dilluns, 21 de gener de 2013

LES ÍNDIES, EDOUARD GLISSANT, Éditions du Seuil, -Points 1965


(Les Índies és un poema èpic i revolucionari de l'escriptor antillà Edouard Glissant, contra l'esclavisme i el colonialisme proposa la solidaritat entre els pobles i el respecte de la diversitat)


LES ÍNDIES

LA CRIDA

1492 Els grans descobridors es llancen sobre l’Atlàntic a la recerca de les Índies. Amb ells comença el poema. Tots ells també, abans i després d’aquell Nou Dia, ells que han conegut el seu somni, d’ell han viscut o hi són morts. La imaginació crea en l’home Índies sempre suscitades, que l’home disputa al món. Aquells que partiren d’Espanya i de Portugal, cobejant l’or i les espècies; però també soldats i místics. El cant esmenta el pare Labat, jacobí i corsari; tot seguit aquell negre profeta que féu fuetejar a sang, el que havia vist engrandir-se sobre el mar, abans que haguessin aparegut els vaixells; i anomena Toussaint Louverture, esclau i alliberador d’Haití... Però no cal anticipar la història: Heus ací el port en festa, l’aventura que s’enceta, el somni s’exhaureix en el projecte. L’home té por del seu desig en el moment de satisfer-lo.

I

Sobre Gènova s’obrirà el prat amb campanes d’aventures.
Oh lira de bronze i de vent, en l’aire líric de partença,
L’àncora està al corrent!... I el ben dolç atordiment
Que l’adoben! amb una altra salmorra.
Oh la sal de la mar és ací més propícia que l’aigua beneita del bisbe,
Tanmateix que calli la gentada, i senti la continuació de la història...
Ciutat, escolta; i sigues pietosa! Religió se’t farà en els nostres cors,
Que hem conegut l’emoció i la brúixola, i altres faenes de vela.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada