JASIPREN

La cinquena conferència sobre la poesia de "siete conferencias en el Teatro Coliseo de Buenos Aires, 1977"

Roberto Benigni: INAMORATEVI!

Rime, Michelangiolo Buonarroti, Editori Laterza  1967 a cura di Enzo Noè Girardi (versió de l’italià per Francesc Collado) RIME (Pag 3)                     1 Molts anys passats com un feliç, en una Brevíssima hora es lamenta i dol; O per famós o per antic estol Altri s’enllustra, i en un tret s’enruna. Cosa mòbil no hi ha que sota el sol No vença mort i gire la fortuna.                       2 Sol jo ardent a l’ombra em trobe Quan el sol dels seus raigs despulla el món Altres per plaer, jo per dolor Postrat a terra, em lamente i plore                     3 Grat i feliç, als teus feroços mals Obstar i vèncer ja em fou concedit Ara las, sovint vaig banyant el pit Contra el meu desig, i sé com tu vals. Si amb les passades sagetes fatals El centre del meu cor mai fou ferit Ara...

ELS NOSTRES AVANTPASSATS POÈTICS (traduït de l'italià per Francesc Collado) XXI Dona, aquest cantar suau Que en el pit em ficà la vou Que empeny això que nou Penses de joia i joia en vida m’hau.                  XXII Conèixer-s’hi i voler ésser cabal És sempre el fonament primordial, I mal dret ens retrau Aquell qui creu ser major que no sia; Que sol aquesta bogeria És  per la qual un home més decau.

ELS NOSTRES AVANTPASSATS POÈTICS Lo vostro bel saluto e ‘l gentil sguardo VI           El vostre bell salut, gentil esguard Que feu quan us trobe, m’occeix: Amor m’assalta i  ja m’és el mateix Si us fa mercè o us fa pecar. Que en mig del cor em va llançar un dard Que ultrapassa, el talla i divideix. Parlar no hi puc, que en mi gran pena ard Com aquell qui la seua mort coneix. Passa pels ulls com fa lo tro, Que fereix la finestra de la torre I el que troba dins destrossa i fendeix: Jo roman com estàtua de tardor Per on vida ni esperit no recorre I només la figura d’hom rendeix.

Sí senyor, això és una poesia treballada. Res a veure amb aquella que ens vas oferir fa uns dies. Pot resultar una mica dura però és efectiva. Res de al.legories ni surrealisme. Aquesta és una poesia de reflexió i pensament. La condició humana: què volubles que som i com oblidem fàcilment les conviccions i promeses... Els interessos del poder i dels poderosos que s'inventen els tabús i culpables per expiar el seu pecat, l'explotació del planeta... La ironia de la fe religiosa vista en la seua realització per la condició humana, tan allunyada del déus que predica... I un treball de trascendentalització de l'anècdota i universalització del pensament, sense por a l'expressió d'obcenitats i escatologies que podrien restar credibilitat al missatge, però no ho fan. M'agrada aquesta poesia. Ara és més exigent amb el lector. No tothom hi arriba, de seguida. Calen més d'una lectura... Coses de l'abstracció. És clar no és una poesia de la quotidianeïtat. La seua p...