dimarts, 15 de gener de 2013

Un poema de "La Durada del Riure" Premi Vila d'Alaquàs 1987


SOLITUD AMB GAT




(Al meu gat de nom MOIX aixafat
per un vehicle a la vora de la carretera
de l'hortet que la família tenia
al Pla del Genovés, Xàtiva 1989)


Moix, no nous pas Infantó bestiola
Embolic de paper enganxat a les ungles
Amunt i avall saltant
Aparició sobtada a 1'ampit de la llar
Escapolint retrats mitjons
Tombant ara i adés i sempre, aquest calendariet bufó
I el mapa dels dominis de la llengua d'Alcover i Moll
Tot esquinçat al bec on les xinxetes
Atura't ja i arronsa'm
- Maquineta motoret infinit -
Al ventre tebi
Escampes el pelam sobre la taula
- Al tocadiscs l'agulla se n'atipa ‑
Empenys constantment la plana que depasse en la lectura
T'has demanat curiós
Què hi ha escales avall
Quan isc i te n’estàs miolant la meua absència
I de vegades davalles esglaons
Tres cinc un replanell
T'atures una mica i sembla que t'ho penses
T'esglaia aquell soroll que sents
El xiscle de frenades
Grinyols de tancs gruixuts
Esgarrapant el traç de la lluna a l'espill
On reflecteixes lladró
Estatueta molla
Força sovint ornat d'aparador
Tibes el llom i acluques la mirada
‑ Bala que puja - i ja et tinc ben a prop
I te'n demanes més
Quin món tallat d’ínfima mida
On just ambdós cabem mentre bevem les hores
A glopets ens té encisats?
Tu embastes miols incerts
Requerint‑me afalacs i galindaines
Jo repunte paraules
D'aquest quadriculat indret i cerque mots
Perduts en altre temps per homes morts
Tu dius Quina fam tinc
D'eixir‑me'n de la pell de la memòria
per fondre‑m'hi menut
A l'eternal pinyol de l’acte exacte!
Ei ‑ dic jo ‑ doncs què menjaria?
I me'n vesse un glop més
Un altre colp abans de decidir‑me
Per fer sopar hi ha temps...
Encara rondineges una mica
I ensumes la frescor de l'horabaixa
I aviat te n’estàs ple
I dues purnes lluen
dins la foscor de la vora del llit
I tothom calla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada