I a més...

I A MÉS…

Per a Xelo Mir (dona)

Je suis comme je suis

Je suis faite comme ça

Que voulez-vous de plus

Que voulez-vous de moi

(Paroles, Jacques Prévert)

Jo sóc com el que sóc

No tal com m’han parit

Estime qui m’estima

I a qui m’estima tinc

visc un poc de vergonya

i un poc sol i un poc trist

plore com una dona

I ric sense permís

No sé  recomanar-me

no demaneu per mi

Sense permís m’amague

Dins d'un estrany vestit

Canviar no puc res

i gens de mi no dic

M’he posat un arnés

I me n’he fet abric

Si m’heu vist una volta

Nu de nit i amb capell

Perdut i poca solta

Era jo i era ell

Vull a tothom plaer

I dir que no sovint

Ja em costa prou saber

I ajustar el que dic

Si agrade no sé a qui

Als veïns no em sé fer

Un com jo que beu vi

O potser  foraster

Agrade a qui agrade

Res no puc canviar

Estime com els nens

Només per estimar

Jo mateix no em convide

No sé com he de  fer

A qui reclame Estime

La culpa és meua ho sé

Tot ho vull  si se’m nega

Si és tot meu no prenc res

Recelós si m’espera

Quan l’enyore després

Senzillament camine

Vaig amb l’amic del braç

Sóc allà no per plaure

Al costat vinc com vas

Pobre soc per al homes

Ni alt ni prim ni polit

Quan festege les dones

És quan visc com un ric

No gens del que me passa

M’agradaria ser

En compartir la casa

És per fer-me plaer

Molt més que els convidats

M’estima algun amic

Perquè no l’he triat

Perquè no m’ha elegit

No pregunteu per mi

En sabeu  tant  i més

Què puc fer què puc dir

És com sóc sóc com és

I a més…