ser home avui (Per a l'amic Antoni Ferrer i Perales en homenatge)

ser home avui
(a l’amic Antoni Ferrer:
al temps radiant de 1983
i a la poesia de “Partitura Laberint”
que entre els dos vam corregir una nit.)

ser home és ser on són avui els homes
fer i comptar i treballar com ells
no cal tenir patent o clerecia
renunciar al record de l'infant
que fou i encara un pas de vell somia
que portarà al futur la seva sang
i es colgarà tots els delers al clot
i es penjarà del coll la seva vida
de la gran biga del sostre del món
al carrer i a la llar  un pit donar
si demanen el braç i mendicar
l'estalvi del fuet d'aquell desig
car al fill i al germà i com la mare
parir silenci que no desperti dol
que si hom voldria un astre d'or
incendiava la set d'infinit
condensada matriu i li cantava
al bressol perquè no mentiria
en ésser terra i sang i llar i crit
així fidel com un esclau amb vi
pagat i no sotmès ebri de vida
i capficat d'aquell esclat sublim
si era ell o ella no ho sabria 

Francesc Collado, Foios desembre 2014

Del llibre "Els déus no abandonen Antoni" DDAA, Onada edicions, Benicarló 2015

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Coral Romput de Vicent andrés Estellés (Poema complet)

ves a  CORALE ROTTO de VICENT ANDRÉS ESTELLÉS (traducció a l'italià de Francesc Collado) Coral romput A Salvador Espriu -1- Si com l'infant que sap pel carrer seu   prou bé anar...   Ausiàs March. Una amable, una trista, una petita pàtria,   entre dues clarors, de comerços antics,   de parelles lentíssimes, d'infants a la placeta,   de nobles campanades i grans llits de canonge,   d'una certa grogor de pianos usats,   mentrestant la humitat amera l'empedrat   -hi ha fulles de lletuga espargides per terra-,   la conca entre les cames, el rosari en família,   la corda de l'escala -el carrer de la Mar,   el carrer del Miracle- i la filla major   brodant inicials conjugals al coixí,   l'avi de cos present entre quatre brandons,   els corcons de la taula. Una lenta tristesa,   un amor, unes llàgrimes, una pobra nostàlgia.   He tornat. Feia temps que no havia tornat. ...
Més informació

30 TREMPERES (amb una mà o amb l'altra... i fins i tot sense mans)

1 El seient de darrere /L-20 Hola! Sóc una mulata preciosa i no t'hi pots ni imaginar com sóm les mulates. Si en vols cinc cèntims, posa't còmode i presta molta atenció. El meu nom és Gabriela, la meva pell morena i suau i el meu cos una delícia de corbes! De vegades, en tancar la discoteca, me'n torno a casa fent auto-stop. Una nit m'arreplegaren un parell de joves molt simpàtics en un descapotable. Em vaig acomodar al darrere i sortírem disparats per la carretera de la costa. Mmmm...! Especialment, la velocitat, m'excita. Els vaig demanar d'aturar-nos una mica per fumar una cigarreta a la llum de la lluna i ells acceptaren de bon grat. Vam parar en un camí lateral i em vaig inclinar endavant amb una cigarreta entre els llavis entreoberts. Un d'ells va voler encendre-me-la però em vaig apartar joguinaire. Llavors passà al meu seient, de darrere, i tornà a apropar-me l'encenedor, però vaig deixar caure la cigarreta dels meus llavis i vaig fer el cap ...
Més informació

Corale Rotto di Vicent Andrés Estellés

 Corale Rotto CORALE ROTTO di VICENT ANDRÉS ESTELLÉS (traducció a l'italià de Francesc Collado) CORALE ROTTO (Vicent Andrés Estellés) Ves a Coral Romput Original en català de Vicent Andrés Estellés A Salvador Espriu -1- Si com l'infant que sap pel carrer seu   prou bé anar...   Ausiàs March. Un’amabile, una triste, una piccola patria tra due luci, di negozi antichi, di coppie lentissime, di bambini in piazzetta, di nobili campane e grandi letti di canonici un ingiallimento di pianoforti guasti, nel frattempo, l'umidità inzuppa il marciapiede. - ci sono foglie di lattuga sparse sulla terra -, il bacino tra le gambe, il rosario in famiglia, la corda nella scala – la strada della Mar via del Miracle- e la figlia maggiore a ricamare iniziali coniugali nel cuscino, il nonno cadavere tra quattro torce, i tarli nel tavolo. Una lenta tristezza, un amore, qualche lacrima, una povera nostalgia. Sono rientrato. Da qualche tempo che non ero rientrato. Le piastrelle bianche, odore di ...
Més informació