dimarts, 14 de maig de 2013

El darrer poema de Clepsidra, Camilo pesanha, ed Alma Azul


Poema final

Oh colors virtuals que jaieu subterrànies
- Fulguracions de blaus, d’hemoptisi vermells
Reprimides clarors, cromàtiques vesànies -,
La llum que us batege en els llimbs espereu,

Les palpebres tanqueu, ansioses no vetleu

Avorts que inclineu els fronts color de sidra,
Tan greus de plantejar, en els brocs dels museus,
I escoltant el corrent de l’aigua en la clepsidra,
Vagament somrieu, resignats i ateus,

Pareu de cogitar, l’abisme no sondeu

Planyívol bressolar dels somnis no somiats
Que de nits sou errants, dolça ànima patint,
I a les ales feriu l’aresta dels teulats
I en el vent expireu amb un suau gemir,

Us adormiu. No sospireu. No respireu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada