SER POETA
Ser poeta és ser alt i ser major
que són els homes! Mossegar com qui besa!
És ser mendicant i donar com si era
rei del regne d'aquest o aquell dolor!
I tenir de mil desitjos l'esplendor
i no saber tan sols ni què hom voldria
i tenir casa en un astre que incendia,
i tenir garres i ales de condor!
És tenir fam, és tenir set d'infinit!
Per elm, matinades de setí i d'or ...
És condensar tot el món en un sol crit!
I és estimar-te així, perdudament...
I sies ànima, i sang, i vida en mi
i dir-ho així cantant a tota la gent!
(De "Eu nâo sou de ninguém", FLORBELA ESPANCA)
Traducció de F Collado, Foios, juliol 2013