapissada
de gòtiques miniatures, sinó per admirar l'or i la púrpura de dos peixos
captius entre humits costats d'un bocal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Els batents de la porta giraren: Era un venedor de flors que,
amb els braços carregats de testos de tulipes, s'excusà d'interrompre la
lectura de tan savi personatge.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">──« Mestre, digué, heus ací el tresor dels tresors, la meravella
de les meravelles, un bulb com mai no en florirà més que un per segle en el
serrall de l'emperador de Constantinoble! »<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">──« Una tulipa! exclamà el vellard irritat, una tulipa, aquest
símbol de l'orgull i de la luxúria que han engendrat a la dissortada ciutat de
Wittemberg la detestable heretgia de Luter i de Mélanchton! »<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Mestre Huylten tancà el fermall de la bíblia, guardà les ulleres
dins de l’estoig, i retirà les cortines de la finestra, que deixà veure al sol
una flor de la passió amb la seua corona d'espines, la seua esponja, el seu fuet,
els seus claus i les cinc nafres de Nostre Senyor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">El venedor de tulipes s'inclinà respectuosament i en silenci,
desconcertat per una mirada inquisidora del duc d'Alba el retrat del qual, obra
mestra de Holbein, era penjat a la paret.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Courier New"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><br clear="all" style="page-break-before: always;" />
</span>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpNmOlaIG0zu8nH5dA_-bDYj3e-0KXlxUKfsW31MIo1i3qrSL-bkzc6LTVDXh0g4cXv75e0zhuEeW-Mkk_9VzMSiJScMhWQLea-WvqZY2bfB4ADiFWyDCdR9ZheJYD56FvJGD3MbjtCpo/s1600/ma.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpNmOlaIG0zu8nH5dA_-bDYj3e-0KXlxUKfsW31MIo1i3qrSL-bkzc6LTVDXh0g4cXv75e0zhuEeW-Mkk_9VzMSiJScMhWQLea-WvqZY2bfB4ADiFWyDCdR9ZheJYD56FvJGD3MbjtCpo/s1600/ma.jpg" /></a></div>
<div class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-align: center; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";"><br /></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-align: center; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">VI<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Els
cinc dits de la mà<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Una honrada
família que no s'ha vist mai<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">en fallida, en
què ningú ha estat penjat mai.<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6.0pt; text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";"> «
La parentela de Jean d'Anivella ».<o:p></o:p></span></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6.0pt; text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">El polze és aquest gros taverner flamenc, d'humor groller i
picant, que fuma a la seua porta, sota la placa de la cervesa doble de març.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">L'índex és la seua dona, cavallot sec com un bacallà que, des
del matí, bufeteja la serventa de qui està gelosa, i acaricia l'ampolla de la
qual està enamorada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">El dit del mig és el seu fill, fadrí polit a destral, que seria
soldat si no fos cerveser, i que seria cavall si no fos home.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">El dit de l'anell és la seua filla, atrevida i provocadora Cervina
que ven randes a les dames, i no ven els seus somriures als cavallers.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">I el dit petit és el Benjamí de la família, mocós ploramiques
que sempre està gronxant a la cintura de la mare com un xiquet a les sarpes
d'una ogressa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Els cinc dits de la mà són el més meravellós *violer de cinc
fulles que mai no hagin brodat els parterres de la noble ciutat d'Harlem.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">*(Violer) Girofle. També bufetada, claca, gentola, vulva.
Bastant polisèmica.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Courier New"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><br clear="all" style="page-break-before: always;" />
</span>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHlqehJgK7YV_N23fAqcQvRxLa-XgQj4H7rI4X8JOS1hGZcFBltBto1SHbUTV40HMzPg5tFTEgDuJKyvPQmEcePPpf-ghMSiXt6QWepHN4WiAhm4obUIGhqJuHWIElfMSEr0NNEsCz6L0/s1600/viola.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHlqehJgK7YV_N23fAqcQvRxLa-XgQj4H7rI4X8JOS1hGZcFBltBto1SHbUTV40HMzPg5tFTEgDuJKyvPQmEcePPpf-ghMSiXt6QWepHN4WiAhm4obUIGhqJuHWIElfMSEr0NNEsCz6L0/s1600/viola.jpg" height="286" width="400" /></a></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: center; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";"><br /></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: center; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">VII<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">La
viola de gamba<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Va reconèixer
, sense cap mena de dubte,<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">la cara lívida
del seu amic íntim Juan Gaspar<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Deboureau , el
gran pallasso dels Funàmbuls,<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">que el mirava
amb una expressió indefinible<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">de malícia i
de bonhomia .<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6.0pt; text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";"> Teòfil
Gautier , « Onuphrius »<o:p></o:p></span></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6.0pt; text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Al clar de la
lluna ,<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">amic Pierrot
,<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Presta’m una
ploma<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">per escriure
un mot.<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">L’espelma és
morta,<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">ja no tinc més
foc ;<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Obriu-me la porta<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">de Déu per l’amor.<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Cançó popular<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Tot just el mestre de capella hagué interrogat amb l'arquet la
viola brunzent, ella li respongué amb un clapoteig burlesc de trinats i refilets,
com si hagués tingut al ventre una indigestió de Comèdia Italiana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: center; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">*<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Era de bell nou la propietària Bàrbara que renyava l’imbècil de
Pierrot per haver deixat caure, el desmanyotat, la caixa de la perruca del
senyor Cassandre, i haver escampat tota la pols per terra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">I el senyor Cassandre d’arreplegar piadosament la perruca, i Arlequí
d’amollar al cretí una puntada de peu al cul, i Colombina d’eixugar-se una
llàgrima de riure boja, i Pierrot d’estirar-se fins a les orelles una ganyota
enfarinada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Però tot seguit, al clar de la lluna, Arlequí, amb l’espelma
morta, suplicava al seu amic Pierrot de passar el forrellat per tornar-li-la a
encendre, de manera que el renegat s’enduia la jove amb el cofre del vell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: center; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">*<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">──«Al diable Job Hans, el guitarrer que m'ha venut aquesta
corda! exclamà el mestre de capella, retornant la polsegosa viola al seu polsegós
estoig.» ──La corda s'havia trencat.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Courier New"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><br clear="all" style="page-break-before: always;" />
</span>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwsorSQg2Xh0QR1BYYNVsEZlyj9ryT3gCpXbVrVgaLhjMSUgAVA57S0pn8Og7U4osDeUl73UKM4kYttFm8xsPpBV0wrqtnVZTQ7jRubJh66gCfwChQxRy-bKXA4u4bAvw4QR2FOv3US04/s1600/alquimista.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwsorSQg2Xh0QR1BYYNVsEZlyj9ryT3gCpXbVrVgaLhjMSUgAVA57S0pn8Og7U4osDeUl73UKM4kYttFm8xsPpBV0wrqtnVZTQ7jRubJh66gCfwChQxRy-bKXA4u4bAvw4QR2FOv3US04/s1600/alquimista.jpg" height="285" width="400" /></a></div>
<div class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-align: center; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";"><br /></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-align: center; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">VIII<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">L'ALQUIMISTA<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">El nostre art
s'aprèn de dues maneres,<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">a saber: per
l'ensenyament d'un mestre,<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">de viva veu i
no de cap altra manera,<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">o per inspiració
i revelació divines; o bé<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">pels llibres,
que són molt foscos i embrollats,<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">i per en ells
trobar acord i veritat, molt convé<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">ser subtil,
pacient, estudiós i vigilant.<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";"> Pierre VICOT, « La clau dels
secrets de filosofia ».<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">No-res encara! ──I en va he fullejat durant tres dies i tres
nits, a la pàl·lida resplendor de la llàntia, els llibres hermètics de Raimon
Llull!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">No-res, de no ser amb el xiulet de la retorta refulgent, les
rialles burletes d'una salamandra que fa un joc de torbar-me les meditacions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Ara m'enganxa un petard en un pèl de la barba, adés em llança
amb la seua ballesta un tret de foc a l’abric.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">O bé es prepara l'armadura, és ara la cendra del forn que em
bufa sobre les pàgines del formulari i sobre la tinta de l'escriptori<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">I la retorta, sempre més brillant, xiula el mateix aire que el
dimoni, quan sant Eloi li tenalla el nas amb la fornal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Però res encara! ──I durant tres dies més i tres altres nits,
fullejaré, sota pàl·lides lluors de la llàntia, els llibres hermètics de Raimon
Llull.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Courier New"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><br clear="all" style="page-break-before: always;" />
</span>
</div>
<div class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-align: center; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf8hi25e6drPHV76LRvwMjlXGjFOc9xxam-aOij7DeiukLUQZYbmkAd3rdb8rqnQCHhrzuzPPaCDpLAs1cf3d19IVFOJasvcv4k2hO8XLJTAQehluJCH2b9NBClO7t14xi-_tMK_2gAZg/s1600/sabat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf8hi25e6drPHV76LRvwMjlXGjFOc9xxam-aOij7DeiukLUQZYbmkAd3rdb8rqnQCHhrzuzPPaCDpLAs1cf3d19IVFOJasvcv4k2hO8XLJTAQehluJCH2b9NBClO7t14xi-_tMK_2gAZg/s1600/sabat.jpg" height="125" width="400" /></a></div>
<div class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-align: center; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";"><br /></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-align: center; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">IX<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";">PUNT
DE PARTIDA DEL SÀBAT<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Es va aixecar
de nit i , a la llum<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">de l’espelma,
prengué una ampolla de greix<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">i s’ungí; després,
amb unes paraules,<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">va ser
transportada al Sàbat .<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoPlainText" style="line-height: 150%; margin-top: 6.0pt; text-align: right; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Courier New";"> Joan
Bodin , «Sobre la Demonomania de les bruixes » .<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";"><br /></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">N'eren allà una dotzena que menjaven la sopa a la tomba, i
cadascú d'ells tenia per cullera l'os de l'avantbraç d'un mort.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">La xemeneia era roja de brases, les espelmes creixien com bolets
en la fumera, i els plats exhalaven una pudor de fossa en primavera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">I quan Maribas reia o plorava, s'escoltava talment gemegar un
arquet sobre les tres cordes d'un violí desbarrat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Mentrestant el soldat exposà diabòlicament sobre la taula, al
resplendor del sagí, un llibret màgic on vingué a caure una mosca rostida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">La mosca brunzia encara quan amb el ventre enorme i pelut una
aranya escalà les vores del màgic volum.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">Però ja bruixots i bruixes havien pres el vol per la xemeneia,
cama ací cama allà, qui sobre la granera, qui sobre les tenalles, i Maribas
sobre el mànec de la paella.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";"><br /></span></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-top: 6pt; text-align: left; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Century","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New";">(Francesc Collado, Foios Abril 2014)</span></div>
</div>
FRANCESC COLLADO SOLER-BELDAhttp://www.blogger.com/profile/02396293663376968402noreply@blogger.com0