Romanç
de Claramonde de Marsella
Per a
Clara Mir Collado
La princesa provençal
era rossa i de pell fina
i d’ulls blaus com la mar.
Un dia com altres dies
que la mare li demana
menja poc i xerra massa
I a la germana distrau.
I diu - mare perquè jo
no trobe ja cap bon xic
que fem
un fill entre els dos
com un nadó de bolquers
o una nina xiqueta?
- All filla meua bonica!
Quatre anys i quina pressa !
Per a la mare i el pare
tu ets la perla del mati
tresor de llum i alegria…
Volem que sigues xiqueta
I tenir-te al braç de nit
i si vols tu bressolar-te.
Si encara no tens un príncep
Ni a l’escola un amiguet…
I dius que tots els nens peguen
En la porta, en la filera
en el parc i el corralet.
Colzes, empentes i colps
Quan hi ha contrast de parers
I no s’hi
posen raons
Carles, Hug, Jordi,
Llorenç…
- Jordi és de tots
qui més pega
Però no tots bregadors,
n’hi ha de jocs i raons
com ara...
Hug és xic que mai no pega
I és un nen treballador
Què bé pinta!
Però té el cabell asprós
gens suau
Sa mare li fa una cresta
Aspra i tesa com l’espart.
Amb Llorenç ja no hi jugue
tira pets i fa pudor
i ara canta i després plora
i fa remor a la plaça
quan s’acaba la lliçó...
per això digues-me mare
quan és que tindré un nadó ?
2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada