dissabte, 21 de març de 2015

Quasi misericòrdia

Misericòrdia
a M.G.

Van plorant coixos de ment
Sense esperança van
Construint una nau
Engarjolada en mots
Finals que mai no acaben
Perquè el delit de dir
Els acorrala en un indret
Tancat de llum no vista
I preguen muts uns plors
De la misèria amuntegada
Abisme avall Diògenes
De l’esperit errants
Penjats d’un clau fanal
Que el mot no aguanta
I de la trona fan
Agombolen la por
D’on cal fugir al mar
De tràngols imposats
Que els aconformen
Ni drings de vasos plens
Ni sebollits fantasmes
Ni notes musicals ressonen
En llurs versos macats
Tan sols la derrota constant
Els manté alerta en la fosca
Nit que ha limitat la modèstia
D’impúdica renúncia
A què ens sometent desesperançats

Calleu un pas o feu un plor
callat per agafar empenta
O per reprendre el plany o bé
Si la renúncia encara esteu paint
Canteu la mort o moriu com estranys

En la misericòrdia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada