divendres, 21 de desembre del 2012

Paroles, Jacques Prévert, Editions Gallimard 1949


Història del cavall

Bones gents escolteu-me la complanta
Sentiu la història de ma vida
És un orfe qui us parla
Que el seu petit disgust us referia
Oi doncs…
Un dia un general
O més bé era una nit
Un general doncs va tenir
Dos cavalls morts sota d’ell
Eren aquests cavalls
Oi doncs…
Què n’és la vida amarga
Eren mon pobre pare
També ma pobra mare
Que eren amagats sota el llit
Sota el llit del general
Que s’havia amagat al darrere
A un poblet del Midí.
El general parlava
Parlava sol de nit
Parlava en general
Dels seus disgusts petits
I és així com mon pare
I és així com ma mare
Oi doncs…
Una nit de disgustos van morir.
La vida de família
havia acabat per mi
En acabat de taula a la nit
De gran galop partí
Aní vers la gran vila
On tot llueix i brilla
En moto arribe a Sabi
en Paró, perdoneu-me
si us parle en cavall
I arribe un matí
a París en esclops
Pregunte pel lleó
El rei dels animals
Rep un colp de fuet
A la punta del nas
Car hi havia la guerra
La guerra que seguia
Em posen les ulleres
Heus-me  movilitzat
I com hi havia la guerra
La guerra que seguia
Cara es feia la vida
Els queviures minvaven
I com més hi minvaven
Més la gent em mirava
Amb un esguard estrany
Les dents els crepitaven
Tots em deien beefsteak
Semblava que era anglès
Oi doncs…
Tots els que vius estaven
I que m’acariciaven
Esperen que fos mort
Per poder-me menjar
De nit a l’establia
La nit que jo dormia
Sento un soroll estrany
La veu que coneixia
És del vell general
El general  tornava
Com un esperitat
Amb un vell comandant
Creien que jo dormia
Parlaven molt baixet
Prou ja d’arròs amb aigua
volem menjar animal
hi ha qui els posa a la menja
agulles de gramola
Llavors tota la sang
d'un sol gir se m’escola
Gir de cavall de bosc
I eixint de l’establia
Al bosc me’n vaig fugir.

Ara ha acabat la guerra
I el general s’ha mort
Mort al seu propi llit
Mort de sa bella mort
Però jo que n’estic viu i això és el principal
Bon vespre
Bona nit
Bon apetit mon general.

Versió al català de Francesc Collado, Foios 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada