JASIPREN

1.4 En sortir de la meva classe (¿en què les dues verges de burca podrien estar interessades en Jean Lorrain, aquest homosexual repugnant, que es proclamava a ell mateix  filàntrop?   Estaven al corrent els pares del contingut exacte dels seus estudis? La literatura tenia bona esquena), vaig caure en Marie-Françoise, que proposà la idea de menjar junts. La meva jornada seria decididament social. M’agradava  aquesta entretinguda vella plaga, assedegada de  xafarderies  en extrem; la seva antiguitat com a professor, la seva posició en alguns comitès consultius donaven a les seves xafarderies més pes i contingut que aquelles que podien arribar a l’insignificant Steve. Ella optà per un restaurant marroquí de la Rue Monge - aquell seria, així, un dia halal. La superiora Delouze,  atacà en el moment que  el cambrer ens portava els plats, era en un terreny inestable. El Consell Nacional d'Universitats, que es reunia a principis de juny, molt pr...

1.3 Des que vaig ser nomenat professor, els meus horaris de classe reduïts m’havien permès reagrupar totes les meves tasques acadèmiques en la jornada de dimecres. Començava, de vuit a deu hores, per un curs sobre la literatura del segle XIX que donava als estudiants de segon any - a la mateixa hora, Steve donava, en un amfiteatre pròxim, un curs similar als de primer any. D'onze a tretze hores, jo m’assegurava el curs de màster 2 sobre els decadentistes i els simbolistes. Després, entre quinze i divuit hores, organitzava un seminari on responia a la preguntes dels estudiants de doctorat. M’agradava agafar el metro una mica després de les set, per fer-me la il·lusió fugaç de pertànyer a la "França que es lleva d'hora," la dels obrers i els artesans, però devia ser gairebé l'únic en aquest cas, perquè tenia una classe a vuit hores davant d'una sala gairebé buida, a excepció d'un grup compacte de xineses, d’un  tracte fred i seriós, que parlaven poc e...

ser home avui (a l’amic Antoni Ferrer: al temps radiant de 1983 i a la poesia de “Partitura Laberint” que entre els dos vam corregir una nit.) ser home és ser on són avui els homes fer i comptar i treballar com ells no cal tenir patent o clerecia renunciar al record de l'infant que fou i encara un pas de vell somia que portarà al futur la seva sang i es colgarà tots els delers al clot i es penjarà del coll la seva vida de la gran biga del sostre del món al carrer i a la llar  un pit donar si demanen el braç i mendicar l'estalvi del fuet d'aquell desig car al fill i al germà i com la mare parir silenci que no desperti dol que si hom voldria un astre d'or incendiava la set d'infinit condensada matriu i li cantava al bressol perquè no mentiria en ésser terra i sang i llar i crit així fidel com un esclau amb vi pagat i no sotmès ebri de vida i capficat d'aquell esclat sublim si era ell o ella no ho sabria  ...

1.2 Els estudis universitaris en el camp de les lletres no condueixen com és ben conegut gairebé a res, excepte per als estudiants més dotats a una carrera docent universitària en lletres - era de fet la situació més aviat còmica d’un sistema sense altre propòsit que el de la seva pròpia reproducció, juntament amb una taxa de fracàs superior al 95%. No obstant això, no són perjudicials, i fins i tot poden tenir una utilitat marginal. Una jove que pretengui obtenir una ocupació de venedora en Céline o en Hermès, naturalment, i en primer lloc, haurà de tenir cura de la presentació; però una llicenciatura o un màster en literatura moderna poden ser un actiu secundari que garateixi a l'ocupador, a falta d'habilitats laborals, una certa agilitat intel·lectual que suggereix la possibilitat d'un desenvolupament de la carrera - la literatura, d'altra banda, comporta sempre una connotació positiva en el camp de la indústria del luxe. Jo per la meva part tenia la consciència ...