JASIPREN

SER POETA Ser poeta és ser més alt i major que els homes són! Mossegar com qui besa! ser mendicant i donar com despesa un rei del regne d'aquest o aquell dolor! És tenir de mil desigs l'esplendor és no saber tan sols què hem desitjat és tenir casa en un astre incendiat, i tenir garres i ales de condor! És tenir fam, tenir set d'infinit! Per elm, matinades d'or i setí... És condensar el món en un sol crit! I és estimar-te així, perdudament... Que sigues vida i sang i ànima en mi i dir-ho cantant a tota la gent! (De "Eu nâo sou de ninguém", FLORBELA ESPANCA) Traducció de F Collado, Foios, juliol 2013

1 El seient de darrere /L-20 Hola! Sóc una mulata preciosa i no t'hi pots ni imaginar com sóm les mulates. Si en vols cinc cèntims, posa't còmode i presta molta atenció. El meu nom és Gabriela, la meva pell morena i suau i el meu cos una delícia de corbes! De vegades, en tancar la discoteca, me'n torno a casa fent auto-stop. Una nit m'arreplegaren un parell de joves molt simpàtics en un descapotable. Em vaig acomodar al darrere i sortírem disparats per la carretera de la costa. Mmmm...! Especialment, la velocitat, m'excita. Els vaig demanar d'aturar-nos una mica per fumar una cigarreta a la llum de la lluna i ells acceptaren de bon grat. Vam parar en un camí lateral i em vaig inclinar endavant amb una cigarreta entre els llavis entreoberts. Un d'ells va voler encendre-me-la però em vaig apartar joguinaire. Llavors passà al meu seient, de darrere, i tornà a apropar-me l'encenedor, però vaig deixar caure la cigarreta dels meus llavis i vaig fer el cap ...

ves a  CORALE ROTTO de VICENT ANDRÉS ESTELLÉS (traducció a l'italià de Francesc Collado) Coral romput A Salvador Espriu -1- Si com l'infant que sap pel carrer seu   prou bé anar...   Ausiàs March. Una amable, una trista, una petita pàtria,   entre dues clarors, de comerços antics,   de parelles lentíssimes, d'infants a la placeta,   de nobles campanades i grans llits de canonge,   d'una certa grogor de pianos usats,   mentrestant la humitat amera l'empedrat   -hi ha fulles de lletuga espargides per terra-,   la conca entre les cames, el rosari en família,   la corda de l'escala -el carrer de la Mar,   el carrer del Miracle- i la filla major   brodant inicials conjugals al coixí,   l'avi de cos present entre quatre brandons,   els corcons de la taula. Una lenta tristesa,   un amor, unes llàgrimes, una pobra nostàlgia.   He tornat. Feia temps que no havia tornat. ...