De gent que hi figura

Factòtums i Patums

En qualsevol literatura hi ha, malauradament, de tot. Hi ha també la fauna dels "factòtums" o "patums". Tots dos espècimens no són exactament sinònims, més aviat corresponen a períodes successius. Perquè aquells escassejaven abans, en la situació declarada anormal, i és per això que ho havien de fer gairebé tot: escriure, ensenyar a llegir, publicar-se, presentar-se, demostrar que existien, i fins i tot llegir-se, criticar-se, i bé, òbviament. Per contra, ara, cada cop més en una situació que tendeix a la normalitat, els factòtums esdevenen patums. El matís ja canvia bastant. Aquests no ho fan tot, i tant que no! però sembla que ho facen perquè són omnipresents: estan al càrrec de certes institucions professionals i públiques, controlen aquests premis, decideixen què i qui publicar en aquelles editorials, determinen la tria dels antologats, decideixen a qui ha de subvencionar la Diputació o la Generalitat...

Cristo! que ara ja hi ha més escriptors, crítics, editorials, plata­formes i opinions. Però, en la inèrcia, els patums, amb passat de factò­tums, encara continuen a voler fer de filtre legitimador i, quan s'hi veuen dificultats, posen el tap del silenci o el menyspreu a les aixetes que poden. S'hi senten encara els singulars paradigmes de la perifèria cultural que diuen representar i porten la veritable flama de la resis­tència a la colonització.

Les males llengües diuen que, de les correspondències entre el País Valencià i Catalunya, hi ha la de Cònsul i Piera. No sé... pot establir-se entre Piera i Susanna, i també entre altres. Una aproximació succinta entre els primers ens diu que són de dues comarques senyeres, L'Urgell i La Safor, mestres de magisteri, secretari i vicepresident del Centre Català del PEN CLUB, i bé, persones cultes; car no totes les afinitats (que no són sinó la concomitant humana) han de ser dolentes.

No conec a bastament les aixetes catalanes i, de les valencianes, és clar que no totes estan en les mateixes mans, només algunes, tot i que són bastant significatives: Premis Octubre, de Gandia i d'Elx; edito­rials 3i4, IVEI, Alfons el Vell... Bé doncs, així i tot, hi ha molta més cosa al País, i més que se'n va fent. Però, si el factòtum en una si­tuació quasi bé normal encara pot fer pel país, per bé que no tot ni de bon tros, el patum ja pot fer poca cosa, a tot estirar s'honora de tòtem sa­grat de la tribu (suprema essència de l'ordre i de la policia culturals) o bé fa el que fan les patums en la festa: el pallasso (funció també su­blim perquè distrau l'oci del personal i prou el n'allibera, per exemple de les tensions d'alguna guerra).

Francesc Collado, 11-9-92