dijous, 26 de març de 2015

Solell mariner, Prec primaveral


Solell mariner 
Pescador de l'alba
Nàufrag del deler 
Bandoler verí

L'horitzó d'argent
Corona daurada
Ruixa d'entretemps
L'arc de sant Martí


Solell  del viver

Hortolà de l'aigua
Generós pirata

Dóna'm el dobler

Solell matiner

A l'albat consola
Omple'm la guardiola
De tresor marí
Francesc Collado, Foios 26-3-15

dimarts, 24 de març de 2015

Plou calma sobre el vespre

                      Cap de brot

Plou calma sobre el vespre i s’ofeguen els crits.
Els mots  fluint als dits els fan ballar en destre
enginy. Plou al carrer i la remor s’escampa
corresponent poder de l'aigua que s’arramba.

Pensament en plaer de tabals vegetals
solitari quefer entre brots virginals
a compartir el rumb ordena la mudança.
S’omple de llum l'estança protegint el terrer:

sola pobra recança de dies i joc vell.
En pa i ordre novell el cor marcit per anys
il·lumina la pell com un solell estrany
i fa saltar el seny ancorat en l'engany.

Plou poc i lentament com la vida s’atansa
el pensament se’n va per la drecera sempre.
Camí fàcil i dòcil, assegut al rastell,
t’observa ell, el vell que riu el teu setembre.


Francesc Collado, Foios 24-3-2015


dilluns, 23 de març de 2015

Dammi la mano, Joan Salvat Papasseit

Dona'm la mà, Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924)


Dóna'm la mà que anirem per la riba 
ben a la vora del mar 
bategant, 
tindrem la mida de totes les coses 
només en dir-nos que ens seguim amant. 

Les barques llunyes i les de la sorra 
prendran un aire fidel i discret, 
no ens miraran; 
miraran noves rutes 
amb l'esguard lent del copsador distret. 

Dóna'm la mà i arrecera la galta 
sobre el meu pit, i no temis ningú. 
I les palmeres ens donaran ombra. 
I les gavines sota el sol que lluu 

ens portaran la salabror que amara, 
a l'amor, tota cosa prop del mar: 
i jo, aleshores, besaré ta galta; 
i la besada ens durà el joc d'amar. 

Dóna'm la mà que anirem per la riba 
ben a la vora del mar 
bategant; 
tindrem la mida de totes les coses 
només en dir-nos que ens seguim amant.

Dammi la mano che andremo lungo le rive
molto vicino al mare
battendo,
avremo la dimensione di tutte le cose
appena diciamo che stiamo ancora amarci.

Le barche lontane e quelle della sabbia
prenderanno un’aria fedele e discreta,
Non ci guarderanno;
guarderanno nuovi percorsi
con lo sguardo lento dell’esperto distratto.

Dammi la mano e ripara la guancia
sul mio petto, e non temere nessuno.
E le palme ci daranno ombra.
E i gabbiani al sole che luccica

ci porteranno la salinità che inzuppa,
l’amore, tutte le cose vicine al mare:
ed io, poi, bacerò tua guancia;
e il bacio si prenderà il gioco di amar.

Dammi la mano che andremo lungo le rive
molto vicino al mare
battendo;
Avremo la dimensione di tutte le cose
appena diciamo che stiamo ancora amarci.


Trad Francesc Collado, Foios 23-3-2015

diumenge, 22 de març de 2015

7 sentits


Qui no comprèn una mirada
no comprendrà tampoc
una llarga explicació.


—Proverbi àrab



tots els acords i les desavinences
tenen una mirada cap a dins
o una explicació cap a fora
no cal saber acordar la mirada
ni desentendre l'explicació


la mirada és sentiment i desig
l'explicació és interés i negoci
és el que cal saber de la jugada
interés i estima no són d'acord
en els acords i les desavinences

dissabte, 21 de març de 2015

Quasi misericòrdia

Misericòrdia
a M.G.

Van plorant coixos de ment
Sense esperança van
Construint una nau
Engarjolada en mots
Finals que mai no acaben
Perquè el delit de dir
Els acorrala en un indret
Tancat de llum no vista
I preguen muts uns plors
De la misèria amuntegada
Abisme avall Diògenes
De l’esperit errants
Penjats d’un clau fanal
Que el mot no aguanta
I de la trona fan
Agombolen la por
D’on cal fugir al mar
De tràngols imposats
Que els aconformen
Ni drings de vasos plens
Ni sebollits fantasmes
Ni notes musicals ressonen
En llurs versos macats
Tan sols la derrota constant
Els manté alerta en la fosca
Nit que ha limitat la modèstia
D’impúdica renúncia
A què ens sometent desesperançats

Calleu un pas o feu un plor
callat per agafar empenta
O per reprendre el plany o bé
Si la renúncia encara esteu paint
Canteu la mort o moriu com estranys

En la misericòrdia