dimecres, 6 de febrer de 2013

Sota la Creueta: POETES SOTA LA CREUETA: RAMON RAMON

Sí senyor, això és una poesia treballada. Res a veure amb aquella que ens vas oferir fa uns dies. Pot resultar una mica dura però és efectiva. Res de al.legories ni surrealisme. Aquesta és una poesia de reflexió i pensament. La condició humana: què volubles que som i com oblidem fàcilment les conviccions i promeses... Els interessos del poder i dels poderosos que s'inventen els tabús i culpables per expiar el seu pecat, l'explotació del planeta... La ironia de la fe religiosa vista en la seua realització per la condició humana, tan allunyada del déus que predica...
I un treball de trascendentalització de l'anècdota i universalització del pensament, sense por a l'expressió d'obcenitats i escatologies que podrien restar credibilitat al missatge, però no ho fan. M'agrada aquesta poesia. Ara és més exigent amb el lector. No tothom hi arriba, de seguida. Calen més d'una lectura... Coses de l'abstracció. És clar no és una poesia de la quotidianeïtat. La seua pretensió va més enllà. Aquesta veu poètica ens demana una segona i tercera lectura. Si ens agrada la poesia ho farem. Si no ens ompli la deixarem a la tauleta de nit per un altre dia. No sempre s'està del mateix talant. Cal trobar un moment per a cada cosa. Millor poesia. Ara sí que has fet bona tria. Salut i terra, company.

Sota la Creueta: POETES SOTA LA CREUETA: RAMON RAMON

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada