JASIPREN

Solell mariner  Pescador de l'alba Nàufrag del deler  Bandoler verí L'horitzó d'argent Corona daurada Ruixa d'entretemps L'arc de sant Martí Solell  del viver Hortolà de l'aigua Generós pirata Dóna'm el dobler Solell matiner A l'albat consola Omple'm la guardiola De tresor marí Francesc Collado, Foios 26-3-15

                      Cap de brot Plou calma sobre el vespre i s’ofeguen els crits. Els mots  fluint als dits els fan ballar en destre enginy. Plou al carrer i la remor s’escampa corresponent poder d e l'aigua que s’arramba. Pensament en plaer de tabals vegetals solitari quefer e ntre brots virginals a compartir el rumb ordena la mudança. S’omple de llum l'estança p rotegint el terrer: sola pobra recança d e dies i joc vell. En pa i ordre novell el cor marcit per anys il·lumina la pell com un solell estrany i fa saltar el seny ancorat en l'engany. Plou poc i lentament com la vida s’atansa el pensament se’n va per la drecera sempre. Camí fàcil i dòcil, assegut al rastell, t’observa ell, el vell que riu el teu setembre. Francesc Collado, Foios 24-3-2015

Dona'm la mà,  Joan Salvat  i  Papasseit  (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924) Dóna'm la mà que anirem per la riba   ben a la vora del mar   bategant,   tindrem la mida de totes les coses   només en dir-nos que ens seguim amant.   Les barques llunyes i les de la sorra   prendran un aire fidel i discret,   no ens miraran;   miraran noves rutes   amb l'esguard lent del copsador distret.   Dóna'm la mà i arrecera la galta   sobre el meu pit, i no temis ningú.   I les palmeres ens donaran ombra.   I les gavines sota el sol que lluu   ens portaran la salabror que amara,   a l'amor, tota cosa prop del mar:   i jo, aleshores, besaré ta galta;   i la besada ens durà el joc d'amar.   Dóna'm la mà que anirem per la riba   ben a la vora del mar   bategant;   tindrem la m...

Qui no comprèn una mirada no comprendrà tampoc una llarga explicació. —Proverbi àrab tots els acords i les desavinences tenen una mirada cap a dins o una explicació cap a fora no cal saber acordar la mirada ni desentendre l'explicació la mirada és sentiment i desig l'explicació és interés i negoci és el que cal saber de la jugada interés i estima no són d'acord en els acords i les desavinences

Misericòrdia a M.G. Van plorant coixos de ment Sense esperança van Construint una nau Engarjolada en mots Finals que mai no acaben Perquè el delit de dir Els acorrala en un indret Tancat de llum no vista I preguen muts uns plors De la misèria amuntegada Abisme avall Diògenes De l’esperit errants Penjats d’un clau fanal Que el mot no aguanta I de la trona fan Agombolen la por D’on cal fugir al mar De tràngols imposats Que els aconformen Ni drings de vasos plens Ni sebollits fantasmes Ni notes musicals ressonen En llurs versos macats Tan sols la derrota constant Els manté alerta en la fosca Nit que ha limitat la modèstia D’impúdica renúncia A què ens sometent desesperançats Calleu un pas o feu un plor callat per agafar empenta O per reprendre el plany o bé Si la renúncia encara esteu paint Canteu la mort o moriu com estranys En la misericòrdia