ser home avui
(a l’amic Antoni Ferrer:
al temps radiant de 1983
i a la poesia de “Partitura Laberint”
que entre els dos vam corregir una nit.)
ser home és ser on són avui els homes
fer i comptar i treballar com ells
no cal tenir patent o clerecia
renunciar al record de l'infant
que fou i encara un pas de vell somia
que portarà al futur la seva sang
i es colgarà tots els delers al clot
i es penjarà del coll la seva vida
de la gran biga del sostre del món
al carrer i a la llar un pit donar
si demanen el braç i mendicar
l'estalvi del fuet d'aquell desig
car al fill i al germà i com la mare
parir silenci que no desperti dol
que si hom voldria un astre d'or
incendiava la set d'infinit
condensada matriu i li cantava
al bressol perquè no mentiria
en ésser terra i sang i llar i crit
així fidel com un esclau amb vi
pagat i no sotmès ebri de vida
i capficat d'aquell esclat sublim
si era ell o ella no ho sabria
Francesc Collado, Foios desembre 2014
Del llibre "Els déus no abandonen Antoni" DDAA, Onada edicions, Benicarló 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada