desgràcia, francesc collado
descobriment sóc en la solitud de qui comprén i abasta l'ample camí de ser ací sense ordre expresa complint destí i atzar o aquella indiferència enfrontada al desordre de viure igualment modelat com roc arbre i ocell perfectes criatures en un espai comú on molts han desistit veritat i victòria convénen ben sovint en aquest ordre vell i digna rectitud pregonen falsament autoritat poder o jerarquia on només hi ha profit el pou eixut de vida la nosa del creient la roda torna així als ignots esperits que el passat senyoreja i pre-sents on ja som a cegues entre runes i camins decebuts la incerta profecia el fracàs de la fe il.lusa creadora víctor vençut del temps rescrius aquell fals ordre de qui ja no tens dins F collado, novembre 2013-2014