ELS NOSTRES AVANTPASSATS POÈTICS
Lo vostro bel saluto e ‘l gentil sguardo
VI
El vostre bell salut, gentil esguard
Que feu quan us trobe, m’occeix:
Amor m’assalta i ja m’és el mateix
Si us fa mercè o us fa pecar.
Que en mig del cor em va llançar un dard
Que ultrapassa, el talla i divideix.
Parlar no hi puc, que en mi gran pena ard
Com aquell qui la seua mort coneix.
Passa pels ulls com fa lo tro,
Que fereix la finestra de la torre
I el que troba dins destrossa i fendeix:
Jo roman com estàtua de tardor
Per on vida ni esperit no recorre
I només la figura d’hom rendeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada