divendres, 30 de novembre de 2012

Metafísica (Per a Aina, la meua filla gran)

Vens i te'n vas i jo m'estic
i visc això que vols i dius
que prenc les coses com arriben
i si elles fossen diferents
de veres diferents em dius
només que distingides tant com les estimem
sovint posant en dubte aquell parer
el caos uniforme o bé l’anonimat
d’un formiguer inquiet callat en la mudança
en aquell arbre vell...

l'arbre l'ocell l'estel només són mots
com les notes que ara em venen de franc
des del teu clarinet
mi la si do re mi mi re mi fa sol re
les notes que jo sent
només un succedani per a tu
lector de mi mateix
són l'arbre l'ocell i l'estel

ara que pose el cap al tronc i sent
l'ocell damunt i més enllà l'estel
jo sóc per tu com l'arbre per l'ocell
i l’ocell per l'estel
m'estic i no sé bé per què
no m'espere ningú vull que em penetren

Jo et sent ara distinta i et trobe quan tu vens
i en tu retrobe les coses que estime
vullc fer-te recer com un arbre quiet
I prendre la claror com fa l’ocell
en l'arbre i el formiguer  a recer
com les clares notes del clarinet
com fa l'estel, sense preguntes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada