dilluns, 3 de desembre del 2012

Notes per a una anàlisi de Iteràncies, interferències i grafittis de Pere Bessó



Iteràncies, interferències i grafitis, Pere Bessó. Bromera 1997 

I. Recorregut per la seua bibliografia:

1978, Herbolari de silencis, Ed. Lindes (sent.)

1979, Mediterrània, ed. Vila de Catarroja

1980, L’alter ego, ed. Fernando Torres

1983, Una estança a Alessandria, ed. el cingle

1984, Prims homenatges, 3 i 4

1987, Les llimes de la vosgiana, ed. de la guerra (sent.)

1988, Pagaràs els ous de cugul, Ed 62 (sent.)

1989, La terra promesa, ed. Bromera

1992, Planetari, La forest d’Arana (sent.)

1997, Iteràncies, interferències i grafitis (sent.)

II. Característiques generals d'Iteràncies, interferències i grafittis

1. Front al to amable i galant del conjunt / l’honestedat indecorosa i punyent de no defugir el judici necessari.

2. Front a la grandiloqüència intencional de la paraula / la reflexió juganera o burleta de les idees.

3. Front a la sublimació de les idees i els símbols / el renec, l’ai! o l’estirabot de qui s’implica...

4. Front al llenguatge florit i blasonat de l’intel.lectual / la parla arcaica i plebea del subjecte pensant...

...

III. Iteràncies, interferències i grafitis

a) Justificació del títol

Iteràncies. Diversitat de camins i senderes en els temes tractats, els aspectes destriats, les conseqüències alertades o les mesures a prendre.

Interferències. Semblança amb el procés de creació, amb interrupcions, intervals, represes i revisitacions temàtiques; amb la col.lisió de plans: pensament, emoció, record, experiència, valor...

Grafitis. La voluntat de condensació del pensament mostrat indecentment a la paret, com una llucada al vianant...

b) Substància del contingut. Les idees o riginàries, els motius, els procesos del pensament.

-Petites intuïcions, esclats lluminosos que arriben a l’escriptor de tant en tant, i se’n van com venen, intermitents.

-Favorables a la intertextualitat: comentaris, respostes, incidències en el pensament d’altres autors, al replantejament de la qüestió...

-Grafitis incrustats en altres textos poètics, o simplement en l’inconscient col.lectiu que aflora en els llocs més impensats...

c) Matèria del contingut: Els Temes

-El vertigen del desig: desig de temps, desig de

-la saviesa de la natura, la saviesa de la vellesa, de l’experiència, de la distància, la saviesa de la mirada del gext, la saviesa de la despossessió...

-la contemplació de la bellesa del moment, la bellesa perduda, la bellesa inconscient,

-la poesia i els poetes en totes les seues formes vitals i exercides.

-la beguda i l’amistat, la fidelitat i el vici, la raó i la fòbia...

-la limitació de la paraula, els límits del pensament, la paraula incauta...

-l’inevitable fugida del temps del plaer, de la infantesa, del joc, de la raó...

-les diverses disfresses de l’amor carnal, l’amor fugaç, la follia...

-la inconsistència de l’ànima lligada indestriablement al cos, el cos ferit de temps...

-El desemparament de l’home i la dona humils front al poder, el poder de la paraula, el poder de la bellesa, el poder de les percepcions...

-L’amor en tots els vessants: olorat, intuït, perdut, negat, abandonat, impossibilitat, fosilitzat en la memòria...

-L’abundància inútil i la escassetat fruitosa...


d) Substància de la forma: La veu, el to i la distància poètiques.

- un Jo que es defineix i s’explica

- un jo que parla al tu, amor (bé siga concretat en persona o la personificació mateix de l’amor)

- un jo que parla a un tu (desdoblament del poeta)

- un jo que parla a un tu, home (universal de la condició humana)

- un jo que parla o comenta pensaments d’altres poetes (directament o indirecta)

- un Nosaltres quasi sempre (tu i jo) i poques vegades (el gènere masculí)

- una 3a. persona objectiva que reflexiona més fredament però que el lector acaba per associar a la veu íntima de l’enunciador-poeta.

e) Matèria de la forma: gèneres o modalitats discursives

Sentència, escoltellet, epigrama, pensament, propòsit, anècdota, aforisme, adagi, dita, redita, sentència, consell, recomanació, tautologia, concepte, comparació, confidència...

f) Influències:

Dubte molt que tinga influències orientals (no hi ha la imatge física sintetitzant tota una actitud front a la vida) sinó, més aviat, Tot un conjunt d’esclats, imatges, reflexions, comparacions o exclamacions que tracten de reflectir la dispersió, diversitat i matisos, sovint contradictoris o circumstancials com la mateixa experiència.

-Francesos: Verlaine, Riambaud, Mallarmé, Villon, Boileau, Éluard... En l’elaboració simbòlica.

-Anglesos: Stevens, Donne, Yeats, Dikinson... En la causticitat de la intenció.

-Italians: Pavese, Ungaretti, Passolini, Montale... En l’actitud davant l’experiència de la gent i la vida.

-Clàssics valencians i catalans: Jaume Roig, Francesc Vicent Garcia, El pare Mulet, Pere Gimferrer,

-Castellans: l’arcipreste de Hita, Gòngora, Generació del 27...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada