De premis i edicions

Els bolets gloriosos

A la nostra tardor és habitual i consuetudinària la caiguda del pàmpol. Fulla, carpel, fronda i agulla fan un gloriós mantell en avingudes, prats i campanyes. I, amb quatre gotes, despunten els bolets ací i allà. El moixernó, l’esclata-sang, la gírgola, el cep o qualsevol pixacà de mata pul·lulen per moments, en una vida efímera. Gloriosos sabors virginals d'una natura com més putrefacta més i més viva. Colors i sabors ancestrals. Formes redones, erectes, sensuals. Bolets que ens prometen viatges espuris i atziacs. Bolets piconosos, verdosos, negrosos, sagnats. Bolets immortals i mortals. Bolets perillosos, riscosos de dubte parcial. Aquells que apareixen només a les fires més grans. Més cars que la resta, de casa coent o esnob o elegant com els planetes. O casolans i amables, de casa humil i prima com les planetes, de vegades deserts, sovint poblats.

Uns creixen en ciutats, a bell recer polític, per a amics i acostats. Alguns en són molt dignes, ben lligats i estampats, que arriben als lectors a preu d'escandall d'impremta. Altres, només sabem que hi són perquè ho diuen els diaris, i ens hem de creure, per qüestió de fe, que el president el batle o la regidora han signat un txec al guanyador insigne.

Viuen només uns dies, de novetat, als estants de les llibreries i aviat desapareixen als magatzems més fondos de la distribuïdora o en els baixos florits d'aquella venerable institució. Alguns, de més prestància, encara van més lluny i visiten les cases de professors barbuts, o els seminaris buits de les escoles públiques.

Massa premis alhora, en qualsevol tardor. També la primavera dolça, i l'ofegant estiu vertiginós, o l'encongit hivern després del reis, bufant entre rebaixes, tenen el dret i el temps de presentar productes temporers; que això serà el lector sovint qui ho determine.

I quan, per fi, els llibres apareixen a les mans tremoloses d'aquest 4% que diuen les estadístiques, salvant les retallades pressupostàries, les galerades ínfimes de filòlegs precoços, en suports admirables del ben sofert paper, encarit una mica per la inflació i el fraudulent moviment dels capitals financers; salvant els de la rosa, els "condes" i els "borrells"... És difícil, sabem, triar un títol net, un títol clar i net, de grates ressonàncies i de gràcil lectura.

És complicat i dur i de vegades lleig, aquest part entròpic de la llengua. Però sota aquest mant o cel protector de la cultura, els autors afanyats treballen els bolets vistosos, potents o tenebrosos; amb un gust ben divers pensat per als paladars distints dels lectors ufanosos. la resta, els intermediaris -institució, impremta, editorial, tertúlia, crític i llibreria- tenen un gran i profitós i noble deure: facilitar aquell retrobament. I això, només?

Tot altre objectiu o altra estratègia seran de fortuïta i qüestionable justificació que o poc o gens té a veure amb la lletra impresa.

Francesc Collado València 20 de Novembre de 1994.