Cap
de brot
Plou
calma sobre el vespre i s’ofeguen els crits.
Els mots fluint als dits els fan ballar en destre
Els mots fluint als dits els fan ballar en destre
enginy.
Plou al carrer i la remor s’escampa
corresponent poder de l'aigua que s’arramba.
corresponent poder de l'aigua que s’arramba.
Pensament en plaer de tabals vegetals
solitari quefer entre brots virginals
a compartir el rumb ordena la mudança.
S’omple de llum l'estança protegint el terrer:
sola
pobra recança de dies i joc vell.
En
pa i ordre novell el cor marcit per anys
il·lumina la pell com un solell estrany
il·lumina la pell com un solell estrany
i
fa saltar el seny ancorat en l'engany.
Plou poc i lentament
com la vida s’atansa
el pensament se’n
va per la drecera sempre.
Camí fàcil i dòcil,
assegut al rastell,
t’observa ell, el vell que riu el teu setembre.
t’observa ell, el vell que riu el teu setembre.
Francesc
Collado, Foios 24-3-2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada