JASIPREN

I A MÉS… Per a Xelo Mir (dona) Je suis comme je suis Je suis faite comme ça Que voulez-vous de plus Que voulez-vous de moi (Paroles, Jacques Prévert) Jo sóc com el que sóc No tal com m’han parit Estime qui m’estima I a qui m’estima tinc visc un poc de vergonya i un poc sol i un poc trist plore com una dona I ric sense permís No sé  recomanar-me no demaneu per mi Sense permís m’amague Dins d'un estrany vestit Canviar no puc res i gens de mi no dic M’he posat un arnés I me n’he fet abric Si m’heu vist una volta Nu de nit i amb capell Perdut i poca solta Era jo i era ell Vull a tothom plaer I dir que no sovint Ja em costa prou saber I ajustar el que dic Si agrade no sé a qui Als veïns no em sé fer Un com jo que beu vi O potser  foraster Agrade a qui agrade Res no puc canviar Estime com els nens Només per estimar Jo mateix no em convide No sé com he de  fer A ...

PATER NOSTER Pare nostre que sou al cel Resteu-hi I nosaltres ens estarem a la terra Que és de vegades tan bonica Amb els seus misteris de New York I també els seus misteris de París Que valen tant com el de la Trinitat Amb el seu petit canal de l’Ourcq La seua gran Muralla de Xina El seu riu de Morlaix Les seues ximpleries de Cambrai Amb el seu oceà pacífic I els seus dos estanys a les Tulleries Amb els seus bons xics i la seua mala gent Amb totes les meravelles del món Que són ací Senzillament a la terra A l’abast de tothom Disseminades Meravellades elles mateix d’ésser tals meravelles I que no gosen confessar-ho Com una bella xica nua que no s’atrevix a mostrar-se Amb les espantoses desgràcies del món Que són legió Amb els seus legionaris Am els seus torturadors Amb els amos d’aquest món Els amos amb els seus sacerdots els seus traïdors i els seus soldats Amb les estacions Amb els anys Amb les xiques boniques i am...

PER A TU AMOR MEU He anat al mercat dels ocells I he comprat ocells Per a tu Amor meu He anat al mercat de les flors I he comprat flors Per a tu Amor meu He anat al mercat de la xatarra I he comprat cadenes Pesades cadenes Per a tu Amor meu I després he anat al mercat de l'esclaves I t'he buscat Però jo no t'he trobat amor meu

LA PESCA DE LA BALENA A la pesca de la ballena a la pesca de la balena, Deia el pare amb una veu enfurida Al seu fill Pròsper, sota l’armari estirat, A la pesca de la balena a la pesca de la balena Que tu no hi vols pas anar, I per què doncs? I per què doncs aniria a pescar un animal Que no m’ha fet res, papà, Ves-hi  tu,  papà, ves-te’n a pescar, Ja que això et plau, Més m’estime estar a casa amb la pobra mamà I el cosí Gaston. Llavors amb el balener el pare sol se n’ha anat Sobre la mar agitada… Heus el pare sobre el mar Heus el fill a casa seua Heus la balena irritada, I heus ací el cosí gaston que ha tombat la sopera La sopera del bollit La mar estava dolenta Però la sopa era bona I heus que sol a  la cadira En Pròsper  es desconsola: A la pesca de la balena no he anat I per què doncs  no hi he estat? Potser l’hauria caçada, Llavors, n’hauria pogut menjar. Però heus que s’obre la po...

LA BELLA ESTACIÓ En dejú fatal gelada Tota sola sense paga Una jove de setze anys Immòbil i ben plantada La Plaça de La Concòrdia A migjorn Quinze d'agost. ALICANTE Una taronja a la taula la teua roba a l'estora i tu dins el meu llit Dolç present del present Frescor de la nit Calor de la meua vida. .

de "deu pensaments al voltant del desè aniversari de la mort d’en Joan Brossa" de Doménec Chinchilla Hi són les cartes i els rellotges i la poma i el barret i els ous i les plomes i els grans mots tous i les claus farcides de lletres fitxes de dòmino al trencanous saltamartins embogits per no res abecedaris plens de formigues foren fets orfes aquell dijous qui sap quin joc hi seria al seu cap quin somriure seria el darrer com hi va partir ningú no ho sap quins móns omplen el teu silenci et tenim a l’ànima i al carrer i som esclaus del teu artifici S’obri el teló Unes grans ulleres de cul de got i pasta negra estan suspeses al bell mig de l’escenari. Dues grans pilotes blanques molt grans amb un punt negre cadascuna volen per l’espai fins que es col·loquen al lloc dels ulls. A partir d’aquest moment faran els moviments propis dels ulls darrere de les ulleres. Per l’escenari creuen: - un barret negre d’on surt fum blanc - un caçapapallones (no...

Història del cavall Bones gents escolteu-me la complanta Sentiu la història de ma vida És un orfe qui us parla Que el seu petit disgust us referia Oi doncs… Un dia un general O més bé era una nit Un general doncs va tenir Dos cavalls morts sota d’ell Eren aquests cavalls Oi doncs… Què n’és la vida amarga Eren mon pobre pare També ma pobra mare Que eren amagats sota el llit Sota el llit del general Que s’havia amagat al darrere A un poblet del Midí. El general parlava Parlava sol de nit Parlava en general Dels seus disgusts petits I és així com mon pare I és així com ma mare Oi doncs… Una nit de disgustos van morir. La vida de família havia acabat per mi En acabat de taula a la nit De gran galop partí Aní vers la gran vila On tot llueix i brilla En moto arribe a Sabi en Paró, p erdoneu-me si us parle en cavall I arribe un matí a París en esclops Pregunte pel lleó El rei dels animals Rep un colp de fue...

la serp blanca: Un article de Vicent Alonso sobre Josep Iborra : Vicent Alonso ha publicat aquesta setmana en la seua columna del Quadern d’El País un article sobre Humanisme i nacionalisme en l’obr... Josep Iborra, a més d'assagista, director de l'ICE, amic de Fuster i compare fundador del nacionalisme en la postguerra franquista, va ser un MESTRE excel.lent, orientador i mesurat que t'abastia de tots els recursos i procediments que et calien amb una paciència infinita, amb una dedicació plena, amb una amabilitat franciscana. Jo l'estimava a més a més perquè era el pare d'un gran amic i crec que el nostre petit país se l'hauria de valorar tant com es mereix. Vicent Alonso, que va treballar amb ell tants anys en l'ICE així ho exposa en aquest article.

PACO VILA GUILLEN Les dieux demeurent dans la pente douce du toit. Jean Cordesse 1 la felicitat resta inexplicable, aniquila tot desig de comprendre. Els ocells abandonen les bardisses, els núvols passen, i res més. Una mica d'angoixa enganxa a la realitat. El desesper no m'assalta, hi podria sens dubte. Tot és tan senzill i espantós alhora 2 El cant de la nevera bressola els hostes de la cuina. Cada segon un home mor en el món. Una mosca es posa a la taula, tranquil•lament. El silenci m’acaricia el coll. La dolçor ignora el meu nom. Tot és tan ben reglamentat 3 L’origen ignorava el gust de la mort. L’origen no tenia gust. A l’origen n’hi havia. Intento comprendre per què la mort ha pres tant espai, per què en acariciar el gerani una impressió estranya m’envaeix. Serà ja el gust de la mort 4 En caure el dia parem taula, esperem el visitant. No sabem res de la nit, que no sap res de nosaltres. És l’hora de l’anunciació. Realment voldria...

El gondoler (Telèfon eròtic) Hola! Benvingut a la meva línia d'amor en viu. Jo sóc la Violeta, una dona romàntica que no sap resistir-se'n quan la passió s'encén. La meva vida inquieta està plena de moments intensos i inesperats. Com ara aquella nit a Venècia que vaig llogar una gòndola per recórrer els canals tota sola. Què excitant! M'excita navegar sota la llum de la lluna! Després d'un passeig meravellós pels canals tardorals d’aquella ciutat aquosa, el gondoler va detenir la barca en mig d'un llac envoltat de carreus i palaus. Li vaig demanar que se m'assegués al meu costat i m’expliqués detalladament el paisatge de llums, ponts i canals... i no s’esperà que li ho demanés dues vegades. Em sentia molt a gust en aquell vespre d’estiu roig crepuscular i, arrecerant-me al seu cos mullat de suor, vaig inclinar el cap sobre la seva espatlla poderosa i tremolant. Llavors, falaguer com tots els italians, em va parlar dolçament a l'orella i...

I  L’esclava musulmana d’Al Mallurqí Estimat i pacient sultà, conte ara encetar ser un cas ben real esdevingut en unes circumstàncies tals, tot i ser bastant famoses, no deixar de sorprendre a tothom en comptades ocasions escoltar jo raonar. Convenir, vós i jo, un bon professional de tota classe com cal estimar, si més no, útils fer servir en faena, perquè guanyar-se vida. Ser per això en tenir bon compte de conservació, perquè rendir ala mont seues possibilitats. Ser cas de meua vella màquina d'escriure Smith-Corona. Màquina arribar a meues mans a través d'un estudiant americà conèixer ja fa un bon grapat d'anys. Però, contar breument com ser. Repudiada cadí de Tunísia, Abdallah al Mallurquí, per massa fogositat, criats no quedar a ell ganes de complir, seues concubines, entre elles trobar-me; malgrat certs maliciosos cronistes ciutat assegurar ser a causa d'una precoç "impotentia senilis" meu senyor, jo poder ben bé assegurar conservar-se fort i sen...

(Per al Samuel Beckett de Primer amor i per al Michel Foucault de L’ordre del discurs)  centre creació suposadament gelós, penis entrant suau oh il·lusió! em pertany, exagera quantitat piu pertany tothom sap oi caram! sóc fred aplegats confiancers pretensions penis entrant suau, exposa coit nyaca nyaca anireu equivocats penis entrant suau plau, mal interpreteu condicions necessàries, proveu oi caram! cervesa freda dissabte agost migdia ressaca nit passada al taulell Sait cantó alhora penis entrant suau enciseu corbes anques culs a prop, ara igual direu penis entrant suau ha anat bé Res gens aprofita! seguiu pensant igual existeix metafísicament pius jas! estimaria plantejar cristo! qüestió persona sap penis entrant suau puga necessitar veritat? Veritat sabem embolic, embolic veure on pot ajuda circumstància necessitat peremptòria diu on pot ajuda destorba desig eròtic criada cuixes crema, quantitat piu conseqüència collons ara agrair copa empalmada tos on descarregar...