Terrissa
(A Joan Brossa, terrissaire)
Com al tard fa l'ocell perdut el membre
Tens el record a l'estança més clara
I el temps corbat sobre el torn de novembre
Amb tremolor de mans la veu avara.
La carn vella terrissa de lament
I una remor de cossos en cadena
Ha somogut la claror del moment
I penetra la llar com una pena.
La filla inacabada d'infantar
Banya la llum. Vacil·lant en el sostre
De la biga fidel humil i clar
Un esborronament tensa el teu rostre.
El vent glaça l'espill de la dolcesa.
Entre el pujol i el campanar eixut
Has resseguit amb por el rastre mut
Del vol fins al xiprer de més orbesa.
Entretemps
(A Joan i Pepa, amics)
"i nostra sort blanqueja com el blat."
Cantilena, Josep Sebastià Pons.
Com la fruita perfum
Del record que madura
En mi l'ocell perdura
L'alt instant de la llum.
Passa el clar de l'estiu
M'omplen d'ocells la rama.
Torna al verd l'ample riu
I al seu fons em reclama.
Marcit per la durada
Se m’acaba el delit
com la llavor de nit
esperant l'alenada.
Aiguafort de brotim
A mig camí colgada
M'escorre el regalim
La serenor daurada.
Francesc Collado, València 23-5-93.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada