dimarts, 15 de gener de 2013

Tres Poemes de Francesc Collado (Daina n.3 1987, extrets de "La Durada del Riure" Premi Vila d'Alaquàs 1987)

LAS DE COMPLIMENT

Com pelegrí l'aigua qualla el desert
Com fura el clot rabent l'estel solar
Com peix el riu viu estimbat en roca
Com l'au el niu caliu àliga grapa
Com foc fustam entaforat en capsa
Com buc el buit espai per contenir-te
Com raig el parallamps de nit opaca
Com ratlla el punt precís en la mesura
Com la closca l'ou l'ovari desgrana
Com la roda l'eix la via esbiaixa
Com el negre el blanc foscant la pastura
Com he fet adés encetant-te sines
Luxe de lledons fins que el teu brial
Dormia a la cambra
                                Las de compliment
                                                               Degotant desig.


DE L'ÚS PARADIGMÀTIC I D'ALTRES CONSOLACIONS

De fer el paperot fa fàstic cada dia
O bé fa figa el cos un dia o altre
Com que la feina s'ha de fer o fer manar-la
Que siga almenys per fer bona cosa de gana
Per fer-ho o intentar-ho tanmateix
Car si no ho fem malbé de tot l'assumpte
Faria gust i glòria fer non o fer becada
Però si en fer festeig i carantoines
Ens ho han deixat ben clar fent botifarra
Cal fer camí novell o fer la vista grossa
O fer la mà o fer mut o fer corda
O fer-li la palleta a qui fa tanda.


ORATÒRIA VICENTINA

Jocs de llum a l'espill desen mots fats
I encerclen el miratge d'un censor
Mesurant la mesura i repartint
Patents homologades per tothom.
Tothom que s'ho escolta impenitent
Escarba amida i amuntega les troballes
Per fer mes vasts àdhuc ben homogenis
Tots els lligams sagrats i mites desxifrats
Dels manuscrits faristolats que adora
Un sol moment però manca explicar -i ho sap
Ha obert els ulls d'una ganivetada
Ran de cella i ha sentit el dolor
Dol el moment que no sap explicar
I sent la cella oberta ran de ganivet
Qui mira els jocs de la llum a l'espill.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada