dimecres, 11 de setembre de 2013

FLORBELA ESPANCA (impressionant decadentista poeta portuguesa de l'amor)



SER POETA

Ser poeta és ser alt i ser major
que són els homes! Mossegar com qui besa!
És ser mendicant i donar com si era
rei del regne d'aquest o aquell dolor!

I tenir de mil desitjos l'esplendor
i no saber tan sols ni què hom voldria
i tenir casa en un astre que incendia,
i tenir garres i ales de condor!

És tenir fam, és tenir set d'infinit!
Per elm, matinades de setí i d'or ...
És condensar tot el món en un sol crit!

I és estimar-te així, perdudament...
I sies ànima, i sang, i vida en mi
i dir-ho així cantant a tota la gent!

(De "Eu nâo sou de ninguém", FLORBELA ESPANCA)

Traducció de F Collado, Foios, juliol 2013


diumenge, 4 d’agost de 2013

30 TREMPERES (amb una mà o amb l'altra... i fins i tot sense mans)

1

El seient de darrere /L-20

Hola! Sóc una mulata preciosa i no t'hi pots ni imaginar com sóm les mulates. Si en vols cinc cèntims, posa't còmode i presta molta atenció. El meu nom és Gabriela, la meva pell morena i suau i el meu cos una delícia de corbes! De vegades, en tancar la discoteca, me'n torno a casa fent auto-stop. Una nit m'arreplegaren un parell de joves molt simpàtics en un descapotable. Em vaig acomodar al darrere i sortírem disparats per la carretera de la costa. Mmmm...! Especialment, la velocitat, m'excita. Els vaig demanar d'aturar-nos una mica per fumar una cigarreta a la llum de la lluna i ells acceptaren de bon grat. Vam parar en un camí lateral i em vaig inclinar endavant amb una cigarreta entre els llavis entreoberts. Un d'ells va voler encendre-me-la però em vaig apartar joguinaire. Llavors passà al meu seient, de darrere, i tornà a apropar-me l'encenedor, però vaig deixar caure la cigarreta dels meus llavis i vaig fer el cap endarrere. El noi, a la fi, va comprendre, i dolçament em va posar la llengua sobre els llavis. La vaig rebre amb la punta de la meva; tot seguit em petoneja el coll i la cara i em mossegà els llavis, mentre començava a tremolar de plaer. Mmmm...! Aquesta és la classe de foc que jo necessito! Mentrestant, l'altre noi ja havia passat al seient de darrere. Em despullà lentament... m'obrí de cames i començà a acaronar-me el clítorix. Em sentia els mugrons tibants, tot apuntant al cel com les banyes d'un bou... i així em trobava jo, tremolant com una jònega eixida, amb quatre mans i dues boques recorrent-me tot el cos. L'un es dedicava a dalt i l'altre a baix. Em mossegaven els pits i les natges, em petonejaven el coll i les cuixes... Mmmm...! el tramús se'm fon de gust! Mmmm...! Apa, nois, deixeu-me les vostres vergues...! Mmmm...! Ara tinc una verga a cada mà! Mmmm...! Sí...! Que dures s'han posat...! i com els agrada que els tregui brillantor...! Així, així... deixa'm que te la xucli...! Mmmm...! Ooooh...! Quina delícia, amor...! Vull tenir l'altra verga aquí..., al meu cony...! Ooooh...! sí...! fica-la tota..! Més...! Ai... fica-la amor, dona'm la verga...! Així... Ooooh...! que dolç...! Mmmm...! Quin plaer tenir-ne dues, una a la boca i l'altra al conyet...! Sííí...! sí! Més, si's plau...! Més... Ooooh...!

Sento un raig de llet calenta a la boca i un altre al cony...! Els nois, un cop s'han escorregut, ja estan novament a punt. Mmmm...! Els vaig tenir amb l'espasa ben alta fins que ja clarejava...


2

VERGONYOSA

Hola cel! M'encanta que hagis connectat amb aquesta línia eròtica. No et diré com em diuen perquè em fa una mica de vergonya. Sembla mentida que una noia tan maca i tan lliure de prejudicis com sóc, tingui tanta vergonya... però sóc així... Mmmm... tan vergonyosa...! Em costa molt de véncer la timidesa i cal que m'ajudin a superar els meus temors. Precisament l'altra nit en una discoteca vaig tenir la sort de trobar un home que va saber trencar les barreres de la meva timidesa. Mentre tothom ballava, jo m'estava en l'obscuritat asseguda. Les begudes... la música de marxa... i els cossos àgils dels nois m'estaven excitant d'allò massa, però no gosava de sortir a ballar. Llavors vaig decidir d'acaronar-me tota sola. Era en un racó i ningú semblava fer-me cas. M'hi vaig ficar la mà per sota de la brusa i vaig començar a caronar-me els mugrons. Mmmm... així! Quina dolçor...! Com que les carícies em calmen els nervis hi vaig continuar tossudament fins que els mugrons eren erectes i durs com dues pedretes. Llavors em vaig obrir una mica la bragueta dels vaquers i em vaig buscar àvidament amb un ditet el clítorix. Mmmm... quin gustet...! Se m'estava humitejant el conyet...! I ja començava a sentir-me en la glòria. Amb els ulls tancats, sospirava i alenava sense tenir consciència del que passava al meu voltant. De sobte, una veu suau em parlà a l'orella i em va treure de l'èxtasi. Era un cambrer que em convidava a acompanyar-lo. Tota astorada, el vaig obeir nerviosament. Em va portar al servei de cavallers... i en un escusat, sense cap cerimònia, em baixà els vaquers i les calces, i em posà de cara a la paret. Llavors, excitadíssima, vaig fer el cul endarrere i vaig sentir com la seva verga em relliscava pel tall, entre el cony i el culet. Mmmm... això era el que em calia...! Una bona verga entre les cames. Mmmm...! Quin gust que fa...! Ooooh... sí... si's plau...! Penetra'm... tota...! Penetra'm amb la verga... cel! Ummmh... com se n'entra... de suau! Aaaah... vull que la hi fiquis fins al fons...! Així... així... Mmmm... quin gust... que em ve...! Mai no m'haguessin ajustat així...! Em fas morir de gust...! Ooooh...! Sííí...! Ooooh...! I ens escorreguem plegats, amor...! Aaaah...!

Després ja no em preocupà la meva timidesa... però encara en sóc... vergonyosa...


3

NEUS

Hola... celet! Que contactis amb la meva línia eròtica... me n'alegra...! Em diuen Neus i sempre penso que el meu nom em va de meravella. Sóc una rossa... gairebé albina, amb els ulls blaus i la pell blanca. Tinc unes mamelles tibants, i uns mugronets sonrossats... que caram! Dels esports que practico, m'encanta l'esquí i mmm... fer l'amor... és clar! L'única cosa que no quadra amb el meu nom, perquè de veritat sóc tota foc...! Un cap de setmana, a l'estació d'esquí de La Molina, vaig conéixer un noi encantador! Era estirat i moreno... i esquiava divinament. Hi vam passar tota el sant dia a la neu. Mmmm... i jo m'hi trobava tan excitada...! En fer-se fosc, m'invità al xaletet que havia llogat... i em vaig trobar tot d'una a l'escenari d'un somni eròtic. Davant d'una llar encesa hi havia una preciosa catifa peluda. Al centre de la sala, una taula parada per sopar, amb espelmes i copes altes de xampany. Vam encendre el forn i ficàrem el xampany a la nevera. I vam seure a la catifa, davant del foc...! Una situació de veritat... romàntica...! Ens hi vam acostar, l'un a l'altre, i començàrem a despullar-nos ben a poc a poc. Mentre ho féiem, em passava els dits sobre la pell suau, i m'acaronava tendrament. Mmmm... em sentia com en un èxtasi! El vaig besar i li suggerí que es tombés i es relaxés. Amb la meva llengua, li vaig recòrrer tot el cos i em vaig entretenir especialment, mamant-li el carall. M'engrapà dels costats i em posà a quatre grapes, amb el cony davant del seu rostre. M'obrí les natges i em bellugà la llengua pel tallet del cul... des del clítorix fins la boqueta de l'anus. Mmmm... quin seixanta-nou més perfecte...! M'hi vaig escòrrer a la seva boca. Després, cama ací cama allà, vaig seure-li damunt i vaig deixar que em penetrés suaument.

-Ooooh... quin gust...! Mmmm... m'encanta cavalcar sobre una verga així...! Trempada! Mmmm... sí... com s'hi relllisca...! Amunt i avall...! Ooooh... sí! Amor... més... cada cop més de pressa! Mmmm puc encara fregar-me el clítorix per tot el teu pubis...! Així... així... així... Mmmm...! Sííí... I m'estrenyo amb el conyet contra teu...! Ooooh... quin plaer...! Mmmm... sípíí...! Sí... amor..., em taladres l'armari...! Mmmm... crec que ja m'escorro, de nou...! Ooooh... sí...! Sííí... Ooooh...així...! Mmmm...!

Aquella nit no nevà darrera els vidres... però l'esquiador va fer que nevés diversos cops entre les meves cames...


4

RELACIONS PúBLIQUES

Hola, perla! Em diuen Lola i és per mi un plaer poder comunicar-me amb tu! Mmmm... en sóc jo molt, de comunicativa...! Treballo de relacions públiques. I és veritat que no podia haver triat un treball que anés millor amb la meva manera de ser. Hi conec tanta gent important...! Entaular noves relacions m'excita i em permet de gustar del meu cos...! Vull contar-te algunes experiències i ho vull fer mentre et faig feliç...! Mmmm... M'agradaria tant que t'espremessis ara amb mi... Sóc estirada en un sofà de cuir, enorme... i m'acarono per tot... mentre et parlo... que n'és deliciós... Mmmm...! Aviam... l'altre dia m'hi vaig portar al llit un advocat famós, a qui tothom coneix però, com comprendràs no et diré el seu nom; pillet! Abans vam sopar com m'agrada: marisc, ostres i... xampany! La combinació em posa brava com una pantera...! De postres, als mateixos serveis del restaurant ja li vaig fer una bona mamada... però no vaig permetre que s'escorregués...! Mmmm... com es va posar, de valent...! Va sortir del restaurant amb una trempera rabiosa i va conduir l'auto a tota màquina fins al meu apartament. A l'ascensor no me'l podia treure del damunt. I un punt a dins l'apartament era tot foc. Em va arrencar pràcticament les calces, m'empentà contra la pared i d'un sol cop em penetrà. Així, vestits i drets vam cardar al rebedor...! Mmmm... semblava un troglodita l'advocat...! Em penetrava salvatgement, fent-me saltar a cada cop de verga...! Mentre entrava i sortia em mossegava el coll i m'engrapava verviosament de les cuixes. Les cames em tremolaven de gust i una onada de foc em pujava per dintre. Era un orgasme salvatge... de veritat! Mmmm... en recordar-ho... em poso...Mmmm...! I m'acarono el clítorix suaument, i em frego per la vulva per calmar l'ardor un tant...! Mmmm... completament mullada... i el ciriet tibant com una verga encesa...! Mmmm espero que tu xalis ara, carinyet...! Així... com jo...! M'imagino la teva verga, gran, tibant, eixerida...! M'agrada refregar-me-la pels llavis... i per la vulva... el clítorix... amb tot de sucs... mmm... així...! Ooooh... t'ho fas tan bé com jo...? Segur que sí...! Mmmm... vull sentir com s'estremeix de gust tot el teu cos... mmm ... segueix... segueix... segueix... Ooooh... quin gust! Vull que t'escorris... ara amb mi...! Vull que que em penetris pel culet...! Mmmm... que m'escorro ... amor... com una ovella esgarriada...! Mmmm... Aiii... sííí...! revento...! m'esclafeixo per dins...! Aaaah... mmm...! I és per aquí que em comunico força... Si hi vols...?


5

HABITACIó AMB BANY

Hola cariny! M'alegra tant que m'hagis telefonat...! Estic desitjant de plaure't i de debó que, si m'hi proposo sóc complaent d'allò més. L'altra nit sense anar més lluny, a l'hotel on treballo de recepcionista, es presentà un cavaller molt educat i em demanà una habitació amb bany. El vaig ajudar a pujar-hi l'equipatge i en arribar-hi, ell s'assegué al llit. Va sospirar i em digué que havia viatjat tot el dia i s'hi trobava esgotat. Tot i això, els ulls li brillaven amb malícia perquè jo portava una minifalda ajustadíssima i ell no parava de mirar-me les cames. I és que, de debó tinc unes cames...! Després em digué que, si hi havia algú que l'ajudés, prendria un bany, perquè s'hi trobava tan fet pols que no podia ni treure's la roba. Em va fer pena. Un home tan ben plantat, patint així... és una cosa que no puc consentir! Vaig obrir l'aixeta de l'aigua calenta i em vaig agenollar al davant de l'home. Li vaig treure les sabates, vaig descrodar-li la camisa i li vaig passar les mans pels pelets del pit. Mmmm... estava boníssim...! El vaig despullar i el vaig aconduir a la banyera. S'hi ficà i vaig començar de fregar-lo amb una esponja. L'home tancà els ulls i es relaxà. Vaig seguir-li fregant suaument tot el cos fins que vaig trobar una cosa dura entre les seves cames. Vaig amollar l'esponja i li vaig acaronar la verga palpitant. Llavors va obrir els ulls i em somrigué. LI vaig tornar el somrís i en un moment ens trobàrem boca a boca en un petó llarguíssim. Amb la llengua m'explorava les profunditats bucals, mentre jo em despullava nerviosa. Aviat m'hi vaig trobar dins la banyera, asseguda a cavall sobre el seu membre erecte, i... ja no semblava tan cansat...

-Mmmm sí! Mmmm... segueix així... m'ho fas molt bé...! Acarona'm les bufes...! així... així... així...! Mmmm... suament... cariny...! Mmmm... ara vull que em penetris... si's plau...! Sí, cariny, fica-me'l... tot! Sííí... així...! Ooooh... si's plau...! Mmmm... que suau m'entra la verga amb el sabó...! Mmmm... No t'aturis... no...! Mmmm... segueix... així...! segueix... segueix...Ooooh ja vinc...! Mmmm... m'escòrro... de plaer...! Mmmm... que suau... cariny...! quin gust més gran em fas...!

Se'm fonia deliciosament a dins... després me'l vaig deixar al llit, tot ensopit com un nadó... Ai... caram! em criden a la catorze... By, by m'hi vaig de pressa...


6

JUSTINE A LA PLATJA

Hola! Em diuen Olga i tinc 20 anys. Acabo de passar uns dies en una platja del sud i m'acompanyava Justine, una amiga francesa que és estudiant. La primera nit, després d'haver estat nedant tota la tarda, ens contàrem les nostres vides, i en especial els moments excitants. Justine m'assegurà que m'ensenyaria a fer feliços els homes. Ja no podíem dormir, de tan excitades com érem, i baixàrem de nou a la platja. Ens tombàrem sobre l'arena humida i la brisa acaronava els nostres cosos nus. Mmmm... una meravella de sensació! Em vaig quedar ensopida però, un moment després, un clapoteig em desvetllà. Una barca de pescadors atracava ben a prop nostre. M'hi vaig girar a Justine per advertir-l'en, però ella ja se n'havia fet càrrec, de la situació. Un pescador assegut a cavall, sobre les mamelles de la meva amiga, se l'estava cardant a consciència per la boca. Mmmm... allò era increïble! M'hi vaig acostar, a poc a poc, a quatre grapes sobre l'arena per veure-ho millor. Mmmm... tenia tantes coses a ensenyar-me de Justine...! Amb una mà ella acaronava els testicles del pescador i amb l'altra li dirigia la verga ben a dins de la boca. El pescador la subjectava del clatell i movia el cul vigorosament. Em trobava extasiada, tot contemplant aquella mamada, llavors vaig sentir unes mans fortes que em prenien pels costats. La verga poderosa d'un altre pescador em relliscava suaument adins de la xona...! I començà penetrar-me, cada cop més enèrgicament. Mmmm...! Allò era tot just el que em calia...! Mmmm... només de recordar-ho... ja tremolo...! Ell que em carda per darrera i m'hi fica un dit llarguíssim al cul...! Ooooh... quin gust més salvatge...! Mmmm... Sento Justine alenar amb la boca plena...! Aaaah... tots dos pescadors porten el ritme... cada cop mes de pressa! Ooooh... sí! Més... més... si's plau! Justine comença a fer-se de tot amb les mans. S'hi fica un dit al cony i un altre al cul...! Mmmm... sí...! Mmmm... tremolo de plaer...! Ooooh... ara sento el conyet ardent de l'esperma...! Mmmm... i a la boca de Justine s'hi vessa la llet de l'altre pescador...! Mmmm...!

Justine i els dos pescadors s'escorregueren alhora...! Després vam canviar de parella i vaig tenir la sèrie d'orgasmes successius més acollonant de la vida...


7

MEDICINA GENERAL

Hola cariny! És fantàstic que m'hagis telefonat. Tinc la línia oberta i humida per a tu i vull que passis amb mi una estona meravellosa. Em diuen Susi, tinc vint anys i treballo d'auxiliar de clínica. Sempre m'ha agradat jugar a metges i és ara que tinc tots els que vull per a mi. A més, com que sóc molt curiosa, mai no perdo l'oportunitat d'aprendre tot el que pot ensenyar-me la ciència mèdica. Una vegada que era de guàrdia de nit, vaig observar la porta d'un consultori oberta; i en tractar de tancar-la vaig tenir la impressió que a dins hi havia algú. Hi vaig entrar sense fer soroll i vaig veure una escena que em posà els cabells de punta. El metge de guàrdia hi era, dret amb els pantalons baixats, i la infermera cap, agenollada al seu davant el masturbava amb les mamelles. Mmmm... la curiositat em perdé! Vaig restar quieta a l'entrada i disposta a presenciar un espectacle de sexe al viu. La infermera tenia unes mamelles grans i potents. Se les prenia amb totes dues mans i i les refregava contra la verga del metge. El ciri pujava i baixava entre els pits i, quan era dalt, la infermera li prenia el cargol entre els llavis i el mamava dolçament. Mmmm... quin art tenia aquella dona! Jo m'estava calentant d'allò més i vaig començar a donar-me gust. Em vaig ficar una mà per sota les calcetes i una altra entre el sostenidor. Vaig començar a acaronar-me els mugrons i el clítorix. Em vaig obrir els llavis del cony i hi vaig ficar tres dits a dintre. Me'ls en vaig treure i me'ls vaig portar a la boca. Mmmm... m'encanta el sabor del meu conyet humit! Mentrestant, el metge que s'havia cansat de mamelles, se l'estava cardant per la boca. Mmmm... i ja no puc parar de fregar-me la figa! Uauuuh... quin gustàs...! Mmmm...! I el metge, que em veu, i tracta que m'hi acosti...! Entre els dos que em posen a quatre grapes i em treuen les calces. Mmmm... i comencen a untar-me de crema pel culet...! Que em vols ficar un supositori...? Mmmm... sí! Ooooh... sí que n'és d'enorme...! Ooooh...! Cariny... que m'estriparàs! Mmmm... quina cosa tan gran...! M'esclafiràs el cul... Ooooh... uauuu... quin gust! Ooooh... segueix, cariny! Segueix entrant... ! Ooooh... sí...! Ooooh...! Segueix, cariny..! Segueix... i escorre't dins de mi...! Mmmm... així cariny...! segueix... segueix... així...! Mmmm...!

Oi... dà...! És per la curiositat que vaig trobar la medicina necessària... i ja he quedat per continuar el tractament...


8

L'ENTREVISTA

Hola celet! La companyia de la nostra línia calenta és el que necessites per estar-hi a gust. Em diuen Carmina i sóc una noia apassionada i lliure de prejudicis. Crec que l'amor pot obrir totes les portes i és per això que el practico sempre que el cos m'ho demana. Mmmm...! És tan deliciós aprofitar l'oportunitat quan s'hi presenta! Fins fa poc no tenia treball. Un dia, vaig veure un anunci d'una empresa que buscava secretària. Hi vaig telefonar i em donaren hora per l'entrevista. Em vaig triar un model especial per la presentació. Un vestit negre, curt i ajustat que em marcava el tall i em feia lluir el culet, tot tibant com una poma ben sucosa. També em vaig posar una mitges de seda amb unes lligues i unes sabates de taló alt, d'agulla. Mmmm...! He de reconéixer que m'hi trobava supersexy! Hi havia altres noies esperant, però m'hi van fer passar la primera. L'entrevistador era un home elegant i simpàtic. Vam seure en un estupend sofà de cuir i començà a fer-me preguntes. Vaig creuar les cames i s'entrevien una mica les lligues. L'home es quedà callat per un moment, i em mirava les cuixes com si no n'hagués vistes mai de la vida. Hi posà la mà suaument i començà a acaronar-me. Mmmm...! Quina meravella de sensació! Impulsivament, ens vam fer tot de petons. Les seves mans m'acaronaven i em fregaven els pits i les natges, i em treia tot el foc de dins. Mmmm...! Em posava com una moto! Tenia el conyet tan mullat que semblava voler fondre's. Em calia ficar-hi, a dins , alguna cosa ben dura. Llavors li vaig baixar la crmallera i aparegué una verga fabulosa completament trempada. M'hi vaig obrir de cames i ell m'apartà l'elàstic de les calces i m'hi fregà amb la punta del cargol. Ooooh...! Jo no puc resistir que mi palpen el clítorix! Mmmm...! és massa...! Vull que em penetris, celet! Mmmm... així, sí! Ooooh...! quin gust...! Mmmm... sí, clava-la més...! Mmmm...! m'ho fas molt bé...! Mmmm... i ni tan sol no m'has tret les calcetes...! I ho fem vestits...! Mmmm... que bé! Mmmm... així... segueix... celet...! Segueix... segueix...! Sííí...! Ooooh...! Quin plaer em dones...! Mmmm... m'he escorreguda tota... i ara vull que m'ho facis dins la boca...! Així mmm...! frega-me-la per tcla cara... així... deixa'm que te la llepi... Mmmm... mmm... mmm...!

El cavaller em descarregá un raig de semen antre els llavis... es cordà els pantalons i despatxà la gent... El treball ja era meu... fins ara...


9

Sessió fotogràfica L-29

Hola amor! És fantàstic que m'hagis telefonat! Tinc tantes coses a contar-te! Em dic Aurora i sóc model professional. De veritat, em fa goig el treball que faig perquè m'encanta que em mirin. En realitat, m'excito de debó si em miren una estona. És una cosa... que no puc fer-hi res! Sovint he de ficar-me en el primer servei que trobo i... em masturbo. Mmmm... és que no hi puc resistir! L'altre dia em cridaren per una sessió fotogràfica. I vaig ser tota la tarda a l'estudi d'un xicot molt simpàtic. Li havien encarregat un catàleg de moda i vaig haver de canviar-me moltes vegades. I ho feia darrera un paravent, però ell es bellugava per tot i jo sabia que no parava de pispar-me de reüll. Mmmm...! i això m'és tan excitant...! Hi vaig fer poses de tota mena, i això em posava encara més calenta. En acabat, per relaxar-nos una mica, li vaig proposar de fer encara unes fotos per a nosaltres... Em vaig situar davant la càmera i em vaig obrir de cames. Em vaig aixecar la faldilla i li vaig mostrar les precioses calcetes de randa. En un no res improvisàrem una sessió pornogràfica. Mmmm...! En tenia tantes ganes...! Em vaig treure del tot el vestit i em vaig quedar en calcetes i sostenidors. Em vaig estirar al sofà i vaig coquetejar com una gata eixida. Ja sentia que allò me'l tornaria boig. Es movia al meu voltant, com un esperitat, disparant la seva càmera. Em demanà que jo m'estimulés... Mmmm...! Ho estava desitjant...! Em vaig passar les mans per tot el cos, a poc a poc, gairebé fregant-lo a penes. Em vaig acaronar els pits fins que els mugrons se'm van posar tibants i semblava que esclafien. Vaig introduir la mà per sota les calcetes i em vaig fregar la figa... més i més ... Mmmm... quin plaer...! Em vaig posar a quatre grapes, amb el cul enlairat... i llavors vaig sentir que ell no podia més. Em treu les calces d'un grapat i em posa una verga llarguíssima a l'entrada del cony...! Mmmm... suaument... sí...! Mmmm...! sí fica-la, a poc a poc...! Mmmm... que suau...! Una mica més... sí... ara...! Mmmm....! Encara, a poc a poc... amor...! Sí... segueix... amor! Sííí... Mmmm...! Amor no t'aturis... ara...! Mmmm...! De pressa... amor...! Corre... corre... Ooooh...! Escorre't.. ara... sí... escorre't...! Mmmm Ooooh...!

Mmmm...! Fer l'amor amb un fotògraf té els seus avantatges... perquè pots tenir fotos de record...


10

L'enquesta L-28

Hola tresor! Sóc model d'alta costura i ja pots imaginar-te el meu cos. La meva vida és plena de situacions excitants. Tinc una col.lecció de llenceria fina... preciosa! Mmmm...! M'encanta la llenceria...! I sóc capaç de passar-me la tarda sencera emprovant-me modelets...! Una tarda que era sola a casa, em vaig posar un body nou de trinca, em vaig posar dreta en front del mirall, i vaig comprovar que s'ajustava perfectament a la meva figura. Les copes em subjectaven els pits enlairats i els mugronets rosats s'entreveien per sobre les randes. Llavors desitjava que un mascle admirés aquesta meravella... i tot just aleshores trucaren a la porta. Era un noi alt i templat, que volia passar-me una enquesta política. La política, a mi, tan se me'n fum! però aquell xicot... estava com un tren! així doncs, el vaig fer entrar-hi. Seguérem al sofà de la saleta i començà a metrallar-me a preguntes. Em trobava frec a frec d'ell i, de tant en tant, el seu pantaló m'acaronava la cuixa tota nua. No em treia els ulls de sobre, però no s'aturava amb aquelles preguntes. Fent com aquell qui no vol... hi pensava una mica, em posava el ditet als llavis i m'el xuclava una mica. Mmmm...! El xicot es posava nerviós! I tant tremolava que gairebé no podia ni escriure. Li vaig acostar la mà a la seva i això va ser bastant perquè ja no podia resistir-se'n. M'enfonsa el cap entre els pits i comença a llepar-me àvidament els mugrons. Mmmm...! Com m'encenc si em tusten les mamelles! Les llepades em treien tot de foc al cos. Llavors jo que m'obro bé de cames i em descordo el body. Ell que em besa la boca, el coll, els pits... m'engrapa per baix i se m'aboca al pubis. Em pessiga el clítorix i me'l frega amb ritme...

-Mmmm...! Jo que tinc el tramús completament mullat... Mmmm... i necessito que me la claves... Mmmm Sí, apa... si's plau...! Mmmm Sí... Puja'm a sobre... Oh, sí... Sí! Ooooh... sí tresor...! Mmmm...! Estaca-la, tot d'una...! Més... més... més! Mmmm... quin gust m'estàs donant...! Mmmm Em fas tota una dona...! Així, així... vas bé...! Mmmm...! Escorre't ara... amb mi... Sí... Ooooh... quin goig...! Que bé que va Aaaah... tots dos alhora... Aaaah...!

Mmmm... Aquell xicot de les enquestes sabé com estripar una noia... Malgrat que al paper va posar una creu on deia: No sap... no contesta...


11

Generosa entre les cabres L-27

Hola cariny! M'abelleix molt que hagis connectat amb la meva línia eròtica. Vas a passar amb mi una estona estupenda, n'estic ben segura. Mmmm...! Què en sóc d'agradosa jo...! De veritat que no puc suportar el patiment dels altres. Especialment, el dels homes. Quan veig un home patir per manca d'afecte no puc evitar de mostrar-me generosa...! Ara visc a la ciutat, però de tant en tant, faig una visita al meu poblet de la serra. És un lloc encantador. No fa gaire vaig tenir l'ocasió d'anar-hi i vaig poder demostrar la meva generositat. Vaig marxar d'excursió al camp. Feia un dia magnífic i vaig trobar un prat deliciós per tombar-me una estona sobre l'herba. Em vaig treure els vaquers i la samarreta per sentir millor la carícia del sol. Mmmm...! quina meravella! Em trobava tan de gust que em vaig quedar ensopida. De seguida, però, vaig tenir la impressió que no em trobava sola. I tant! Em trobava envoltada per un ramat de cabres que pasturaven tranquil.lament. Vaig palpar al voltant i enlloc no vaig trobar la roba, per contra, no sé qui s'havia entretingut a treure'm les calces. Assegut, a escassos passos de mi, hi havia el pastor que em tenia la vista clavada. Que s'havia fet una palla a la meva salut...? Mmmm... La situació m'estimulà el temperament, ja de natural, generós. M'hi vaig ablanir una mica i vaig voler descobrir-li millors coses encara. Em vaig posar a quatre grapes, mostrant-li el cul enlairat i amb una mà vaig començar a acaronar-me el conyet. Mmmm...! Em passava la mà de dalt a baix, pel tall del cul, m'entretenia joguinejant en la vulva i trescant entre el clítorix... Mmmm...! N'és tan sensible...! De seguida vaig estar totalment fosa. De sobte, vaig sentir un cos estrany i dur entre els llavis de la petxina. Amb un sol cop, sec i brutal, el pastor me la clavà fins al puny. M'atenallava pels flancs i em feia culejar frenèticament...

-Mmmm... bèstia! Em vas a destrossar! Aaaah...! M'ho fas igual que a les cabres...! Ooooh... que n'ets de bèstia...! Nooo...! per favor! Mmmm... m'estàs matant per dintre! No! Atura't... m'estriparàs! No... noooo-oooh! Ooooh, així... sííí... Sí! Segueix... segueix-hi! Mmmm...! Però, que n'ets d'animalot...! I quin plaer... em fas... cariny...! Segueix...! Segueix, així... així... així...! Ooooh..., quina meravella...! Mmmm...! Mai no m'ho havien fet així...! Ooooh...! Que ja t'escorri's...? Mmmm... carinyet...! Sííí... Escorre't... amb mi...! Mmmm...! què bo... Ooooh...!

I quin moment tan fantàstic! No hi ha res de tan bo com la natura esplendorosa...


12

El culet sensible L-26

Hola celet! T'hi trobes a la meva línia eròtica, una línia oberta als teus moments feliços. Em diuen Marina i als meus 25 anys sóc una noia espaterrant. El millor del meu cos és el culet... rodó, arromangat i ben ferm! I és de veritat que, en palpar-me'l, m'excito tant que seria capaç de fer qualsevol cosa... Mmmm...! Em torno boja quan em palpen el cul... L'altre dia vaig comprovar el resultat d'aquesta... sensibilitat tan especial. Tornava a casa, caminant, i en això va començar a ploure. En un no res em vaig mullar per complet. Encara sort que passava a prop del pis d'una companya i, doncs, hi vaig pujar a refugiar-me. Ella no hi era, però, el seu marit em convidà a passar-hi i em suggerí de trure'm la roba mullada, si no volia refredar-me. Tenia els mugrons a punt d'esclafir i se'm transparentaven completament. L'home no em treia els ulls de sobre els pits. Va entrar a l'habitació i em va treure un "deshabillé" perquè estigués còmoda mentre se m'assecava la roba. El deshabillé era encara més transparent que la meva brusa. Mmmm...! Aquest xicot sabia bé el que es feia! Em vaig posar davant d'un gran mirall per veure que tal em parava aquell model... i ell se m'acostà pel darrera. Es trobava tan enlluernat mirant-me que, sense adonar-se'n, em fregà lleugerament el cul. Mmmm...! la pell de les natges és tan sensible... que no ho vaig poder suportar! Li vaig treure el culet una mica més endarrera i el vaig fregar pel seu paquet. Em vaig obrir un tant el deshabillé i m'acariciava els pits... estrenyent-me'ls amunt i avall. I vaig balandrejar-me tota eixida contra la seva bragueta. Mmmm...! Ell que em posa les mans a l'espatlla i em besa delicadament el coll. Ja s'havia tret la dura verga i me la fregava impassiblement pel tall del cul. Aaaah...! Me la deixa relliscar entre el conyet i l'anus una i una altra vegada. Em frega les natges a cada escomesa i això ja és prou més del que puc resistir...

-Oh sí... amor! Em tornes boja...! Mmmm...!No em torturis més...! Mmmm...! fica'm la teva verga... si's plau...! Mmmm...! oh... sí! Així...! Segueix...! amor, segueix, endins i afora...! Sííí... Acarona'm el cul... així! Sí! Ooooh...! amor, ets estupendo...! Mmmm... segueix... per favor....! No t'aturis...! Mmmm...! amor, no t'aturis...! Ooooh...! quin gust...! Amor, m'estàs portant al cel..! Mmmm...! sííí... segueix... així...! Sííí...!

Quan ell es va escòrrer dintre del meu conyet, li vaig fer una mamada... atòmica...! i encara queda molt perquè torni l'amiga...


13

Pessigolles L-25

Hola perla! El meu company ha marxat i no tornarà fins ben tard. Ai! no sé que puc fer jo, tota sola! M'agrada caminar nua per casa i ara mateix m'estic tombada al sofà com la mare em portà al món. Se m'està acudint que jo mateixa puc fer-me pessigolles. És tan agradable! M'agrada palpar-me els pits. Els meus són grans, rodons i ferms... i els mugrons morens són com dos deliciosos bombonets. Mmmm...! M'agrada que me'ls acaronen i me'ls llepen. Em mullo els dits en saliva i i me'ls passo per sobre suaument, molt a poc a poc, com si fos la llengua del meu amant. Mmmm...! Quin plaer...! Ja en van prenent tibantor... Me'ls entreny entre els dits, cada cop més fort. Mmmm...! Ja m'estic posant com una moto.! Si m'aturo ara mateix em neguitejo. Mmmm...! Em sento el conillet tot prou mullat. Hi fico el dit a dintre i en acabat me'l passo a poc a poc per sobre del clítorix. Deixo una mà al pit i remeno l'altra per baix. Oh... això és massa...! Em separo ben bé els llavis del conyet per acaronar-me'n l'entrada. El deliciós olor del meu pubis m'excita com més va més. Ara mateix tinc totes dues mans avall i així puc ben obrir-me el tall i ficar-ne els dits a dintre. Mmmm...! Me'ls hi fico i, altra vegada, me'ls en trec; me'ls en trec mulladets i els hi torno a ficar. Ooooh...! sí! Els meus dits són tan plaenters com una bona verga...! Em passo la mà pel tallet del cul i m'acarono la boqueta de l'anus. Me l'humitejo ben bé i me'l torno a fregar pel defora. Mmmm...! Em treballo el conill amb bon ritme... Sí! Amb molt de ritme...! Em fico un dit a dintre el cul i faig pressió giratòria. Ooooh...! carinyet meu...! Quin gust...! Mmmm...! Amb una mà m'ho faig per davant i amb l'altra per darrera. Mmmm...! Em sembla reventar de plaer...! m'hi fico un altre dit, al cul... i Mmmm... un altre de més...! Oooo-oooh...! Això ja va semblant una bona verga...! Mmmm...! No vull perdre el ritme. Ooooh cariny...! Quin plaer més gran...! M'agradaria que la teva verga se m'escorregués a la boca, ara mateix...! Ooooh...! I em beuria la teva lleteta...! Ooooh...! que ja em vé...! Sí! Vine...! Vinc... jo! AaaaH...!

Mmmm...! M'ha fet tant de gust que em creia no poder suportar-ho. Ai...! ja sóc tota una experta en pessigolles...


14

GATETA ENTREMALIDA

Hola amor! El conyet s'estremeix de plaer en sentir que vens a la meva línia calenta. He de fer-te un munt de confidències, amor. Vinc de passar unes vacances al camp. He fet algunes entremaliadures de les meves i m'ho he passat diví. M'encanta jugar... i un cop començo ja no puc aturar-me. Mmmm... són una gateta entremaliada de debó. Em trobava una tarda a la granja d'uns amics, mentre tothom feia la migdiada vaig fer un tomb pel graner. Hi havia una pallissa magnífica. Hi vaig pujar a l'andana i em vaig estirar sobre la palla. Mmmm... quina sensació més comfortable! Em vaig revolcar sobre la palla, com si fos amb un noi i vaig començar a excitar-me. Em vaig treure el vestit, el sostenidor i les calces... i vaig restar amb els mitjons només. Mmmm... les palletes m'acariciaven la pell de la manera dolça que pots imaginar. Em vaig posar cap avall i em vaig refregar contra la palla. Ooooh... quin gustàs! Algunes palletes se'm ficaren al cony i em feien tot de cusquerelles delicioses. Llavors vaig veure entrar al graner un mosso. S'hi va estar una estona traginat-hi, mentre jo de dalt guaitava. Un home ben plantat, vaig dir-me. Vaig imaginar com hi faria l'amor amb ell i vaig començar a masturbar-me. Em feia un plaer tremend de mirar sense ser observada. Però, em calia una bona verga... és clar. Se m'acudí llavors una jugada divertida. Pensat i fet... En passar el mosso per dessota meu li deixo caure al damunt les calcetes. Ell que se les trau del cap i mira cap amunt... i jo que m'amago. Segueixo acariant-me i revolcant-me per la palla i en un instant sento un moviment al darrera. El mosso em descobreix i se'm fica al darrere... i començaa treballar-me. Ooooh... sí, amor! Sempre he somiat de fer-ho a la pallissa i... mmm... ara mateix me la pots clavar aquí mateix, amor... Mmmm... tot just quan més em calia...! Ooooh... amor! Que be... mmm... sí! Pren-me ben fort i penetra'm per darrera...! Així... amor! Fica-la així...! fica-la tota...! Ooooh...! Sí! Segueix, amor...! Mmmm... sí! Quin gust...! Sííí...! Ara més de pressa...! Així... així...! M'estàs fent feliç... i m'escórrec de plaer... Ooooh..., amor! Apa... no paris, no t'aturis... Així... amor... així! Mmmm... M'escórrec de debó, amor...! m'estic fonent... sencera...! I tu amb mi... també... t'escorres. Aaaah... quin gustàs...

Un raig de llet calenta m'inunda el cony... I fem l'amor on vulguis... provem sobre l'haca culera... amor. Que en sóc d'entremaliada...


15

SUPERCARDADA AL SUPERMERCAT

Hola amor! M'alegra força que m'hagis telefonat. Vas a gaudir de debó escoltant-me les intimitats, n'estic segura. Em diuen Maribel, tinc 22 anys i treballo en un supermercat. És un treball realment esgotador, però intento trobar-hi la part bona de l'assumpte. Mmmm...! L'encarregat és un noi estupend i ens tracta a totes de meravella, a mi també, és clar. Al començament vaig creure que es tractava d'un noi molt estricte, però, de seguida vaig descobrir que n'era, d'encantador...! M'havia demanat que l'ajudés al magayzem, i vam haver de bellugar una pila de caixes, tot i que hi ha una bona refrigeració, tots dos acabàrem xopats de calor. Ell es tragué la camisa i jo em vaig descordar un tant la bata de l'uniforme. Llavors se n'adonà que no jo portava res més dessota i em somrigué complagut. Mmmm... com m'encanta d'anar lleugera de roba! Mentre descansàvem, va prendre un plàtan, el més gran que mai no havia vist, i me l'acostà a la cara. Em preguntà si m'agradava i li vaig dir que era la meva fruita favorita. Llavors em pelà el plàtan... m'obrí una mica més la bata i comença a refregar-me'l entre els pits. Després començà a baixar pel meu cos. Les cames em tremolaven així que vaig seure sobre unes caixes i em vaig obrir de cames. Mmmm... com desitjava que me'l fiqués...! Encara continuà fregant-me'l pertot del cos, l'acostà al pubis i quan em veié tota mullada, comença a introduir-me'l a poc a poc, amb molta cura. Ooooh... El plàtan era més gros que qualsevol membre que jo no hagi vist mai. Quan me'l ficava endins tot el borrisol del clatell se m'eriçava. Quan ja era tot dins, l'encarregat s'ajupí i comença a llepar-me el tramús. El plàtan es fonia i es feia com farinetes. però ell se l'anava menjant a poc a poc, i em feia unes llepades deleroses, insistents. Com mai de la vidfa...! Mmmm... sí! Llepa'm tota...! Llepa'm el cony...! Cariny...! Mmmm... quin gust...! M'estic escorrent de plaer...! Ooooh...! sí... si's plau...! Vull que em penetres però que tu també t'escorris amb mi...! Així...! Mmmm... Sí, però... que fas cariny...? Ooooh...! Me l'estàs ficant pel cul...! Mmmm... Aiii...em fas mal...! Ooooh... nooo... per favor...! Ooooh... ooo... sííí... sí... segueix... així... segueix... sííí...! I no t'aturis... cariny... Així... així.. així...Mmmm!

Quina delícia...! Un plàtan al conyet... i una bona verga dins del cul... carall...!


16

ALEGRIES FERROVIàRIES

Hola cariny! La meva línia de somnis eròtics és oberta per tu. Vull que gaudeixis d'un bell moment. Posa't còmode, relaxa't i presta atenció. Em diuen Montse i sóc... ferroviària. Tinc la sang calenta i reconec que sóc molt popular entre els companys. Ja conec bé la ferramenta de tots ells i és per això que darrerament em dedico als passatgers, naturalment als homes. Saps que els trens són llocs adients per entaular noves relacions. S'hi produeixen sovint les trobades més meravelloses. Quan vaig estar destinada d'hostessa del vagon-llit a la línia Barcelona-París vaig tenir una experiència curiosa. Durant un trajecte, un home gran, francés, i amb l'aspecte de ser bastant ric, em convidà a una festa privada al seu compartiment. Li vaig dir que tot i que no podia estar-me molt temps... hi aniria. Em rebé amb caviar i xampany. A l'instant hi acudiren dos nois joves, elegants i molt simpàtics. Vaig saber de seguida que el que volia el francés era de veure'ns tots tres, els dos joves i jo, com ens entreteníem. Vaig seure entre els joves i en un no res em despullaren. Mentre en besava un, l'altre començà a acaronar-me els mugrons. Llavors vaig agafar una verga en cada mà i de seguida van estar completament trempades, que demanaven menjar-se-les. Això vaig fer amb una d'elles. Me la vaig ficar sencera a la boca i... quina delícia...! Li vaig repassar la llengua de dalt a baix i la vaig mamar amb totes les meves ganes. Un noi em subjectava pel clatell i em bellugava el cap rítmicament. El seu company m'acaronava la vulva laboriosament... fins que la va tenir a punt... ben xopa! Llavors, em prengué per darrera i va anar introduint a poc a poc la seva verga, tots tres a ritme... I cada cop més de pressa. Mmmm...! Sí! Quina delícia de sensació... Una verga a la boca i l'altra al darrere... entrant i sortint...! Mmm... però encara hi hagué més... Mmmm sí! Unta'm el culet de mantega...! Mmmm Ooooh...! Ooooh...! Així... així... així...! Quin dit més llarg...! Mmmm... si's plau ara ... la verga...! Ooooh... sííí...! Cardeu-me així... plegats... pel cul i pel conyet... Aiii...! Ooooh... quin gust més salvatge...! Així... així... sííí...! Mmmm... Que no pari...! Em matareu del gust...! i ja m'escorro... tota... Em matareu de gust... bandits...! Mmmm!

I la festa durà tota la nit. I el francés impàvid, que mirava embadalit i fumava un cigar rere un altre. I em regalà una polsera... i... em porta cada noi... com més va més salvatge...


17

Mecànica nacional L-23

Mmmm...! Hola carinyet...! M'alegra molt que hagis conectat amb mi. Em diuen Paula i m'agrada aprofitar les oportunitats per gaudir de la vida i els viatges que ofereix a una noia com jo, lliure de prejudicis. Tinc un Volkswagen, dels que en diuen "escarabat" i un diumenge vaig tenir una avaria enmig del camp. Després d'esperar una bona estona, vaig poder avisar un mecànic que remolcà el cotxe fins al seu taller, i tot i que era festiu, s'oferí a reparar-lo. Ens tancàrem tots dos sols al taller i començà a mirar el motor. Com que no hi trobava res, es fica a explorar a sota del cotxe. M'hi vaig acostar i vaig recolçar els braços al capot. Llavors em vaig adonar que portava una minifalda i que m'havia tret les calcetes per conduir més còmodament. Mmmm...! Com m'agrada sentir el vent a la figa, mentre condueixo...! Vaig mirar avall i ... quina sorpresa! Vaig veure el cap del mecànic guaitant per davall del cotxe, tot just al mig de les meves sabates. Vaig restar quieta una estona, despistada, com si allò fos el més natural del món; tot seguit vaig sentir com una cosa freda i dura em separava dolçament els llavis del cony. Mmmm...! El mecànic em treballava amb una llarga clau anglesa! Per facilitar-li el treball, em vaig aixecar la faldilla i vaig ben obrir les cames. Ell em va fer relliscar la clau pel tall i comenàa a fregar-me el clítorix. Mmmm...! Em posà una punta al conyet i l'altra a la boca del cul i hi premí suaument. Ooooh...! La clau em parava millor a mi que no al cotxe! El mecànic l'estrenyia cada cop més fortament, mentre balandrejava endavant i endarrera. Jo que m'obro completament de cames i me'n vaig avall, tota fosa de gust.

-Ooooh...! vas a matar-me de gust amb la claueta, I jo vull tenir una cosa més dolça entre les cames...! Mmmm...! sí! Em poso sobre el capot, amb el cul esperant-te... i tu... Mmmm...! sí. fica-me-la! Fica-la, amor...! Així... Ajustada.


18

Banys de mar L-21

Hola amor! Sóc sola a casa, després de les vacances, que han estat estupendes. He estat a Eivissa, en una casa llogada molt a prop d'una caleta. No pots ni imaginar-te com ho he passat! La primera nit, despr‚s d'haver sopat, vaig baixar a la cala per prendre un bany tota sola. Em vaig treure la roba i em vaig capbussar tota nua, com la mare em port… al món. L'aigua era tan transparent que es podia veure el fons del mar allumenat per la llum de la lluna. Vaig nedar una mica i em vaig deixar dur per les dolces onades. Mmmm...! quina sensaci¢ tan meravellosa! De sobte, vaig sentir un clapoteig al costat, i em vaig alertar. Era un home que se m'acostava silenciosament mentre em somreia d'una forma encantadora. En reconeixe'l, em vaig tranquilitzar. Era un pescador que abans havia vist treballant a la platja. Era maco i estava molt bo! Jo tamb‚ vaig somriure, i ned…rem joguinejant tots plegats una estona. La nit era tan c…lida i tranquil.la i la companyia tan agradable que m'estava excitant de deb¢. Arribats en un lloc on s'hi tocava el fons, deix… de nedar i em va atreure envers ell. Rellisc… una cama entre les meves i me l'estreny‚ contra el conyet. Comen‡…, llavors, a fregar-me el pubis mentre joguinejaven les nostres llenges. Mmmm...! Em feia tremolar de gust...! Jo li seguia el ritme, balandrejant-me sobre la seva cama i ell em besava i m'acaronava tot el cos. De tant en tant, ens enfons…vem una mica, i torn…vem a sortir-hi m‚s calents. En una de les immersions, en tornar a sortir a la superf¡cie, sento que en comptes de la cama porto al conyet la seva verga trempada, ben estreta delicadament contra els llavis de la vulva. Mmmm...! Fica-me-la, si's plau...! Oh...! s¡...! Fica'm la teva verga submarina...! Mmmm...! Quin gust... per favor...! Aix¡, aix¡...! Mmmm...! Fica-me-la m‚s en dins...! Amor..! M‚s..., aix¡... amor..! M‚s...! M‚s...! Ooooh..! amor! Quin gust que e1


19

Carme

Hola celet! Posa't còmode i prepara't a tenir una experiència maca! Hi tens prou, amb una mà, per tenir el telèfon. Amb l'altra mà, pots fer com jo... ajusta't la butaca i afluixa't la corretja dels pantalons... No sé que em passa amb les mans que no poden estar-se quietes.... Com l'altre dia que em van contractar d'animadora en un ball de disfresses i em vesteixen de ballarina. L'oficial del sastre, que és un noi del meu barri i ja el coneixia m'asseu al tamboret i comença a emprovar-me la cò­fia i encastar-la de flors... Jo... com si no manés de les meves mans, comprovo que elles soles s'enfilen a la bragueta del jovenàs i comencen a toquejar, mentre li creix imponentment una muntanya a l'entrecuix, però ell no fa res per marxar. Mmmm...! què delícia veure un membre erecte, observant-te com si fos un escolanet descarat... i el seu amo, plantat al teu davant mantenint-lo i


20

URSULA VA DE BOTIGUES

El meu nom és Ursula. Aquesta tarda he sortit de compres. He entrat en una Boutique i m'he triat un modelet curt i vaporós, molt sexy. Me l'he posat i he sortit de l'emprovador perquè el venedor em donés l'opinió. Per la cara que feia, jo li agradava, el que més... les cames, perquè no parava de mirar-me-les. Me n'he tornat a l'emprovador i ell m'ha seguit endarrera, mentre comentava que em parava d'allò més bé... Caram! quin venedor més simpàtic! Li he demanat que m'ajudés a baixar la cremallera i m'he girat. Llavors al mirall he vist com baixava el cap fins arribar al coll i he sentit com hi dipositava un petó, dolçament, sobre la pell tremolosa... mmm! el meu punt feble! Llavors que em baixava la cremallera, el palpís dels dits m'han acaronat l'espatlla i baixaven amorosament envers les cuixes. Mmmm...! aquest venedor sap prou com tractar una dama! En això que m'inclino endavant... Sent endurir-se'm els mugrons i sent el contacte fred del mirall. Balandreja el culet i li l'estrenyo cap al paquet. Mmmm...! se m'eriça el cabell per tot. Passo les mans entre les meves cames i li allibero la ferramenta. Em baixa les calces, i em sento palpitar el seu nap entre les natges, hi rellisca tall avall i me l'inserta al davant del conyet anhelat. El frega amunt i avall..., amunt... avall... tot separant els llavis de la vulva... i m'hi trobo tot xop el tramús...

-Mmmm...! segueix així... sí... segueix així, no t'aturis! Mmmm... que bé que m'ho fas! Em faràs rebentar de gust! Mmmm... sí mmm...! Acarona'm els pits... sí amor..., així..., acarona'm així, amor. Mmmm... que calenta m'estàs posant! I no em pots deixar així...! Fica-me-la...! Oooh..., sí, ho sí! Fica-me-la a poc a poc..., Això és! Oooh... lentament! Mmmm... quin gust! Segueix una mica més... apa...! Més...! Mmmm... així, així...! Mmmm...! Jo mateix em frego el clítorix... i de pas t'acarone els collons... Veritat, que t'agrada? Mmmm...! així amor... que fort amor....! No t'aturis... mmm..., no t'aturis! Més..., més..., ara ja sóc a punt d'escorre'm! Fica-me-la-hi ben bé, força endins que m'escòrrec! Mmmm...! M'escorreré seguit però abans et faré una mamada..., pillet! Aaaah...! ja em ve... quin gust... quin plaer més gran!

Mmmm... demà passaré a emprovar-me un altre modelet! M'encanta anar a la moda!


21

EL TOCADOR DE SENYORES

No saps que em diuen Eugènia? Estic casada amb un important home de negocis, més gran que jo, i que em permet de fer totes les bogeries que em passen pel cap. Mmmm... i és tan complaent! Una nit ens divertíem en una festa. El xampany em posa calenta i m'havia fixat en l'encarregat del guardarroba, un jove ben plantat, d'aquells que porten un anell a l'orella. M'hi vaig adreçar, cap on era, i li vaig demanar pel tocador de senyores. Es va quedar de pedra i, en veure que jo li somreia, va assentir i em portà al pis de dalt. Des de l'escala vaig girar el cap i vaig comprovar que el meu marit ens observava, i també somreia. Un cop dalt, vam entrar en una sala de bany luxosa. El guardarroba m'ajudà a treure'm el vestit de nit. Només duia portamitges i un petit sostenidor que mostrava al damunt els meus mugrons negríssims. Vaig seure en un tamboret i em vaig obrir de cames. Vaig acostar-li una navalla i la crema d'afaitar i el jove comprengué què havia de fer. S'agenollà al meu davant i em va cobrir d'escuma tot el pubis. A poc a poc, em passà amb habilitat la navalla i anà traient-me suaument tot el pelam. Mmmm... com m'arravata una bona afaitada! Mentre la subtil fulla es passejava pel ventre, vaig començar a acaronar-me els mugrons, a fregar-me'ls amb el palmell de la mà. Estava eixida! Em sentia els llavis del cony mullats i estremits. La fulla de la navalla s'acosta, a poc a poc, al clítorix; i jo em posava al roig viu. Mmmm...! Era a punt d'esclafir! Llavors vaig advertir que a través de la porta entreoberta algú ens espiava. Una donzella a gates s'ho mirava tot amb els ulls com plats. I el meu marit, agenollat al seu darrera, l'enculava amb frenesí. El jovenot acabà d'afaitar-me i, abans que pogués aixecar-se, li vaig subjectar el cap i amb les dues mans me'l vaig aixafar contra el cony ardent...

-Mmmm... així..., molt bé! Llepa'm el tramús..., besa'm la vulva, sí! Així... què bé que m'ho fas! Aaah... segueix amor... apa! continua! Fes-ho amb la llengua... fes-ho bé... així! Ara fica-me-la al cony! Apa, fica-la-hi tota! Sííí... Mmmm... Que m'escòrrec a la teva cara! Mmmm...! què meravella! Com n'és de suau el meu conyet... quin gust! Apa! Vinga...! Sííí... amor...! M'escòrrec de goig! Ara... ara... Aaah... Mmmm...! què bé...!

Després del meravellós orgasme, els quatre continuàrem jugant en el tocador de senyores. Mmmm... què bé em coneix els gustos el meu home!


22

Els secrets de mamà

Tinc 17 anys i un nom que m'agrada molt: Soledat. Com em trobo sola a casa, com ara, m'agrada excitar-me imaginant escenes divertides i, mentrestant, jo mateixa em faig gustet. L'altre dia, entre la roba interior de la mare vaig trobar un aparell que féu molta gràcia. Era una verga de plàstic, gran lluenta, amb un interruptor que, en prémer-lo, li fa vibrar la punta. Ara vaig a provar-lo.

M'estiro al llit dels pares. Mmmm... i m'ho trec tot, llevat dels dos mitjons blancs. M'imagino que sóc amb un noi que he lligat i li deixo que em posi el nap entre els meus llavis. Mmmm... aquest consolador és tan gran...! Me'l fico a la boqueta entreoberta, el llepo amb la punta de la llengua... una vegada i una altra... Mmmm...! El remullo ben bé amb saliva... traient-me'l i entrant-me'l a la boca..., el recòrrec amb la llengua, com si fos una gran verga ben tibant. Encenc el vibrador i me'l passo a l'entorn dels pits, suaument... Mmmm...! Ara els mugrons es posen tibants i durs. Si poso la punta del vibrador a sobre d'ells, una onada de calor em puja pel cos... Mmmm...! Em poso tota oberta de cames, i m'acarono l'entrecuix, les cuixes, el tallet del cul, com si fos un amant carinyós... Mmmm...! Ara me'l passo per sobre del clítorix. El sento, com va xopant-se amb el meu flux. Espero que no hi hagi un curt circuit! Mmmm...! Ja sóc a punt d'esclafir! Si fos una verga debò, ara mateix la hi posaria, així... al conyet... així...i em separa els llavis tendres..., i una mica la punteta... així..., suaument, a poc a poc, i una mica més endins... una mica més... més... més... Ouuuuh...! M'agrada tant...! Sento l'amant a sobre meu, estrenyent-se tot el cos contra el meu, estacant-me la verga... així Aiiii...! Sí... fica-la així...! Vinga! Apa...! segueix follant-me... sí, fes-ho! Sí...! Més...! Aaah...! Mmmm...! Quin gust més gran m'està venint...! Aquesta és la verga més llesta que entra en mi...! Mmmm...! Em poso a quatre potes sobre el llit... així... estaré millor. Mmmm...! Oh...! Hi ha un flascó de vaselina a la tauleta de nit...! Vaig a provar... Ja crec que sé per què la fa servir la mare...! Mmmm...! Sí...! Així va prou millor..! Mmmm...! Què suau que va... i quin plaer...! Així, així, dolçament, a la boqueta del cul! Ai! Mamà, què meravella! Penetra... folla'm... consolador, carda'm el culet...! Així... així... Mmmm...! A poc a poc, a espai...! Mmmm...! quin plaer...! Augggggh...! Mamà quin gust...!

Quines joguines més dolces que té la mare...!

23

Les postres

Hola, amor meu! El meu cosset s'estremeix de passió en comprovar com el tracta el meu amant... d’allò millor. Perquè tinc un amant fabulós que em fa passar les hores m‚s divines. Et conto com el vaig conèixer. Jo acompanyava el meu marit a un …pat d'empresa en un restaurant de luxe. Tot i l'estupenda reunió, jo m'avorria com una ostra. Llavors vaig sentir com un peu es posava a sobre del meu i me l'acariciava tímidament. El jove executiu que era assegut en front meu trobava la manera d'animar-me. Em vaig treure la sabata i vaig correspondre a les seves carícies amb la seda de les mitges; però el seu peu em començà a escalar per les cames, s'esmuny¡ entre les meves cuixes, acaronant-les dolçament, després m'explorà l'entrecuix, i em va reconèixer el pubis. Mmmm...! M'estava ficant com una moto...! Em vaig apartar una mica les faldilles i em vaig obrir de cames. Llavors el peu s’estreny‚ poderosament contra el meu cony i les calcetes se'm xoparen per complet. Mmmm! Amb quines ganes em vaig abandonar tota a aquell peu meravellós. Mentrestant, ell dissimulava amb els altres invitats, i m'introduïa el dit gros en el tall, tot fregant-hi cada cop amb m‚s energia. Ai...! quina acalorada m‚s dolça! Jo m'havia fet vermella com una tomaca, així doncs, mentre servien les postres, vaig aprofitar per anar al lavabo.

Ja em disposo a fer-me una palla per calmar-me els ardors... però no em fa falta. El jove executiu entra al lavabo tot seguit. Em besa apassionadament mentre m'aixeca la faldilla. Em fa seure a sobre d'una pica i d'una estrebada m'arrenca les calces. Mmmm...! Aquest jove s¡ que sap com tractar una dama. Em refrega la verga eixerida pel conyet i jo no puc m‚s:

- Fica-me-la! S¡! Fica-me-la, amor! Mmmm... així, així...! Mmmm...! Folla'm! Així, de pressa! M‚s de pressa...! Mmmm...! Hem d'afanyar-nos, amor...! Mmmm...! Quin gust...! Segueix, segueix, segueix...! Així, amor...! Mmmm.


24

La secretària capritxosa

Hola amor! La meva línia eròtica s'obre ara per tu. M'encanta que m'hagis telefonat. Sóc una noia independent i moderna i m'agrada disfrutar de la vida al màxim. Quan em v‚ un capritx, vaig a per ell fins que el tinc. Mmmm... Jo sóc així! Treballo de secretària en una gran empresa. Fa poc em destinaren en una altra secció amb un encarregat nou. Des del primer moment que el vaig veure vaig decidir que aquell home havia de ser meu. s encantador i, a m‚s, est… bo de veritat. El problema ‚s que també‚ ell ‚s molt treballador i es concentrava tan en el treball que ni tan sols es fixava en la seva nova, espaterrant i capritxosa secretària. M'hi vaig insinuar lluint els modelets m‚s provocatius, però ell ni pruna. Un mat¡ ja no hi podia m‚s. Vaig entrar al seu despatx decidida a tot, i vaig tancar per dintre. Vaig deixar caure en terra uns papers, com si fos sense voler, i m'hi vaig posar a replegar-los a quatre potes. Em vaig acostar a la seva butaca de cuir i li vaig posar una m… al paquet. Ell m'obsequià amb el m‚s encantador del seu somrís, com si allò fos el m‚s normal del món. Li vaig obrir la bragueta i li va

25

L'AMIC DE PAPA

T'agrada el nom d'Encarna?... doncs, així em pots dir. He estat de càmping no fa molt amb els pares. Mmmm...! I ho he passat de meravella! Amb nosaltres ha vingut la família d'un amic del pare. Érem a la platja a l'hora de dinar i ens hem adonat que no ens faltaven els plats de plàstic. L'amic del pare s'ha prestat d'anar al càmping a portar-los i jo l'he volgut acompanyar. Pel camí em fet una cursa, per veure qui arribava abans, i li l'he guanyada. He entrat tot seguit a la tenda de campanya i, quan jo ja era a quatre potes remenant per dintre la cistella, ha arribat ell. S'ha agenollat al costat i m'ha comentat no sé què del biquini. Llavors m'ha posat la mà a l'esquena i jo he sentit un estremiment recorre’m tot el cos. Els nostres llavis s'han trobat i ens hem fet un petó d'allò més llarg... i dolç. Mmmm...! Estava esperant que em passés una cosa així! De seguida, ha començat a besar-me l'esquena, dolçament. M'ha baixat les calcetes del biquini i, amb la llengua a començat a llepar-me les cuixes..., i les natges... fins arribar al tallet del cul... Mmmm...! M'havia posat a cent...! M'he inclinat encara més i li he brindat el meu culet. Ell m'ha subjectat amb força per les cuixes i ha començat a llepar-me entre el cul i el conyet... amunt i avall, amunt i avall, amunt i avall... sí..., i ho feia tan bé...! Mmmm...! Em xopo tota al damunt de la seva cara! M'aparta les natges i m'obre ben bé el tall del culet... Hi fica la llengua... una vegada i una altra... també entre els llavis del cony... Mmmm...! i amb un ditet em frega carinyosament el clítorix. Mmmm, sí, estàs portant-me a l'èxtasi, tiet ...! Mmmm...! Sííí...! Oh, què grossa tens la llengua...! Ooooh, més a poc a poc...! Oh, això no és la llengua, tiet...! Que és la teva verga, ben plantada...! Mmmm...! sí...! Fica-la! Clava-me-la, així...! Més! Més...! Apa...! Sííí...! Mmmm...! Així m'agrada...! papà! Segueix fregant el clítorix...! No t'aturis...! Mmmm...! així, així, no t'aturis...! Oiii...! M'entra la verga sencera... Mmmm...! Quina dolçor...! Així, així... Estrenyi'm els mugrons, mmm... sí! Mmmm...! I com m'agrada que em mosseguis el coll...! Aaaah...! M'està venint l'orgasme més gran de la vida...! No t'aturis, tiet..! Segueix... segueix... segueix... Mmmm...! Ooooh... tiet..., quin plaer...!

Mmmm... quines coses m'ensenya l'amic del pare! L'acompanyaré cada cop que ho demani...!


26

Una de por L-24

Hola amor! m'agrada tant que m'hagis telefonat...! Em diuen Cecília i sóc una dona apassionada que sap xalar de fer l'amor. De vegades, l'amor es troba de la forma més inesperada i, llavors, és quan més xalo. Un vespre la pluja em sorprengué al carrer i, per no mullar-me, em vaig refugiar en un cinema. En feien una de por i, per més que les de por m'impressionen força, vaig seure a l'última filera. Llavors, una escena m'esglaià terriblement i, sense adonar-me'n, em vaig abraçar al veí del costat. Em vaig disculpar i ell somrigué amb amabilitat, però tot seguit tornaren altres esglais. Ara, en comptes d'abraçar-lo, li vaig passar la mà per la cuixa i cada cop que la pel·lícula m'esglaiava li estrenyia més fort la cama. A l'instant el noi començà a acaronar-me la mà per calmar-me. Mmmm... se'm començava a passar la por! Em va prendre la mà i la posà a sobre del seu paquet, que estava dur de veritat. Començà a fregar-la sobre la bragueta, però, aviat ho vaig fer tota sola. A cada refregada el trobava més dur i punyent. Vaig sentir pena de comprovar-li la tibantor de la verga i doncs, la vaig fer sortir dels pantalons. La vaig encaixar a la mà suaument i vaig començar a moure-li-la (-la-hi). Li vaig enretirar la pell del glan i li passava els dits per la superfície tendra del capoll. Li acaronava els testicles i... tornava a remenar-li la verga, ara trempadíssima. Mmmm...! El noi sospirava emocionat i jo m'estava posant d'allò més calenta! I necessitava calmar aquelles calentures...

-Mmmm... amor...! vull que me la claves...! Vaig a seure a sobre els teus genolls. Mmmm...! Així...! Sí... ara..., fica-me-la. Si... Mmmm...! Estaca-la tota, fins al mànec...! Ooooh...! Que verga més gran...! En vull més...! Mmmm...! Sííí..., més...! Així... Mmmm...! Aquesta pel·lícula sí que m'agrada...! Més de pressa...! Més...! Mmmm...! Fica-la així, així, així...! Quin gust...! Ooooh...! amor...! que bé que m'ho fas...! M'escorreré de seguida aaaahhh...! Escorre't, tu també...! Ara mateix... amb mi...! Si's plau... escorre't amb mi...! Mmmm...! Sí, fes-la tota meva...! Aaaah...! Que meravella...!

Mmmm...! No hi ha res com sentir l'orgasme tots dos alhora! I des de llavors no em perdo mai cap pel·lícula d'aquest cinema...


27

INSACIABLE

Hola celet! M'alegro que hagis contactat amb mi. Vull que et sentis còmode i relaxat mentre jo et porto per un bell somni de plaer. Imagina't que ets amb mi i que gaudeixes tant com jo ara mateix. Ningú no ens pot molestar, cel! El meu promés acaba de marxar després d'haver-me cardat... per la boca i pel cul. M'ha fet gaudir com una bestiola... però jo mai no en tinc prou! Mmmm... de veritat, és que sóc insaciable. Ara mateix... m'imagino al teu costat i que vas a estripar-me... i em venen uns calors per tot...! I em cal acariciar-me jo mateix... per calmar-me...mmm! Sí... sóc tombada al sofà... completament... nua. I em passo suaument una mà entre les cuixes. Mmmm... així de suau...! M'encanta acariciar-me aquí... on comença el tallet del cul. I em fico la mà i m'acaricio l'anus i els llavis i el clítorix...! Ooooh... quin gust més gran...! Vull que t'hi trobis tan a gust com jo. Segur que ara tens el membre ben dur... n'estic certa... Mmmm... i em sembla que hauràs d'acariciar-lo perquè no pateixi! Sí... fes-te una palla... amb mi! I anem a escorre'ns plegats...! Mmmm... sí! Vull que ho facis al meu ritme...! Seria bonic... de tenir la teva verga aquí... amb mi... entre els meus pits... i em poguessis fregar el cargol entre els mugrons...! Te la prenc amb totes dues mans i me la fico a la boca... I et xuclo els collons... a poc a poc. I mentrestant em mullo tota...! I tinc ja quatre dits dintre el conyet... regalimant... però no m'és bastant... Em cal la teva verga per sentir-me a gust... celet. Mmmm... aquí... La teva verga dins de mi entrant i sortint suaument. així... Aaaah... quin plaer...! Tremolo de plaer... aquí... celet! Mmmm... i el meu clítorix esclafirà de tant erecte. Si hi arribés amb la llengua jo mateixa me'l xuclava... Mmmm... sí... celet! Ja no ho suporto més...! Ooooh...! Vull que em penetris, amor...! Mmmm... vull sentir-la al fons meu...! Ooooh... sí! Vull que em cardis, aquí...! així... així... sííí...! Estripa'm fins que em salten les llàgrimes del gust...! Mmmm... sííí! Usa'mmm...! Fote'mmm...! Quin gust de reina... Ahhh...! Quin plaer de verga aquí dins meu...! M'escórrec... ara mateix... Oooohhh...! Escorre't... tu... amb mi... celet! Mmmm... sí... apa... vine amb mi...! Ooooh... Oooohhh... quin gust...! Mmmm...!

Cariny... m'ho passo pipa aquí... amb tu a l'orella... Ja saps on sóc...

Totes les coses arriben, tard o d’hora, també el fax...


28

LA DONZELLA TAFANERA

Hola amor! Estic ben contenta que m'hagis telefonat. Em diuen Remeis, tinc 25 anys i... no és per dir-ho... però estic molt bona... Ara visc als afores i treballo de donzella a casa d'un industrial que té bona cosa de quartos. Té un fill universitari que està com un tren... i de vegades hi porta la nòvia, quan els pares no hi són. Es tanquen a l'abitació i passen la tarda carda que carda... I ho sé perquè els espio sempre que puc des de l'habitació del costat. La nòvia és una esbojarrada febrosa i li encanta que li ho facin pel cul. Suposo que així no calen precaucions per no quedar-s'hi. El cas és que s'ho pren a la valenta. Mmmm... Una mica putones... aquestes senyoretes... no et sembla? Una tarda s'hi tancaren a les quatre i jo vaig marxar darrera d'ells. Vaig entreobrir un tant la porta i vaig preparar-me a gaudir de l'espectacle. Al cap d'una estona em trobava bastant eixida i vaig començar de fer-me tot de carícies... només per fer-los companyia. La noia era d'empeus, amb les mans sobre el respatller de la butaca i el culet enlairat endarrera. Tenia el vestit enrrotllat al cap i les calcetes als peus. El noi s'havia agenollat i furgava amb tota la cara entre el tall del cul. Mmmm... Li llepava el cul a consciència. Li ficava i li treia la llengua de l'anus, una volta i una altra. I la perdulària gemegava de plaer... Mmmm... jo m'excitava d'allò més. La meva mà treballava elclítorix... fent-me alenar de plaer, cada cop més de pressa. Quan el bergant li unta el cul amb vaselina... i comença a ficar-li la verga a dins... sento un orgasme fabulós. Mmmm...! Ai...! que per poc caic dentre l'habitació... Mmmm...i en efecte... hi tombo a terra. Em posen a quatre grapes sobre el llit i entre tots dos em lliguen el cap! Mmmm... sí! Baixa'm les calces... amor...! Quines idees més boges... tens... Mmmm... sí! Fes-m'ho pel darrera...! Sííí. Mmmm... Sí, amor! Però fica'm vaselina...! Mmmm... sí! Mmmm... més... Més... amor! Per favor... ara, no t'aturis...! més...! mmm...! Ooooh... quin gust...! Ooooh... em fas morir de plaer...!

I em va estar cardant fins que s'escorregué i en acabat hagué de continuar amb la noieta... que l'ahavia deixat ameitat de feina. Ara, sovint fem la sessió tots tres... i pobre noi... entre les dues el deixem ben eixut...


29

Romàntica (el gondoler I)

Hola carinyet! Benvingut a la meva línia d'amor. Sóc Violeta, una dona romàntica que no sap resistir-se'n quan la passió s'encén. La meva vida està plena de moments intens i inesperats. Una nit a Venècia vaig llogar una gòndola per recórrer els canals. Mmmm...! M'excita navegar sota la llum de la lluna! Després d'un passeig meravellós per la ciutat, el gondoler va detenir la barca en mig d'un llac envoltat de palaus. Li vaig demanar que s'assegués al meu costat i no esperà que li ho demanés dues vegades. Em sentia molt a gust i vaig inclinar el cap sobre la seva espatlla poderosa. Llavors, falaguer com tots els italians, em va parlar dolçament a l'orella i em va besar. Amb la mà em fregava a males feines els mugrons per damunt la brusa. Mmmm... se m’emportava al cel...! Vaig pensar que havia de mostrar-me agraïda de tant bé que s'ho feia amb mi. Així doncs, li vaig baixar la cremallera a poc a poc, i la seva ferramenta sortí tot d'una. Em vaig inclinar endavant i la vaig acaronar amb la cara i els llavis. Me la vaig ficar a la boca i la vaig xuclar tensorament. L'acaronava tota sencera amb la llegua i les dents. De seguida el gondoler m'engrapà del clatell i me l'empentà tota dintre de la boca. Mmmm...! Quina deliciosa menja...! De primer no hi cabia sinó la meitat, però a poc a poc, va anar entrant-hi tota. La hi vaig mamar a consciència. El meu cap baixava i pujava cada cop més de pressa. Amb totes dues mans li acaronava els testicles mentre la verga m'entrava i en sortia de la boca. El gondoler em va vessar a la gola la seva llet calenta, però vaig seguir mamant-li-la (-la-hi), fins que novament estava a punt. Llavors em vaig treure les calces i vaig seure a sobre d'ell...

Mentre la seva verga em rellisca, amunt a avall, dintre del conyet, ell pren la perxa i empenta la barca. Ara, cada cop que impulsa la gòndola, la verga s'estaca més i més dintre meu. Mmmm...! Rema...! Rema i estaca-me-la...! Estaca-me-la així...! Ooooh...! Sííí...! Celet...! Estaca-la...! Mmmm...! Que bé va entrant...! Ooooh...! Segueix celet...! Segueix així...! Que m'estàs matant de gust...! Mmmm...! Sííí... Celet...! No paris de moure la barca...! Ooooh...! No aturis la verga...! Estaca'm la perxa...Uiii...! Em portes a l'èxtasi...! Ooooh...! Celet...! Quin gust...! Oooh...! Mmmm...! M'escórrec... quin goig...! M'estic escorrent de Gust...! Mmmm...! Ooooh...!

Llavors topem amb l'embarcador i caiem tots dos al fons de la barca...I el gondoler acaba la feina allí mateix...! Mmmm...! Amb serveis especials del lloguer de la gòndola...!


30

El gondoler II



Hola! Benvingut a la meva línia d'amor en viu. Jo sóc la Violeta, una dona romàntica que no sap resistir-se'n quan la passió s'encén. La meva vida inquieta està plena de moments intensos i inesperats. Com ara aquella nit a Venècia que vaig llogar una gòndola per recórrer els canals tota sola. Mmmm...

M'excita navegar sota la llum de la lluna! Després d'un passeig meravellós pels canals tardorals d’aquella ciutat aquosa, el gondoler va detenir la barca en mig d'un llac envoltat de carreus i palaus. Li vaig demanar que se m'assegués al meu costat i m’expliqués detalladament el paisatge de llums, ponts i canals... i no s’esperà que li ho demanés dues vegades. Em sentia molt a gust en aquell vespre d’estiu roig crepuscular i, arrecerant-me al seu cos mullat de suor, vaig inclinar el cap sobre la seva espatlla poderosa i tremolosa. Llavors, falaguer com tots els italians, em va parlar dolçament a l'orella i jo distretament el vaig besar al coll. Vaig prendre-li la mà i la vaig anar acostant repassant-me les sines. Ell va continuar, com si expliqués la geografia de la qual em parlava i amb la mà em fregava delicadament els botonets erectes per damunt la brusa de setí, jo no duia, no m’agrada dur sostenidors. Mmmm...

Se m’emportava al cel... i Vaig pensar que havia de mostrar-me agraïda de tant bé que s'ajornava la tarda dolçament amb mi en aquella horabaixa. Així doncs, li vaig baixar la cremallera a poc a poc, i la seva ferramenta sortí tot d'un glop anhelant. Em vaig inclinar endavant i la vaig acaronar amb la cara mentre la besava dolçament entre la llengua i els llavis. Me la vaig ficar a la boca i la vaig xuclar de redó, resseguint els plecs del gland en tota l’extensió de la corona. L'acaronava tota sencera amb la llegua i repuntava amb les dents dos mossets simulats. De seguida el gondoler m'engrapà del clatell i me l'empentà tota dintre de la boca. Mmmm! Quina deliciosa menja! De primer no hi cabia sinó la meitat, però a poc a poc, va anar entrant-hi suaument tota sencera. La hi vaig libar a consciència. El meu cap baixava i pujava cada cop més de pressa mentre l’encanonava entre els meus pits. Amb totes dues mans li acaronava els testicles mentre la rabassa m'entrava i en sortia de la boca inusitadament. El gondoler em va vessar a la gola la seua emanació calenta, però vaig seguir amb aquella llepolia entre els llavis, fins que novament estava dura i a punt. Llavors em vaig treure les calces i vaig seure a sobre d'ell, com en un bell i punyent tron. La barca es movia i la tremolor dels nostres cossos ens impedia de trobar el lloc concret per on entrar dins meu entre els meus llavis serrats el seus penis vibrant cercava penetrar. Fins que a la fi, en un feliç vaivé m’hi vaig trobar eixancada i amb l’èmbol ajustat a l’entrecuix ardent.

Mentre tot ell rellisca amunt a avall tot dintre meu, jo empunyo fermament la perxa sense voler i la barca avança sense rumb a plaer. Ara, cada cop que el sent dins meu impulso la gòndola al seu torn, i tot ell es fica més i més dintre meu. Oh Rema! Rema més i estaca el rem amb força! Estaca-me-la així! Oh perxa així! Sí! Estaca-la al fons! Mmmm! Que va entrant bé la mar! Oh qui sospir! Segueix, sí! Segueix així! Que m'estàs matant de gust! Mmmm. Sí! No paris de moure la barca! Ooooh! No aturis el vaivé! Estaca la perxa també, aquí... Ui que bé! Em portes a l'èxtasi! Oh gondoler! Quin gust! Oh Gondoler! Mmmm! Ja em ve!. Quin goig em ve, quin intens plaer és que sento dins meu! M'estic xopant de plaer! Mmmm! Oh! Llavors topem amb l'embarcador i caiem tots dos al fons de la barca...I el gondoler acaba la feina allí mateix! Mmmm! Aquest meravellós servei i especial del gondoler, que no constava en l’oferiment inicial de la gòndola, abans de l’embarcament!

dilluns, 17 de juny de 2013

Coral Romput de Vicent andrés Estellés (Poema complet)

A Salvador Espriu
-1-
Si com l'infant que sap pel carrer seu 
prou bé anar... 
Ausiàs March.
Una amable, una trista, una petita pàtria, 
entre dues clarors, de comerços antics, 
de parelles lentíssimes, d'infants a la placeta, 
de nobles campanades i grans llits de canonge, 
d'una certa grogor de pianos usats, 
mentrestant la humitat amera l'empedrat 
-hi ha fulles de lletuga espargides per terra-, 
la conca entre les cames, el rosari en família, 
la corda de l'escala -el carrer de la Mar, 
el carrer del Miracle- i la filla major 
brodant inicials conjugals al coixí, 
l'avi de cos present entre quatre brandons, 
els corcons de la taula. Una lenta tristesa, 
un amor, unes llàgrimes, una pobra nostàlgia. 
He tornat. Feia temps que no havia tornat. 
Les rajoletes blanques, una olor de pinassa. 
Entre dues clarors recórrec uns carrers. 
Sé que t'he de trobar avui, demà -no sé. 
Tampoc no ho vull saber. No voldria saber-ho. 
Sentiria aleshores una tristesa horrible. 
T'he despullat de tot allò que m'agradava. 
De tot allò només et queda l'alegria. 
Jo només busque en tu l'alegria de viure. 
Només aquella joia. Només, només, només! 
Ara que estic a punt d'estar més trist que mai. 
Ara que em resistesc dèbilment a estar trist. 
Ara que només tinc ganes d'estar alegre, 
ara que aquest desig és l'únic que em sosté 
mentre vaig, vinc i torne i calle i no dic res. 
Recórrec uns carrers, entre dues clarors, 
i sent el veïnat ocult de l'alegria 
i en girar un cantó crec que em vaig a morir. 
Senyals, només, de tu. Les parelles lentíssimes, 
esperances encara. Jo sé que t'he de veure. 
Em resistesc a creure que tot ho he perdut ja, 
que he perdut el meu dret, vull dir, a l'alegria, 
que he perdut el meu dret, vull dir, a tu, a la teua 
companyia, a la teua alegria de viure. 
Ho he perdut tot, però no t'he perdut encara. 
Encara vius, oh tu. Encara vius -i et sé. 
Pel dia fou mercat. Només hi ha olor de peix, 
una humitat, per terra, bruta i apegalosa. 
Era alegre estimar-se. Afirmativament 
anàvem pels carrers, entre éssers i coses. 
La vida era un carrer amb camions i nuvis 
i xiquets i llençols estesos als balcons, 
i per damunt de tot un enrenou de ferros 
i de xiulits de trens que anaven i venien. 
Hi havia l’home aquell que venia diaris, 
i la xica, de blanc, assetjada per tots. 
Hi havia el Monestir de Santa Clara en l'aire 
del crepuscle tranquil, com el llum de les cases 
i un cansament dolcíssim i una secreta pena. 
Hi ha poetes que quan es disposen a escriure 
posen damunt la taula el cendrer, les tisores, 
el tinter, el secant i moltes coses més. 
Calculen les distàncies des del cap al paper. 
Discretament assagen poc després el posat. 
Darrerament escriuen, i escriuen coses pulcres, 
potser renaixentistes, perfectament inútils, 
sense les quals els hòmens treballen, amen, moren. 
Hi ha poetes que, quan escriuen, en un lloc 
deixen cor i rellotge -molesta el seu tic-tac 
de corcó que rosega la pobra fusta humana-; 
s'asseguren abans que dormen els seus fills 
i dorm la seua dona, i aleshores es trauen 
els versos com si fossen fotos d'una "vedette" 
-cada vers té una imbècil vanitat de "vedette"- 
i consideren, greus, cadascun dels seus béns. 
Ara passa un tramvia pel carrer de la Pau. 
M'agrada, per la nit, escoltar els tramvies 
(els tramvies, de nit, deuen passar tots plens 
de grans peixos i dones ofegades i inflades). 
Un dia escriuré un llibre, un llibre amb el teu nom: 
ha d'arribar un dia que diré el teu nom secret, 
un nom com una pedra de riu, assuavida, 
un nom com una flor impensada en un marge, 
un nom festiu de vinyes i el crepuscle en la mar, 
un nom com un riu-rau amb les vocals obertes 
i l'airet de la mar per la cal·ligrafia. 
Dans l'ombre, dans les yeux, dans l'incendie du boix. 
Recorde Dominique. I recorde la molsa 
que creix entre les lloses del pati de Sant Roc. 
Són unes lloses blaves, quasi blaves més bé. 
Per l'un costat es veu la mar damunt els pins. 
El tic-tac del rellotge, els papers del diari, 
les inundacions en el delta de Po, 
unes ganes amargues de tornar tenaçment 
al meu Coral romput, i aquest dolor de cap 
que no em puc llevar mai. Porte no sé quants dies, 
porte no sé quants mesos sense escriure ni un vers. 
M'han passat massa coses. Potser tot siga això. 
Però ara és necessari que escriga certes coses, 
certes coses que mai no ha de llegir ningú, 
que ningú no ha d'entendre fins que jo estiga mort 
i siga tard i siga perfectament inútil: 
jo sé, i m'ho calle, qui s'esgarrarà la carn 
amb les ungles, plorant tot un espés estiu. 
Potser mai no he sentit una necessitat 
tan salvatge d'escriure. Però em fa mal el cap. 
No sé quantes vegades he desistit d'escriure 
per això, per aquest mal de cap que no em deixa. 
Ara dorm el meu fill. Pense que ara el meu fill 
dorm allà, en el meu poble, al costat de sa mare. 
De vegades voldria ser com altres poetes 
i haver escrit uns versos honestament rimats 
on digués l'alegria que quasi sempre tenen 
els ulls blaus del meu fill, oh i el seu cabell ros, 
les seues galtes fines com un vers mai no escrit, 
com el vers que no he escrit però que vull escriure 
-com d'una monarquia europea del Nord. 
M'agradaria dir: ara ha passat un cotxe, 
feia un petit soroll damunt l'asfalt humit 
com si anàs desprenent uns pètals de l'asfalt. 
No és això exactament. Dans l'ombre, dans les yeux. 
Un genoll. Ara veig, ara pense un genoll. 
El genoll d'una xica com una primavera 
com un genoll de noia. Possiblement pensava 
aleshores en un genoll bastant concret. 
Però el genoll que deia és el genoll que pense, 
vagament insensat... ¿Per què haurè dit abans 
sorgeix la primavera con un genoll de noia, 
si és ara quan ho veig, si és ara quan ho pense, 
si és ara quan ho sé i no quan ho escrivia? 
Un veí escriu a màquina. Escriu molt lentament: 
potser escriu buscant les lletres una a una. 
Jo també escric molt lent, fent la lletra petita, 
mastegant les paraules, com un bri, d'una en una, 
en un petit quadern. El meu anhel seria 
estar tota la vida escrivint, amb la lletra 
petita, un cant llarguíssim i penosament lent, 
lent i gris, en veu baixa, en la casa en silenci, 
treballar en silenci complicats capitells 
-ara en recorde uns: els vaig veure a León-, 
dolces corbes d'amor, una callada ofrena 
diària, una ofrena callada a qui més vull 
i mai no ha de saber-ho. Ets, potser, qui més vull. 
Ho he escrit i m'he aturat. Vull, en tu, l'alegria 
domèstica de viure, el principi d'un ordre 
que jo sé i no vull dir; i ja no ho és tampoc. 
Ah, tot és ja impossible, impossible del tot. 
Ho sé i no puc plorar, ni quasi penedir-me. 
Mire senzillament, mire i calle. Et recorde. 
Vull en tu tot allò que signifiques, clara, 
amb una vida esvelta, com una font dempeus 
on l'aire es pot rentar com em rente jo l'ànima. 
Tin-me llàstima, tin-me una pobra, una trista, 
una amorosa llàstima! He arribat al més alt 
de la vida; voldria que el teu record em fos 
la pau, ara ja sí. Déu meu, que el seu record 
ara em done la pau, em signifique pau 
i em deixe tendrament en aquest lloc on sóc. 
Àngels que em voleu tant que he arribat a sentir-vos 
agafant-me de sobte la monyica quan jo 
anava a escriure coses que no devia escriure! 
No em dixeu. No em deixeu! I Tu, Déu meu, i Tu, 
Tu que em volies fort i vencedor i clar, 
no vull que em mires ara, que estic potser caigut: 
m'he d'aixecar, ho sé, i he d'ésser com volies 
que fos, com vols, encara!, dia a dia, que siga. 
He d'ésser com Tu em vols. He d'ésser com Tu vols. 
M'he aturat una mica. Em suava la mà. 
La mà se m'apegava, escrivint, al paper. 
No escriu ara el veí. Ara s'ou el soroll 
de l'aigua en una pica. No ho he dit: estic sol; 
estic sol en ma casa. Mire un moment els mobles; 
he passat una mà suaument per la taula; 
he recordat que tinc, dins un caixó, en un sobre, 
un grapat de papers, les factures dels mobles. 
Les cadires, la taula, el llit, l'aparador, 
una taula petita per a la cuina... Anàvem 
a poc a poc comprant-ho, vacil·lant, calculant, 
renunciant... ¿Recordes? Començàrem llavors 
a anar renunciant, ara açò, demà allò... 
Devia d'estar trist mentre ho vaig recordant, 
però no ho estic gens. Puntualment, recorde, 
ho considere, ho pense. Fou, només, el principi. 
Havem renunciat, després, tantes vegades 
a tantes, tantes coses que eren nostres, ben nostres! 
Era una lleteria de Sant Vicent de fora. 
La lletera jugava al parxís amb el fill; 
nosaltres ens besàvem breument en un racó. 
Dibuixaves infants en un tros de paper. 
Jo volia un amor com el de Beatriu 
davallant a I'Infern per tal de veure Dant, 
i pensava columnes florentines, primíssimes, 
terriblement esveltes, com les de Fra Angèlic. 
Em resistia a veure el brut de les parets, 
el solar i les llaunes i els amants i els gats morts. 
De vegades les coses no passen perquè sí. 
Hi ha clàusules ocultes que van determinant, 
que van fent i desfent allò nostre, i en canvi 
no compten amb nosaltres, no ens exposen l'assumpte: 
ens ignoren del tot. És terrible, si es pensa. 
No sé què he volgut dir. Me n'he hagut d'anar 
a la cuina, a beure, i m'he oblidat del tot. 
Però potser és vàlid el que he escrit com ho he escrit. 
No, no: s'ha equivocat. És el deu-vuit-cinquanta. 
No, no. Deu-vuit-cinquanta. Això mateix. De res. 
A tu, que et rius, et dic, i et demane que rigues, 
que no deixes de riure't si no vols que jo em muira. 
Recorde com et rius, i perquè et rius et vull 
i et recorde i no deixe ja de pensar en tu. 
A tu que et rius, a tu, et voldria tenir 
per sempre al meu costat, rient-te, perquè rius, 
i rius amb tota l'ànima i rius amb tot el cos, 
i rius, amor!, amb tota la teua joventut 
i amb la salut daurada de la taronja oberta 
amb els dits, amb les ungles, bàrbarament alegre! 
Podria dir com ets des del cap fins els peus, 
però no vull saber només que això: que rius, 
i evocar-te rient, i voler-te rient, 
i desitjar que rigues -només, només, només! 
Tu no saps, tu no saps... Els passadissos llargs, 
estrets i sinuosos, les volvetes que es fan 
a voltes sota els llits... Tu no saps, tu no saps! 
Veig el cel violeta, la muralla, les torres, 
els ametlers, les llomes rosades, en carn viva 
-l'homenatge retut, mentalment i fugaç, 
a Muñoz Degrain, sense convicció, 
per cert quadre que hi ha, segons s'entra, a l'esquerra...-, 
però, abans, el gran foc, la soledat i el foc, 
veient per la finestra, i entre l'arbreda, el riu, 
la il·lustre extensió dels edificis, l'ordre, 
i més allà les vinyes, algun poble, algun fum 
suau i amorosíssim, i ara açò, i aquest fred, 
un fred inversemblant, i enmig de tot, no sé, 
una tendresa oculta, una certa tristesa, 
com si ja no pogués tornar altra vegada, 
com  si aquesta vegada fos la darrera ja, 
com si ja degués dir adéu i fos ja tard, 
com si tingués vergonya, també, de dir adéu, 
o de semblar retòric. I l'adéu, com un os, 
un os petit, creuat brutalment a la gola. 
Ja saps que ha arribat l'hora d'anar dient adéu, 
d'anar ja retallant, perfilant, concretant 
l'esperança. Un afer ben trist i necessari. 
Cal acomiadar-se, amb afecte, amb tristesa, 
d'allò, d'aquelles coses que s'han estimat més, 
il·lusions que ja no es poden realitzar, 
car és tard, és ja tard, absolutament tard... 
Anar, ja, reduint, limitant els afanys, 
ja les il·lusions en una cosa sola... 
Adéu, adéu, adéu. No és que muiren les coses; 
tampoc és que se'n vagen. És un, és un. És un... 
L'horabaixa petita, i trista, i entranyable, 
d'aquests carrers antics que m'agrada recórrer, 
on jo voldria viure i escriure versos grisos, 
absolutament grisos, mentre es crema l'espígol 
damunt les quatre brases; una taula petita, 
damunt d'ella una manta, parets empaperades, 
un taulell un poc solt, i creure dolçament 
que Campoamor fou un poeta formidable, 
que El Ama és un poema com se n'escriuen pocs, 
i llegir en veu alta certes rimes de Bécquer 
i jaure, i no dormir, pensant només, pensant 
que he d'escriure un poema en octaves reals 
i no com els poetes del dia, que no solen 
rimar perquè és difícil. Jo voldria, jo vull 
creure que és necessari escriure tots els versos 
ben a consonantats i obeint certes lleis 
i en un valencià ben nostre, ben nostrat, 
com diuen, amb un índex enravenat de sobte, 
homes que tenen títol de Mestre en Gai Saber, 
i dir que no, que això de que el valencià 
és català no és cert, que això és trair la Pàtria, 
la terra on hom va nàixer i que no, home, que no, 
i no clavar-me en bucs, i bé, i anar passant, 
fer un any el llibret de versos d'una falla 
i aconseguir com siga que el Rat Penat em done 
almenys un plat de glòria, i passar-me la vida 
aconseguint Violes i Englantines i accèssits. 
Un món petit i tendre, positivament tendre, 
el gat damunt els peus, el corcó en la cadira, 
després el crucigrama, i demà si Déu vol. 
Com el cas de la viuda que acabe de conéixer. 
És jove; té una filla. I sembla que no és viuda. 
Sembla que va tenir una filla d'un home, 
que no es varen casar. Encara està prou bé. 
"No és res de l'altre món", comenten al despatx 
on ella sol pujar cafés, cafés amb llet. 
"Jo l'he vista en el Coli". "Què vols dir amb això?" 
“¿Jo? Jo no vull dir res. Jo ho dic; jo ja ho he dit". 
"Si no calles et trenque la cara..." “¿Vosté?" "Jo!" 
Isabelle ennuyeux, quand les pins, quand le soir. 
Una xica de verd i una xica de roig 
i una xica de blanc i, vibrants, les trompetes, 
les trompetes lascives que no perdonen res 
i sonen -i fulguren- durant tota la nit, 
i la suor pels rostres, com de fusta, dels negres; 
l'enrenou d'un tramvia que gira pel cantó, 
la parella que creua el solar vers la tàpia; 
entre el fum, els xiulits dels trens, els farols rojos; 
l'aigua caent, calenta, de les locomotores; 
les plantes dels geranis totes plenes de fum; 
les filles de la viuda que baixen al carrer 
i la mare les mira darrere dels cristalls 
del menjador a fosques; les trompetes del ball, 
les trompetes lascives, i invictes, i cruels, 
l'escomesa brutal que té l'aigua dels wàters, 
el fulgor de les rodes aturades dels trens, 
el fulgor de l'acer. L'infant salta la tàpia; 
darrere dels cristalls, rostres de gents que dormen, 
miren sense interés, esperen en tot cas: 
una suor, uns olis, unes gotes espesses... 
Oh adorada! Ara em salve. Ara et pense, oh terrible. 
L'alegria és el mot que em resistesc a escriure. 
Ha arribat el moment de dir -no de cantar- 
l'alegria, potser. Vet aquí el meu ofici. 
Una ocupació tinc, des d'ara, per tu. 
Insistir, brutalment, des d'ara, en l'alegria. 
De tu em ve, de tu em ve, o em ve del fons del temps. 
I tampoc no és així. No es pot formular. 
Car no és una alegria. És -jo ho sé!- l'alegria. 
L'alegria en minúscula, viva, quotidiana, 
cosa de cada dia i d'anar i tornar: 
al capdavall de viure, d'haver nascut, de ser, 
d'aquests peus, d'aquests ulls, de les mans, de les dents, 
de tot açò que tinc i, tenint-ho, ho tinc tot 
o ho puc, en un moment, tenir tot, o pensar-m'ho. 
Ara és quan veig Itàlia. No la vaig veure abans. 
Les trompetes lascives, la suor en els llocs 
on les mans insisteixen. El cel com un llençol. 
Amb lletra ben petita, en un petit quadern, 
un cant d'amor com mai no l'haja escrit ningú. 
Tocaria a la porta de ta casa; la porta 
s'obriria una mica; tu estaries, dempeus, 
amb una mà a la porta, l'altra al llarg del teu cos. 
Entraria a ta casa. Després em sé, content, 
dient coses alegres i enormement estúpides, 
i tu en una cadira, més enllà, en un racó, 
amb una mà a la porta, l'altra al llarg del teu cos. 
Amb lletra ben petita, en un petit quadern, 
drames que no se saben, tragèdies latents, 
tot allò que no passa, però que és, no obstant.
- 2 -
Amb molts testimonis i grans inventaris 
i ab actes rebuts...
Bernat FENOLLAR
Mira, amiga -diria-: les coses, certes coses, 
no ocorren perquè sí. Hi ha clàusules secretes, 
hi ha processos ocults, hi ha juntes generals 
al voltant d'una taula de pi, ben basta i pobra, 
sobre la qual a voltes penja un llum miserable. 
Sabem els resultats, els brutals resultats 
que ens aturen de sobte, com un llamp, al camí. 
Podria il·luminar-te el passatge evocant 
el camí de Damasc; però no és necessari. 
Ara, mira, la tarda, les arbredes, el riu. 
El rei parlant amb Curzio: veges tu si ho entens. 
No és temps encara, amiga, que els arbres -els arbres 
verds i esvelts del jardí- s’esdevinguin donzelles. 
Ara van entre els arbres, renillant, els cavalls. 
Hi haurà un moment que els arbres s'esdevinguen donzelles, 
verdes donzelles nues, terriblement esveltes, 
i entre elles els cavalls, renillant com els hòmens 
quan arriba l'instant que ja no poden més. 
Aleshores veurem porcellanes amables, 
porcellanes que tenen uns lents dibuixos òptics 
tots fets d'arrels torpíssimes: formiguers anagrames 
com els que tots tenim a les boles dels ulls, 
uns petits mapes òptics dels països on som 
destinats -¿per què no?- des de l'instant de nàixer: 
el país que se'ns deu, no et càpia cap dubte, 
el país del qual som amargs exiliats. 
En cada ull portem, potser, un hemisferi, 
tristament dibuixat, en línies de sang, 
-o potser, ben mirat, en línies d'espant- 
i el lloc on no poguérem arribar quan nasquérem 
per això, perquè vàrem nàixer possiblement. 
Coses absurdes, coses dites per no callar. 
Bé, conforme; d'acord. Però ¿i què em dius d'açò? 
Les porcellanes duien des de "chez Proust” a Xina. 
La de Mao Tse Tung... És com si s'escrigués 
un poema en un gra d'arròs pintat de verd. 
¿Que no? Que sí, que sí. Quan Suetoni parla 
de Tiberi... És precís recordar Suetoni. 
Ara estic veient Capri com no l'havia vist. 
He recordat la calç amerant les parets. 
I oliveres, i vinyes, i barques, i pecats. 
Bé. Seguint, recordem aquell estiu horrible 
amb la mort a l'esquena o entre el pit i l'esquena, 
semblant un colomí calent de fang i calç, 
i l'habitació, ben blanca, de la clínica, 
la persiana verda, el rector al costat 
del seu llit, al capçal. Sabem -crec que ho he dit!- 
el resultat. ¿És prou? Ara jo crec que sí; 
demà, despus-demà, voldré segurament 
saber-ho tot del tot. Oh amiga, oh tendra amiga. 
Jo no tinc res a dir. Esdevé simplement. 
¿Per què vols tu que parle? ¿No és prou? ¿És que no és prou? 
És com si s'agafàs, un dia qualsevol, 
un diari, i anar parlant de tot allò 
que parlava el diari, i seguir, i ja està. 
Ara el castell naufraga tristament en la boira. 
Ara el rei surarà damunt un llit de boira. 
Ara les porcellanes flotaran en la boira. 
El renill dels cavalls ofegant-se en la boira. 
S'esdevindran les xiques amargs arbres de boira. 
Jacques Prévert escriurà tristes cançons de boira. 
Ara anirà Simone Signoret per la boira. 
Ara estaran xopant-se de boira els empedrats 
de París i les lloses del Pati de Sant Roc, 
i les torres de Hamlet, els versos de Rimbaud... 
Estaran rovellant-se les obres de Carné. 
Davallarà la boira pels espills del castell, 
pels escalons gastats, per les velles cadenes, 
per l'escut del comtat, per la noble sintaxi, 
pels dignes episodis, pels crims inoblidables, 
per totes les ofenses que encara hi ha en carn viva. 
Amiga, amiga, amiga! Oh amiga més que mai! 
On ets? On ets? Jo et cride. Jo et necessite, amiga! 
Jo et vull al meu costat per a tota la mort! 
On ets? On ets? Jo et cride. Sense tu no puc viure. 
On ets? Contesta, amiga! Torna-te'n. No te'n vages. 
No em deixes ací sol, espantosament sol, 
sentint com va caent-me la humitat des dels ossos 
en gotes que em podreixen tota la calavera! 
La comtessa s'ha mort de tristesa esperant 
el retorn del seu fill. Oh vella, oh trista Europa! 
¿Què farem de les guerres gregues que hi ha en el claustre? 
¿Què, dels sarcòfags; què, dels capitells, dels marbres? 
Je suis un citoyen pâle au milieu des morts. 
Ara han commemorat a l'Ovidi en ltàlia. 
No he trobat en cap lloc una traducció 
honesta de l'Horaci. Els domassos antics 
pel passadís en l'ombra, enllà el finestral gòtic. 
A la plaça, dessota els porxos, hi ha la font, 
la font antiga i bruta, i després els comerços, 
els comerços antics i bruts, un carreró, 
unes pedres hebrees amb breus inscripcions, 
una finestra plena de foscor. Aleshores 
buscàvem un camí remorós de xiprers; 
el trobàrem molt tard i no el vàrem recórrer; 
tornàrem a l'hotel. Fou la primera nit. 
(Transcriuria l'Epístola tarragonina. O bé 
l'Ègloga a Catalunya i molts pocs versos més.) 
Per primera vegada vam jaure junts i nus. 
Recorde els llençols, blancs. Vàrem ser molt feliços. 
Al dematí tornàrem al camí de xiprers; 
havíem vist la Seu. I veiérem la mar. 
El mar hi era allí i no l'havíem vist 
i ens riguérem els dos. I callàrem de sobte. 
Ens recordàrem, nus, a l'habitació 
tota obscura, tan nus entre els llençols tan blancs. 
L'altre hotel fou distint; tot fou distint també. 
He tornat altra volta. Oh vella, oh trista Europa! 
Et je vis devant moi au fond d'un carrefour. 
Mentre escric, mentre tracte de no morir del tot, 
mentre la nit segueix, mentre els corcons no cessen, 
mentre els cambrers agranen, mentre cau el ruixim. 
¿Què quedarà a la fi? Gironella escrivia 
de Papini. Recorde la crònica prou bé. 
¿Papini a Sancta Croce? ¿L'hauran traslladat ja? 
Pense el cap de Papini com un cap de Beethoven. 
Pense el cap de Papini com el d'un ofegat, 
fet amb les adherències successives d'argila, 
fet amb pètals d'argila, a cops, iradament, 
com per un violent escultor amb el dit 
gros tocant, insistint, oprimint, retocant, 
amb un dit gros horrible, tot brut de nicotina. 
Després es lleva el fang i aleshores sorgeix, 
noble, el cap de Beethoven. Emil Ludwig. ¿I el cap 
d'Emil Ludwig, de Goya, de Quevedo? A Sagunt 
hi havia uns caps ibèrics: tu no els vas voler veure. 
Tampoc vas voler veure un fang bastant eròtic. 
I no obstant... ¿Les columnes, els temples, les estàtues ... ? 
Bé. Sí, naturalment. Però, no obstant... Bé. Calle. 
Et diria: Aleshores... ¿I què? No em comprendries. 
No em voldries oir. Em quedaria sol. 
Et veuria amb un fons d'oliveres i vinyes. 
L'aire em diria el verd veïnat de la mar. 
Em posaria trist. No sabria què fer. 
Voldria ser més pobre, aquestes nits d'hivern. 
Voldria conduir un camió, de nit, 
per França, per León: voldria anar a Arévalo. 
Tout est mort en Europe -oui, tout- même l'amour. 
Creuar de nit Arévalo, de nit i en camió. 
Tordesillas, Arévalo, Astorga, Rodrigatos 
de la Obispalia, i més endavant Villalibre 
de la Jurisdicción. Un record delicat 
a Margaret O'Higgins, sense sostenidor 
pels camins de Corea entre soldats i pols, 
els mugrons divertits i després escaldats. 
Menjar i beure on mengen i beuen els mecànics. 
Oh Anna de la rosa tatuada en el pit! 
El salt definitiu. Recomane tenebres. 
Escoltant Carossone, com plou en el corral, 
com van pel pis de dalt, com passen pel carrer. 
Veig guerres, tot l'horror de les guerres, les aigües 
del Tíber totes roges de sang. Vegeu l'Eneida: 
consulteu els oracles; consulteu, consulteu...! 
És com si les paraules em duguessen a mi, 
no ja al cant, a certs llocs, a claredats, respostes 
a preguntes que mai no m'havia formulat, 
que no sabia que poguessen formular-se, 
que... Bona nit, bon dia. Un vent, un vent d'arena, 
un vent tot ple d'arròs que ompli tota la tarda 
de forats petitíssims. Les fustes del conyac. 
Oh vella, oh trista Europa! En casa l'herbolari. 
No passa res; no passa res de particular. 
Així, potser, l'astrònom, assetjant, per la nit, 
al·lusions claríssimes a tot el que es va perdre 
quan allò d'Adam i Eva; obstinant-se, potser, 
en que, damunt la nit, hi ha el dia inatacable. 
No està mal. Un astrònom assetjant, espiant, 
menjant-se, a mos rodó, el seu pa amb oli i sal. 
Esdevé simplement. S'ha mort Norma Talmadge. 
Amablement escèptic, considerant a penes 
els cúmuls de ruixim, volent fer versos sàfics, 
deixant-me l'existència a trossos pels cantons, 
desitjant una pedra on seure'm i esperar. 
Lletres d'agraïment. Aquest amor a Itàlia, 
aquest amor a Itàlia que em mata de tristesa, 
que em plou des del cervell, des dels ulls, des del cor, 
aquest amor a Itàlia, o bé l'aigua en cistella. 
Només diria això de vegades: Itàlia.
I una trista retòrica: M'estic morint per tu, 
em moriré per tu un dia qualsevol. 
Em pense el cor, oh Itàlia, com un vaixell, com un 
vaixell que du el teu nom escrit en lletres blanques 
al costat de la proa. El meu cos el vaixell 
anomenat Itàlia, perdut pel mar, a soles, 
volent, i no podent, tornar a tu, tornar. 
És ben trist: és un cor el meu cor que no pot 
tornar, i mai no avança: només fa que insistir, 
voler tornar només, intentar-ho altra volta, 
en cercles successius, tristament insistents. 
La sal em crema els ulls, em rosega les boles 
dels ulls tota la sal del migdia, d'un nom. 
Em trobe ací. Em van dir que aquest era el meu lloc. 
Potser no m'ho digueren. Però això ja no importa. 
O sí: m'ho varen dir. Em varen dir: Tu, aquí. 
O no m'ho varen dir. O sí. No me’n recorde. 
És com si sí i si no. ¿Com? ¿Que no ho enteneu? 
Jo tampoc. Però jo no puc dir: No ho entenc. 
A mi no m'han parit per a entendre o no entendre. 
M'han parit: simplement. No sé res. Però jo 
no puc dir: No sé res. Si no ho haveu comprés 
ni lamentar-ho puc. Tot és així. Bon dia, 
bona nit. Com si sí, com si no. ¿Com si sí? 
Com l'ascensor que puja i baixa gents alegres 
i tristes i s'atura, per la nit, siga el cant, 
amb gents amunt i avall, ple de gents, de cistelles, 
pouant una aigua humana a voltes cristal·lina, 
quasi a punt de trencar-se, altres vegades tèrbola. 
Així el cant, així el cant, ple de gents i de coses, 
o ascensor o cabina de telèfon amb fustes 
greixoses en certs llocs, amb una olor de gents, 
amb la fusta greixosa de suor en certs llocs. 
Aturat, de vegades, amb tots els llums encesos, 
quan és la nit. Així, des d'ara, el cant. Bon dia, 
bona nit, cavallers. ¿Què hi ha? ¿Com van les coses? 
Bé, prou bé, ja se sap. Oh vella, oh trista Europa.
-3-
E quan la persona està a la fi per passar, 
los àngels estan ascí en torn, mas hom no’ls 
veu; mas moltes persones santes o han vist, 
e l'ànima ja’ls sent, e quan hix del cors a 
tots los coneix: "¡Oo, sent Miquel, Gabriel, 
Raphael! ¡Oo, mon fill Peret, ma filla Cata- 
rineta, e ben siau venguts!"
SANT VICENT FERRER.

 Fins on estic arriba la música del ball. 
També, de tant en tant, s'ou el xiulit del tren, 
s'ou el clàxon d'un cotxe. I res més. 0 poc més. 
S'ou, per damunt de tot, la trompeta del ball. 
Tot açò és pel crepuscle: el vespre del diumenge. 
Els altres dies s'ouen cançons de les criades, 
el soroll de les piques, de l'aigua entre les coses, 
l'escomesa brutal que té l'aigua dels wàters. 
Ara la meua dona repassa una camisa. 
Jo m'he posat a escriure sense saber què dir. 
M'he proposat no escriure en un parell de mesos. 
I ara estic escrivint. No vull pensar, no vull 
sentir: deixe la ploma que escriga allò que vullga. 
Jo ja sé que la ploma no escriu res, que sóc jo. 
Si volgués aclarir açò, probablement 
em caldria pensar, hauria de sentir, 
i no em dóna la gana. Ho deixe tal com va. 
Ara només tinc ganes, potser, d'anomenar. 
Em passa allò que mai creguí que em passaria: 
només faig que llegir reportatges, relats, 
cròniques de viatges per França, per Itàlia, 
Anglaterra, Alemanya. Però relats atents 
indefugiblement a les dades exactes, 
als detalls puntuals: quilòmetres, hotels, 
cuina, museus, carrers, els horaris dels trens. 
M'han donat, aquests dies, uns fullets: són les rutes 
que es poden fer a Itàlia. Seguesc itineraris, 
els visc, enllaçant pobles, ciutats, aprofitant 
els horaris dels trens, dels museus. No aniré, 
possiblement mai no podré estar a Itàlia 
una setmana, uns dies, però açò ho pense ara: 
en tenir a les mans els mapes, els fullets, 
sóc, d'alguna manera que no sé dir, a Itàlia. 
No sé ben bé per què conte ací tot açò. 
Ara em fa mal el peu. Per què no he dit abans 
que tinc un peu malalt damunt una cadira. 
Ara no s'ouen clàxons. Triomfen les trompetes 
miserables del ball: ballaran les parelles 
i premeran llurs cossos apegalosament. 
Ara s'ou el xiulit d'un tren. No sé quin és. 
Durà gents i pecats i esperances i dol 
i, damunt de les carns, unes molles de pa. 
També durà misèries, coses inconfessables 
i hòmens amb aparells ortopèdics, i llànties. 
Recorde un reportatge de "Point de vue": parlava 
de Clermont-Ferrant: era un text, un reportatge 
puntual: ara pense en la darrera part 
d'una novel.la de François Mauriac: l'infant 
es moria, ofegat, i jo pense el paisatge 
gravat per un rural i lent Albert Durero. 
Oh mein papa... Se'n puja una música esvelta, 
com se'n puja pels tubs l'aigua a la casa sola, 
i dóna un gran desig d’obrir totes les fonts 
i fer que l'aigua es trenque d'alegria en les piques. 
"Oh mein papa..." (Les cames, les adorables cames, 
les cames increïbles -oh oh- de Lilli Palmer). 
El camp de Burjassot i el camp de Borbotó, 
el secà de Paterna i el secà de Godella, 
i els cementeris blancs i els rajolars vermells, 
i el tren que va a Paterna i el que ve de Paterna, 
i després el de Llíria i més tard el de Bétera, 
i aquells tramvies grocs i casa la Conilla, 
i Beniferri amb àlbers i canyars i senderes, 
i els grans pins del castell vinclats damunt la sèquia, 
i el tren de Burjassot, i el tren que puja a Llíria, 
i el que baixa de Llíria, i el que acaba en Montcada, 
i la calç de les coves que hi ha per Benimàmet, 
i el que acaba en Paterna, i orinar al corral, 
i la flaire dels horts, la calç de les parets 
quasi blava amb la lluna, i el silenci, i el tren, 
el tren nocturn, que creua solitari la nit, 
i el camp de Burjassot, i el camp de Borbotó, 
i el secà de Paterna, i el secà de Godella, 
i el Pla del Pou, i els masos, les barraques de Lluna, 
l'Alqueria del Pi, i el Pixador, i el mas 
del Rosari, i la casa del Saboner i el pi, 
i el molí de la sal i el llibre que he d'escriure, 
i el tren que ve de Llíria i el que puja a Paterna. 
S'ou l'ascensor que puja amb el soroll dels ferros 
i els quatre de família -pare, mare i dos fills- 
que tornen de passar el diumenge amb els avis 
i estan mirant la xica del tercer, que duu cara 
de fer-li mal el cap; ha passat el diumenge 
en el cine, amb el nuvi, i sense berenar. 
No sé. Crec que deuria demanar-li a Isabel 
que em diga l'hora que és. Voldria que fos tard 
i que Isabel, en lloc de dir-me que el sopar 
està a punt, em digués que anem a arribar tard 
al Judici Final i no trobarem lloc: 
"Fa quasi tres quarts d'hora que veig passar la gent." 
Com dic, m'agradaria anar un dia a Itàlia. 
Veure places, museus, monuments, paisatges. 
(¿Per què aquesta insistència, que no em deixa, d ‘ltàlia? 
Un motiu que oferesc a l'amable assagista 
o al biògraf que un dia vullguen estudiar-me. 
De res. Manar. Ja sap: Misser Mascó, 17.) 
"Oh donzella que em fores, dempeus, com una pàtria! 
A tu et dic, a tu et pense, com ets, de cap a peus, 
i voldria tenir poder suficient 
per tal de convertir-te, de sobte, en una estàtua 
per tal que no conegues la velledat, les fúries, 
les penes i la ràbia destructora de viure." 
Si algun dia us diguessen que han matat la Mort, 
no pregunteu, amics, qui és el que ho ha fet. 
Serà un pare. Serà un pare o una mare. 
Parle de Beniferri. No tinc altre remei. 
Recorde les moreres pel crepuscle, els alfalsos. 
Les illes de les canyes allí, vora la sèquia. 
Les alqueries pobres. L'enterrament. Les sendes. 
El sol pegant de ple en la creu. El taüt. 
El llatí del rector i la remor de l'aigua 
i la remor que feia la brisa en els canyars. 
I les parres que feia l'aigua en entrar als camps, 
unes parres de troncs de cristall que es vessaven, 
que creixien, per terra, palpitant en besllums. 
I el rossí, renillant. I aquella olor del fem, 
la noble olor del fem dels estables, el fem, 
el fem en un muntó. I aquella olor del fem: 
una olor que tinc ganes d'anomenar il·lustre. 
Tinc ganes, unes ganes horribles, d'olorar 
això: el fem dels estables amuntegat en un 
camp d'aquells que recorde de sobte a Beniferri. 
Una olor que m'indica aquells camins, finíssims, 
que feien, en les caixes de sabates, els cucs 
de seda per damunt de tomellos ben secs. 
La caixa de sabates amb un forat damunt. 
I mon pare venia amb un saquet de brossa 
que agafava a grapats dels marges pels conills 
i de vegades duia, sense saber-ho, grills, 
el grills entre la brossa, i a mitjanit, quan érem 
tots al llit, començaven a cridar i cridar, 
a plànyer-se'n, potser, a sentir-se petits, 
molt més petits encara, i abandonats, i sols, 
lluny dels camps, lluny del marges, com jo lluny del meu poble. 
Mon pare no volia que matàrem els grills. 
Mai no en va matar cap. Mai no n'he matat cap. 
Potser ara comprenc per què tot fou així. 
Els grills que no he matat, però que ja s'han mort, 
potser ara se'm tornen paraules, de vegades, 
igual que els cucs de seda, morint, s'esdevenien 
papallones petites, amb un tacte domèstic, 
vagament cereal, cosa de cada dia. 
Hi ha en els versos que escric, entre tots els meus versos, 
certs mots que encara tenen un no sé què de grills: 
jo sé ben bé quins són, i estic content, i calle... 
No sé si tinc el cap tot ple de grills, com diuen. 
Però jo sé que tinc el cor tot ple de grills, 
i també les butxaques, i si escric és per ells, 
per aquesta nostàlgia que tinc d'un món verdíssim 
de xiquets agafant les móres d'albarser 
i de xiquets que seien al rastell per les nits 
d'estiu i li tiraven quatre pedres a un gos, 
de xiquets que furtaven melons, bresquilles, figues 
i després se n'anaven a menjar-se-les dins 
un dacsar, i menjaven, i dormien després, 
i després es tiraven a nadar a la sèquia 
i es secaven al sol i ballaven grotescs 
damunt l'herba del marge, i eren obscens, i ingenus. 
La vida cada dia ens ofereix problemes. 
No és possible resoldre'ls. Sempre en queden alguns 
que no es poden resoldre. I es van acumulant. 
Residus de problemes. Uns tristíssims residus. 
No és possible agafar el cor tal com s'agafa 
el melic i amb un dit traure aqueixos residus. 
I cada dia augmenten i es van descomponent. 
I no és que estiguem trists. Ni és que estiguem amargs. 
És això. Són residus que duem entre el pit 
i l'esquena. No pesen. Es noten de vegades. 
Es noten en tot cas en l'accent de la veu, 
en la manera de parlar d'un quadre, d'una 
música, d'un poema o d'un fet qualsevol. 
Com es va acumulant, lenta, la pols domèstica 
en certs plecs, en certs llocs, i donant a la casa 
indiscutiblement un to vague i tristíssim, 
i als llençols, i als cristalls, als mobles, les cadires... 
Hem oblidat què són, d'on vénen i com eren, 
quins eren, els problemes: són, només, uns residus 
de problemes, de coses. És el que deu ocórrer 
en obrir una fossa on hi ha enterrats uns quants, 
els uns damunt els altres, ja confoses les pols, 
les despulles, el tros de calcetí i el tros 
de tela del taüt, ja ben desfets, dissolts, 
de manera que a penes s'hi sap que allí hi havia 
enterrats un infant i un home de setanta- 
dos anys i una donzella: només hi ha això, residus, 
residus que es desfan com la cendra entre els dits 
o bé entre les paraules que es diuen cada dia. 
No tinc altre remei que seguir. No volia. 
Volia que Isabel em digués que ja estava 
el sopar per tal de no escriure. No tinc ganes 
d'escriure. No voldria escriure en molt de temps. 
"Arrivederci, Roma". Canta la vocalista 
en el ball del solar. Ma mare em diu que abans 
jo escrivia millor. Escrivia altres coses: 
“sempre queien en vers". Ara tot és distint: 
parle de mort i morts. A ella li dol que escriga 
així, d'aquesta mena. Diu que al cap i a la fi 
tenim salut i ganes de treballar i no 
devem ofendre Déu. "Tenim salut, treball. 
¿Què més volem? Déu fa les coses sempre bé. 
Només cal demanar això, salut i feina". 
I mon pare diu: "Clar". I jo no sé què dir. 
I m'entren unes ganes petites de plorar. 
"Arrivederci, Roma". Els pins del meu carrer, 
i el pati de Sant Roc, i els jardins de darrere, 
i el monument a Blasco, i la festa del Corpus 
entre els pins de les monges, i l'escala del pati, 
i l'Encontre, i les trenes d'Elvira, i la sentor 
de goma de borrar, l'enterrament del Bisbe, 
i aquells llatins tan grossos que deien els canonges, 
i aquells coloms pel cel increïble del pati, 
i els colomers, les teules, les canals, i els besllums 
dels tests entre les teules, i Marina llegint 
els meus versos, i Carme, i mon pare, i ma mare, 
i la meua xiqueta, i altra vegada els pins 
del meu carrer, i jo, vestit de blau obscur, 
presidint aquell dia el seu enterrament 
dessota els pins aquells, i després el trinquet 
i allí entrényer les mans, i després tot allò. 
"Arrivederci, Roma." Una xica de roig 
i una xica de blanc i una xica de verd, 
i la xica de blanc amb unes carns fermes 
i uns genolls nobilíssims i uns pits drets i menuts 
i unes teles cenyides, i la xica de verd 
i la xica de roig. "Arrivederci, Roma..." 
M'he proposat no escriure res que no siga cert. 
S'ou el xiulit del Taf que ve de Barcelona. 
Pense en el llum més groc que tenen tots els trens 
que fan el seu viatge el diumenge a la tarda. 
Un llum groguenc de gents que han rebut pel matí 
el telegrama: "Vine. Papà s'ha posat mal." 
Arriben en silenci a la ciutat els trens 
tristíssims del diumenge, de les gents que no tenen 
més remei que agafar el tren i viatjar 
creuant tota la tarda daurada del diumenge, 
quan és el tren més brut i apegalós i groc. 
Escolte. Ja no sonen les trompetes del ball. 
Ara hi ha un gran silenci. Isabel se n'ha anat 
a la cuina. Estic sol. Estic sol al despatx. 
No hi ha cosa que em done més tristesa que estar 
al meu despatx de nit. Aleshores recorde 
la meua filla, aquelles nits passades en vetla, 
aquelles nits primeres, totes fetes de nervis, 
d'agraïment a Déu, d'estupor i de pànic 
en veure el cos graciós que acabava de nàixer, 
i jo només tenia por, alegria i por, 
i ganes de plorar, de riure'm i plorar, 
i estava ací amb els braços per damunt de la taula, 
i no podia escriure, i no sabia escriure, 
i no me’n recordava d'haver escrit abans, 
i no pensava mai que tornaria a escriure. 
Si la filla em visqués, ¿hauria fet més versos? 
L'ascensor, l'ascensor, com un dolor d'estómac, 
ara puja, terrible, amb un soroll de ferros, 
amb un soroll lentíssim, potser fisiològic. 
Una xica de blanc, silenciosa i trista, 
amb les teles cenyides, un gesmil a la mà. 
I les tardes aquelles de passeig i silenci. 
Ma mare mai no vol que deixe de fer versos. 
De vegades, si escric, més que res és per ella. 
I voldria fer versos alegres i serens, 
així com ella els vol, vagament malencònics, 
amb arbredes i calç blanca per les parets 
com si anàs a passar la processó de Sant 
Roc o la de la Mare de Déu d'Agost, al vespre, 
amb l'olor de la murta espargida per terra 
i el carrer agranat i després arruixat 
i traure les cadires a la porta de casa 
i veure com l'airet meneja la cortina. 
Els pecats que he comés no em deixen viure en pau. 
Crec que em vaig a morir de vergonya quan pense 
els meus primers pecats. El record dels pecats 
que he comés, que comet, sembla que em va a matar: 
tot aterrit em deixa, tot amarg i aterrit. 
Les hores que he perdut i els dies que he perdut 
i els que ara estic perdent; les possibilitats 
innombrables que Déu em va donar i em dóna 
per tal d'ésser com Ell em vol, de cap a peus, 
i les hores i els dies i els anys que estic perdent... 
Les promeses que he fet, les promeses que faig 
i aquells penediments, i aquests penediments... 
De vegades em cremen per la cara les llàgrimes 
que jo li he fet plorar a ma mare, i em cremen, 
i recorde ma mare i no voldria fer-la 
plorar altra vegada, haver-la fet plorar, 
i me la veig plorant pel carrer en silenci. 
Mare. Pare. Germana. Com han plorat per mi, 
i com ploren per mi, i com preguen per mi! 
Senyor, no t'ho demane pels meus precs ni les meues 
llàgrimes: t'ho demane pel que preguen per mi, 
pel que ploren per mi. Oh, Senyor, fes-los cas, 
fes que siga com volen, que és com Tu em vols, Senyor. 
Em cremen per la cara, per les mans, per tot jo, 
totes, totes les llàgrimes, Senyor, que he fet plorar, 
i em sent de cap a peus en carn viva, Senyor, 
amb el cos escaldat i amb el cor escaldat. 
Ja sóc pare i em sent ara més fill que mai. 
Jo no sé si és perquè se'm va morir la filla. 
Jo només sé que em sent més amargament fill. 
Et pregue per mon pare i et pregue per ma mare 
i la meua germana. Filla meua que estàs 
al cel: mira els teus avis, atura't damunt d'ells 
com un dia ben blau, i transparent, i pur. 
Ets, potser, molt més d'ells que meua, filla meua. 
Abans que fer plorar ma mare, jo voldria 
caure'm en terra mort. Estic trist. No puc més. 
Mare, crec que ja sé exactament què em passa. 
Tot açò que jo tinc és, d'alguna manera, 
una brutal nostàlgia del teu ventre. És com si 
tingués, d'alguna forma, la càlida memòria 
del teu ventre, d'haver-hi estat en ell ben bé. 
És, d'alguna manera, un desig animal 
de tornar al teu ventre, i d'ésser-hi, calent, 
i créixer al teu ventre i al teu somni, altra volta, 
de tenir l'estatura de l'anhel i el teu ventre, 
d'anar fent-me en l'alegre treballar dels teus dits, 
d'ésser bolquers i dies i setmanes i mesos, 
percebent, des del ventre, tota la teua joia 
-la veu, les mans, les llanes, el tacte, les pupil·les-: 
la joia, l'esperança, el dubte, la temença, 
dins el món clar i inèdit i novell del teu ventre. 
Tinc tanta i tanta pena i tinc tanta amargor, 
que em gire i no veig on puga deixar-me caure, 
com no siga ficant-me en el teu ventre, mare. 
Jo sé que tu voldries, quan em veus tan amarg, 
agafar-me, engolir-me i guardar-me de tot 
en les teues entranyes, ben teu, més teu que mai. 
Per tu vinc d'una raça ben amarga d'amargs. 
Vaig ser el primer nét i el iaio se me'n duia 
al braç a la Societat dels Colombaires 
i em posava damunt de la taula: "El meu nét". 
Jo tenia aleshores uns mesos. Pel matí 
ell em venia a veure quan tornava del forn. 
Un dematí el mataren a la boca del forn; 
estava treballant. Tota la casa estava 
plena de crits i gents, de calor -era el mes 
de juliol-, de plors, d'esgarranys amb les ungles. 
De vegades voldria saber què vaig fer jo 
aquell matí: tenia onze mesos només 
-veig un infant a gates entre els peus de la gent. 
Potser encara tinc, no sé, no sé com dir-ho, 
l'estupor de l'infant abandonat, en terra, 
mentre a casa hi havia tant de plor, tant de crit 
i no venia el iaio com els altres matins. 
El nínxol dels meus iaios, a l'entrada, a l'esquerra, 
és un nínxol antic i verdós, amb indicis 
d'heura i amb una làpida de marbre negre i terç. 
Hi ha allí un gerro petit amb unes poques flors. 
És el tros més humit del cementeri, a l'ombra. 
Davant, a l'altra banda, el nínxol dels meus tíos, 
els seus fills. Al bell mig, està la meua filla. 
Quan jo tenia dos o tres dies només 
va morir el meu tío Josep Maria: encara 
em varen dur a ell per tal que em conegués. 
Manuel havia mort un parell d'anys abans. 
Isabel s'ha gitat. Hi ha silenci a la casa; 
hi ha un silenci absolut. Demà, dilluns, les gents 
hauran de treballar i ara han de dormir. 
Els dissabtes, de nit, és prou distint: les gents 
se'n van al cine, escolten la ràdio, conversen, 
l'home parla amb la dona en la cuina mentre ella 
renta els plats, les culleres, i li agrada mirar-la, 
i l'agafa i la besa, de sobte, contra un mur. 
Són coses ja sabudes encara que no es vegen. 
I la dona agraeix com un do aquell furor 
masculí amb una llum, una humida tendresa 
als ulls, com una llàgrima, després d'estar sis anys 
casats, d'haver parit, d'haver lluitat, patit 
quotidianament i domèsticament, 
quan potser no esperava reviure aquella fúria 
d'aquells dies de nuvis -abraçant-se, besant-se, 
ja se sap, al cinema, a qualsevulla banda, 
sentint-se un tendre objecte d'afanyosos grapats. 
No vull trair qui lluita, qui passa son o fam. 
Jo no sé si és correcte o no és correcte açò, 
citar-me jo mateix, traure un vers dels meus versos 
i posar-lo davant d'açò que vaig a escriure; 
en tot cas no m'importa gens la correcció. 
Altres coses m'importen ara i em couen i em... 
No vull trair qui lluita, qui passa son o fam. 
Ho he dit. Ho torne a dir. No rectifique res, 
car estic on estava i estaré on vaig estar, 
amb els meus, amb els pobres que treballen i esperen, 
que no saben llegir, que cauen i que blasmen 
i demanen perdó a la Mare de Déu. 
La Mort m'ha despertat un vast amor per ells. 
I ací estic, on estava, entre els poals del fem 
i els poals de les clíniques, entre la pobra dona 
i el comptable i el xic que ha robat on treballa 
i el vidu que gemega pel passadís i el guàrdia 
i la dona que mira els cartells del cinema 
i la xica que va llegint novel·les "roses" 
i l'aigua entre la brossa i els canyars i l'amor 
i la ira també i tots els funeraris 
vestits de gris i amb metres pels muscles i pels braços. 
He passat unes fulles d'un fullet il·lustrat. 
Tracta dels mars d'Itàlia. Aquell cercle d'arbredes 
de fulles petitíssimes, alegres, innombrables, 
vorejant Portofino -les cases, les finestres, 
les muntanyes, les veles- i l'Isola del Giglio, 
i Ponza i més avant el castell, l'aigua, els pins, 
les velles pedres d'lschia, i una ermita de Capri 
plena de calç o sal, tota feta de calç 
o de sal, feta un ordre càndid de calç o sal, 
alçant el bull, cruixint dessota el sol enorme, 
i he recordat Stròmboli, i he vist el món amable 
i formós i he sentit una admiració 
sense paraules, trèmula, com un agraïment 
envers Déu. Ara em dol no haver-me agenollat 
com volia -i volien el meu cos, la meua ànima- 
al meu despatx, ací, entre quatre parets 
nues, en el silenci d'una nit de diumenge, 
entre "colilles", llibres, revistes i papers, 
en el lloc més petit de ma casa, a donar-li 
a Déu, sense paraules, les gràcies per tot, 
per Portofino i Ischia i Ponza i Capri i Giglio 
i Ingrid Bergman i Itàlia i Burjassot i el cos 
d'aquella xica que es menjava unes ostres 
asseguda en la roca d'un gravat dels fullets. 
I Taormina i Rímini i Pésaro i les veles 
adriàtiques, Bari i Ravello i Amalfi... 
És possible que mai no puga anar a Itàlia 
i sent un gran desig de callar, de que hi haja 
silenci quan acabe, només, de dir uns noms 
-Siena, Arezzo, Pisa, Cremona, Forli, Ràvenna, 
Peruggia, Ferrara...-: de vegades em basta 
passejar per la boca, com pedretes de grava, 
uns noms, uns noms a soles. I veig homes i dones 
i penes i treballs i pecats i esperances 
i infants i barques i arbres i menjadors i nínxols. 
I em naix com una fina, una benigna música, 
i em ve com una llum, i no em menejaria, 
no em mouria d'on sóc i seria com sóc: 
és com una por, càndida, de que, en moure'm, es trenque 
un tel, un tel primíssim, en mon cos, en ma vida: 
de que es trenque aquest ordre de tendríssimes baves 
seques de caragol, de fils de cucs de seda, 
aquest ingràvid món -si parle, si em menege. 
Des de la meua bruta i trista petitesa, 
vull donar-te les gràcies, Senyor, per aquests noms, 
per la vida, pels homes, pels dols i les desgràcies, 
per l'esperança, per les coses que no es poden 
anomenar, pel grill que hi ha sota la pedra, 
per tot allò que hi ha dessota una paraula 
-pares, carrer, Itàlia, mort, diumenge, llum, Déu... 
Ho escric. Et deixe escrit el meu agraïment 
en un paper ratllat, ara que és ben de nit, 
ara que dormen tots. Ho deixe ací, en silenci. 
Si pogués posaria una pedra damunt. 
Gràcies per la vida. L'he descoberta ara, 
com és, aquesta nit: com si m'hagués posat 
la mà en una monyica i hagués trobat, de sobte, 
entre totes les venes, el tic-tac del meu pols. 
És un descobriment pueril i extraordinari. 
De vegades voldria fer versos nobilíssims 
i dir antigues coses amb plena dignitat, 
anomenar il·lustres personatges i llocs 
i treballar esveltes metàfores de sal 
intercalant alguns "Oh la lluna! Oh, les verdes 
illes assolellades!": tot això que m'agrada 
llegir en certs poetes, i tot dessota el signe 
mozartià de Goethe. Però no puc. No sé. 
De vegades voldria ser filòsof, tenir 
un sistema. O escriure coses rigorosíssimes. 
Però potser m'agrada massa veure la dona 
del metge quan pren banys de sol a la terrassa. 
Potser té ella la culpa de que jo mai no puga 
veure aquests desigs complits i satisfets. 
Em posa nerviós i només escriuria 
S. O. S. per totes les parets, les finestres. 
Demà o despus-demà o el catorze de juny 
de mil nou-cents noranta, oh Mort, vindràs per mi 
i jo no podré valdre'm: faràs de mi el que vullgues. 
Una cosa et demane i vull que no l'oblides: 
jo només vull que em tombes a una hora que permeta 
soterrar-me a migdia, sense que calga estar 
un temps en el Dipòsit: em dóna por pensar 
que tal volta, quan muira, em passaré unes hores, 
el termini legal, allí, sol, al Dipòsit. 
Jo vull, Mort, que em soterren de seguida: ja ho saps. 
Pense en la Catedral de León: la recorde 
a la nit, al matí, al migdia, al crepuscle, 
donant cos a una idea que se té de la música 
de Beethoven, i pense després en Garcilaso, 
recorde una esveltesa, recordant l'estatura 
de la Catedral d’Àvila, i les fonts i els verds d’Àvila, 
i aquells ramats de pedres, i aquells blaus, i les llomes, 
la Catedral romànica de Zamora, i el sol, 
i les pedres calentes i cruixidores com 
el pa acabat de coure quan cau a les paneres, 
i una certa atmosfera de forn, de pa acabat 
de coure, d'alcavor, i després Salamanca, 
les Catedrals i l'aire i els braus entre les rames, 
i Àvila altra vegada i els blaus del camp de Bétera, 
les blaves llunyanies rosades un instant 
i grisos i més blaus i més blaus i més grisos. 
Tot el dia caçant amb el pare, aquell dia 
terrible de ponent. I els pins de Porta-Coeli. 
I el barranc. Tot el dia anant amunt i avall 
pare i fill. Tot el dia terrible de ponent. 
I enllà els forns de la calç. I el pa que, pel ponent, 
punxava en les genives, feia mal en la llengua. 
L'aire, com unes flames, se't ficava pels nassos 
i et bullia el cervell pegant colps contra els ossos 
del crani, tot el dia, i els ulls et feien mal, 
semblava que volien eixir-se-te'n els ossos 
de la cara. I tenies unes ganes enormes 
d'orinar i orinaves quatre gotes a penes. 
Una gota d'orí persistia en un jonc 
fent-lo vibrar primer i vinclant-lo després. 
I la gota era un lloc de besllums on el sol 
insistia, insistia, es feia quasi gràvid. 
El fill seguint al pare, tot el dia, caçant. 
La il·lusió del pare, el silenci dels dos 
acostant-se a una mata, i la pedra llançada 
a la mata, i l'espera, i altra vegada amunt 
i avall. Les espardenyes desventrades, desfetes. 
I aquell dolor de cap. I la set. I el ponent. 
Totes les cames plenes d'esgarranys i de pols. 
I el tren. I el fill dormint contra el muscle del pare. 
I la mà gran del pare, aspra i suau i trèmula, 
aclarint els cabells desordenats del fill. 
El silenci del pare que no havia caçat 
res, els dos en silenci, el fill dormint, el pare 
callat, tornant a casa, i el fill mirant el pare: 
"L'alcaravà, jo crec que l'ha tocat d'una ala..." 
I el silenci del pare que havia fracassat 
davant el fill, i el fill amb una obscura pena. 
Avui, diumenge, un pare haurà anat a un asil 
a dur-li uns caramels al seu fill; una mare 
endolada anirà pel carrer amb un fill 
alt i prim, vergonyós -aqueixa mare, aqueix 
fill que et causen, en veure'ls, un dolor, una oculta 
tendresa-; una donzella haurà deixat de ser-ho; 
algun funcionari haurà passat el dia 
vestit damunt el llit d'alguna pensió, 
recordant el seu poble, potser alguna núvia 
que va tenir, potser el seu llit de canonge; 
un marit tindrà ganes de plorar contemplant 
la seua dona car no li cabrà cap dubte 
de res de tot allò, i plorarà mirant 
els seus fills; la comare estarà nerviosa, 
se n'anirà al telèfon, cridarà el seu amant, 
tot deixant la partera tota plena de crits; 
el rector tractarà que la seua mare 
comprenga que no deu pensar allò que pensa 
del metge del cantó i aquella xica rossa; 
la portera haurà vist eixir la del tercer 
i haurà dit que no sap com el marit està 
tan boig amb ella, prima i amb un cap massa gros; 
una mare haurà anat a casa del seu fill 
amb unes llonganisses, amb un tros de bescuit, 
i haurà llavat la roba perquè la seua nora 
estiga més tranquil.la; un nuvi haurà comptat 
amb la mà a la butxaca tots els diners que duia; 
una xica de blanc haurà deixat que el nuvi 
la besàs a la boca per primera vegada; 
hi haurà músiques pobres i el vi de les tavernes; 
una dona haurà eixit pegant crits al carrer 
i el seu marit darrere brandant un ganivet 
i els tres fills abocant-se al balcó plens de plors; 
l'adolescent que escolta les músiques de Gerswhinn 
amb el seu aparell de galena; i la mare 
que resa a Sant Pancraç recolzant una estampa 
del Sant contra un pitxer; i hi haurà qui escriu versos 
i els posa en net amb una cal·ligrafia noble, 
demorant-se en les corbes, sentint-se'n satisfet, 
i es repeteix certs versos, i després s'hi sent trist, 
i voldria tenir prop la seua cosina 
i sentir contra el seu el cos bru de la xica, 
sentir-lo com un cànter, suau, frese, exultant; 
i l'aire en la cortina. Aquest mes no podré 
anar al cementeri; anirà ma germana 
amb qualsevulla amiga; per primera vegada 
no aniré al cementeri a portar unes flors, 
a posar unes flors al nínxol de ma filla. 
Davant el nínxol hi ha un xiprer esveltíssim. 
Jo vull que quan em muira em soterren allí, 
no ja als peus del xiprer: vull dir als peus del nínxol 
on és el cos petit de la meua filleta, 
i tenir-la al capçal, i tenir al capçal 
un àngel, el meu àngel, com si ella m'hagués 
de despertar el dia del Judici Final, 
igual que em despertava tants de dies abans. 
Té dues ales, com les tenen tots els àngels: 
de vegades les pense com uns cognoms ja assumptes. 
Però vull que em soterren no en un nínxol, en terra, 
no per humilitat: sols pel que tinc de pare, 
de pare que volia anar a quatre cames 
amb la filla damunt per tot el passadís: 
de pare que volia rebolcar-se per terra 
i jugar amb la filla rebolcant-se per terra. 
Vull que em deixen en terra quan em muira. Voldria 
que aquest desig que dic fos per humilitat. 
Però no és per això; és pel que tinc de pare. 
De pare d'un fill mort. D'un fill ja soterrat. 
Dit d'una forma bàrbara: sé que Déu es fa càrrec. 
Dormiran els veïns del quint pis: ella deu 
dormir animalment, amb el llençol damunt, 
cara al cel, amb els braços creuats darrere el tos. 
El marit dormirà de costat: del costat 
dret, amb el colze dret ficat baix del coixí. 
Els veïns del primer -"Oh, qué tal, cómo está”- 
potser tornaran ara del cine, del café; 
ella anirà per casa en camisa, amb sabates 
de tacó, mentre es grata una natja o l'espatla. 
Ell, potser, ja s'haurà gitat. No tenen fills. 
Ella té un gran desig de tenir fills. Ell calla. 
Ella besa, amb uns besos enormes, els infants. 
Quasi no són a casa. Tenen amics. Se'n van. 
Sempre tornen de nit. Sobretot els dissabtes 
tornen tard. Al quart pis hi ha un vell. Fa vora un any 
se li morí la dona. Viu a soles. No parla 
quasi mai amb ningú. Vénen, de quan en quan, 
dues mongetes. Una, la més jove i més blanca, 
és filla d'ell. La rep nerviós, com un nen. 
Mira la seua filla. No sap què dir: només 
mira la seua filla. De vegades voldria 
agafar-li les mans; es conté a dures penes. 
De vegades voldria agafar-li les mans 
i agenollar-se en terra. Es conté a dures penes. 
Després, discretament, l'altra mongeta dóna 
a entendre que ja és tard. Ell es queda més sol. 
Va per la casa, sol, i plorant, com un gat, 
com el gat oblidat a la casa quan ve 
l'estiu a la família tanca i se'n va al seu poble. 
La casa, amb una olor de "colilles" per terra 
i en certs llocs el perfum que deixen les mongetes. 
I la dona prenyada que sent créixer el fill 
a les seues entranyes, i la dona, desperta, 
que sent desfer-se el fill totes les matinades 
des de fa divuit mesos; i l'aixeta, a la cuina, 
que tanca mal i cauen gotes de quan en quan, 
i el fill que plora en somnis, i el fill que es mor i els pares 
que no saben que es mor, al costat seu, allí, 
i la xica que vol a Eusebi, i la criada 
que li fan mal els ossos, i el xic de la botiga 
que dorm com una pedra. I el silenci absolut: 
un silenci de nínxol desocupat encara, 
però que està comprat, encara buit, allí, 
entre els nínxols ja amb morts. Veig els nínxols, els nínxols 
encara buits, encara sense morts, i ja vells, 
quan vaig al cementeri. I de sobte, al despatx, 
aquesta nit em sé dins d'un nínxol d'aquells, 
i m'entren unes ganes horribles de plorar, 
i tots dormen, i és just que tots dormen, ho sé, 
i açò no és ningun nínxol, açò és el meu despatx. 
I em sent, sense taüt, ajagut en un nínxol, 
encara viu, ho sé, i no puc evitar-ho. 
I ara me n'aniria pegant crits per la casa, 
i amb això no sabria si jo estic viu encara, 
ni encara que Isabel em digués que estic viu, 
ni encara que els veïns deixassen els seus llits 
i pujassen a casa i em diguessen que estic 
viu i que estic en casa. I no gose tocar-me, 
i no gose mirar-me, i tinc por, i tinc ganes 
de resar, i no puc, tinc por de mi mateix, 
tanque els ulls per no veure. I pense les parets 
blanques del cementeri de Burjassot, per on 
entraven els cadàvers, i recorde la por 
que tenia a tocar-les, i com tancava els ulls 
per no veure el Dipòsit, allí, entrant a la dreta. 
L'autòpsia del iaio, allà, dessota el sol 
feroç de juliol, i la sang, i les mosques, 
i la pols del camí, i la sang altra volta, 
i matèries grogues, i matèries grises, 
i totes llefiscoses, i la pols, i les mosques, 
i la pau del secà quiet en el migdia, 
i el colp, el colp petit de la fulla d'un únic 
llegonet que, lluny, sol, pega en alguna pedra. 
La calç de les parets i la sang de l'autòpsia. 
L'estrèpit fugitiu, com de seda rompuda, 
com d'un tel esgarrat, d'uns ocells, d'unes ales. 
I silenci altra volta. L'ascensor, l'ascensor 
ara puja, lentíssim i nocturn, funeral: 
potser hi ha algun malalt, ve algun metge potser, 
potser ve el funerari amb un metre tirat 
damunt el muscle, amb una llapissera a l'orella, 
o amb un cigarret apagat entre els llavis, 
i potser duu un taüt, i unes fustes, i uns draps 
negres i grocs. I puja l'ascensor. I l'escolte. 
I encara no s'atura. I puja. I puja encara. 
I no puc menejar-me i eixir i obrir la porta 
i abocar-me a l'escala. I puja l'ascensor: 
no deixa de pujar. Ja no en deuen quedar 
més pisos, però encara el sent pujar, lentíssim. 
Ara el sent per damunt el meu cap, i gravita 
damunt el meu cervell tot l'enrenou dels ferros. 
I voldria tornar-me'n i viure a Burjassot, 
veure des del balcó de la casa on vaig nàixer 
un colomer, les teules i enllà els pins de les monges. 
I sóc ací. I no puc. No puc fer res de res. 
Aquest és el meu lloc. Jo dec romandre ací, 
entre misèria i pànic, entre fracàs i espera. 
Vaig palpant les parets del passadís, a fosques. 
M'entra el pànic de sobte. Em puja des dels dits. 
Tinc por de les parets. Mare, pare ... ! No puc. 
Hi ha de sobte un silenci, sec, del tot, absolut. 
No s'ou res. Res de res. Tots són, ara, als seus nínxols. 
El passadís és llarg. És més ample que mai. 
També és més llarg que mai. Evite les parets. 
Camine en la foscor del passadís nocturn. 
De sobte pense que l'ascensor no ha baixat 
i no s'ha oït obrir ni tancar una porta, 
i deu estar, quiet, en un lloc de l'escala, 
en un pis qualsevol, evidentment sinistre, 
amb el seu llum groguenc entre l'obscuritat: 
a punt, com si esperàs, quiet i funeral. 
Amb el seu llum groguenc enmig de la foscor. 
Atent d'alguna forma. O simplement a punt.