JASIPREN

1.1 Durant tots els anys de la meva trista joventut, Huysmans em restà un company, un amic lleial; Mai en vaig sentir cap dubte, mai no vaig ser temptat a renunciar, ni a orientar-me cap un altre tema; llavors, una vesprada, de juny de 2007, després d'una llarga espera, després de dubtar molt i fins i tot una mica més del permès, vaig defensar davant el jurat de la Universitat de París IV - Sorbona la meva tesi doctoral: Joris-Karl Huysmans, o l’eixida del túnel. Al matí següent (o potser la mateixa nit, no ho puc assegurar, la nit de la meva defensa era sol, i molt alcoholitzat), em vaig adonar que una part de la meva vida havia acabat, i que era probablement la millor. Tal és el cas, en les nostres societats occidentals i socialdemòcrates, per a tots aquells que completen els seus estudis, però la majoria no en són conscients o no immediatament, tan fascinats com són pel desig de diners o potser de consumir entre els més primitius, els que han desenvolupat l'addicci...