dimecres, 13 de febrer de 2013

UNA MOSTRA DE LA POESIA DE MIQUELÀNGEL BUONARROTI


Rime, Michelangiolo Buonarroti, Editori Laterza  1967 a cura di Enzo Noè Girardi
(versió de l’italià per Francesc Collado)

RIME (Pag 3)

                    1
Molts anys passats com un feliç, en una
Brevíssima hora es lamenta i dol;
O per famós o per antic estol
Altri s’enllustra, i en un tret s’enruna.

Cosa mòbil no hi ha que sota el sol
No vença mort i gire la fortuna.
 
                    2
Sol jo ardent a l’ombra em trobe
Quan el sol dels seus raigs despulla el món
Altres per plaer, jo per dolor
Postrat a terra, em lamente i plore

                    3
Grat i feliç, als teus feroços mals
Obstar i vèncer ja em fou concedit
Ara las, sovint vaig banyant el pit
Contra el meu desig, i sé com tu vals.

Si amb les passades sagetes fatals
El centre del meu cor mai fou ferit
Ara, de colps tu pots prendre resquit,
D’aquells bells ulls i que sien mortals.

De quants llaços i més, de quantes rets
Errant ocellet per maligna sort
Molts anys ha campat per pitjor morir,

Així, dones, sóc, que Amor, com veiets
Per dar-me a aquesta edat més cruel mort
Molt de temps m'ha habitat, com vinc de dir.


PARÀFRASIS (pag 147)

1
Hi ha qui, vivint molts anys feliç, en l'espai d'una hora brevíssima veu canviar la seva felicitat en dolors i laments; i qui, il·lustre per la fama o la noblesa, cau en un moment en l’oblit. No hi ha res mutable sota el sol que mort no vença i sort no consumisca.

2
Després de la posta, només jo reste  en l’ombra de la nit ardent de dolor: qualsevol altre home troba plaer en les tenebres; jo en canvi, postrat a terra, em lamente i plore.

3
Agraït i feliç per haver-me estat concedit, en el passat, de resistir-te i vèncer-te, ara plore sovint, oh Amor, contra voluntat, i probe la teua potència. Si en un temps les teues fletxes no colpiren mai l’objectiu del meu cor, ara en canvi pots venjar-te amb els colps, tots mortals, d’aquells bells ulls. Com errant ocellet escapat de llaços i xarxes va  llavors, per mala sort, després de molts anys, a acabar pitjor; així sóc jo: Amor em va estalviar molt temps només per donar-me, ara que sóc vell, una mort més cruel.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada