Les meues cassoles i el déu vertader (trobada d'escriptors valencians a Xàtiva 2011) Com que ací tots som de la cassola (de la lletra), em permetré de fer una mica d’història, sense ànim de donar cassola a ningú, ni entrar en cap disputació. Així doncs, entre de seguida en matèria: Casset és la primera paraula de la famíla que crec haver escoltat de ben menut, el casset de la llet on s’escalfava la llet del desdijuni. De Primer, en l’autarquia política era llet en pols i després, quan vam arribar d’Aielo a Xàtiva, pel tomb de 1956, autèntica llet de vaca que ens portava a casa Pepito, el lleter. Molt aviat aquest casset es convertí en cassó, no sé per què. Però en el mateix cassó també s’escalfaven altres líquids, com ara aigua per al café o caldo per als fideus i d’altres salses i cremes variades i dolços i xocolates. Recorde sobretot el cassó de fer la malta sobre el banc de la cuina, brut amb les engrunes de malta mòlta i una mica de líquid refredat. Aquest sí que cos...