UNA MOSTRA DE LA POESIA DE MIQUELÀNGEL BUONARROTI

Rime, Michelangiolo Buonarroti, Editori Laterza  1967 a cura di Enzo Noè Girardi

(versió de l’italià per Francesc Collado)

RIME (Pag 3)

                    1

Molts anys passats com un feliç, en una

Brevíssima hora es lamenta i dol;

O per famós o per antic estol

Altri s’enllustra, i en un tret s’enruna.

Cosa mòbil no hi ha que sota el sol

No vença mort i gire la fortuna.

 

                    2

Sol jo ardent a l’ombra em trobe

Quan el sol dels seus raigs despulla el món

Altres per plaer, jo per dolor

Postrat a terra, em lamente i plore

                    3

Grat i feliç, als teus feroços mals

Obstar i vèncer ja em fou concedit

Ara las, sovint vaig banyant el pit

Contra el meu desig, i sé com tu vals.

Si amb les passades sagetes fatals

El centre del meu cor mai fou ferit

Ara, de colps tu pots prendre resquit,

D’aquells bells ulls i que sien mortals.

De quants llaços i més, de quantes rets

Errant ocellet per maligna sort

Molts anys ha campat per pitjor morir,

Així, dones, sóc, que Amor, com veiets

Per dar-me a aquesta edat més cruel mort

Molt de temps m'ha habitat, com vinc de dir.

PARÀFRASIS (pag 147)

1

Hi ha qui, vivint molts anys feliç, en l'espai d'una hora brevíssima veu canviar la seva felicitat en dolors i laments; i qui, il·lustre per la fama o la noblesa, cau en un moment en l’oblit. No hi ha res mutable sota el sol que mort no vença i sort no consumisca.

2

Després de la posta, només jo reste  en l’ombra de la nit ardent de dolor: qualsevol altre home troba plaer en les tenebres; jo en canvi, postrat a terra, em lamente i plore.

3

Agraït i feliç per haver-me estat concedit, en el passat, de resistir-te i vèncer-te, ara plore sovint, oh Amor, contra voluntat, i probe la teua potència. Si en un temps les teues fletxes no colpiren mai l’objectiu del meu cor, ara en canvi pots venjar-te amb els colps, tots mortals, d’aquells bells ulls. Com errant ocellet escapat de llaços i xarxes va  llavors, per mala sort, després de molts anys, a acabar pitjor; així sóc jo: Amor em va estalviar molt temps només per donar-me, ara que sóc vell, una mort més cruel.