dimecres, 9 de gener de 2013

De "La Durada Del Riure", Premi poesia Vila d'Alaquàs 1987


HORTET DEL PLA DEL GENOVES
(a Xàtiva, o encara no sé quan no vol dir sí, o... viceversa)

D'aquella fregadissa de colom
I el tast de l'enreixat viu a la pell
De préssec de secà llavis i llom
En un combat de colls a l'escoltell

Digueren no i les llengües nadant
En una mar callada resistien.
Des dels merlets brusint de frenesí
Omplint els pits d'una clara cridòria
Els ocells de la nit digueren sí
A l'esgarrap i d'un vivíssim tall

Com un lament callat com un desmai
Del ganivet retut es defenien.

En un segon lament dempeus i a espai
Encara t'aclofares un instant
Morint al mar de l'obstinació
Tot i tement de caure rodolant

Tot just per murmurar un altre no
Tossudament però la carn volia carn

Francesc Collado, De “La durada del riure” Premi Vila d’Alaquàs 1987, (Revisat 1999)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada