El sonet d'ocasió en el segle XXI, Segons Federico Cinti

El sonet d’ocasió al segle XXI
(de Federico Cinti)

http://quadernsdelavinia.org/wordpress/?p=3629#respond

AD ALESSANDRA DELLA UTET
Pensavo che le donne angelicate
non fossero realmente mai esistite,
le donne eteree e lievi come fate
vissute in altre epoche o altre vite,

le donne dai poeti immaginate,
apparse un giorno e un giorno poi sparite,
le donne eterne, quasi idee innate
o dee nate da donne indefinite,

e invece no, esse esistono davvero,
non sono il frutto della fantasia
solitaria, del genio o del pensiero:

ieri sera è venuta a casa mia
Alessandra, un miracolo, un mistero
di bellezza, dolcezza e d’armonia.

A Alessandra della Utet
Pensava que la dona angelicada
No era realment mai existida
La dona etèria i lleu com una fada
Viscuda en altra segle o altra vida

La dona pel poeta imaginada
Que un dia és i l’altre és diluïda
La dona eterna quasi idea innata
O dea nata de dona indefinida

I en canvi existeixen realment
No són només fruit de la fantasia
Sola del geni o del pensament

Ahir al vespre a casa em venia
Alexandra un miracle o sagrament
De bellesa, dolçor i d’harmonia
Trad. Francesc Collado, Foios Juny 2013

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Coral Romput de Vicent andrés Estellés (Poema complet)

ves a  CORALE ROTTO de VICENT ANDRÉS ESTELLÉS (traducció a l'italià de Francesc Collado) Coral romput A Salvador Espriu -1- Si com l'infant que sap pel carrer seu   prou bé anar...   Ausiàs March. Una amable, una trista, una petita pàtria,   entre dues clarors, de comerços antics,   de parelles lentíssimes, d'infants a la placeta,   de nobles campanades i grans llits de canonge,   d'una certa grogor de pianos usats,   mentrestant la humitat amera l'empedrat   -hi ha fulles de lletuga espargides per terra-,   la conca entre les cames, el rosari en família,   la corda de l'escala -el carrer de la Mar,   el carrer del Miracle- i la filla major   brodant inicials conjugals al coixí,   l'avi de cos present entre quatre brandons,   els corcons de la taula. Una lenta tristesa,   un amor, unes llàgrimes, una pobra nostàlgia.   He tornat. Feia temps que no havia tornat. ...
Més informació

30 TREMPERES (amb una mà o amb l'altra... i fins i tot sense mans)

1 El seient de darrere /L-20 Hola! Sóc una mulata preciosa i no t'hi pots ni imaginar com sóm les mulates. Si en vols cinc cèntims, posa't còmode i presta molta atenció. El meu nom és Gabriela, la meva pell morena i suau i el meu cos una delícia de corbes! De vegades, en tancar la discoteca, me'n torno a casa fent auto-stop. Una nit m'arreplegaren un parell de joves molt simpàtics en un descapotable. Em vaig acomodar al darrere i sortírem disparats per la carretera de la costa. Mmmm...! Especialment, la velocitat, m'excita. Els vaig demanar d'aturar-nos una mica per fumar una cigarreta a la llum de la lluna i ells acceptaren de bon grat. Vam parar en un camí lateral i em vaig inclinar endavant amb una cigarreta entre els llavis entreoberts. Un d'ells va voler encendre-me-la però em vaig apartar joguinaire. Llavors passà al meu seient, de darrere, i tornà a apropar-me l'encenedor, però vaig deixar caure la cigarreta dels meus llavis i vaig fer el cap ...
Més informació

Corale Rotto di Vicent Andrés Estellés

 Corale Rotto CORALE ROTTO di VICENT ANDRÉS ESTELLÉS (traducció a l'italià de Francesc Collado) CORALE ROTTO (Vicent Andrés Estellés) Ves a Coral Romput Original en català de Vicent Andrés Estellés A Salvador Espriu -1- Si com l'infant que sap pel carrer seu   prou bé anar...   Ausiàs March. Un’amabile, una triste, una piccola patria tra due luci, di negozi antichi, di coppie lentissime, di bambini in piazzetta, di nobili campane e grandi letti di canonici un ingiallimento di pianoforti guasti, nel frattempo, l'umidità inzuppa il marciapiede. - ci sono foglie di lattuga sparse sulla terra -, il bacino tra le gambe, il rosario in famiglia, la corda nella scala – la strada della Mar via del Miracle- e la figlia maggiore a ricamare iniziali coniugali nel cuscino, il nonno cadavere tra quattro torce, i tarli nel tavolo. Una lenta tristezza, un amore, qualche lacrima, una povera nostalgia. Sono rientrato. Da qualche tempo che non ero rientrato. Le piastrelle bianche, odore di ...
Més informació