(Les Índies és un poema èpic i revolucionari de l'escriptor antillà Edouard Glissant, contra l'esclavisme i el colonialisme proposa la solidaritat entre els pobles i el respecte de la diversitat)
LES ÍNDIES
LA CRIDA
1492 Els grans descobridors es llancen sobre
l’Atlàntic a la recerca de les Índies. Amb ells comença el poema. Tots ells
també, abans i després d’aquell Nou Dia, ells que han conegut el seu somni, d’ell
han viscut o hi són morts. La imaginació crea en l’home Índies sempre
suscitades, que l’home disputa al món. Aquells que partiren d’Espanya i de
Portugal, cobejant l’or i les espècies; però també soldats i místics. El cant
esmenta el pare Labat, jacobí i corsari; tot seguit aquell negre profeta que
féu fuetejar a sang, el que havia vist engrandir-se sobre el mar, abans que haguessin
aparegut els vaixells; i anomena Toussaint Louverture, esclau i alliberador d’Haití...
Però no cal anticipar la història: Heus ací el port en festa, l’aventura que s’enceta,
el somni s’exhaureix en el projecte. L’home té por del seu desig en el moment
de satisfer-lo.
I
Sobre Gènova s’obrirà el prat amb campanes d’aventures.
Oh lira de bronze i de vent, en l’aire líric de partença,
L’àncora està al corrent!... I el ben dolç atordiment
Que l’adoben! amb una altra salmorra.
Oh la sal de la mar és ací més propícia que l’aigua beneita del bisbe,
Tanmateix que calli la gentada, i senti la continuació de la
història...
Ciutat, escolta; i sigues pietosa! Religió se’t farà en els nostres
cors,
Que hem conegut l’emoció i la brúixola, i altres faenes de vela.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada