de "deu pensaments al voltant del desè aniversari de la mort d’en Joan Brossa"
de Doménec Chinchilla
Hi són les cartes i els rellotges
i la poma i el barret i els ous
i les plomes i els grans mots tous
i les claus farcides de lletres
fitxes de dòmino al trencanous
saltamartins embogits per no res
abecedaris plens de formigues
foren fets orfes aquell dijous
qui sap quin joc hi seria al seu cap
quin somriure seria el darrer
com hi va partir ningú no ho sap
quins móns omplen el teu silenci
et tenim a l’ànima i al carrer
i som esclaus del teu artifici
S’obri el teló
Unes grans ulleres de cul de got i pasta negra estan suspeses al bell mig de
l’escenari.
Dues grans pilotes blanques molt grans amb un punt negre cadascuna volen
per l’espai fins que es col·loquen al lloc dels ulls. A partir d’aquest moment
faran els moviments propis dels ulls darrere de les ulleres.
Per l’escenari creuen:
- un barret negre d’on surt fum blanc
- un caçapapallones (només l’objecte) d’on surten milers de papallones roges
- la silueta d’una dona fent cabrioles que va deixant lletres majúscules negres
suspeses per l’aire
- dues persones la cara de les quals és un ou fregit (tant fa dos homes, dues dones, o un home i una dona) s’acosten i es besen, tot caient el rovell de l’ou pels seus
cossos nus.
- una persona amb una màscara d’un animal estrany i amb una cua de plomes
blaves fa moviments estranys per l’escenari acompanyats de sorolls que
recorden onomatopeies d’animals, però que no es reconeixen, finalment
s’atura baix de les ulleres i comença a intentar dir la paraula “etcètera”, primer
amb molta dificultat i quan ja aconsegueix articular-la comença a jugar amb
ella.
En aquest moment (quan el personatge està jugant amb molta força amb la
paraula “etcètera”) els ulls miren al front (que fins a aquest moment han seguit
totes les accions escèniques) es fan rojos al temps que se sent un gran soroll
de cristalls que es trenquen.
fosc sobtat
silenci sobtat
teló permanent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada