HORTET DEL PLA DEL GENOVES
(a Xàtiva, o encara no sé quan no vol
dir sí, o... viceversa)
D'aquella fregadissa de colom
I
el tast de l'enreixat viu a la pell
De
préssec de secà llavis i llom
En
un combat de colls a l'escoltell
Digueren
no i les llengües nadant
En
una mar callada resistien.
Des dels merlets brusint de frenesí
Omplint
els pits d'una clara cridòria
Els
ocells de la nit digueren sí
A l'esgarrap i d'un vivíssim tall
Com
un lament callat com un desmai
Del
ganivet retut es defenien.
En un segon lament dempeus i a espai
Encara
t'aclofares un instant
Morint
al mar de l'obstinació
Tot
i tement de caure rodolant
Tot
just per murmurar un altre no
Tossudament
però la carn volia carn
Francesc
Collado, De “La durada del riure” Premi Vila d’Alaquàs 1987, (Revisat 1999)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada