Poemes ben ordinaris, Gaspard Hons (versió 2)
Poemes ben ordinaris, Gaspard Hons, Tétras Lyre ed (trad. F Collado) Els deus viuen en la pendent dolça del teulat Jean Cordesse La felicitat resta inexplicable, aniquila tot desig de com- prendre. Els ocells deixen les bardisses, els núvols passen, sense més. Un poc d’angoixa s'apega a la realitat. El desesper no m'espera, ho podria fer sens dubte. Tot és tan simple i temible alhora. El cant de la nevera bressola els hostes de la cuina. A cada segon un home mor en el món. Una mosca es posa a la taula, tranquil·lament. El silenci m'acarona la nuca. La dolçor ignora el meu nom. Tot és tan ben seqüenciat. l'origen ignorava el gust de la mort. L'origen no tenia gust. A l'origen hi havia. Trac- te de comprendre per què la mort ha pres tant de lloc, per què tan a frec del gerani una impressió estranya m'en- vaeix. Serà ja això el gust de la mort a la caiguda del dia parem la taula, esperem...