Poemes i contes de
Manel Alonso
 |
| Manel Alonso i Català |
 |
| Francesc Collado i Soler |
Presentació de Quadern dels torsimanys, Germania 2012 i Els
Somriures de la pena, Onada ed. 2011, de Manel Alonso i Català, a la barraca de Toni
Montoliu, dins de les activitats i tertúlies de “Els quatre Gats”, Meliana 1
de febrer de 2013, per Francesc Collado (delegat per “Els Quatre Gats”)
Els Quadern dels torsimanys i Els somriures de la pena
Abans de continuar en la presentació d’aquests
dos llibres caldria dir que ens trobem davant d’un professional del llibre. Una
persona que viu del llibre, si més no, de la lletra impresa, de l’escriptura i
de la publicació i de tot allò que comporten i condicionen aquestes dues
funcions: escriure i publicar. Perquè Alonso ha fet de tot en aquest món
editorial: Periodista, portant veu, cap de premsa, redactor, crític,
presentador, ressenyador, analista, assessor, membre del consell de redacció,
associacionista, president, representant, editor, director de col·leccions,
delegat, comissionista, furgoneter, venedor, dependent, firaire, autor,
cantautor, conta contes, animador, promotor, etc... Però, en realitat el que
més li agrada és escriure, contar contes històries i expressar sentiment i
emocions i això ho fa en els poemes i les narracions, que en definitiva és pel
que estem ací per presentar els seus contes i els seus poemes.
He de dir que ens trobem davant de dues
antologies una de poemes i una altra de narracions. Dues antologies especials,
no com són les antologies que són aquests llibres que habitualment fa un
especialista en la matèria, que fa una tria de productes, els millors per a ell,
i els presenta a un lector i els ofereix com a models i selecció del bo i
millor d’aquell poeta o d’aquella generació o d’aquells narradors, o del que
siga. La qüestió és que aquestes antologies que avui presentem són especials
per diverses raons.
Primerament perquè la selecció ha estat feta pel mateix autor i això podríem dir que és un risc que ha d’assumir ell només. Tot i que en el cas de la poesia de “quadern dels Torsimanys” té un pal·liatiu i alhora una explicació, i és que aquesta antologia va nàixer en el sí d’un Bloc “Els papers de Can Perla” dins una secció on van començar a aparèixer publicades pel mateix autor obres de Manel Alonso en diversos idiomes. Així va nàixer la secció “quadern dels torsimanys”, que s’ha convertit en paraules del mateix Alonso en “un club multilingüe, on gent de diverses nacionalitats ha fet seu el que un dia va ser del propi Manel. D’aquesta manera han traduït l’obra de Manel gent diversa com ara Oliver Weis (alemany), Joan Navarro, Ana Stutter, Josep Carles Lainez, Manuel Bellver, Empar Claramunt, Lluís Fornés, Joaquin Corencia, Miquel Català, Eduard Aguilar, Enric Sanç, Josep Antoni Alfonso (valencians); el sard Mauro Mulas, la romanesa, Dariana Groza, el gallec Roberto Perez Pardo, la Croata Josipa Sokol, l’eslovena Vesna Crcek, el basc Gerardo Markuleta, el català Emili Gil, i la Portuguesa Helena Branco. Aquests torsimanys, començant pel mateix Manel Alonso i Català, han traduït l’obra d’aquest al gallego-portugués, asturià, basc, occità, romanès sard, croat, eslovè, alemanys, anglès, francès, italià, castellà i ara fa poc al grec modern. Hem de suposar que molts d’ells hauran triat l’obra a traduir perquè els haurà agradat aquest o aquell poema, i d’altres, potser hauran acceptat alguna insinuació de l’autor suggerint esta o aquella. Siga com siga el Quadern dels torsimanys és una antologia Bilingüe (català-castellà, negre-roig en la tinta) d’una selecció de poemes trets dels poemaris “Correspondència de guerra” 2009, “Si em parles del desig” 2010, d’un llibre encara inèdit anomenat “Petjagollal”, i encara d’altres llibres col·lectius com ara “Mostra oberta de poesia d’Alcanar 2011, de “Jocs florals de Cavanilles 2005, de “50 veus de la terra” 2010, de “Poesia a la frontera” 2011, amb uns títols que els encabirien en altres poemaris o seccions com ara “la fulla trèmula de l’ésser”, “Contrades”, “Tot escoltant seven Romances on Poems of Alexander Blok, de Dimitri Shostakovitx”, aquesta darrera secció, no m’estaré de congratular-me, ha estat dedicada per l’autor al nostre estimat president dels “quatre Gats” en Francesc Aguilar.
La poesia de Manel Alonso, i ara crec que per
fi entraré en matèria, és una poesia
compromesa amb la societat, solidària amb els desheretats, treballada però
senzilla en l’expressió. Aquesta poesia de difícil solució comporta un treball
de formigueta, d’anar adjuntant, trossos, retalls, fragments de vida,
impressions sentides, moments sospitats... és per tant una poesia de
l’experiència. Els seus versos no són de gran aparell retòric ni de mesures ni
de metres. És la seua una poesia de vers llarg pausat, narratiu, sense
encavalcaments, ni rimes ni metre que destorben el lent fluir del pensament i
la contalla. És una veu de to amarg i aspre amb la injustícia però que mai no
arriba a la indignació. És una poesia reposada, de to tens però respectuós i
només un poc de tant en tant solemne però que no arriba a la cerimònia de la convicció religiosa, la fastuositat de l’himne patriòtic
ni encara menys a la pompa de la litúrgia. Es tracta més aviat d’un
diàleg sorneguer que no pas d’una monodia resignada. La seu poètica se’ns
presenta moltes vegades escèptica i desesperançada, però quasi sempre vibrant i
dialogant amb un enunciatari convençut, situat en l’experiència, aposentat en
els anys i amb la humanitat en la boca per repartir consells, estalviar
marrades i concretar consignes. Només, i de tant en tant, es permet alguna que
altra lleugeresa i amabilitat en algun paisatge sentimental o en una
rememoració eròtica i poc més. En definitiva una poesia que arrela en poetes de
compromís cívic i social, però també de l’experiència i el record, com ara
Estellés, Salvat Papasseit, Martí i Pol, i d’altres. I, arribats ací, advertisc
que també he de parlar de l’altre llibre de narracions i doncs, que no disposem de temps per comentar amb més aprofundiment la poesia de Manel Alonso
però us promet de parlar-ne més extensament en una altra ocasió.
Primerament perquè la selecció ha estat feta pel mateix autor i això podríem dir que és un risc que ha d’assumir ell només. Tot i que en el cas de la poesia de “quadern dels Torsimanys” té un pal·liatiu i alhora una explicació, i és que aquesta antologia va nàixer en el sí d’un Bloc “Els papers de Can Perla” dins una secció on van començar a aparèixer publicades pel mateix autor obres de Manel Alonso en diversos idiomes. Així va nàixer la secció “quadern dels torsimanys”, que s’ha convertit en paraules del mateix Alonso en “un club multilingüe, on gent de diverses nacionalitats ha fet seu el que un dia va ser del propi Manel. D’aquesta manera han traduït l’obra de Manel gent diversa com ara Oliver Weis (alemany), Joan Navarro, Ana Stutter, Josep Carles Lainez, Manuel Bellver, Empar Claramunt, Lluís Fornés, Joaquin Corencia, Miquel Català, Eduard Aguilar, Enric Sanç, Josep Antoni Alfonso (valencians); el sard Mauro Mulas, la romanesa, Dariana Groza, el gallec Roberto Perez Pardo, la Croata Josipa Sokol, l’eslovena Vesna Crcek, el basc Gerardo Markuleta, el català Emili Gil, i la Portuguesa Helena Branco. Aquests torsimanys, començant pel mateix Manel Alonso i Català, han traduït l’obra d’aquest al gallego-portugués, asturià, basc, occità, romanès sard, croat, eslovè, alemanys, anglès, francès, italià, castellà i ara fa poc al grec modern. Hem de suposar que molts d’ells hauran triat l’obra a traduir perquè els haurà agradat aquest o aquell poema, i d’altres, potser hauran acceptat alguna insinuació de l’autor suggerint esta o aquella. Siga com siga el Quadern dels torsimanys és una antologia Bilingüe (català-castellà, negre-roig en la tinta) d’una selecció de poemes trets dels poemaris “Correspondència de guerra” 2009, “Si em parles del desig” 2010, d’un llibre encara inèdit anomenat “Petjagollal”, i encara d’altres llibres col·lectius com ara “Mostra oberta de poesia d’Alcanar 2011, de “Jocs florals de Cavanilles 2005, de “50 veus de la terra” 2010, de “Poesia a la frontera” 2011, amb uns títols que els encabirien en altres poemaris o seccions com ara “la fulla trèmula de l’ésser”, “Contrades”, “Tot escoltant seven Romances on Poems of Alexander Blok, de Dimitri Shostakovitx”, aquesta darrera secció, no m’estaré de congratular-me, ha estat dedicada per l’autor al nostre estimat president dels “quatre Gats” en Francesc Aguilar.
D’altra banda, tenim també una
antologia de narracions “Els somriures de la pena” on s’apleguen 30 contes
agrupats en tres apartats. El primer “Qui no te tall rosega els ossos” es
tracta de 8 narracions amb narrataris impossibles que, des de la seua
experiència impossible ens fan veure aspectes de la vida, però sobretot de la
mort, als quals no tenim accés habitualment (perquè imagine que ací ningú podrà
contar-nos que ha vist i que hi ha més enllà d’aquesta vida o de qualsevol
altra vida?). Però això és possible en les narracions de Manel. Construïdes en
base a un narrador que sol ser el personatge protagonista que ens conta des de
la seua pròpia i immediata experiència. Tan immediata de vegades, que s’esdevé
la narració abans fins i tot que hi haja hagut la certesa del que passa al
narrador. Com en aquell cas de l’home que porten a l’hospital i mentre la filla
que el du a l’auto se’n torna cap a casa, creient que l’home a mort, el mateix
narrador desconeix les circumstàncies en què es troba i no us dic com acaba
però de segur que no molt bé.
Si periodísticament, com a reporter d’una
suposada realitat, aquests contes són impossibles; narratològicament funcionen
amb una admirable senzillesa i efectivitat. Situant-nos davant de la
quotidianitat, el costum, la tradició, el folklore, la història recent de
manera estranya, però convincent i humana. La seua narració té un to de
rondalla oral contada a la vora del foc en les llargues nits dels nostres
pobles i en la llarga nit sense llibertat (aquella de la qual parla Raimon en la
seua cançó “La nit és llarga la nit” rememorant la foscor general que ens
imposava el franquisme). Com s’esdevé en concret a la narració “La llarga ombra
del feixisme”. El tema dominant en aquestes narracions diríem que és la mort,
viscuda més que vista, i rememorada de distints però coincidents punts de
vista.
Si en la primera part les anècdotes tenien
referents situats en un passat, més o menys històric, a la segona part
anomenada “Memòries sense cistell? Té les plantes al clatell”, les anècdotes s’acosten
fins a la infància i l’adolescència del narrador. Aquestes històries quasi
biogràfiques d’un infant de poble, són contades amb la tècnica de la rondalla o
del dietari més o menys figuratiu. Però el tipus de narrador més eficient i
natural és el que ens mostra aquell innocent xiquet pre-adolescent que va descobrint
la veritat de la vida, tot descobrint les relacions de valor i de canvi entre
els components de la seua família: la iaia que roba el brandy Terry a la nit
amagat de tothom, el pare que acaba amb les vel·leïtats escatològiques del gat
aportant un gos a la casa, l’oncle beneit revestit d’una animalitat només
pal·liada per les creences religioses amb els testimonis de Jehovà, etc...
A la tercera part "Maleïda la dent que es menja la sement" El narrador es converteix en l'adult, poeta editor i presentador que és ara Manel Alonso. Un adult immers del tot el món del llibre que crítica des de dins aquest món, que qüestiona els procediments de presentació, que critica humanísticament el comportament de certs editors més preocupats per les faldes que pels llibres. Un professional que censura la pretenciositat i carrincloneria d'altres poetes, que condemna la voràgine publicatòria de certs autors, que blasma la utilització partidista del lletraferit, etc.
En definitiva unes narracions que s’escolen
en la ment i les paraules d’una veu pausada, familiar i casolana, alerta a les vicissituds
de la vida quotidiana i local d’un home de la terra de l’Horta Nord del País
Valencià. D’una persona que no ha viscut la guerra però en coneix les
conseqüències. D’un professional de l’edició que la única guerra que coneix és
la de la defensa del material imprès i la lluita per la subsistència de la
paraula impresa. Al capdavall de l’ofici d’escriure, el negoci de l’edició i
del gaudi de la lectura.
Francesc Collado, Foios Gener 2013
b) Documentació
1. Biografia i Bibliografia
Manel Alonso i Català Puçol (l'Horta Nord) 1962. S'inicia en la lectura a
biblioteca de la casa paterna. Reconeix l’herència literària de les lectures de
Tebeos, José Mallorquí, Bécquer, la generació castellana del 27, Salvador
Espriu, Vicent Andrés Estellés i la generació dels setanta, entre altres.
Va
començar fent poesia, després conte i novel.la. (La maledicció del silenci,
en Edicions Camacuc 1992) va ser la primera obra publicada.
Abans,
L'any 1986, edita pel seu compte A tu, del viatger estrany, revisats i
corregits en la col·lecció "Quadern de Rafalell". Al 1994 veu la llum
el seu primer poemari, Amb el
plànols del record, editorial Germania, i la segona novel·la, Escola d'estiu, i els relats
per a infants, Bernat i els
seus amics, Camacuc.
Al 1986
entra a formar part del Col·lectiu d'Artistes de l'Horta Nord
"Pinça", a l'Associació de Joves
Escriptors en Llengua Catalana (AJELC), on va ser president de la federació
valenciana. El 1991, junt amb
Vicent Penya i Salvador Pérez, funda la revista L'Aljamia, més tard els Quaderns
de Rafalell i Els llibres de l'Aljamia. Al mateix temps, de la mà de Rafael
Serena, posa en marxa les tertúlies Les Nits màgiques del Django's i el premi
de poesia del mateix nom (és ací quan el vaig conèixer)
Al 1995 comença a treballar en el camp de l'edició, Germania Serveis Gràfics, on dirigeix diverses col·leccions: "Xúquer" de narrativa i "Regata de cul" d'erotisme, i posteriorment en l’editorial 7 i mig com a editor literari. El 1996 fundà junt amb Mercè Claramunt, Vicent Penya, Albert Calls, Agustí Peiró, Hermini Pérez i Joan S. Sorribes el col·lectiu Alba M., que donaria fruit amb la novel·la Jo també la vaig conèixer. Des de 1987 i fins a 1995 s'ocupà de la comunicació institucional de l'Ajuntament de Puçol, i dirigí el mensual Notícies de Puçol i col·laborant amb l'emissora municipal de televisió EMTV i l'empresa municipal de comunicació VIP.
Durant els noranta participa en els dos intents periodístics, primer a El Periòdic de l'Horta i després El Periòdic, capçaleres que donarien pas a El Punt del País Valencià. Un article publicat en El Periòdic i signat per ell i Joan S. Sorribes mereix el Premi de Periodisme de la CAPPEV l'any 1994. Des de 1996 és col·laborador del suplement Posdata del diari Levante i de la secció de cultura del setmanari El Temps. El 1997, amb la novel·la En el mar de les Antilles, queda finalista del Premi de Novel·la ciutat d'Elx, i publica el poemari Oblits, mentides i homenatges editat en 7 i mig.
El 1999 s’incorpora al Consell de Redacció de la revista Abalorio, després és cap de redacció de la revista de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques de la Generalitat Valenciana Lletres Valencianes. Mentre, edita el poemari Un gest de la memòria i guanya el Premi de Narrativa Benvingut Oliver amb el volum de contes breus El carrer dels Bonsais, editat l'any següent per l'Ajuntament de Catarroja; el 2000 també seria l'any de l'edició del seu segon llibre per a infants, Els cinc enigmes del rei. Eixe mateix any guanya el Premi de Narrativa per a Infants Empar de Lanuza. Durant la dècada dels noranta, participa en diverses mostres i antologies de poesia i llibres col·lectius.
En l'any 2000 participa en la fundació de Brosquil edicions, en la direcció literària de la qual ha treballat. I entra en una etapa en què reflexiona sobre la seua obra, revisant-ne una gran part i reeditant-la de nou. Així apareixerà l'antologia Les hores rehabilitades i la reedició d'alguna de les seues novel·les i contes. A més, dedica una bona part del seu temps a promoció de la seua obra i les editorials on treballa. Comença a obrir blocs i crec que ja en porta 4
Al 1995 comença a treballar en el camp de l'edició, Germania Serveis Gràfics, on dirigeix diverses col·leccions: "Xúquer" de narrativa i "Regata de cul" d'erotisme, i posteriorment en l’editorial 7 i mig com a editor literari. El 1996 fundà junt amb Mercè Claramunt, Vicent Penya, Albert Calls, Agustí Peiró, Hermini Pérez i Joan S. Sorribes el col·lectiu Alba M., que donaria fruit amb la novel·la Jo també la vaig conèixer. Des de 1987 i fins a 1995 s'ocupà de la comunicació institucional de l'Ajuntament de Puçol, i dirigí el mensual Notícies de Puçol i col·laborant amb l'emissora municipal de televisió EMTV i l'empresa municipal de comunicació VIP.
Durant els noranta participa en els dos intents periodístics, primer a El Periòdic de l'Horta i després El Periòdic, capçaleres que donarien pas a El Punt del País Valencià. Un article publicat en El Periòdic i signat per ell i Joan S. Sorribes mereix el Premi de Periodisme de la CAPPEV l'any 1994. Des de 1996 és col·laborador del suplement Posdata del diari Levante i de la secció de cultura del setmanari El Temps. El 1997, amb la novel·la En el mar de les Antilles, queda finalista del Premi de Novel·la ciutat d'Elx, i publica el poemari Oblits, mentides i homenatges editat en 7 i mig.
El 1999 s’incorpora al Consell de Redacció de la revista Abalorio, després és cap de redacció de la revista de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques de la Generalitat Valenciana Lletres Valencianes. Mentre, edita el poemari Un gest de la memòria i guanya el Premi de Narrativa Benvingut Oliver amb el volum de contes breus El carrer dels Bonsais, editat l'any següent per l'Ajuntament de Catarroja; el 2000 també seria l'any de l'edició del seu segon llibre per a infants, Els cinc enigmes del rei. Eixe mateix any guanya el Premi de Narrativa per a Infants Empar de Lanuza. Durant la dècada dels noranta, participa en diverses mostres i antologies de poesia i llibres col·lectius.
En l'any 2000 participa en la fundació de Brosquil edicions, en la direcció literària de la qual ha treballat. I entra en una etapa en què reflexiona sobre la seua obra, revisant-ne una gran part i reeditant-la de nou. Així apareixerà l'antologia Les hores rehabilitades i la reedició d'alguna de les seues novel·les i contes. A més, dedica una bona part del seu temps a promoció de la seua obra i les editorials on treballa. Comença a obrir blocs i crec que ja en porta 4
-Els papers de can perla, bloc personal (recopilació
d’articles, notes, narracions, poemes...)
-Els mecanoscrits de Pouet (Articles sobre la seua obra)
- http://www.youtube.com/user/canperla, Base de dades a Youtube, on trobareu poemes seus
musicats per diversos cantautors.
-La seua pàgina Tuitter http://twitter.com/#!/Manelalonsocat
Ha col·laborat a les
publicacions: Saó, El Temps, Levante, Caràcters, L'Illa, Camacuc,
L'Aiguadolç, Daina, Revista
Postal, L'Horabaixa, Laberint, Tirant al
blanc, L'Esment, S'Esclop, La Lluna en un Cove, així com en la premsa
digital: L'Informatiu, Morvedre.info, Portal del llibre i El
Punt.[1]
Han
escrit sobre l’obra de Manel Alonso gent com ara: Ramon Guillem, Vicent penya,
rafa xambó, maria Josep escrivà, Josep Antoni fluixà, Alfons Cervera, Victor
Cotlliure, Berna Blanch, Josep pitzà, mònica baixauli, Hèctor serra, Vicent
sanz, Antoni rovira, gaspar jaén, pasqual mas i usó, Xavier aliaga, Albert
calls, mercè Climent, Francesc mompó, Josep Manel Vidal, germà vigo, xulio
ricardo trigo, agustí peiró, Angel canó, Francesc viadel, Núria cadenes, Antoni
Gómez, miquel–lluís Muntané, Lluís Alpera, Arantxa bea, Josep manuel sanabdon, Josep
Vicent frechina...
Han
cantat els seus poemes cantautors com ara: Xavi Sarrià, Lluís Vicent, Rafael
Estrada, Garri, Juanen, Jesús Barranco, El grup Gent, Carles Pastor, Rubén
Durà...
2. PREMIS
- Accèssit
al VI Certamen Literari Vila de Puçol en la modalitat de narrativa:
Cartes a Vicent.
- Accèssit
al VIII Certamen Literari Vila de Puçol en la modalitat d'assaig: Les
veus d'un poble.
- XXVI
Premi Ventura i Gassol: per a una part del
llibre Oblits, mentides i homenatges.
- Certamen
de Poesia d'Almussafes (1997): per a una
part del llibre Oblits, mentides i homenatges.
- VI
Premi de Poesia Francesc Bru (1997): per a una
part del llibre Oblits, mentides i homenatges.
- VI
Premi de Narrativa Francesc Bru (1997): per al
conte "Baixant de la Calderona" inclòs en el llibre Històries
a la llum del cresol.
- Segon
premi de poesia dels XIII Certamen Literari Ciutat de la Vall d'Uixó(1997):
per a una part del llibre Oblits, mentides i homenatges.
- Premis
Octubre de Poesia de Sant Vicent del Raspeig (1998): Un
gest de la memòria.
- Premi
de Narrativa Benvingut Oliver (1999): El
carrer dels Bonsais.
- X Premi
Empar de Lanuza de Narrativa Infantil (2000): Caram,
quina aventura!.
- Premi
Gorgos de Poesia (2001): Com una òliba.
- X Premi
Samaruc: al millor llibre infantil editat l'any
anterior.
- XIII
Premi de Poesia Paco Mollà (2008): Correspondència
de guerra.
- XVII
Premi Samaruc (2009): Conta'm un conte.
- Premi
Antoni Matutano de poesia (2009): Si
em parles del desig.
3. Obra. POESIA
A tu, del viatger
estrany. Edició d'autor, 1986; Puçol:
Quaderns de Rafalell, 1996.
Envit, antologia
de nous escriptors valencians [Llibre
col·lectiu]. València: Universitat de València, 1991.
Passat festes I.
Homenatge a Joan Brossa [Llibre
col·lectiu]. València: La Forest d'Arana, 1993.
Amb els plànols
del record. Alzira: Germania Serveis Gràfics,
1994.
De tenebres [Llibre
col·lectiu]. Alzira: Germania Serveis Gràfics, 1994.
Suc sexual (Recull
de textos eròtics) [Llibre col·lectiu]. Argentona:
L'Aixernador, 1994.
Les hores del
gaudi [Llibre col·lectiu]. Alzira:
Germania Serveis Gràfics, 1995.
De la mar [Llibre
col·lectiu]. Alzira: Germania Serveis Gràfics, 1995.
Del camí [Llibre
col·lectiu]. Alzira: Germania Serveis Gràfics, 1996.
Poesia Noranta [Llibre
col·lectiu]. Barcelona: Oikos-Tau, 1997.
Oblits, mentides i
homenatges. Alzira: 7 i mig editorial de poesia,
1998.
Un gest de la
memòria. València: Edicions de la Vorera,
1999.
Versos per a Marc [Llibre
col·lectiu]. València: Tàndem Edicions, 1999.
Poemes d'un segle.
Poesia occidental del segle XX [Llibre
col·lectiu]. Carcaixent: Edicions 96, 1999.
Elogi de la
constància (Divuit anys de poesia a Sagunt, 1982-2000).Sagunt: Fundació
Bancaixa Sagunt, 2000.
I Mostra de Poesia
de Sant Martí [Llibre col·lectiu]. Barcelona:
Ajuntament de Barcelona, 2000.
Poetes de
l'Aiguadolç [Llibre col·lectiu]. Pedreguer:
Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, 2000.
Solcs de paraules,
antologia de poetes de l'Horta Nord. Rafelbunyol:
Agrupació Cultural Vianants, 2000.
20 anys de poesia
a la Universitat [Llibre col·lectiu]. Carcaixent:
Edicions 96, 2000.
Poesia 2000 [Llibre
col·lectiu]. València: Edicions de la Vorera, 2001.
El paisatge
seductor. L'horta com a motiu poètic [Llibre
col·lectiu]. Puçol: Llibres de l'Aljamia, 2001.
Com una òliba. Alacant: Editorial
Aguaclara, 2002.
Les hores
rehabilitades (Antologia 1986-2002). València: Brosquil
Edicions, 2002.
Racó de poesia [Llibre
col·lectiu]. València: Brosquil edicions, 2003.
Vosaltres, les paraules. Vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià [Llibre
col·lectiu]. València: Editorial Bromera, 2003.
Jocs florals a Cavanilles [Llibre col·lectiu]. València:
Universitat de València, 2005.
67 poemes per l'Ovidi [Llibre col·lectiu]. València:
Brosquil edicions, 2008.
Pont de paraules [Llibre col·lectiu]. Associació
d'Amics de Joan Valls, 2008.
Correspondència de guerra. Alacant: Aguaclara, 2009.
Si em parles del
desig. Benicarló: Onada, 2010.
For sale o 50 veus de la terra [Llibre
col·lectiu]. Carcaixent: Edicions 96, 2010.
Poesia a la frontera. Antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i
castellana [Llibre col·lectiu]. El Vendrell: March editor,
2011.
Quadern
dels torsimanys/Cuaderno de los trujimanes. Alzira. Editorial Germania,
2012
4. Obra. Novel·la
La maledicció del silenci. València: Camacuc, 1992; València: Brosquil edicions, 2007.
4. Obra. Novel·la
La maledicció del silenci. València: Camacuc, 1992; València: Brosquil edicions, 2007.
Escola d'estiu. Alzira: Germania
Serveis Gràfics, 1994.
En el mar de les
Antilles. Barcelona: Oikos-Tau, 1998;
València: Brosquil edicions, 2006.
5. Obra. Narrativa breu
Lletrasex [Llibre col·lectiu]. Alzira: Germania Serveis Gràfics, 1994.
5. Obra. Narrativa breu
Lletrasex [Llibre col·lectiu]. Alzira: Germania Serveis Gràfics, 1994.
Jo també la vaig
conèixer [Llibre col·lectiu]. Alzira.
Germania Serveis Gràfics, 1995.
Escriure Tàrrega [Llibre
col·lectiu]. Tàrrega: Ajuntament de Tàrrega, 1996.
Un gramet d'amor a
Santa Coloma [Llibre col·lectiu]. Santa Coloma de
Gramenet: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, 1996.
Espècies en perill d'extinció. La impremta arts
gràfiques, 1998.
Microsexe.
Antologia de microcontes eròtics [Llibre
col·lectiu]. Barcelona: Oikos-Tau, 1998.
Històries a la
llum del cresol [Llibre col·lectiu]. València:
Edicions Cardells, 1998.
L'idil·li de les
fúries i altres relats [Llibre col·lectiu]. Quaderns
Literaris. Alzira: 7 i mig editorial, 1999.
Aigua Roja. Crims
al balneari [Llibre col·lectiu]. València:
Edicions de la Vorera, 1999.
El carrer dels
Bonsais. Catarroja: Publicacions de l'Ajuntament
de Catarroja, 2000.
Deixa't atrapar [Llibre
col·lectiu]. Alzira: 7 i mig editorial, 2000.
Seduccions [Llibre
col·lectiu]. Grupo 10, Librerías de calidad, 2002.
Els somriures de
la pena. Benicarló: Onada, 2011.
6. Obra. Infantil i juvenil
Bernat i els seus amics Alzira: Germanies Serveis Gràfics, 1996; València: Brosquil edicions, 2001.
6. Obra. Infantil i juvenil
Bernat i els seus amics Alzira: Germanies Serveis Gràfics, 1996; València: Brosquil edicions, 2001.
Els cinc enigmes
del rei. Alaquàs: Abril-Prodidacta, 2000.
Caram, quina
aventura! Meliana: Ajuntament de Meliana,
2000; València: Brosquil edicions, 2006.
L'arracada de
l'oncle Joan. València: Brosquil edicions, 2003.
La Calderona és
nostra. València: Brosquil edicions, 2003.
Conte contat torna
a començar. València: Brosquil edicions, 2006.
Conta'm un conte. València: Brosquil, 2008.
Tonet agermanat. Alzira: Germania, 2011.
El matí de Martina. Alzira: Germania, 2011.
Tonet i l'avi Pasqual visiten Sagunt. Alzira: Germania,
2011.
Els avis de Senegal visiten Martina. Alzira: Germania,
2012.
Martina la superheroïna. Amb il·lustracions d'Empar Piera. Alzira:Editorial Germania, Un gat anomenat Torró. Amb il·lustracions d'Empar Piera. Alzira:Editorial Germania, 2012.
Martina la superheroïna. Amb il·lustracions d'Empar Piera. Alzira:Editorial Germania, Un gat anomenat Torró. Amb il·lustracions d'Empar Piera. Alzira:Editorial Germania, 2012.
7. Obres traduïdes
Al castellà
·
Escuela de verano [Escola d'estiu].
Mataró: Literatura y Ciencia, S.L., 1995 (Trad. Mònica Maragall).
·
El pendiente del tío Juan [L'arracada de
l'oncle Joan]. València: Brosquil edicions, 2003.
·
Bernat y sus amigos [Bernat i els seus
amics]. València: Brosquil edicions, 2003.
·
¡Caray, que aventura! [Caram, quina
aventura!]. València: Brosquil edicions, 2004.
·
Atrapar el viento. València: Brosquil
edicions, 2005.
·
La gata Perla. València: Brosquil
edicions, 2006.
·
Cuento contado, cuento empezado [Conte contat
torna a començar]. València: Brosquil edicions, 2007.
·
La Calderona es nuestra [La Calderona és
nostra]. València: Brosquil edicions, 2007.
A l'èuscar
Arraioa hau da hau abentura [Caram, quina aventura!]. Bilbao: Ediciones Mensajero, 2005 (Trad. Mari Eli Ituarte).
Arraioa hau da hau abentura [Caram, quina aventura!]. Bilbao: Ediciones Mensajero, 2005 (Trad. Mari Eli Ituarte).
Bernat eta bere legunak [Bernat i els seus amics]. Bilbao:
Ediciones Mensajero, 2005 (Trad. Mari Eli Ituarte).
Zenbait poema. Hegats: Literatur aldizkaria, 29.
8. Dietaris
Estiu 1987. Dietari. Rafelbunyol: Llibres de L'Aljamia , 2005.
El temps no vol quedar penjat. Dietari dels primers noranta. Rafelbunyol: Llibres de L'Aljamia ,
2008.
A mala hora gos no lladra. Dietari de l'1 de gener fins a l'1 d'agost del
2001. Rafelbunyol: Llibres de L'Aljamia ,
2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada