GASPAR DE LA NIT (Fantasies a la manera de Rembrandt i de callot) Aloysius Bertrand PREFACI L’art té sempre dues cares antitètiques, medalla d'on, per exemple, un costat acusarà la semblança de Pau Rembrandt, i el revers, la de Jacme Callot. ─ Rembrandt és el filòsof de barba blanca que es cargola en el seu reducte, que absorbeix la seu pensa en la meditació i en la pregària, que tanca els ulls per recollir-se, que enraona amb els esperits de bellesa, de ciència, de saviesa i d’amor i que es consumeix per tal de penetrar els misteriosos símbols de la naturalesa.—Callot, per contra, és el lensquenet fanfarró i descarat que galleja a la plaça, que fa soroll a la taverna, que acarona les filles dels gitanos, que jura només sobre la seua espasa i la seua escopeta i que no té altra preocupació que enllustrar-se el bigoti. –No obstant això, l'autor d'aquest llibre ha considerat l’art en aquesta doble personificació; però no ha estat massa exclusiu, i vet aquí, t...