desgràcia, francesc collado

descobriment

sóc en la solitud
de qui comprén i abasta
l'ample camí de ser
ací sense ordre expresa
complint destí i atzar
o aquella indiferència
enfrontada al desordre de viure
igualment modelat
com roc arbre i ocell
perfectes criatures
en un espai comú
on molts han desistit

veritat i victòria
convénen ben sovint
en aquest ordre vell
i digna rectitud
pregonen falsament
autoritat poder o jerarquia
on només hi ha profit
el pou eixut de vida
la nosa del creient

la roda torna així
als ignots esperits
que el passat senyoreja
i pre-sents on ja som
a cegues entre runes
i camins decebuts
la incerta profecia
el fracàs de la fe
il.lusa creadora

víctor vençut del temps
rescrius aquell fals ordre
de qui ja no tens dins

F collado, novembre 2013-2014


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Coral Romput de Vicent andrés Estellés (Poema complet)

ves a  CORALE ROTTO de VICENT ANDRÉS ESTELLÉS (traducció a l'italià de Francesc Collado) Coral romput A Salvador Espriu -1- Si com l'infant que sap pel carrer seu   prou bé anar...   Ausiàs March. Una amable, una trista, una petita pàtria,   entre dues clarors, de comerços antics,   de parelles lentíssimes, d'infants a la placeta,   de nobles campanades i grans llits de canonge,   d'una certa grogor de pianos usats,   mentrestant la humitat amera l'empedrat   -hi ha fulles de lletuga espargides per terra-,   la conca entre les cames, el rosari en família,   la corda de l'escala -el carrer de la Mar,   el carrer del Miracle- i la filla major   brodant inicials conjugals al coixí,   l'avi de cos present entre quatre brandons,   els corcons de la taula. Una lenta tristesa,   un amor, unes llàgrimes, una pobra nostàlgia.   He tornat. Feia temps que no havia tornat. ...
Més informació

30 TREMPERES (amb una mà o amb l'altra... i fins i tot sense mans)

1 El seient de darrere /L-20 Hola! Sóc una mulata preciosa i no t'hi pots ni imaginar com sóm les mulates. Si en vols cinc cèntims, posa't còmode i presta molta atenció. El meu nom és Gabriela, la meva pell morena i suau i el meu cos una delícia de corbes! De vegades, en tancar la discoteca, me'n torno a casa fent auto-stop. Una nit m'arreplegaren un parell de joves molt simpàtics en un descapotable. Em vaig acomodar al darrere i sortírem disparats per la carretera de la costa. Mmmm...! Especialment, la velocitat, m'excita. Els vaig demanar d'aturar-nos una mica per fumar una cigarreta a la llum de la lluna i ells acceptaren de bon grat. Vam parar en un camí lateral i em vaig inclinar endavant amb una cigarreta entre els llavis entreoberts. Un d'ells va voler encendre-me-la però em vaig apartar joguinaire. Llavors passà al meu seient, de darrere, i tornà a apropar-me l'encenedor, però vaig deixar caure la cigarreta dels meus llavis i vaig fer el cap ...
Més informació