JASIPREN

Dolç Turment Si_ amor no és, / què doncs és això que jo sent? Mes si_ és amor, / déu meu, quina cosa_ i com és? Si_ en ser, és bo, / l’efecte_ aspre_ i mortal, on és? Si_ en canvi_és dany, / per què_ és tan dolç aquest turment? Si_ em crema el voler, / on és el plany i_ el lament? I si_ és a desgrat meu, / el lamentar què hi val? Oh quina viva mort, / oh quin delitós mal Com pot fer en mi tant, / si jo no li ho permet? I si l’admet, / m’ofèn amb tan gran mal Que_ entre contraris vents / en feble barca Em trobe_ en alta mar, / sense govern Tan lleu de saber, / d’error carregada Que jo mateix / no sé voler què_ em val Tremole_ a l’estiu, / i creme d’hivern. [S’amor non è, che dunque è quel ch’io sento? Ma s’egli è amor, perdio, che cosa et quale? Se bona, onde l’effecto aspro mortale? Se ria, onde si dolce ogni tormento? S’a mia voglia ardo, onde ‘l pianto e lamento? S’a mal mio grado, il lamentar che vale? O viva morte, o dilectoso male, Come puoi tanto in me, ...

CONÈIXER LA POESIA DE PERE BESSÓ Pròleg a “La mort del clown” de Pere Bessó Francesc Collado L’art és fer una cosa del no res, i vendre-ho. Frank Zappa 1. Justificació per a lectors de poesia Per a un lector mitjà de poemes hi ha dos tipus de poesia:   la que s’entén quasi del tot i la que no s’entén massa. La primera satisfà el lector quasi de seguida a la primera o segona lectura, mentre que la segona sembla requerir més d’una lectura per poder endinsar-se mínimament en el seu contingut i mai no sembla que el lector acabe de copsar-ne el sentit complet. En aquest segon tipus de poesia (la que no s’entén massa) de vegades el lector   veu fosca, complexa o ambigua la lectura i, per tant, en dubta del significat (trobar clus, en deia el trobador); d’altres vegades la gramàtica i les construccions sintàctiques es fan dificultoses i molt sovint incompleixen les lleis de la gramàtica, o bé el lèxic sembla confusible o inventat, de difícil identificació......