L'elefant coix (conte moral infantil)

Això era un elefant gran i gros que vivia en un país quasi bé pla, sense muntanyes. La seua trompa llargaruda i elàstica li servia per fer tot el que calia fer a un elefant en cada moment. Ara havia d’arrancar unes rames altes per menjar un bocí de fullam. O bé, tot seguit, s’engolia l’aigua profunda del toll per aclarir-se la gola i després fer-se una dutxa. Aquell elefantí, sempre era obedient i s’estimava molt els seus pares. Com quasi tots els infants, mostrava considerable curiositat amb el desconegut i s’atrevia amb una miqueta de precaució  en les situacions inesperades o estranyes.

L’elefant va anar creixent i fent-se fort com tots els joves de la vall. I ja aguantava la jornada completa durant la sequera, quan a l’estiu calia fer les llargues marxes a les jungles  muntanyoses, plenes de vegetals de tota mena per menjar. També a l’hivern, amb la rècula d’animals, feia  la travessia pel desert eixut i fred fins arribar a terres mes templades de la vall, buscant els dolços baobabs que els protegien de  la tempesta. En fi, aquell jove elefant podia fer de tot el que feien els altres animals de la contrada.

L’elefant, però, era una miqueta coix i, en caminar, arrossegava la pota esquerra del darrere una mica per terra i la deixava més a prop de la davantera, amb un gest  tan habitual per a ell que en fer-li trontollar tot l'enorme capçot , bambolejava la trompa d’una banda a l’altra de la sendera.

L’elefant coix no sabia que era coix ni per què. Mai no ho havia preguntat, i tampoc no li havia  importat massa.... Fins que un dia va venir que ell ja era gran i podia decidir de quin arbre menjaria, on volia prendre el bany i amb quins companys i en quin toll d’aigua jugaria...

Aleshores l’elefant coix va descobrint i aprenent certes diferències en la resta de la colla d’elefants...Hi ha companys agradables i n´hi ha de pesats o mal educats. Un vol arribar primer, l’altre diu que és el més bell, un altre mossega i no li agrada la verdura. N’hi ha també que no volen jugar si no juguen com ells manen.  Un altre vol tota l’aigua per ell i no deixa acostar-se a cap altre....

En fi, n´hi ha de bons i de dolents, de covards i de valents, de poca vergonya i de vergonyosos, d’aprofitats i de generosos... I encara pitjor, diu que n’hi ha també gent tant alterada que fins i tot encomanen  de maltractar els més treballadors. I observà també que n’hi ha qui rebutja els malats, i no volen fer-se amics d’ells ni tenen cura dels infants, ni respecten els vells i no accepten entre ells els elefants que són simplement diferents ...

I mentre creixia, anava coneixent i fent-se més i més sabut en esta vida. I anava afermant-se en el seu interior alguna certesa  i també conviccions que el feien estimar els seus i respectar totes les diferències existents entre les persones. Perquè les diferències són realment el que ens fa ser com som: cadascú com és i no d’una altra manera. I respectar aquestes diferències  suposa estimar-nos i respectar més i més aquella vida que  coneixem...

I fent-se gran i sabut un dia topà amb un altre elefant amb qui es trobava a gust. Aquell elefant era sol, sempre més apartat del gran grup. Es tractava d’una elefanta blanca curta de vista... que mostrava gran timidesa i vergonya i que mai no gosava ficar-se en els jocs comunitaris. La timidesa i la bellesa de l’elefanta estaven tan barrejades que i l’elefant coix no sabia on començava una i on acabava l’altra. Era incapaç de distingir si era primer bella o primer tímida i després... En fi, per ell era tímida i bella tot alhora i d’una mateixa manera... i això el va entusiasmar. I de sobte va sentir tota la bondat i la bellesa de l’elefanta de vista curta com es ficava dins d’ell, dins del seu cor. I sentia com aquella satisfacció omplia l’espai entre els dos i ja no li importava què volien fer els altres animals  i on anirien  a malbaratar  les hores de desfici... I va estimar el temps  que passava amb l’elefanta tímida, curta de vista i bella i mai més no volgué escapolir-se del seu costat. I així, des d’aleshores ençà, l’elefant coix i sabut i l’elefanta curta de vista, tímida i bella van acordar tots dos de fer-ho tot sàviament en aquella vall sempre junts però diferents.

I conte contat...

Els nostres dirigents després la lectura d'aquest conte.