JASIPREN

Les Fades de Charles Perrault Hi havia una vegada una vídua que tenia dues filles: la més gran li semblava tant en l'humor i la cara, que tot aquell que la veia, veia la mare. Totes dues eren tan desagradables i tan orgulloses, que no es podia viure amb elles. La menuda, que era el viu retrat del seu pare per la dolçor i l'honestedat, era per això una de les més belles xiques mai vistes. Com que la gent naturalment estima el seu semblant, aquesta mare adorava a la seva filla gran, i al mateix temps tenia una gran aversió per la menuda. La feia menjar a la cuina i treballar sense parar. Calia, entre altres coses, que aquesta pobra nena anàs, dues vegades al dia, a poar aigua a més de mitja llegua de la casa, i que portàs una gran gerra plena . Un dia que era en aquesta font, va arribar una pobra dona que li demanà de beure. - "Oi sí, bona mare," digué la xica bonica; i esbandint de seguida la gerra, va poar l'aigua del lloc més bonic de la font i...

SERPENTÍ VERD (madame d’Aulnoy) Cap 1 Hi havia una vegada una gran Reina que, en haver infantat dues filletes bessones, convidà dotze fades de les rodalies de venir a veure-les i dotar-les, tal com era costum en aquell temps, costum molt convenient perquè el poder de les fades arreglava quasi bé sempre tot el que la natura havia errat; però també de vegades llançava ben bé a perdre allò que la natura havia fet millor. En ser que les fades eren totes a la sala de festes, se serví un magnífic menjar, i tothom anava a prendre lloc a taula, quan entrà Magotina. Era la germana de Carabossa, que no era menys dolenta que ella. La reina en veure-la s’espantà tement algun desastre, perquè no l’havia convidada  de venir a la festa; però amagant la seva preocupació amb bona cura, ella mateix demanà una butaca de vellut verd brodat amb safirs; i com que era la degana de les fades, totes les altres s’apressaren a fer-li lloc i es deien entre elles a l’orella: "Afanyem-nos, g...